Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA (VILOBÍ D'ONYAR)
Aeroport Girona Mapa: Montse Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2007

Aena aprova la licitació d’un aparcament i anuncia l’inici de les obres d’ampliació de la terminal. La Generalitat encarrega el Pla director de l’entorn de l’aeroport i incia una compra de sòl per ampliar el CIM de la Selva. El Seminari Low cost landscapes planteja escenaris de futur per fer compatible el creixement de l’aeroport amb la preservació del paisatge. Un estudi sobre l’impacte acústic de l’aeroport conclou que només se supera el llindar de 75 dB permès per la llei en una àrea de 1,2 km² però recomana la incorporació de mesures d'aïllament acústic als habitatges en una àrea de 15 km². A final d’any, Ryanair anuncia l’obertura de catorze rutes noves.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2011

L’aeroport de Girona-Costa Brava es va inaugurar el 1965 en uns terrenys situats a 10 km al sud de Girona, als municipis d’Aiguaviva i Vilobí. El 2007 disposava d’una pista de 2.400 m. L’any 2002 Ryanair, la companyia de vols de baix cost més important d’Europa, es va establir a l’aeroport Girona-Costa Brava i va obrir dotze línies regulars a Frankfurt, Brusel•les, Londres, Milà i Dublín, com a principals destinacions. Uns mesos després, Ryanair arribava a un acord amb la Generalitat, la Diputació de Girona, la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i la Cambra de Comerç de Girona, per a establir la seva base al sud d’Europa a Girona i obrir noves rutes a canvi d’ajuts econòmics. Entre 2002 i 2005 el nombre de destinacions de l’aeroport va passar de dotze a quaranta, i el de passatgers de mig milió a 3,5 milions.

L’augment de l’activitat de l’aeroport ha tingut un gran impacte en el creixement de la zona. Per una banda, la Generalitat ha impulsat la construcció de la CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES (CIM) DE LA SELVA per a usos logístics, amb una superfície total de 22,5 ha, i ha fet una reserva de terrenys per ubicar-hi una estació de tren pel FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) i el futur FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA. Per l’altra, el dinamisme de l’aeroport ha provocat la saturació de les seves instal•lacions, problemes per la manca de zones d’estacionament de vehicles i la proliferació d’activitats de serveis sense llicència al voltant. El 2006 Aena va aprovar la revisió del Pla director de l’aeroport de Girona amb la delimitació de 215 ha de servei a fi d’ampliar les instal•lacions i d’atribuir-hi una inversió de 108 MEUR fins al 2020. Paral•lelament, la Generalitat i el govern de l’Estat iniciaven les negociacions per a fer efectiu el traspàs de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i de l’aeròdrom de Sabadell a l’administració catalana.

Continua el creixement i augmenten les inversions d’Aena
A principi d’any, Aena va aprovar la licitació de les obres de construcció d’un nou aparcament de vehicles i d’un bloc tècnic per valor de 36 MEUR, amb un termini d’execució de 32 mesos. L’aparcament, de sis plantes, tindria una superfície de 93.300 m², una capacitat per a 3.446 vehicles i estaria situat a l’espai que ocupa l’aparcament públic actual. Al costat, se situaria el bloc tècnic, de 2.700 m², destinat a magatzem i oficines.

A l’abril van començar els actes de celebració del quarantè aniversari de l’aeroport. Durant l’acte inaugural, el director, Eduardo Cerezo, va anunciar que el balanç de 2006 mostrava, de nou, xifres rècord: 3.614.222 de passatgers, 33.436 operacions i 502 tones de càrrega. Cerezo va atribuir el creixement a l’augment de les rutes ofertes per Ryanair, va destacar el fet simbòlic que suposava l’obertura, al gener, de la connexió de Spanair amb Madrid, i va recordar les actuacions que estava fent Aena per a millorar les instal•lacions, com la construcció dels nous aparcaments o la implementació del sistema d’aterratge antiboira ILS i del Punt d’Inspecció Fronterera (PIF). El vicepresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé (de Convergència i Unió, CiU), va recordar que aquest èxit es devia en gran part a les gestions portades a terme per la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i la Generalitat per a promocionar l'aeroport i va demanar al Govern de l’Estat que agilités el traspàs de la gestió de les instal•lacions. El delegat de l'Estat a Catalunya, Joan Rangel, va replicar dient que el que comptava no era qui sinó com es gestionava l’aeroport i va recordar de nou les inversions fetes per Aena.

Al juliol, el Ministeri de Foment (MIFO) va fer públiques les dades d’inversió en aeroports recollides als pressupostos generals de l’Estat per al 2007. Segons Foment, l’AEROPORT DE BARCELONA es convertiria en el primer de l’Estat en inversions, superant el de Madrid-Barajas per primera vegada en molts anys, amb una xifra de 650 MEUR, seguit de L’AEROPORT DE REUS amb 23 MEUR, el de Girona amb 16 MEUR i l’AERÒDROM DE SABADELL, amb 6 MEUR. Amb aquesta dotació pressupostària, Foment donava continuïtat a la política d’inversió iniciada el 2004 a l’aeroport de Girona, que en quatre anys havia passat de 3,5 MEUR als 16 MEUR previstos per al 2007.

La Generalitat encarrega el Pla director de l’entorn de l’aeroport
Al març, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va encarregar la redacció del Pla director urbanístic de l’entorn de l’aeroport de Girona. L’objectiu del Pla, que abraçaria els municipis d’Aiguaviva, Vilobí d’Onyar, Riudellots de la Selva i Fornells de la Selva, seria ordenar el creixement de les instal•lacions, millorar-ne les connexions viàries i ferroviàries i crear una nova àrea logística a l’entorn. Concretament, el document inclouria una reserva de sòl per a poder-hi construir una segona pista, tal com preveu el Pla director de l’aeroport de Girona aprovat el 2006, la solució per a l'ampliació de les instal•lacions aeroportuàries i la construcció d’una estació per al FAV. Unes setmanes abans, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), havia anunciat que l'Institut Català del Sol (Incasol) havia adquirit 150 ha de terrenys a cavall dels municipis de Riudellots de la Selva i Aiguaviva, per a l’ampliació de la Central Integrada de Mercaderies (CIM) de la Selva. A final d’any, CIMALSA va licitar les obres d’urbanització del nou Parc Aeropotuari i Logístic, ubicat a la CIM de la Selva, per donar cabuda a les oficines de l’aeroport, un aparcament i diversos serveis (un hotel, comerços, tallers i una benzinera).

Mentrestant, la Generalitat i el Govern de l’Estat aprovaven la creació d’una ponència, dins de la comissió bilateral entre els dos executius, per a l’elaboració d’una proposta de desclassificació com a interès general dels aeroports de Girona, Reus i l’aeròdrom de Sabadell, és a dir, el pas previ per al seu traspàs a la Generalitat.

Un seminari planteja escenaris de futur per a l’aeroport
Al març es va celebrar a Girona el seminari, dirigit pel geògraf Francesc Muñoz i organitzat per la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Politecnico di Milano, Low cost landscapes (‘Paisatges de baix cost’). L´objectiu del seminari era, prenent com a objecte d’estudi l’aeroport de Girona, analitzar les transformacions que es registren en el paisatge com a conseqüència del nou rol dels aeroports de segona jerarquia, on operen les línies aèries de baix cost, i proposar-hi visions de futur. A la inauguració el secretari general de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel•lo, va exposar que els canvis que s’estaven produint a l’aeroport havien aconsellat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) actuar amb rapidesa, raó per la qual havia tramitat separadament el Pla director de l´aeroport del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L´ÀREA URBANA DE GIRONA.

En el marc de l’esdeveniment, el geògraf Joan Vicente (UdG) i l’arquitecte Pere Vidal (UAB) van coincidir a reconèixer que l'arribada de les aerolínies de baix cost havia redefinit el rol de l’aeroport com un centre de trànsit aeri internacional, que això havia encetat una dinàmica de construcció de nous edificis i serveis que era el preludi de canvis més grans, i que, com a conseqüència, era necessari planificar-ne l’entorn. A més a més, els experts van apuntar que l’escassa valoració econòmica de l’agricultura i la feblesa del teixit social dels municipis de l’entorn feien que aquest espai i el seu paisatge fossin especialment vulnerables a aquestes transformacions. El seminari va cloure amb propostes d’intervenció innovadores, com una solució per a l’ampliació de l’aeroport segons què s’evitava construir la segona pista o una nova terminal amb forma de volcà, en referència a l’espai natural de la zona volcànica de la Crosa de Sant Dalmai (Aiguaviva-Vilobí d’Onyar), situat a prop.

L’estudi sobre l'impacte acústic de l'aeroport de Girona
A final d’abril es va fer públic a la Universitat de Girona l’estudi sobre l'impacte acústic de l’aeroport de Girona encarregat pel Consell Comarcal del Gironès arran de les queixes dels municipis veïns. L’informe concloïa que la mitjana de soroll només se situa per sobre dels 75 dB —el límit permès per la llei― en una zona d’1,21 km² situada al voltant de l'aeroport, i dins dels termes municipals d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar, que afecta diverses masies. Josep Arnau, director del Grup de Recerca en Enginyeria de Fluids, Energia i Medi Ambient (GREFEMA) de la UdG i coordinador de l'estudi, va indicar que la recomanació per als municipis afectats seria que no es permetès construir dins l'àmbit on se supera aquest límit i que la solució per a les masies afectades seria implementar mesures per a aïllar-les. Segons Arnau, més enllà d’aquesta àrea s’estén una segona corona de 7,43 km² on es registren més de 65 dB, i, per tant, on la normativa obliga que els nous habitatges incorporin mesures d'aïllament acústic. A l’últim, l’estudi establia una tercera corona de 15,35 km², que inclou algunes zones dels municipis de Salt, Vilablareix i Sils, on l’estudi també recomanava d’extendre les mesures anteriors.

D’altra banda, l’informe també contenia propostes per a reduir l’impacte acústic generat per les instal•lacions en les operacions d’aterratge i enlairament de les aeronaus, com la limitació de l'ús de contrajet, sistema que provoca frenades brusques dels avions, o la prohibició de l’aterratge d’avions antics, que fan més soroll. En qualsevol cas, Àlex Deltell, del GREFEMA, va advertir que el futur PIF i el CIM de la Selva farien augmentar el trànsit de mercaderies i que això, sumat al creixement de l'aeroport, incrementaria la contaminació acústica. Finalment, el Consell Comarcal del Gironès va entregar l’estudi al DPTOP, que va acceptar d’assumir-lo com un dels documents de treball per a la redacció del Pla director de l’entorn de l’aeroport de Girona.

L’expansió de Ryanair continua
Al juny, la responsable de Ryanair a l’Estat espanyol i Portugal, Maribel Rodríguez, va anunciar la implementació durant 2007 de quatre noves línies des de Girona: a Bassilea (Suïssa), Breno (Txèquia), Linz (Àustria) i Poznan (Polònia). A l’octubre, el president de Ryanair, Michael O’Leary, va anunciar, a Barcelona, que l’objectiu futur de la companyia era posicionar-se com la primera en passatgers internacionals transportats a l’Estat espanyol, per davant d’Iberia i Clickair. Per assolir-ho, O’Leary va anunciar la implementació de dos avions nous amb base a Girona i l’obertura de catorze noves línies regulars, a partir de final d’octubre.

Unes setmanes abans, la Generalitat i Ryanair havien signat un acord pioner per a promoure l’ús del català a la pàgina web, la retolació, els missatges de cabina i les informacions auxiliars de vol, en tots els avions que surtin o tinguin com a destí l’aeroport de Girona. L’acord no suposava cap contraprestació econòmica però sí la posada en servei, per part de la Secretaria de Política Lingüística, dels recursos per a fer les traduccions i els escrits en llengua catalana. El delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, va apuntar que l’acord assentava les bases per a negociar la seva extensió a les altres companyies que operen a l’aeroport: Transavia i Spanair.

Aena anuncia l’ampliació de la terminal i de l’horari de servei
A l’octubre, Aena va anunciar que a partir del mateix mes l’aeroport restaria operatiu vint-i-quatre hores al dia durant tot l’any i no només a l’estiu, com fins ara, i que això implicaria que tots els serveis d’operacions, seguretat i atenció al públic estarien oberts el dia sencer. Amb aquesta mesura, l’aeroport de Girona passava a formar part del grup d’onze aeroports de l’Estat que operen les vint-i-quatre hores del dia durant tot l’any.

Unes setmanes més tard, el director de l’aeroport, Eduardo Cerezo, va dir que Aena estimava tancar el balanç de l’aeroport de 2007 amb 4,7 milions de passatgers, i que el volum previst per a 2008 era de 5,5 milions. Paral•lelament, Cerezo va anunciar que a final d’any s’iniciarien les obres d’ampliació de la terminal i que això permetria augmentar els taulells de facturació, l’habilitació d’una comissaria de policia i la creació de zones comercials i de serveis noves.

Més informació
bcngro.cambra.gi
www.aena.es
www.cimalsa.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada