Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AERÒDROM I TIMONEDA D’ALFÉS
Xavier Boneta i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

L’intent de transformar l’aeròdrom d’Alfés en un aeroport regional comercial topa amb l’oposició dels grups ecologistes. L’àmbit de la timoneda on es troba l’aeròdrom està inclòs als espais PEIN com a àrea estèpica des de 1998.

L’aeròdrom d’Alfés neix l’any 1929 quan es trasllada el Reial Aeri Club de Lleida, situat a l’antic aeròdrom de Magraners, a una timoneda del terme municipal d’Alfés, a 10 km de Lleida.

L’espai va estar sota la tutela del Ministeri de Defensa des de la Guerra Civil i era utilitzat com a camp d’aterratge d’emergència. D’ençà que va ser inaugurat, l’aeròdrom va tenir un ús molt esporàdic, limitat als vols d’avionetes de lleure i a les activitats aeronàutiques esportives.

La timoneda
La timoneda, situada a 200 m d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície aproximada d'unes 107 ha i conserva les característiques d’una estepa àrida continental, amb una geomorfologia d’altiplà i un sòl ric en carbonats. La composició química i la poca profunditat del sòl, junt amb una climatologia dominant n'han limitat el desenvolupament vegetal a una formació herbàcia arbustiva adaptada a les condicions del sòl i al clima àrid. La cobertura vegetal està formada per plantes de baixa alçada, gramínies, labiades, ranunculàcies, papilionàcies, orquídies i fins a tres-cents tàxons diferents, entre els quals destaquen plantes endèmiques i rareses vegetals que comparteixen la capacitat de suportar altes temperatures, la sequera de l’estiu i alhora les baixes temperatures de l’hivern i una mitjana de precipitacions de 350 mm/any. El timó (thymus vulgaris), que dóna nom a la timoneda, és una de les espècies més ben representades, a més de ser la més coneguda per les propietats medicinals que té.

De la fauna vertebrada destaquen els ocells, entre els quals l'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una de les espècies més importants i la que té a Alfés l’única colònia reproductora de Catalunya. La trenca (Lanius minur) també té a Alfés el nucli ibèric més important i és, alhora, el límit occidental de distribució mundial d'aquesta espècie. També s'hi poden trobar altres espècies d’ocells representatius de les estepes catalanes i de la vall de l’Ebre, d'altres no estrictament estepàries i nombroses espècies de rapinyaires diürns com l’esparver cendrós, el xoriguer comú i altres aus migratòries. A la timoneda també hi ha gran diversitat de poblacions d’artròpodes que són font essencial d’aliment dels ocells estèpics, especialment en època de cria.

Evolució històrica de la protecció de la Timoneda
L’any 1983, durant el treball de camp per a l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, es va descobrir a la timoneda d’Alfés l’única població catalana d’alosa becuda amb una seixantena de parelles que hi niaven. Aquest fet va despertar un fort interès per part de la comunitat científica que en va demandar la protecció. A partir d'aleshores l’alosa va esdevenir símbol de la timoneda.

El 1990 la timoneda d’Alfés va ser declarada reserva de fauna salvatge, seguint la directiva d’aus de la CEE del 1979 i els convenis de Berna del 1979 i de Bonn del 1983. Després d’una llarga polèmica entre els sectors conservadors i els propietaris del Reial Aeri Club de Lleida, la meitat de la superfície va quedar protegida i se'n va excloure la part ocupada per les pistes d’aterratge. El 25 de juny de 1995 hi va haver una manifestació de protesta a causa de la sega que s'havia fet dels camps propers a la pista. El 1996 la Comissió Europea va obrir un expedient de queixa per la manca de protecció de l’espai, el qual fou tancat pel nou compromís de la Generalitat de Catalunya de conservar la timoneda i els seus valors naturals.

L’any 1998 la timoneda d’Alfés va ser inclosa als espais PEIN i el 9 de juny del mateix any es va aprovar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge d’Alfés en el qual se'n reconeixia el valor en ser una de les darreres àrees estèpiques de Catalunya.

El Pla demanava el trasllat de les activitats de tipus aeronàutic i declarava la incompatibilitat de la conservació amb aquest ti-pus d’activitat. Segons la memòria del Pla, en aquell moment, la timoneda es trobava en general en un bon estat de conservació, tant pel que fa a la vegetació característica de les àrees estepàries com a la presència d’espècies de destacat valor. Tanmateix, el Pla atorgava a l’aeròdrom un paper provisional i explicitava que les activitats que es derivaven de les instal·lacions aeronàutiques "podrien afectar greument la fauna descrita, especialment l'ornitològica".

El desembre del 2000 la Generalitat va comprar al Ministeri de Defensa l’aeròdrom d’Alfés per seixanta milions de pessetes i l’Informe del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat va recomanar, el maig del 2001, «aturar a la timoneda d’Alfés tota activitat lesiva per a la flora i la fauna per la gran importància que té aquesta localitat (...)» i va posar en relleu la forta regressió que els darrers cinc anys havien sofert espècies com l’alosa becuda.

Les propostes d’ampliació de l’aeròdrom
El Ministeri de Defensa ja havia estudiat la possibilitat d’asfaltar l’actual pista d’aterratge i l’esplanada circumdant el 1985, però al final el projecte no va prosperar.

Tot i això, el juny del mateix any la Direcció General d’Aviació Civil i la Comissió Intergovernamental integrada pels Departaments de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques van donar llum verda a la remodelació de les instal·lacions de l’aeròdrom d’Alfés i el nou Pla d’aeroports de Catalunya del 2002 va incorporar la transformació de l’aeròdrom de la timoneda d’Alfés en l’Aeroport Regional de Lleida.

El 22 de febrer de 2003 va sortir a informació pública el projecte d’ampliació de l’aeròdrom d’Alfés. Aquesta ampliació suposava convertir l’antic aeròdrom en un aeroport regional comercial per a avions de fins a setanta passatgers. El projecte, presentat dins el Pla especial d’aeroports de Catalunya, preveia ampliar i asfaltar la principal pista d’aterratge que hi havia.

El 20 d’octubre la Comissió d’Ordenació del Territori del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya va aprovar una declaració en què demanava a les administracions l’inici de les obres per a la reconversió de l’aeròdrom d’Alfés en un aeroport. Segons la Comissió, el nou aeroport permetria augmentar la connectivitat de les terres de Lleida, amb els consegüents beneficis per al desenvolupament econòmic i social de la regió que aquest fet podia comportar. L’entitat defensava que el nou aeroport seria perfectament compatible amb la timoneda.

Els projectes i les mobilitzacions del 2003
El 22 de febrer de 2003, en sortir a informació pública el projecte d’ampliació de l’aeròdrom amb l’asfaltatge i prolongació de la pista principal d’aterratge, els grups conservacionistes van emprendre de nou accions per aturar-lo. Joan Vázquez, membre de l’Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) i portaveu de la Plataforma per la defensa de la Timoneda d’Alfés, posava de manifest la contradicció de la Generalitat en preveure una infraestructura com aquesta en un espai inclòs al PEIN, una zona de protecció especial per a aus pendent d’entrar a la Xarxa Natura 2000 pel caràcter excepcional que tenia.

Les al·legacions presentades, gairebé quatre mil, es basa-ven en la idea que aquest projecte vulnerava el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge d’Alfés de l'any 1998 que destacava, en consonància amb els objectius del PEIN (1985), el valor d’aquest àmbit i el seu caràcter excepcional i poc representat a la resta del territori català. IPCENA va defensar durant tot aquest temps la necessitat de trobar un indret menys conflictiu per traslladar l’aeròdrom i les futures instal·lacions de l’aeroport.

Al llarg de l’estiu del 2003 la Plataforma també va convocar a Lleida una mobilització de rebuig a l’aeroport que va aplegar més de set-centes persones. Així mateix, es van recollir més de tretze mil signatures en contra del projecte d’ampliació de l’aeròdrom.

Segons IPCENA el poc ús que històricament s’havia fet de l’aeròdrom havia permès que la vegetació original s’hagués conservat fins a l’actualitat, fet que havia convertit la timoneda en un dels reductes de fauna i flora estèpiques de Catalunya de més valor. Segons el grup ecologista, l’aeroport podria malmetre l’espai i podria acabar definitivament amb la població d’alosa becuda i amb la d’altres espècies.

Segons les dades d’IPCENA, la intensificació de les activitats aeronàutiques esportives, l’ampliació dels garatges i la sega de la vegetació a l’àrea de les pistes havia implicat els darrers anys un fort impacte ecològic. Havia disminuït la presència d’espècies com la xurra i el nombre de parelles reproductores de ganga i d’alosa becuda. Segons IPCENA l'abandó progressiu de les activitats ramaderes tradicionals estava transformant les condicions ecològiques de la timoneda, que estava sent envaïda per gramínies de més alçada que, per lliure competència, eliminaven les poblacions de timó i comprometien les condicions òptimes perquè l’alosa becuda i altres aus hi fessin acte de presència.

El 15 de juliol la Comissió Europea de Medi Ambient va notificar l’acceptació a tràmit de la denúncia feta a la Comissió per part dels grups ecologistes SEO Birdlife i IPCENA per l’incompliment del projecte d’aeroport de la legislació ambiental (directives 79/409/CEE, sobre la conservació dels ocells i els seus hàbitats, i 92/43/CEE, referent a la conservació d’hàbitats naturals, fauna i flora).

IPCENA va protestar també perquè el 29 de juliol havia tingut lloc a la timoneda el Campionat de Catalunya d’Aeromodelisme que incomplia, segons el col·lectiu ecologista, la normativa del Pla especial de protecció que especificava que només s’hi permetien les activitats científiques, l’educació ambiental, la ramaderia extensiva i les restauracions del medi natural.

El mes d’octubre del mateix any s’estava a l’espera de l’informe del Departament de Medi Ambient i el dia 22 el Col·legi d’Arquitectes de Lleida va organitzar una taula rodona amb diversos científics i professionals del camp de la zoologia, la botànica, el dret i l’aeronàutica que van posar de manifest els problemes jurídics i ambientals que aconsellaven descartar Alfés com a localització d’activitats aeronàutiques.

El mes de novembre, professors universitaris, experts i professionals van signar i publicar el Manifest científic per la ti-moneda d’Alfés que acabava amb una petició de la comunitat científica als poders públics a fi que busquessin un espai alternatiu per ubicar el futur aeroport de Lleida. El manifest argumentava que la conservació dels recursos i la diversitat dels ecosistemes són una necessitat per al funcionament correcte dels processos naturals, una demanda social i un deure de les administracions, especialment quan es tracta d’àmbits amb valors naturals escassos o excepcionals que estan en risc d’extinció o de desaparició.

Els signants del manifest, tot i mostrar-se favorables a la construcció de les infraestructures necessàries per a les Terres de Ponent, van manifestar la incompatibilitat entre la proposta d’aeroport a Alfés i la conservació dels valors naturals de l’espai i denunciaven que, tot i la reconeguda vàlua científica d’aquest espai, encara hi havia una certa manca de sensibilitat envers els hàbitats de clima mediterrani semiàrid que paradoxalment són els més fràgils i singulars en el context de Catalunya i també en el conjunt de la Unió Europea.

El 27 de novembre la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit una denúncia d’IPCENA en contra de la decisió de la Direcció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya d’autoritzar un heliport amb caràcter eventual a la timoneda d’Alfés. IPCENA acusava la Generalitat de Catalunya de prevaricació i d’un delicte contra els recursos naturals per haver autoritzat l’empresa AC-Còpters a habilitar un heliport per a fer viatges fins a Vielha, malgrat que el Pla especial de protecció no ho permetia. Per aquesta raó van demanar la suspensió cautelar del permís que s’havia donat a l’empresa. La suspensió es va fer efectiva el 4 de desembre del mateix any i AC-Còpters va ha-ver de suspendre els vols entre Alfés i Vielha.

A la darreria del 2003 les denúncies presentades per les entitats ecologistes a les autoritats europees continuaven sense resposta i l’informe del Departament de Medi Ambient també continuava pendent de publicació.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià
Fotogaleria relacionada