Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA
 AEROPORT GIRONA-COSTA BRAVA Mapa; Montse  Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2005

AENA fa públic que l'aeroport Girona-Costa Brava és, amb 2,96 milions de viatgers i un creixement del 104%, el que ha tingut un balanç més positiu de Catalunya durant el 2004. La Generalitat en reclama la revisió del Pla director i els sindicats CCOO i UGT en demanen l'ampliació de l'horari i de la plantilla per garantir la seguretat dels usuaris. Mentrestant, Ryanair anuncia l'ampliació de la xarxa de vols a dintre de l'Estat i el nou director de l'aeroport, Eduard Cerezo, presenta un pla d'inversions d'11,5 MEUR per assolir els 5 milions de viatgers en dos anys. A final d'any, el Congrés aprova la revisió del Pla director de l'aeroport.

Articles Relacionats: 2004, 2006

Articles posteriors 2006, 2007, 2011

L’any 2002 Ryanair, una de les LCC (low cost carriers o companyies de baix cost) més importants d’Europa es va establir a l’aeroport Girona-Costa Brava. El 2003 van començar a funcionar a l’aeroport dotze línies regulars a Frankfurt, Brussel·les, Londres, Birmingham, Bournemouth, Milà, Dublín i Glasgow, entre altres destinacions, i es va superar el milió i mig de viatgers. El mateix any, Ryanair va arribar a un acord amb la Generalitat, la Diputació de Girona, la Federació d’Hostaleria i la Cambra de Comerç de Girona, agrupades en l’associació Girona Centre Logístic, per establir la seva base al sud d’Europa a Girona a canvi d’ajuts econòmics. Concretament, la companyia es va comprometre a invertir 140 MEUR, a crear mil dos-cents llocs de treball i a obrir noves rutes.

L’augment de l’activitat de les instal·lacions va impulsar la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat, Aeropuertos Españoles y Navegación Aerea (AENA) i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, per regular i ordenar la circulació de vehicles. Com a resultat, AENA va doblar la capacitat d’aparcament fins a 1.428 places i va arribar a un primer acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per revisar el Pla director de l’aeroport.

Balanç d'un creixement sense precedents
A principi d’any, AENA va fer públic que l’aeroport Girona-Costa Brava era, amb 2,96 milions de viatgers i un creixement del 104%, el que havia tingut un balanç més positiu de Catalunya durant el 2004. Aquest balanç posava de manifest que l’aeroport havia passat en dos anys de mig milió de passatgers a gairebé tres milions, fet que el situava com el segon de Catalunya.

A principi de març, el president del Patronat de Turisme de la Costa Brava, Ramon Ramos, va presentar el tercer estudi encarregat a la Universitat de Girona (UdG) sobre el perfil dels usuaris de l’aeroport, realitzat el 2004. L’estudi demostrava que la Costa Brava era, amb un 49%, la destinació preferent dels turistes que arribaven a l’aeroport durant l’estiu, per davant de Barcelona, especialment entre els anglesos i els holandesos; que les estades short-break, és a dir, de dos o tres dies, havien augmentat fins al 30%, i que l’usuari mitjà, malgrat tenir menys de trenta-nou anys, era un treballador que, quasi en un 40%, ocupava un càrrec mitjà o alt.

Deficiències en les instal·lacions i els serveis de l'aeroport
A final de 2004, l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar va posar en servei un nou aparcament en uns terrenys de 20.000 m2 cedits per la Generalitat , amb vuit-centes places i un cost de 6 euros al dia, amb la finalitat de pal·liar el dèficit d’aparcament a l’aeroport. Uns dies més tard, però, el nou aparcament estava pràcticament buit i l’alcalde de Vilobí, Joan Busquets (Convergència i Unió, CiU), i els responsables de l’aeroport van decidir començar a retirar amb la grua municipal els vehicles aparcats a l’accés a les instal·lacions, A final de gener, el conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, va denunciar que els accessos a l’aeroport no s’ajustaven al volum d’activitat que s’hi registrava i va demanar al Ministeri de Foment que urbanitzés el tram de la carretera GIV-5341 que va des de l’N-II fins a la terminal. El mes d’abril, el portaveu de CiU al senat, Pere Macias, va presentar una moció davant la Comissió de Foment i Habitatge del Senat instant el Govern de l’Estat a millorar els accessos a l’aeroport.

A primer de març el Jutjat de Girona va donar la raó als sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) en la demanda presentada a final de 2004 contra AENA pels nous horaris dissenyats per la companyia, que deixaven l’aeroport sense personal entre les 0.30 hores i les 5.45. Dues setmanes més tard, però, els sindicats van tornar a denunciar deficiències en les instal·lacions vinculades a la falta de personal i van reclamar un augment de la plantilla, concretament de vint treballadors. A més a més, van reclamar la destitució del director de l’aeroport, Patricio Ivorra, a qui consideraven responsable de la situació.

El debat sobre l'estació del FAV a l'aeroport
El projecte inicial del Ministeri de Foment preveia un apartador tècnic al terme de Vilobí d’Onyar, però no una estació. El mes de febrer, la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats va consensuar una proposició no de llei, presentada per Jordi Xuclà, de CiU, que instava el Govern a programar la construcció d’una estació del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) a l’aeroport. La proposta recollia les reclamacions de la Cambra de Comerç de Girona i de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i estava justificada, segons Xuclà, pel creixement del nombre de viatgers de l’aeroport i per la construcció de la Central Integrada de Mercaderies (CIM) de la Selva.

Malgrat les reticències inicials, a final de juliol, durant la presentació del projecte del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, el DPTOP va fer explícit que apostava decididament per la construcció de l’estació a l’aeroport i que intentaria negociar amb el Ministeri de Foment que el projecte quedés integrat en el del FAV. A l’octubre, la idea inicial es perfilava. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va fer públic que el Congrés dels Diputats havia aprovat la redacció del Pla director de l’aeroport de Girona i que la Generalitat havia fet una reserva de terrenys per ubicar-hi una estació de tren, compartida entre el FAV i el futur ferrocarril transversal, que es construiria un cop acabades les de Girona i Figueres.

Arriben les inversions
El mes d’abril, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va anunciar la construcció del Lloc d’Inspecció Fronterera (LIF) a l’aeroport, amb una dotació d’1,5 MEUR i amb la intenció de potenciar el tràfic de mercaderies.

A final de juliol, Eduard Cerezo, nou director de l’aeroport de Girona, va fer públic que AENA invertiria 11 MEUR en un nou sistema anomenat ILS Categoria2/3 perquè els avions poguessin aterrar, mitjançant senyal de ràdio, en condicions de visibilitat nul·la i evitar així haver de desviar-los cap a altres aeroports. A més a més, va anunciar la construcció d’un aparcament de cinc plantes amb capacitat per a 3.500 vehicles, un de provisional per a 600 –que estaria acabat a final de 2005– i la remodelació de la terminal, amb l’objectiu d’adequar les instal·lacions a la xifra futura de 5 milions de passatgers que s’esperava assolir en dos anys.

A l’octubre es va fer públic que el pressupost de l’Estat en infraestructures a les comarques de Girona per al 2006 seria de 370 MEUR, és a dir, una xifra un 20% inferior a la de l’any anterior, però es confirmava que l’aeroport en rebria 11,5 per millorar les instal·lacions. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va anunciar la presentació de vint-i-sis esmenes als pressupostos generals de l’Estat que inclourien la demanda de 300.000 euros per a la millora dels accessos a l’aeroport i de 3 milions perquè AENA en pogués ampliar la plataforma i la terminal de mercaderies.

Els plans d'expansió de Ryanair
A final de maig, el director general de Ryanair a l’Estat espanyol, Alfonso Claver, va anunciar que la companyia estava dissenyant una xarxa de vols interns que, a partir de 2006, unirien l’aeroport de Girona amb dotze aeroports on opera la companyia, concretament amb el d’Almeria, el de Granada, el de Jerez, el de Màlaga, el de Múrcia, el de Santander, el de Santiago, el de València, el de Valladolid i el de Saragossa. Segons Claver, Girona continuava essent, amb una quota de gairebé el 10% dels 27 milions de passatgers transportats el 2004, la prioritat per a l’expansió de negoci de la companyia i va fer públic que el 2006 doblaria –de tres a sis– el nombre d’avions amb base a Girona.

El mes de setembre, la Comissió Europea va redactar un nou marc jurídic per regular la concessió d’ajuts públics als aeroports amb un tràfic inferior als 5 milions de passatgers i les companyies que els utilitzen, i resoldre així els interrogants que s’havien obert després d’haver declarat il·legals les ajudes rebudes per Ryanair a Charleroi (Bèlgica) el 2004. D’acord amb la nova normativa, els aeroports podrien atreure una companyia aèria amb ajuts durant tres anys i per una quantitat no superior al 30% dels costos d’obertura de la línia. El director general de Ryanair a l’Estat, Alfonso Claver, va criticar l’actitud de la Unió Europea (UE) en relació amb les línies de baix cost, però va afirmar que els acords de la companyia amb l’aeroport de Girona i l’AEROPORT DE REUS eren de promoció i no subvencions ni ajudes públiques.

S'aprova la revisió del Pla director de l'aeroport
A final de setembre, la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés va aprovar per unanimitat la proposta dels diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per Girona, Àlex Sáez i Montse Palma, que instava el govern de l’Estat a accelerar la revisió del Pla director de l’aeroport de Girona. L’ anterior pla, elaborat a final de 2002, preveia un volum de 2,8 milions de passatgers a l’any en l’horitzó de 2015, però la xifra havia estat superada en només dos anys. A l’octubre, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va confirmar que el Congrés dels Diputats havia aprovat la redacció del Pla director de l’aeroport de Girona.

El mes de novembre el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va presentar les línies bàsiques de la política aeronàutica de la Generalitat i va anunciar la redacció d’un Pla d’Infraestructures Aeronàutiques. Els plans de la Generalitat afermaven la qualificació de l’aeroport de Girona com a aeroport comercial internacional, recomanaven fer-hi una reserva de sòl per a una segona pista i hi projectaven un parc aeroportuari i logístic per generar-hi noves activitats econòmiques vinculades.

Més informació
www.aena.es
www.girona.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati