Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE VACAMORTA (CRUÏLLES)
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suprimeix la llicència d’activitats de l’abocador de Cruïlles i en decreta la clausura per incompliment de la normativa sobre distàncies a nuclis habitats, si bé el Departament de Medi Ambient atorga una nova llicència que permet reobrir-lo.

Articles posteriors 2004, 2009

L’abocador de Cruïlles (Baix Empordà) està situat al paratge de Vacamorta, a menys de 500 m de la urbanització Puig Ventós del municipi de Cruïlles. Es tracta d’un abocador de residus industrials que anualment tracta un volum de 110.000 tones de residus.

Des de l’any 2000 l’empresa Recuperació de Pedreres SL tenia concedit per part de l’Ajuntament el permís d’obertura per abocar-hi residus inerts i no perillosos, fet que significava que a l’abocador no hi podien tenir lloc transformacions químiques potencialment perilloses.

Els contraris a l’abocador
Els opositors a la instal·lació, fonamentalment veïns de la urbanització Puig Ventós, agrupats en la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), van organitzar una sèrie de mobilitzacions populars per queixar-se de les olors i dels perjudicis que l’abocador comportava per a la població i el medi ambient, incidint especialment en l’impacte que tenia sobre els aqüífers i les zones humides. Les protestes es van fer davant dels consellers mateixos i es van recollir signatures en contra de la instal·lació. El juliol del 2002 la PAAC va denunciar la situació al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona. També van iniciar accions penals per un presumpte delicte ecològic. Segons els opositors, el Govern de la Generalitat de Catalunya havia dit de bon començament que l’abocador només es faria servir per a llençar-hi runa, però després s'hi va atribuir un ús industrial.

El TSJC suprimeix la llicència d’activitats de l’abocador i la Generalitat n’ordena el tancament
Al principi del 2003 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suprimir la llicència d’activitats de l’abocador i va decretar-ne la clausura de les instal·lacions per l’incompliment de la normativa sobre distàncies a nuclis habitats (el reglament vigent estipula una distància mínima de 2.000 m) i per entendre que l’activitat era insalubre i nociva i que, per tant, no s’ajustava a la normativa del Govern de la Generalitat de Catalunya. La mateixa sentència del TSJC va retreure a la Comissió Territorial d’Activitats Classificades que no hagués justificat la necessitat d’aquest abocador en aquell emplaçament.

Un mes i mig més tard, el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va ordenar el tancament de l’abocador en compliment de l’ordre de clausura dictada pel TSJC, prohibint l'entrada de més residus a l'abocador i establint mesures per a la gestió dels que ja hi havia.

Tot i la mesura, els opositors s’hi van mostrar recelosos quan es van adonar que, al futur, amb la proposta d’una nova utilització l’abocador aconseguiria una nova autorització. En aquest sentit, l’empresa encarregada de l’explotació de l’abocador va anunciar que havia presentat un nou projecte d’instal·lació i que, a petició seva, des del Departament de Medi Ambient s’estava tramitant una no-va autorització per adequar-se a la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’administració ambiental, i que, segons apuntaven fonts de l’empresa, disposaven d’informes favorables de tècnics del Departament de Medi Ambient. El mateix conseller de Medi Ambient va admetre que les instal·lacions podrien tornar a funcionar si s’adaptaven a l’autorització ambiental, tenint en compte a més que la nova Llei 3/1998 no estableix distàncies en aquesta mena d’instal·lacions respecte als nuclis poblats.

Més endavant, al mes de març, una resolució del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona va considerar que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no tenia les competències per ordenar la clausura de l’abocador. En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient va deixar sense efectes l’ordre de tancament de l’abocador, admetent que el control de l’execució i el compliment de la sentència corresponia a un òrgan judicial, tot i sostenir la competència del seu departament per fer efectiva l’ordre de tancament.

A mitjan mes d’abril el Departament de Medi Ambient va atorgar la nova llicència, fent efectives les prediccions que els opositors havien posat de manifest en conèixer la sentència de tancament decretada pel TSJC. La nova autorització, que va desestimar les al·legacions presentades per la PAAC, s’adequava a la nova normativa (Llei 3/1998) i imposava noves mesures correctores. La PAAC va anunciar que demanaria la suspensió cautelar de la llicència, entenent que la nova autorització no es podia concedir perquè ja no hauria d’existir la primera.

En ple mes de juny el Parlament de Catalunya va aprovar, a petició del grup PSC-CpC i amb els vots favorables d’ERC, ICV i PP, una proposició no de llei que considera-va incorrecta i qüestionava la legalitat de la decisió del Departament de Medi Ambient a l’hora d’autoritzar la llicència d’activitats de l’abocador industrial.

Un cop aconseguida la nova autorització, l’abocador va reprendre l'activitat.

Més informació
www.xtec.es/ieslabisbal/vacamorta/Documents/DocumentacioPeriodistica.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame