Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCAMENTS DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ D'ANDORRA A L'ALT URGELL
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2005

A principi d'any, representants dels governs català, espanyol i andorrà arriben a un acord per gestionar l'abocament de residus procedents de la construcció que es feia des d'Andorra cap a l'Alt Urgell. Els acords donen solucions provisionals per mitjà d'un control fronterer, a fi que els residus s'adeqüin a la normativa establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i també estableix com a termini màxim el final d'any perquè el Govern andorrà habiliti abocadors propis per als residus que generi.


El problema dels abocaments de residus de la construcció d’Andorra a l’Alt Urgell té els seus orígens en els aiguats de 1982, que van suposar l’erosió de molts terrenys de cultiu a la comarca. La reconstrucció d’aquestes finques es va fer amb terres i pedres generades pel sector de la construcció d’Andorra. Aquesta pràctica va permetre barrejar residus amb les terres, amb el consegüent impacte ambiental que això suposa. A la segona meitat dels anys noranta es va intensificar l’abocament d’aquests residus i fins es va arribar a assolir un trànsit de cent cinquanta camions diaris. En aquests anys ja no es parlava de reconstruir finques properes al riu, sinó d’omplir barrancs de terra per transformar-los en nova superfície agrària útil.

El conveni hispano-andorrà de l’any 2000, establert durant el govern del partit popular i publicat al BOE núm. 61 l’11 de març de 2000, va suposar la separació de tots els residus que fins llavors s’havien barrejat amb les terres, garantint-ne la correcta eliminació per mitjà de gestors de residus autoritzats. L’aplicació del conveni no va frenar, però, les quantitats de terres i pedres, que també són residus de la construcció, que es continuaven abocant a l’Alt Urgell.

El municipi més afectat per aquests fets ha estat la Ribera d’Urgellet tot i que també el Coll de Nargó, Montferrer-Castellbò i en menor proporció alguns nuclis de la Cerdanya.

A principi de l’any 2005 ja eren més de quatre-cents els camions de terres que cada dia creuaven la frontera i que repartien la seva càrrega en més de vint finques diferents. Les causes d’aquest increment es trobaven en l’augment de la construcció a Andorra, els forts desmunts de terreny necessaris per edificar en relleus abruptes i la dificultat de trobar espais dins del Principat per a abocar-hi tanta quantitat de terres. En tractar-se de terres en lloc de runes, l’exportació es feia sense cap altre control que el de les llicències que tramitaven els municipis receptors de les terres en concepte de “millora agrícola de finca per anivellament del terreny”.

A final de 2004 i a començament de 2005 es van realitzar als municipis afectats i a la Seu d’Urgell diversos actes públics de protesta liderats per l’associació Fre als camions, que protestava per l’impacte visual, paisatgístic i medioambiental dels abocaments. L’ associació estava formada per veïns dels municipis afectats.

Acord entre les administracions per a la gestió dels residus de la construcció
El 2 de març de 2005, davant la manca de terrenys per abocar terres i les protestes de la societat de l’Alt Urgell, representants de les diferents administracions implicades en l’afer van trobar-se a Lleida per adoptar mesures i fer front a la problemàtica. Van participar a la trobada el sotsdelegat territorial de l’Alt Pirineu, Víctor Orrit i Ambrosio, la directora general del Ministeri de Medi Ambient d’Andorra, Sílvia Calvó Armengol, el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMH), Joan Farré i Viladrich, el gerent de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Manel Hernàndez Carreras, i diversos representants del Govern espanyol. Com a resultat de la reunió es va assolir un acord pel qual el Govern andorrà es comprometia a obrir dos abocadors controlats a l’estiu i a portar a terme definitivament el seu pla de gestió de residus. El Govern espanyol donava fins al 31 de desembre de 2005 de marge per apoder continuar abocant-hi les terres; a partir d’aquella data, aquest trànsit deixaria d’estar emparat pel conveni vigent.

Així, Andorra hauria d’assumir a partir de 2006 i de manera gradual els residus de terra que generés. Fins que no arribés aquesta data, però, la Generalitat concentraria totes les terres procedents d’Andorra en un únic punt d’abocament habilitat especialment.

Daniel Armengol Bosch president de l’Associació d’Obres Públiques d’Andorra assegurava que al seu país no hi havia espai per als residus de les terres originades als desmunts de la construcció i que el tancament de la frontera donava un cop a un sector en què treballen més de sis mil cinccentes persones.

Les mesures reguladores per al control dels residus
L’endemà de la reunió en què s’havia pres l’acord, Víctor Orrit va informar a la premsa que la Generalitat havia clausurat, en només un mes, més d’una desena d’abocadors a l’Alt Urgell considerats fins aquell moment com “millores de finca” i no abocadors. El sotsdelegat de l’Alt Pirineu i Aran anunciava que establiria controls a la frontera per saber quin tipus de residus s’importaven. Amb aquest finalitat, s’aprovaria una normativa per regular l’entrada de terra destinada a la millora de finques i s’establiria un control a la duana de la Farga de Moles. El decret,* actualment en fase d’exposició pública, obligaria les constructores a complir uns requisits que, si se’ls saltaven, tindrien vetada la possibilitat d’adquirir el permís municipal previ a l’execució de l’abocament.

Intencions de perllongament dels abocaments per part del Govern andorrà
Els controls del transport dels residus de la construcció a la frontera van començar l’11 d’abril. L’ empresa de capital mixt Gestora de Runes de la Construcció SA, formada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i un important nombre d’empreses relacionades amb el món de la construcció, havia instal·lat a la duana una bàscula i oficines amb què verificar les càrregues dels camions. També es va augmentar el control del trànsit de residus amb el full internacional de residus, tal com estipula la decisió 94/774/CEE. Després de la segona reunió mantinguda entre el Ministeri de Medi Ambient, l’ARC i el Govern d’Andorra, que va tenir lloc el 12 d’abril, Manel Hernàndez, gerent de l’ARC, manifestava que aquesta exportació de terra, roques i runa a la llarga passaria factura al territori on anava a parar, així que no podia ser una activitat gratuïta. Es determinava, així, des de l’ARC que els pagaments serien de 8 euros per tona de pedra exportada en territori espanyol, de 5 euros per les terres i de 10 per la runa. L’ import de la taxa va ser criticat pels constructors andorrans, ja que era superior als costos que havien assumit fins aquell moment. Al moment de tancar l’any, el Govern d’Andorra tenia previst habilitar de manera imminent dos punts per a la transferència de terres dins del seu territori. El Ministeri de Medi Ambient espanyol havia acceptat la demanda d’Andorra i dels seus constructors de tenir uns dies de més, fins al 31 de gener. Tanmateix, el director general de qualitat i avaluació ambiental del mateix ministeri, Jaime Alejandre Martínez, va reiterar la decisió de tancar l’exportació de terres d’Andorra cap a Catalunya i va avançar que a la reunió següent, prevista per al febrer de 2006, per la banda espanyola es duria un esborrany per a un nou conveni de residus que hauria de substituir l’actual.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/proj_decret_obres_reestructuracio.jsp

*El Projecte de decret va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, (DOGC) número 4.483, del 5 d'octubre del 2005 i no va ser aprovat definitivament durant el 2005. Els requisits consisteixen a obtenir un informe previ de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat, que avaluaria el projecte de millora de finca rústica mitjançant obres de reestructuració i anivellament. Aquest projecte hauria de justificar els moviment de terres previstos, la seva influència en les lleres públiques i la integració de les obres en l'entorn.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell