Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA
Aeroport de Girona.Mapa: Montse Ferrés
Júlia Rubert
Actualitzat a 31/12/2004

El creixement del trànsit de passatgers a l'aeroport de Girona derivat de l'arribada el 2002 de la companyia de vols de baix cost Ryanair continua i es consolida durant el 2004. Després d'un acord amb diverses institucions catalanes, Ryanair estableix a Girona la seva base al sud d'Europa, obrint un total de vint-i-una rutes. L'augment del trànsit planteja qüestions com la revisió del Pla director, la regulació dels vials d'accés, l'augment de les places d'aparcament i l'ampliació de l'horari d'obertura de les instal·lacions.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2011

L’ aeroport de Girona-Costa Brava es va inaugurar el 1965 en uns terrenys situats 10 km al sud de Girona, als municipis d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar. L’ any 2004 disposava d’una pista de 2.400 m, una plataforma amb disset places d’estacionament d’aeronaus i deu d’aviació general i una terminal de 27.274 m2.

Durant dècades, l’activitat de l’aeroport va estar lligada a l’estacionalitat turística, amb grans variacions entre anys i, sobretot, entre l’estiu i l’hivern. L’ any 2002 Ryanair, una de les més importants LCC (low cost carriers) o companyies aèries de baix cost europees, es va establir a l’aeroport, fet que va engegar un procés exponencial de creixement que va fer tancar l’any amb un milió de viatgers. El 2003 van arribar a funcionar a l’aeroport dotze línies regulars a Frankfurt, Brussel·les, Londres, Birmingham, Bournemouth, Milà, Dublín i Glasgow, entre al-tres destins, i es va superar el milió i mig de passatgers. Durant el mes de març, i després d’haver sondejat també la disponibilitat de L’AEROPORT DE REUS la companyia va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Federació d’Hostaleria i la Cambra de Comerç, agrupades en l’associació Girona Centre Logístic, per a establir a l’aeroport de Girona la seva base al sud d’Europa i consolidar-lo definitivament com el segon aeroport de Catalunya, a canvi d’ajuts econòmics.

Continua l'expansió de Ryanair
Ryanair havia anunciat que invertiria 140 milions d'euros quan fixés la seva base logística a Girona i calculava crear mil dos-cents llocs de treball directes i indirectes a Catalunya. Com a resultat de l'operació, el 5 de febrer va obrir vuit noves rutes regulars a París, Roma, Liverpool, Eindhoven, Venècia, l'Alguer, Torí i Karlsruhe Baden i va arribar a servir quaranta vols diaris a setze destinacions diferents.

La renovació del primer acord entre Girona Centre Logístic i Ryanair es va produir poc després que la Comissió Europea declarés il·legals els ajuts rebuts per Ryanair a l'aeroport de Charleroi (Bèlgica) per part d'organismes públics. Es va signar l'1 d'abril de 2004 per a dos anys, prorrogables a quatre, i preveia un finançament de 6'22 milions d'euros en concepte de màrqueting i publicitat en pàgines web i anuncis als avions. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), a través de l'empresa pública Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, S. A., el Departament de Comerç, Turisme i Consum, a través de Turisme de Catalunya, i la Diputació de Girona aportaven un milió d'euros cadascun per al 2004 i mig milió per al 2005. El 2004, les aportacions es completaven amb 0'72 milions d'euros repartits entre la Cambra de Comerç de Girona i la Federació d'Hostaleria i, el 2005, amb un milió d'euros a càrrec de Turisme de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Al llarg de l'any, Ryanair va anunciar l'obertura de set noves rutes: Liverpool (11 d'octubre), Düsseldorf-Niederrheim (8 de novembre), Londres Luton (19 de gener de 2005), Estocolm (21 de febrer de 2005), Pisa (1 de març de 2005), Blackpool (31 de març de 2005) i Shannon (maig de 2005) i preveia cent mil nous viatgers anuals en cadascuna. Torí fou anul·lat a partir de març de 2005 perquè no satisfeia les expectatives generades. D'altra banda, la companyia mostrava la voluntat d'establir rutes nacionals en un termini de dos o tres anys, ja que operava a dotze aeroports peninsulars.

La satisfacció de la companyia era evident a final d'any quan els 2'5 milions de viatgers previstos van resultar ser més de 3 milions i va manifestar que era l'expansió de més èxit de la seva història. Segons un estudi de la Universitat de Girona encarregat pel Patronat de Turisme-Costa Brava, el perfil de l'usuari dels vols de Ryanair era un europeu menor de 29 anys amb un nivell sòcioeconòmic i d'estudis mitjà-alt, que treballava i viatjava per vacances i lleure. Els principals països d'origen eren el Regne Unit (25%), Alemanya (11'5%), Itàlia (10'9%), Holanda (9'5%), França (8'4%) i Bèlgica (7'9%). Barcelona era la gran beneficiària de l'augment de trànsit: en temporada baixa, el 42% de viatgers s'hi dirigia directament, mentre que un 31'7% escollia la Costa Brava; en temporada alta la proporció era del 28% davant del 39%.

El 7 d'octubre es va crear l'Associació per al Desenvolupament de les Comarques Gironines, que assumia els compromisos de promoció turística adquirits per Girona Centre Logístic, principalment amb Ryanair, i preveia redactar un pla estratègic per a potenciar l'oferta i la demanda turístiques i contactar noves companyies.

L'augment de l'activitat obliga a redimensionar els serveis
El 5 de febrer, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va desencallar el procés aturat el juliol de 2002 per un conflicte competencial entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), a fi d'ampliar la pista de l'aeroport i construir una zona d'estacionament d'aeronaus, previstes en el Pla director.

Des d'institucions polítiques i econòmiques catalanes feia anys que es reclamava la descentralització de la gestió dels aeroports, exclusiva d'AENA. A l'abril, la nova titular del Ministerio de Fomento, Magdalena Álvarez, va anunciar que estudiaria la possibilitat de permetre la participació autonòmica en la gestió aeroportuària.

D'altra banda, des de l'abril, la Cambra de Comerç de Girona reclamava que es milloressin els accessos a l'aeroport, perquè amb l'augment de vols, els aparcaments i els vials havien quedat petits. Al juliol la Generalitat de Catalunya, AENA i l'Ajuntament de Vilobí van signar un conveni de col·laboració per a regular i ordenar la circulació, que preveia establir un servei de retirada de vehicles i posar en marxa un pla de xoc per a augmentar el nombre de places disponibles. El pla va suposar doblar la capacitat de l'aparcament, que va arribar a 1.428 places, després que AENA fes una inversió de 500.000 euros. AENA es mostrava partidària d'establir tarifes dissuasòries en lloc de plantejar futures ampliacions. La inauguració es va fer el 31 de desembre, després de quatre mesos d'obres.

L' increment de vols va motivar també que el president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Fornells de la Selva, Gabriel Casas (Convergència i Unió, CIU) es reunís al setembre amb el director de l'aeroport per a demanar que es respectés la normativa que obligava els avions a volar per sobre de 1.500 m, ja que veïns del municipi s'havien queixat a causa del soroll.

El desembre el DPTOP de la Generalitat va acordar amb AENA la revisió del Pla director recent del 2001, ja que l'augment de trànsit feia necessari decidir si calia una segona pista i plantejar l'ampliació de la terminal i la zona d'aparcament. Entre les actuacions fetes, en marxa o previstes per al període 2002-2006, que sumaven 19 milions d'euros, AENA comptava instal·lar-hi el 2006 un nou sistema d'aproximació d'avions, demanat per la direcció de l'aeroport i els sindicats.

Els sindicats també reclamaven que l'aeroport estigués obert vint-iquatre hores al dia durant tot l'any i no només a l'estiu i a la primavera, ja que el fet que entre novembre i març hi hagués vols de Ryanair fora de l'horari de treball del personal responsable no garantia la seguretat de les instal·lacions. El 17 de novembre els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) van presentar una demanda pel conflicte col·lectiu davant el Jutjat Social de Girona.

La Generalitat, per la seva banda, no descartava la ubicació d'una estació del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) prop de l'aeroport, tot i que seguia considerant prioritària la construcció de les estacions a les ciutats. Aquesta possibilitat havia estat defensada repetidament per CiU, que havia presentat una proposició no de llei al Congrés a l'octubre i també havia estat estudiada al Consell Comarcal de la Selva per una moció presentada pel Partit Popular.

Per a l'any 2005 es preveia que continués l'augment del trànsit de passatgers a l'aeroport, atès que Ryanair tenia pendent l'obertura de les cinc noves línies programades i l'Associació per al Desenvolupament de les Comarques Gironines havia iniciat contactes amb altres companyies aèries de baix cost per diversificar l'oferta de l'aeroport. La revisió del Pla director de l'aeroport -que havia de plantejar la necessitat de l'ampliació de les instal·lacions- i la resolució del conflicte entre els sindicats i la direcció de l'aeroport -que n'havia de determinar la necessitat de l'ampliació de l'horari d'obertura- eren alguns dels assumptes pendents de ser tractats al llarg de l'any 2005.

Més informació
www.aena.es
www.girona.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada