Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LA SEU D'URGELL
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

Els governs d'Andorra i Espanya signen una declaració i comencen a treballar en la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell. L'aeroport, que és tancat fa vint-i-dos anys i que encara és de titularitat privada, comptarà amb finançament dels dos governs, que encara no han concretat com es gestionarà la infraestructura. El Govern andorrà vol que el nou Aeroport Andorra-Pirineus entri en funcionament l'any 2006.

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2012, 2015

Una infraestructura d'origen privat
L'antic aeroport de la Seu d'Urgell fou construït per l'industrial Josep Betriu l'any 1976 als municipis de Montferrer-Castellbò i Ribera d'Urgellet, veïns de la Seu d'Urgell. L'industrial aleshores era propietari de l'empresa d'electrodomèstics Taurus i afeccionat a l'aviació.

L'aeroport es va posar en funcionament l'any 1982, el mateix any de les fortes inundacions a Catalunya, que van afectar severament la vall del Segre i que van deixar l'àrea de la Seu d'Urgell pràcticament incomunicada. L' aeroport va ser, en aquella ocasió, la principal via de comunicació per on arribaven els recursos de salvament. Un any més tard l'aeroport es va tancar perquè no podia garantir vols regulars a causa d'unes infraestructures inadequades.

Acord entre el Govern d’Andorra i el d’Espanya per a reobrir l’aeroport
A mitjan anys noranta el Govern del Principat d'Andorra i les autoritats locals de la Seu d'Urgell van començar a demanar al Govern de l'Estat la reobertura de l'aeroport de la Seu. Finalment, l'1 de març de 2004, reunits al Principat d'Andorra Ramon de Miguel, secretari d'Estat d'Afers Europeus del Govern Espanyol i, Juli Minoves, ministre d'Afers Exteriors del Principat d'Andorra, acompanyats també del ministre d'Economia andorrà Miquel Àlvarez van signar la Declaració comuna sobre l'Aeroport Internacional Andorra-Pirineus. La Declaració establia que l'instrument jurídic que s'utilitzaria per a reobrir la instal·lació seria el tractat internacional que en aquelles dates les dues administracions esta-ven redactant. També s'hi va concretar el nom de l'aeroport, que seria Aeroport Andorra-Pirineus, i alhora la categoria internacional que tindria. La Declaració també establia que el finançament de les instal·lacions i la corresponent actualització serien competència de tots dos governs, mentre que l'explotació i la gestió comercial seria competència de la part andorrana. Per la seva banda, el Govern espanyol s'encarregaria de gestionar els serveis públics relacionats amb l'aeroport i també els serveis tècnics de la navegació aèria. Una comissió bilateral de seguiment vetllaria per la correcta aplicació del tractat.

El 4 d'octubre el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, en una reunió mantinguda a Madrid amb el cap del Govern andorrà, Marc Forné, va manifestar el seu suport a la reobertura de l'aeroport. Segons Forné el Govern espanyol s'havia compromès a acabar el Pla director de l'aeroport i a aportar-hi el 50% del finançament.

L'acord de Madrid
El grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va oferir al mes d'octubre suport als pressupostos de l'Estat a canvi d'un seguit de contrapartides en forma d'inversions al Pirineu. L' acord de Madrid el van subscriure Joan Puigcercós, portaveu del grup d'ERC al Congrés, i Alfredo Pérez Rubalcaba, portaveu del grup del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 21 d'octubre.

El document de mínims elaborat per ERC i acceptat pel PSOE establia per a l'aeroport de la Seu d'Urgell una partida econòmica oberta i ampliable, que s'havia de quantificar en el transcurs del debat de les esmenes parcials i que la formació republicana calculava en uns quinze milions d'euros. El ministre d'Economia andorrà, Miquel Àlvarez, va valorar que "es tracta d'una posició clara de suport al projecte i ens dóna esperances de tancar aviat el tractat". Per la seva banda l'alcalde de la Seu, Jordi Ausàs (ERC), va manifestar la seva satisfacció per l'acord assolit, amb els diners del qual confiava que es podrien comprar els terrenys de l'aeroport. Teresa Cunillera, diputada socialista, opinava que la partida podia servir per a desencallar el tema, però que tot just s'iniciava un procés llarg, en què caldria declarar una infraestructura privada com a figura d'interès general i, després, arribar a tot un seguit d'acords entre els governs d'ambdós estats.

Potencial turístic i comunicacions
Segons estudis encarregats pel Govern andorrà, l'aeroport comptava amb un potencial de 41.000 passatgers anuals. De moment, diverses companyies d'aviació de baix cost ja havien parlat d'establir-hi línies entre la Seu d'Urgell i Londres, Ginebra, Madrid i València, entre altres ciutats, i també de programar vols a les Illes Balears per a oferir paquets turístics de platja i muntanya.

El mes de novembre Marc Forné manifestava la seva confiança que l'aeroport entrés de nou en funcionament l'any 2006. A final d'any els governs andorrà i espanyol treballaven en la redacció del pla director que havia de regular la posada a punt i la gestió posterior de les instal·lacions. En paral·lel s'havien iniciat els contactes amb la família Betriu per a comprar els terrenys de l'antic aeroport. La reobertura de l'aeroport s'estimava que tindria un cost aproximat de quaranta milions d'euros.

Per al 2005 s'espera que es concreti el model de gestió de l'aeroport. El Govern andorrà ja ha manifestat que està disposat a assumir la gestió de la infraestructura, encara que comporti pèrdues.

Més informació
www.laseu.org/turisme/cat/arribar/index.asp
www.tvcatalunya.com/bondia/Seu.htm
www10.gencat.net/probert/comarques/alt_urgell2.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati