Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AERÒDROM DE SABADELL
Helena Cruz

Actualitzat a 31/12/2005

La caiguda d'una avioneta a Badia del Vallès el mes de setembre i una altra a Sant Quirze del Vallès el mes d'octubre, amb la mort de sis persones en total, ha tornat a posar damunt la taula les demandes de clausura de l'aeroport per part dels veïns que viuen als voltants de l'aeròdrom de Sabadell (Vallès Occidental). El tancament provisional de l'aeroport durant tres setmanes per aclarir les causes de l'accident de Sant Quirze ha comportat manifestacions per part dels treballadors, però la reobertura el mes de novembre ha causat indignació entre els veïns dels municipis limítrofs, que en continuen reclamant el trasllat.

Articles posteriors 2006

L’aeròdrom de Sabadell té una extensió de 85 ha i es va obrir l’1 d’agost de 1934. Està situat al sud-est del municipi de Sabadell, però les seves pistes tan sols estan a 2 km de les poblacions de Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, una àrea que juntament amb Sabadell i Cerdanyola del Vallès arriba a sumar 315.000 habitants.

El Pla d’aeroports de Catalunya, de l’any 2000, classifica l’aeròdrom de Sabadell com una pertanyent a la xarxa d’aeròdroms que donen suport a l’aviació general i esportiva i, com a tal, ha de recolzar l’activitat de salvament, d’extinció d’incendis, d’aviació sanitària i altres serveis públics. A l’aeròdrom de Sabadell, s’hi ubiquen quatre escoles de vol, vint-i-set empreses amb quatre-cents treballadors i la resta de l’activitat es reparteix entre vols privats, aerotaxis, serveis i vols institucionals. Durant el 2004 es van realitzar un total de 42.902 operacions.

El Pla director que l’aeroport de Sabadell, que s’està executant des de fa dos anys, ha permès millorar-ne les instal·lacions amb la construcció d’una nova zona de dinou hangars i una àrea d’aparcament. El Pla també preveu la construcció d’una nova torre de control, una terminal, un museu aeronàutic, un hotel i una zona industrial lligada al món de l’aeronàutica.

Un accident a Badia del Vallès
El 21 de setembre de 2005 una avioneta tripulada per un pilot i un fotògraf que treballaven per l’empresa Paisajes Españoles S.A., que es dedicava a fer fotografies aèries, es va estavellar en una zona d’arbrat quan intentava fer un aterratge d’emergència a pocs metres de dos blocs de pisos d’onze plantes, a Badia del Vallès. L’avioneta acabava d’enlairar-se i va avisar d’una fallada al motor a la torre de control, però no va ser a temps d’arribar a les pistes.

L’accident, amb dos morts, va posar novament damunt la taula les queixes i protestes dels veïns que viuen als voltants de l’aeròdrom, pel perill i les molèsties que comporta. Des de 1997 deu persones han perdut la vida per l’activitat de l’aeròdrom, totes elles tripulants i passatgers, per bé que no ha mort cap persona aliena a l’activitat de vol. Amb tot, però, l’accident de 2001 es va produir molt a prop d’una superfície comercial de Sant Quirze i el del mes de juny de 2002 fou conseqüència d’un aterratge forçós a l’autopista C-58.

Arran d’aquests accidents, els ajuntaments de Barberà, Sant Quirze i Badia del Vallès fa anys que han protagonitzat queixes oficials i reunions amb responsables d’AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria), l’ens gestor dels aeroports estatals, per reclamar el trasllat d’unes instal·lacions aeronàutiques que són massa a prop d’aquestes localitats. Va ser mesos abans de produir-se l’accident de Badia del Vallès que els alcaldes dels tres ajuntaments més afectats i l’aeroport van arribar a un acord per tal que els avions no sobrevolessin els habitatges i emprenguessin la ruta seguint la vertical de l’autopista C-58. Segons l’alcalde de Badia, José Luis Jimeno (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), això només “és una cosa teòrica que no es compleix”. Davant l’accident de Badia, els alcaldes de la zona es van reunir i van concloure demanar de manera comuna el trasllat o tancament de les instal·lacions i, mentrestant, reclamar que no es sobrevolessin els nuclis habitats, que es reduïssin el nombre de vols, que s’utilitzessin silenciadors, que només es fessin els vols d’emergències o d’extinció d’incendis i que es prohibissin les exhibicions aèries.

A final de setembre, el Ministeri de Foment es va reunir amb els alcaldes de Sant Quirze (Sebastià Ruiz, Convergència i Unió, CiU), Badia (José Luis Jimeno, PSC), Barberà (José Antonio Robles, PSC) i Sabadell (Manuel Bustos, PSC), amb representants de l’aeroport de Sabadell i amb Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i es va arribar a un acord per aplicar cinc mesures que permetessin disminuir els efectes negatius de l’aeroport sobre les poblacions limítrofs: estudiar el canvi d’orientació de la pista, traslladar les activitats docents i de formació a altres aeròdroms, modificar el trajecte dels avions perquè no sobrevolessin les zones habitades, no fer exhibicions ni festivals aeris i utilitzar silenciadors per reduir l’impacte sonor dels aparells de transport.

Tot i l’acord, les federacions de les associacions veïnals de Badia, Barberà i Sant Quirze del Vallès van mantenir la convocatòria de la manifestació per a l’1 d’octubre, que havia de concloure amb una concentració sota el lema “Contra els accidents, trasllat de l’aeroport. Volem viure en pau, no més morts”, a fi de mostrar la seva aposta pel tancament definitiu de l’aeroport.

El segon accident en un mes
El 24 d’octubre es va produir un altre accident mortal quan una avioneta que s’enlairava de l’aeroport es va estavellar contra una grua d’un edifici en construcció al terme de Sant Quirze del Vallès, a la zona de Mas Duran, al costat de l’autopista C-58 i prop de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Com a conseqüència de l’accident, els quatre tripulants van perdre la vida.

El segon accident d’avionetes en un mes posava de manifest, tal com va afirmar Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, que “hi ha una col·lisió d’interessos entre l’operativitat de l’aeròdrom i l’interès per rendibilitzar el terreny, edificar-lo i convertir-lo en habitatges”.

Com a conseqüència, el Ministeri de Foment va ordenar a AENA el tancament provisional de l’aeròdrom, fins que s’aclarissin les circumstàncies de l’accident, ja que la grua no tenia els permisos preceptius d’Aviació Civil per poder ser instal·lada en una zona propera a un aeròdrom i tampoc no havia estat pintada del color que indiquen les ordenances perquè pogués ser vista amb prou facilitat. L’accident va propiciar una nova reunió el 28 d’octubre entre el Ministeri de Foment, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Aviació Civil i els alcaldes de Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia i Barberà. Durant la reunió es va acordar la reobertura de l’aeroport una vegada les grues il·legals fossin retirades, la limitació del nombre de vols se supedités als serveis d’emergència i s’engeguessin les negociacions per traspassar les competències de gestió de l’aeroport a la Generalitat.

El preacord va obtenir el vistiplau del col·lectiu veïnal i el rebuig frontal dels treballadors i usuaris que van dur a terme manifestacions, talls a l’autopista C-58 i es van tancar un dia i una nit a la torre de control de l’aeroport per reclamar l’obertura immediata i sense limitacions de l’aeròdrom.

El 4 de novembre, les empreses i els treballadors de l’aeroport van accedir a negociar una reducció de l’activitat de l’aeròdrom. Si bé l’aeroclub reobriria amb totes les activitats que realitzava abans del tancament, en un any es podrien traslladar el 50% de les pràctiques de vol a l’aeroport de Calaf. Els responsables de les escoles de pilots es van comprometre a no volar abans de les onze del matí els diumenges i els dies festius i a no realitzar més festivals aeris. AENA es va comprometre a realitzar l’ampliació de la capçalera de la pista durant l’any 2006 perquè els avions poguessin enlairar-se sense sobrevolar Sant Quirze. I per la seva banda, la Generalitat es va comprometre també a establir normes acústiques més estrictes que implicarien instal·lar silenciadors i hèlixs multipales.

L’acord per reobrir les instal·lacions, però, va suscitar l’oposició dels veïns que demanaven que s’utilitzés només en situacions d’emergència i que a mitjà termini es tanqués. L’11 de novembre ja s’havien desmuntat les tres grues que incomplien la normativa aèria i el 14 de novembre es va reobrir, després d’haver estat vint-i-un dies tancat.

El 29 de novembre el Jutjat de Sabadell va imputar el regidor responsable de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Sant Quirze, Francesc Contreras, i també el representant legal de l’empresa constructora Mas Duran SL, que va instal·lar la grua. El jutjat havia d’investigar si s’havien comès irregularitats per part del regidor quan va decidir atorgar permisos a l’empresa esmentada per col·locar la grua i si hi va haver imprudència per part d’aquesta l’empresa atès que la grua no estava ben senyalitzada.

L'aeròdrom de Calaf
L’aeròdrom de Calaf ocupa quasi 1.000 m2, és de propietat privada, disposa d’una única pista de terra i s’utilitza esporàdicament per a serveis d’emergències.

La disminució de l’activitat de vol a Sabadell comportava, de retruc, l’afectació d’un altre aeròdrom, i el de Sant Pere de Sallavinera, més conegut com l’aeròdrom de Calaf, era una de les tres opcions que la Generalitat preveia per destinar-hi els vols de pràctiques, juntament amb els aeroports de FONOLLOSA (BAGES) i Òdena (Anoia).

A començament de desembre, l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera va rebre el projecte d’ampliació de l’aeròdrom i tenia tres mesos per pronunciar-se. L’ alcalde del municipi, Càndid Viladrich (CiU), va enunciar que, una vegada el projecte hagués estat estudiat per part del consistori, els habitants del municipi també s’haurien de reunir per tal que “la decisió que es prengués fos consensuada amb el poble”.

Finalment, es preveia que durant l’any 2006 la Generalitat tramités un nou pla d’infraestructures aeronàutiques, que inclogués, alhora, un nou pla d’aeroports i un altre d’heliports, en el qual el de Sabadell s’integraria una vegada assumit el traspàs de la gestió.

Més informació
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2000) Pla d’aeroports de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
http://www.favsq.org/aeroport
http://www.sqvalles.org
http://www.bdv.es
http://www.badiadelvalles.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati