Dimarts 16 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCAMENT DE PURINS
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

La Generalitat de Catalunya presenta el Pla de suport de les dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de posar fi als problemes derivats de l’abocament de purins. El Pla, que pretén aconseguir una millor gestió dels residus porcins, hauria de servir per reduir els nivells de contaminació per nitrats de les fonts del país.

Els purins de la cabana porcina s’han utilitzat tradicionalment com a adobs al camp. No obstant, l'abocament massiu i descontrolat genera filtracions al subsòl que provoquen problemes de contaminació per nitrats a les reserves d’aigua.

A Catalunya el control de les dejeccions ramaderes es regula mitjançant el Decret 61/1994, de 22 de febrer. L’objectiu principal del Decret és millorar la producció ramadera i la qualitat dels processos productius, i també millorar el medi ambient mitjançant l’aplicació de normes zootècniques, d’higiene i de benestar dels animals.

El 1996 la Unió Europea (UE) va obrir un expedient per aquest tipus de contaminació a Catalunya que es va portar al Tribunal de Justícia Europeu, el qual va considerar que la falta d’actuació de l’Administració era motiu d’un expedient d’infracció de la normativa europea (juliol del 2002).

En paral·lel, el Govern de la Generalitat va posar en marxa les primeres mesures per a regular la gestió dels purins i protegir els territoris més afectats. Amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, van quedar designades les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, que afectaven dos-cents tres municipis de quinze comarques catalanes (l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, el Maresme, l’Osona, el Baix Penedès, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià).

Amb el Decret 205/2000, de 13 de juny, es va aprovar el programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Un any més tard, el Decret 220/2001, d’1 d’agost, establia que les explotacions ramaderes havien de disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes a fi d’acreditar-ne una correcta gestió. Els seus titulars haurien de portar un llibre de gestió de les dejeccions ramaderes.

El Pla de suport a la gestió de les dejeccions ramaderes
El 9 de gener de 2003 els consellers del Departament de Medi Ambient i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Ramon Espadaler i Josep Grau, respectivament, van presentar el Pla de suport a la gestió de les dejeccions ramaderes, aprovat pel Consell Executiu el dia abans. El Pla presentava un marc orientatiu en terminologia ambiental, uns objectius estratègics i formes de suport econòmic. Els dos consellers coincidien a valorar el Pla atesa la importància estratègica del sector porcí en l’economia catalana, que aporta el 30% de la producció agrària a Catalunya i del qual depenen les indústries transformadores i les d’alimentació de l'animal.

L’objectiu principal del pla era fer una correcta gestió dels residus porcins i recuperar, millorar i ampliar els objectius de l’antic pla que datava de l’any 1996 i dels programes comarcals de gestió de purins. El Pla presentava com a objectius estratègics la creació d’un model de desenvolupament sostenible en el sector porcí, basat en la reducció d’excedents de les dejeccions, en la no aplicació dels purins en terres agrícoles i en la inversió en infraestructures que permetessin el tractament dels residus. Tanmateix, oferia els mitjans necessaris per ajudar el sector a resoldre els problemes generats pels excedents de purins amb diverses actuacions de caràcter tècnic i d’assessorament.

Des del punt de vista econòmic, el nou pla havia de destinar un total de 10,5 milions d’euros a elaborar plans de gestió de purins i altres actuacions relacionades amb el sector ramader, 26,6 milions d’euros per gestionar i tractar les dejeccions porcines i un total de 88 milions d’euros per a crèdits.

El Pla també establia la necessitat que els ramaders alimentessin els animals de manera que es reduís la presència de nitrogen a les dejeccions i que n’augmentessin l’emmagatzematge. Per donar sortida a aquests excedents, es preveien mesures de tractament: plantes biològiques, de compostatge o de biogàs, entre d’altres. A l’actualitat hi ha plantes d’eliminació de purins en funcionament a les Masies de Voltregà (Osona), Alcarràs (el Segrià) i es preveu que aviat també n'hi haurà a Miralcamp (el Pla d’Urgell) i a Juneda (les Garrigues).

El govern central va anunciar al llarg del 2003 un pla d’ajudes a les empreses que es dediquen al tractament de purins. Les ajudes, encaminades a buscar solucions a aquest tipus de contaminació, havien de contribuir a desbloquejar projectes de tractament de purins que havien quedat aturats en no ser rentables.

Tot i les mesures previstes al nou pla de gestió dels purins, mentre s'esperava l’entrada en funcionament del pla i de la resta d’actuacions a nivell comarcal o local, la problemàtica estava lluny de resoldre’s, segons manifestaven diferents associacions.

En aquest sentit, l’entitat ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar a mitjan mes de març un estudi a la comarca d’Osona en el qual es denunciava que el 91% de les fonts de la comarca estaven contaminades per la presència de nitrats. L’ estudi destacava, a més, les conseqüències que podia tenir el problema, més enllà de la contaminació del sòl, per a la salut pública.

El govern de la Generalitat, en el període 1999-2002, ja va aplicar diverses sancions per casos d’abocament irregular de purins. Les comarques que van registrar el nombre més elevat d’infraccions van ser Osona, el Ripollès i la Garrotxa, i van ser interposades per agents rurals o mossos d’esquadra. Però dels tres-cents setanta denunciats durant aquest període, només catorze finalment van ser sancionats. En aquest sentit, el grup parlamentari d’ICV va reclamar menys permissivitat amb aquesta mena de pràctiques. El grup PSC-CpC també va demanar al Govern de la Generalitat que no hi haguessin més retards quant a les possibles solucions vinculades amb la contaminació pels excedents de nitrats. També van reclamar el tancament de les granges que no complien la normativa i l’adopció d’una política de sancions eficaç.

Més informació
http://www.gencat.es/darp
http://www.gdter.org
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame