Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA
Aeroprt de Girona - Costa Brava Mapa: Montse Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2006

La revisió del Pla director de l’aeroport de Girona genera rebuig al municipi d’Aiguaviva davant la possibilitat que es construeixi una segona pista. Ryanair, la Generalitat i les institucions gironines signen un nou conveni pel qual la companyia es compromet a obrir disset noves rutes a partir de 2007 a canvi de rebre 3,5 MEUR en publicitat durant dos anys. La Generalitat i el Govern de l’Estat negocien el traspàs de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell però no arriben a un acord. Al juliol s’aprova el Pla director de l’aeroport de Girona amb la delimitació de 215 ha de servei per reordenar i ampliar les instal•lacions i una inversió de 108 MEUR fins al 2020. Els treballadors dels serveis de terra inicien una vaga que afecta els passatgers de Ryanair.

Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2011

L’any 2002 Ryanair, una de les companyies de vols de baix cost més important d’Europa, es va establir a l’aeroport Girona-Costa Brava i va obrir dotze línies regulars a Frankfurt, Brussel•les, Londres, Milà i Dublín, com a principals destinacions. El mateix any, Ryanair va arribar a un acord amb la Generalitat, la Diputació de Girona, la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i la Cambra de Comerç de Girona, per establir la seva base del sud d’Europa a Girona i obrir noves rutes a canvi d’ajuts econòmics. Entre 2002 i 2005 el nombre de destinacions de l’aeroport va passar de dotze a vint-i-tres i el de passatgers de 0,5 milions a 3,5 milions, fet que el situava com la segona instal•lació de Catalunya i la catorzena de l’Estat espanyol.

L’augment de l’activitat de l’aeroport ha tingut un gran impacte en el creixement de la zona. En aquest sentit, la Generalitat ha impulsat la construcció de la Central Integrada de Mercaderies (CIM) la Selva per a usos logístics i terciaris amb una superfície total de 22,5 ha i ha fet una reserva de terrenys per ubicar-hi una estació de tren, compartida entre el Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) i el futur ferrocarril transversal de Catalunya. Paral•lelament, el dinamisme de l’aeroport n’ha provocat la saturació de les instal•lacions, nombrosos problemes per la manca de zones d’estacionament de vehicles i l’obsolescència del Pla director vigent, aprovat en 2002. El 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar la revisió del Pla director de l’aeroport de Girona.

La revisió del Pla director de l’aeroport de Girona
A principi de gener Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (Aena) presentava la proposta de revisió del Pla director de l’aeroport de Girona. El Pla preveia l’optimització de la terminal existent per donar cabuda a cinquanta-un mostradors de facturació, l’ampliació dels serveis per a avions i passatgers existents, la creació de més places d’aparcament i la construcció d’una segona pista, al terme municipal d’Aiguaviva, en cas que s’assolís la xifra de 8 milions de viatgers. L’Ajuntament d’Aiguaviva va anunciar que realitzaria un informe desfavorable a la possible construcció de la segona pista. Segons el seu regidor d’Urbanisme, Joaquim Mateu (Convergència i Unió, CiU), la construcció de la nova pista obligaria a enderrocar set masos i implicaria la destrucció de la massa boscosa que actualment actua de pantalla entre les instal•lacions i el centre urbà del municipi i que el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) preveu preservar. L’alcalde de Vilobí d’Onyar, Joan Busquets (CiU), acceptava l’ampliació de les instal•lacions però va criticar que no s’hagués convidat l’Ajuntament a participar en la redacció del Pla.

Una setmana després, la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) presentava al•legacions al Pla sol•licitant la construcció d’un nou accés viari mitjançant una autovia, la delimitació d’una reserva de sòl per construir una estació per al FAV (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. SELVA I GIRONÈS) i el futur FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, l’ampliació de la terminal de passatgers i dels edificis d’aparcament per donar cabuda a cinc mil vehicles i la participació de la Generalitat en l’ordenació de l’espai de 35 ha que Aena preveu destinar a usos de serveis no aeroportuaris.

Aena aplica millores en les instal•lacions
A principi de febrer, Aena començava a cobrar una tarifa de 0,40 cèntims per fracció de mitja hora i de 7,5 € per dia –durant els primers quatre dies– i de 6 € a partir del cinquè, per l’estacionament de vehicles a l’aparcament de mil cent places de l’aeroport. Segons aquest ens públic, la mesura serviria per evitar que es fes una utilització abusiva de les instal•lacions per part d’alguns usuaris que hi estacionaven el cotxe durant bona part de l’any i per pal•liar les aglomeracions que es produeixen els ponts i els caps de setmana. Un mes més tard, Aena posava en funcionament el nou aparcament prefabricat –amb un cost de 4,4 MEUR– i augmentava la capacitat d’estacionament de vehicles fins a 2.019 places.

A final de febrer, el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, anunciava que a partir de 2007 instal•laria el Punt d’Inspecció Fronterer (PIF) a l’aeroport amb un cost d’1,5 MEUR. La Cambra de Comerç de Girona va apuntar que l’entrada en funcionament del nou servei dinamitzaria el comerç de productes de consum humà transportats per via aèria procedents de fora de la Unió Europea (UE) i calculava que el volum de mercaderies gestionat passaria de 3.000 a 12.000 t/any.

El mes de novembre, l’alcalde de Vilobí d’Onyar, Joan Busquets (CiU), reconeixia que hi havia diversos aparcaments i altres activitats de serveis en funcionament sense llicència municipal a la zona de l’aeroport, una de les quals era un negoci de rentatge de vehicles propietat del regidor de Manteniment i Infraestructures, Ildefons Fernández (PSC). Tanmateix, Busquets va atribuir la seva proliferació a les necessitats generades pel creixement accelerat de l’aeroport i en va vincular la legalització a l’ordenació general del sector per part de la Generalitat.

Ryanair anuncia l’obertura de disset destinacions noves
El mes de febrer la companyia Ryanair anunciava que a partir de setembre oferiria noves destinacions, però en condicionava l’increment a la millora de les ajudes que rep de l’Administració. El secretari de Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va anunciar que ambdues parts establirien el mes d’octubre com el termini per negociar un nou conveni, però que el control que exerceix la Unió Europea sobre les subvencions de les administracions a les companyies de baix cost feia impossible que la Generalitat augmentés les ajudes actuals i, per tant, l’única via per incrementar la dotació seria obtenir fons privats.

A final de novembre, la Generalitat, les institucions gironines (Diputació de Girona i Cambra de Comerç de Girona) i les associacions empresarials que formen part de l’Associació per a la Promoció i el Desenvolupament de les Comarques Gironines van fer públic un nou acord amb Ryanair per prorrogar el conveni de col•laboració fins al 2008. D’una banda, la companyia es comprometia a obrir a partir de març de 2007 disset noves rutes des de l’aeroport per reforçar mercats ja consolidats, com Itàlia i la Gran Bretanya, i per obrir-ne de nous, com les Illes Canàries (Fuerteventura i Tenerife), Portugal (Porto i Faro) o el Marroc (Marràqueix), amb una inversió total de 220 MEUR. De l’altra, les institucions catalanes van acordar augmentar els ajuts a la companyia en concepte de publicitat de la marca Catalunya al fuselatge dels avions i al seu web de 2,5 a 3,5 MEUR anuals, durant dos anys. Amb la implementació d’aquestes noves rutes l’aeroport augmentaria l’oferta fins a quaranta destinacions i les estimacions de passatgers per a 2007 creixerien fins als 5 milions. Durant la presentació, Manel Nadal va anunciar que la Generalitat estava negociant un acord amb Spanair per obrir un vol regular a Madrid i va negar que la Generalitat estigués potenciant l’aeroport de Girona en detriment de l’AEROPORT DE REUS. Paral•lelament, el viceconseller delegat de Ryanair, Michael Cowley, va anunciar que la companyia tenia previst obrir en un futur pròxim nous enllaços des de Girona amb diverses ciutats espanyoles.

El traspàs de l’aeroport a la Generalitat
El mes de juny, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, anunciava, després d’una reunió a Madrid amb el secretari d’Estat de Transports, Fernando Palau, i el president d’Aena, Manuel Azuaga, la preparació d’un informe jurídic i econòmic per executar el traspàs, en un termini de tres mesos, dels aeroports de Girona i Reus i L’AERÒDROM DE SABADELL a la Generalitat. El traspàs d’aquests tres aeroports n’implicaria la desclassificació com a infraestructures d’interès general de l’Estat i inclouria la transferència de la propietat i la transmissió d’actius i de la plantilla a l’Administració autonòmica, deixant en mans d’Aena únicament els serveis de navegació aèria. Segons dades de la Generalitat, el 2004 les tres instal•lacions havien tingut uns resultats d’explotació deficitaris de 1,7 MEUR però el balanç general, un cop comptats els ingressos comercials, apuntava un benefici de 0,6 MEUR. Pel que fa a la gestió, l’Administració catalana crearia una empresa per a cada un dels aeroports unides a través d’un holding que s’anomenaria Aerocat, que també participaria en la futura gestió compartida de L’AEROPORT DE BARCELONA (EL PRAT). El punt més destacat de la nova proposta de gestió seria la implantació de la llibertat tarifària en les taxes aeroportuàries.

A final d’octubre, el senador Pere Macias (CiU) va criticar, durant una sessió de control del Govern estatal al Senat, la dilació en el traspàs de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat, i va preguntar al president de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), quin era el termini del Govern de l’Estat per executar-lo. El president de l’Estat va contestar que en la negociació de L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA no hi havia hagut acord per a la modificació de la reglamentació aeroportuària, i, per tant, l’Estat continuaria les negociacions amb el Govern de la Generalitat que sorgís després de les eleccions de l’1 de novembre amb la voluntat que les institucions autonòmiques participessin en la gestió dels aeroports.

Uns dies més tard, els quatre grups polítics amb representació a la Diputació de Girona (CiU, Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV–) van aprovar per unanimitat una moció per reclamar la desclassificació de l’aeroport de Girona com a instal•lació d’interès general, el traspàs de la seva competència a la Generalitat i la participació de les institucions gironines en la futura societat gestora.

S’aprova definitivament el Pla director de l’aeroport de Girona
El 23 de juliol el Ministeri de Foment aprovava definitivament el Pla director de l’aeroport de Girona, juntament amb el de l’aeroport de Reus. El Pla preveia, en l’horitzó 2006-2020, un creixement de nombre de passatgers de l’aeroport de fins a 8,8 milions. A partir d’aquesta previsió, el Pla delimitava una superfície de servei per reordenar i ampliar les instal•lacions de 215 ha, corresponents als municipis de Vilobí d’Onyar (la Selva) i Aiguaviva (Gironès), amb una inversió de 108 MEUR. Les principals obres a fer serien la prolongació de 350 m de la pista d’aterratge, l’ampliació de l’espai per a l’estacionament d’avions amb vuit aparcaments nous, la construcció de dos nous edificis per a usos tècnics i multiserveis, i l’ampliació de 1.400 m2 de la terminal. Per últim, el document feia referència a la possibilitat de construir una segona pista a l’oest de l’actual si se superava la xifra de 8 milions de passatgers però no delimitava cap reserva de sòl específica.

Manel Nadal va recordar que la Generalitat estava negociant el traspàs de les instal•lacions amb el Govern de l’Estat i que exigirien el compromís del Ministeri de Foment perquè Aena hi realitzés les inversions previstes en el Pla durant quatre anys. A més a més, va anunciar que la Generalitat revisaria el Pla amb l’objectiu de concretar les reserves urbanístiques i a fi d’executar els projectes.

La vaga dels treballadors dels serveis de terra
El 18 d’octubre, després de dos dies de vaga dels treballadors de l’empresa Lesma, que realitza els serveis de terra o handling (facturació, càrrega i descàrrega d’equipatge), Ryanair es va negar a facturar l’equipatge dels passatgers i només va permetre pujar als passatgers l’equipatge de mà. Com a conseqüència, molts dels dos mil passatgers que havien de facturar van haver d’optar entre posar el contingut de les seves maletes dins de bosses de plàstic per poder pujar-les a l’avió o passar la nit a les instal•lacions, a l’espera que es resolgués la situació. El secretari general de Comissions Obreres (CC.OO.) a les comarques gironines, Aureli Álvarez, va exposar que el sindicat havia convocat l’aturada per reclamar un augment de sou per a algunes categories de treballadors, el compliment del conveni laboral i més mesures de seguretat. La Generalitat va convocar dos dies més tard una reunió entre CC.OO. i Ryanair per resoldre la situació, però els representats de la companyia no hi van comparèixer al•legant que no hi havia res a negociar i van emetre un comunicat en què demanaven disculpes als usuaris per la situació que s’havia generat però en responsabilitzaven el sindicat. Com a resposta, els treballadors de Lesma van decidir convocar aturades tots els dilluns fins a Nadal.

A començament de novembre, el comitè d’empresa va anunciar que havia arribat a un preacord amb Ryanair per incrementar en un 50% el preu de les hores extres, augmentar de vint-i-dos a vint-i-quatre el nombre de dies de vacances a l’any i resoldre els problemes de material i uniformes dels treballadors. Tanmateix, mentre el secretari general de Transports de la Unió General de Treballadors (UGT) a Girona, Juanjo García, es mostrava satisfet per l’acord, el responsable de CC.OO., Òscar Montonya, va anunciar que no desconvocarien la vaga, ja que l’acord al qual s’havia arribat al centre de treball de Girona s’havia de fer extensiu a la resta dels tretze aeroports de l’Estat on opera la companyia.

Més informació
www.aena.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati