Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES
Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

Els temes territorials i ambientals destaquen entre el conjunt de mesures descrites al document que explicita els acords establerts entre el PSC, ERC i ICV per al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya el 16 de novembre passat que van donar com a resultat la constitució d’un govern tripartit format pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds per governar la Generalitat de Catalunya, el 14 de desembre es va fer públic el contingut dels acords de govern consensuats per les tres formacions polítiques. El document portava el títol d'Acord per a un pacte de govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya i feia públics els principals acords del nou govern per a la legislatura que tot just començava. Entre els quatre objectius que explicitava el document, el darrer anunciava «una nova política territorial i ambiental», mentre que els altres feien referència, seguint l’ordre en què van ser exposats, a la millora de l’autogovern i la qualitat democràtica, a l’impuls econòmic i a les polítiques socials.

El document, que també constava de quatre grans apartats, contenia els acords de govern en matèria de política territorial i ambiental, tot i que aspectes tan importants com l’habitatge i la política agrícola apareixien igualment en els capítols sobre els acords en matèria de polítiques socials i economia.

Ordenació territorial: planejament territorial i sectorial per als pròxims anys
Les principals propostes del document en matèria d’orde-nació territorial feien referència a l’aprovació dels plans territorials parcials i la revisió del Pla territorial general, a l’organització de l’Administració catalana i al reconeixement de les àrees metropolitanes.

El document preveia organitzar les administracions catalanes a partir de tres nivells: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. La revisió del Pla territorial general hauria d’estar enllestida abans de l’octubre del 2005 i hauria d’incorporar els principis de sostenibilitat i un canvi de tendència per a reduir la creixent ocupació de territori. El document proposava que el reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya es realitzés mitjançant les iniciatives legislatives necessàries per a poder determinar competències, recursos i gestió de serveis. S’acordava impulsar l’aprovació de la CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA.

Mentre el planejament previst no estigués a punt, l’acord preveia unes mesures cautelars que consistirien a establir moratòries o suspensió de llicències en àmbits especialment fràgils, com ara connectors biològics i àrees litorals sotmeses a fortes pressions, i evitar l’ocupació irracional de sòl i el creixement de nuclis residencials no connectats amb l’entramat urbà.

Altres punts de l’acord també preveien la revisió immediata i quatriennal del PEIN (Pla d’espais d’interès natural), tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió dels espais PEIN en dos anys i dotar-los dels recursos humans i materials necessaris. S’acordava ampliar els àmbits del PEIN i es proposaven les estepes de ponent, les capçaleres del Ter i el Freser, les muntanyes de Prades, el sistema Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, el Montsec, les costes del Montgrí i del Garraf com zones potencials d'esdevenir nous espais de protecció especial.

Entre els continguts i propostes d’ordenació del territori cal destacar la proposta de redactar en un termini de dos anys el Pla territorial sectorial d’espais agraris de Catalunya, un pla estratègic forestal, el Pla territorial sectorial del litoral de Catalunya i el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures, a més d'altres plans directors d’àmbit comarcal o supramunicipal com per exemple els de les valls del Ges i d’en Bas.

Entre les mesures complementàries acordades es va destacar el projecte d’establir un cànon de l’1% sobre el total d’execució de les obres, que rebrien els ajuntaments i que es destinaria a millorar la qualitat ambiental dels municipis.

Diversitat de propostes en qüestions ambientals. L’ oposició als transvasaments
En matèria de medi ambient, el document proposava crear un consell assessor per al desenvolupament sostenible de Catalunya que hauria de ser un òrgan de consulta amb vinculació directa amb el Consell Executiu. Els acords explicitaven l‘oposició als transvasaments de l’Ebre i el Roine.

Respecte a l’energia, el document recollia l’acord per redactar, en el termini d’un any, un nou pla d’energia de Catalunya amb un programa que indiqués les pautes de desplegament de les fonts d’energia renovable que permetessin assolir una producció del 12% en l’horitzó del 2010 i un programa de tancament de les centrals nuclears. La política de residus es decantava per impulsar decididament els sistemes de recollida selectiva i els tractaments no finalistes i preveia incloure un tractament impositiu progressiu.

L’ apartat de biodiversitat i contaminació incloïa l’acord d’aprovar una llei de protecció de la biodiversitat, d'establir un pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, d’aplicar i seguir els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides i d’aplicar les línies marcades per la Directiva Hàbitat a fi que la Xarxa Natura 2000 esdevingués un instrument de protecció eficient de les àrees d’interès ecològic.

Infraestructures: aposta pel ferrocarril
Els acords en infraestructures apareixien parcialment en l’apartat de l’impuls a l’economia i, més extensament, en el de territori i medi ambient i feien evident el nou protagonisme del ferrocarril en les polítiques territorials. L’ acord considerava prioritari estendre els serveis de rodalies i regionals a Tarragona i Girona, crear un nou nucli de rodalies a Lleida i establir quatre xarxes ferroviàries que estarien composades per línies de tren de viatgers d’altes prestacions, en connexió amb la península i Europa, línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formessin eixos transversals, la xarxa de metro regional i l’ús de la xarxa convencional per a mercaderies.

Es proposava també un nou pla d’autopistes i autovies que equilibrés el territori i incrementar un 25% la inversió en la xarxa capil·lar de carreteres.

Habitatge i polítiques de cohesió social
L’HABITATGE és un altre dels temes territorials amb un gran pes al document presentat. S’acordava formular i aprovar en dos anys un pla sectorial de l’habitatge de Catalunya que sumés finançament autonòmic i actors privats (Caixes), amb l’objectiu d’assolir cinquanta mil habitatges protegits durant la legislatura, la meitat de lloguer i un 25% destinat als joves. Una altra línia de treball acordada va ser establir un programa per a la rehabilitació integral dels barris, que feia una atenció especial als barris degradats dels centres històrics i els polígons d’habitatge. Amb aquesta iniciativa es pretenia optimitzar l’ús del parc d’habitatges construïts. L’ acord també proposava fomentar el lloguer amb una desgravació o ajut directe de 600 euros anuals i obrir línies d’ajut per a la rehabilitació dels habitatges que formen el patrimoni rural. Cal recordar que, a partir dels documents de l’acord, els afers d’habitatge van passar del Departament de Política Territorial i Obres Públiques al nou Departament de Medi Ambient i Habitatge. En el document de l’acord, l’habitatge apareixia més com un element de les polítiques de cohesió social i territorial que com un dels principals vectors de transformació territorial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame