Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE VILANOVA D'ESCORNALBOU
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'empresa Expectativas Gracisel 21 proposa obrir un abocador de residus industrials a Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp). Després d'avaluar el projecte i les dades complementàries, el Departament de Medi Ambient i Habitatge no autoritza l'activitat. Tanmateix, al costat d'on es pretén instal·lar l'abocador, l'Ajuntament de Vilanova autoritza l'inici d'una activitat extractiva que, segons el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, podria esdevenir un abocador encobert de residus industrials.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del 10 de maig va publicar un anunci del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) que sotmetia a informació pública el projecte i l'estudi d'impacte ambiental d'un nou abocador de residus industrials de classe II, inerts i no especials, de 19,6 hectàrees, situat a Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp), amb una capacitat de tractament de 50.000 tones l'any. El Centre de Gestió de Materials i Subproductes Miners Industrials, tal com s'anomenava l'abocador, estava promogut per l'empresa Expectativas Gracisel 21 i incloïa tres línies de procés: classificació de residus, tractament de lixiviats i dipòsit controlat.

L' anunci d'aquest projecte va despertar ràpidament fortes oposicions. D'una banda, els grups ecologistes encapçalats pel Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)-Ecologistes de Catalunya i l'agrupació ecologista Escurçó van presentar al·legacions argumentant que al recinte generaria residus industrials altament contaminants i que afectaria una valuosa zona de muntanya. De l'altra, el principal grup de l'oposició (independents) va criticar el "secretisme total" de l'equip de Govern municipal. Francesc Dalmau, alcalde de Vilanova d'Escornalbou, va negar-ho i va recordar que era el DMAH qui donava el vistiplau definitiu.

A mitjan juny, es va crear una plataforma -Vilanova d'Escornalbou Neta- que va iniciar una recollida de signatures en contra de l'abocador amb un suport de més de 300 persones. Segons aquesta plataforma, l'afectació de l'abocador es produiria més enllà de Vilanova. Així, el poble veí de Mont-roig del Camp també en sortiria afectat per l'augment del trànsit de camions de gran tonatge per les carreteres locals, l'afectació dels aqüífers que nodreixen Mont-roig o la mala imatge que donaria a l'oferta turística. L' Ajuntament de Mont-roig es va posicionar en contra de l'abocador en un ple ordinari celebrat a principi de juliol. Tots els grups del consistori, fins i tot Convergència i Unió (CiU), que governava a Vilanova, van votar en contra de l'abocador.

Finalment, el 3 de juliol, després d'avaluar el projecte i les da-des complementàries, el DMAH va desestimar la proposta d'instal·lació de l'abocador en considerar que no reunia el contingut mínim exigit per la normativa vigent sobre dipòsits controlats. A més, el DMAH va constatar mancances d'estudis i d'informes previs, així com una certa contradicció en el projecte mateix que feien inviable l'aprovació de l'abocador en les condicions presentades.

L'activitat extractiva de Rifà a Vilanova d'Escornalbou
Al mateix municipi, hi havia, en curs d'aprovació, l'expedient administratiu per a instal·lar una activitat extractiva al costat d'on es volia instal·lar l'abocador desestimat. Segons el projecte i l'estudi d'impacte ambiental, la pedrera de granit anomenada Rifà, promoguda per l'empresa Centre de Recollida de Residus S.L., tindria una superfície d'unes 31 ha i una durada prevista d'explotació de 30 anys. L' aparició d'aquesta pedrera se sumaria a la problemàtica derivada de la implantació de les activitats extractives arreu de Catalunya, com és el cas de les PEDRERES AL PENEDÈS I EL GARRAF.

Segons el GEPEC, la reposició del sòl afectat per l'activitat extractiva es faria per mitjà de llots de depuració d'aigües industrials, procedents, majoritàriament, de l'àrea metropolitana de Barcelona. L' agrupació ecologista va presentar al·legacions al projecte, on s'enumeraven les principals afectacions de l'activitat sobre el medi, entre les quals destacaven: a) l'excessiva proliferació d'activitats extractives al terme municipal de Vilanova i en unes altres d'adjacents; b) l'extensió considerable de l'activitat; c) l'afectació de l'Espai d'Interès Natural (EIN) de la Serra de Llaberia, Serra de Pradell - l'Argentera i Mare de Déu de la Roca; d) l'afectació sobre un dels aqüífers més importants del Baix Camp, afectat per problemes de nitrificació, i, per últim, e) la possibilitat que l'activitat de restauració esdevingués una activitat de gestió i d'abocament de residus. Quant a l'últim punt, el GEPEC va al·legar que calia un compromís per escrit de l'empresa de Rifà per tal que l'activitat extractiva no esdevingués un abocador encobert de llots de residus industrials.

Amb tot, en acabar l'any els processos administratius per a autoritzar l'activitat extractiva de Rifà continuaven avançant.

Més informació
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp