Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE TIVISSA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Continuen avançant les obres del nou abocador de Tivissa. La Plataforma per a la Defensa de la Ribera d'Ebre demana l'aturada de les obres per presumptes irregularitats administratives i per una possible afectació sobre el principal aqüífer de la comarca. Els informes tècnics i jurídics encarregats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge confirmen la legalitat de les instal·lacions i neguen que pugui afectar l'aqüífer. Això permet que el mes d'octubre entri en funcionament el nou abocador, amb pràcticament les mateixes característiques que es definien en el projecte original.


Antecedents 2003

A començament d'any, les obres del nou abocador de Tivissa (Ribera d'Ebre) continuaven al ritme previst. L' empresa promotora d'aquest abocador, Gestió i Recuperació de Terrenys SL, tenia la intenció d'iniciar l'activitat el mes d'agost, just quan estava previst tancar l'abocador existent a Tivissa. Aquest abocador havia iniciat la seva activitat el 1994 i tenia una vida útil de deu anys. Des del 1996 estava gestionat pel Consorci per a la Gestió de Residus Municipals de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. El nou abocador s'estava construint al costat del que ja existia (al mateix terme municipal de Tivissa) i tenia prevista una capacitat de tractament de quasi quatre milions de tones de residus.

La Plataforma per a la Defensa de la Ribera d’Ebre (PDRE) va denunciar durant l’any 2003 el projecte del nou abocador per presumptes delictes ambientals i irregularitats urbanístiques. A principi de 2004 l’expedient va ser enviat al jutjat de Falset després d’un llarg periple per les fiscalies de Reus i Tortosa. Les principals irregularitats denunciades eren la manca dels permisos necessaris per a la canalització del barranc del Brull, la construcció de l’abocador damunt de l’aqüífer al·luvial més important de la comarca i el traspàs dels límits de l’emplaçament legal del projecte. Per aquests motius, la PDRE demanava la paralització de les obres i la restauració dels terrenys afectats.

Uns informes confirmen la legalitat de les obres de l'abocador i neguen que pugui afectar l'aqüífer
A mitjan gener, es van reunir el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (CCRE), Pere Muñoz, i el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. D'aquesta trobada, en va sorgir la demanda de Salvadó al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de revisar l'expedient administratiu del projecte i de la situació de la llicència atorgada per l'anterior conseller, Ramon Espadaler. També es va apuntar la necessitat de disposar de dictàmens tècnics i jurídics per decidir si calia o no replantejar el projecte.

A començament de febrer, el nou conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, es va reunir per primera vegada amb els representants de la PDRE i els alcaldes de la comarca per tractar la problemàtica del nou abocador. Malgrat que Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV) s'havia compromès a aturar l'abocador abans d'arribar al Govern de la Generalitat, el conseller Milà va descartar la paralització immediata de les obres perquè no hi havia motius legals per a revocar la llicència d'obres que tenia l'empresa constructora.

Tanmateix, el conseller va anunciar que s'encarregarien informes tècnics i jurídics per a estudiar l'expedient administratiu i per saber si afectaria l'aqüífer al·luvial. En funció dels resultats, es decidiria si s'atorgava la llicència d'activitat de l'abocador a l'empresa promotora. Mentre s'esperaven els informes, el conseller va apostar per protegir l'aqüífer i ajustar les dimensions de l'abocador a les necessitats de les Terres de l'Ebre i el Priorat en matèria de gestió dels residus. En la reunió es va acordar també crear una comissió tècnica de seguiment del projecte de l'abocador integrada pels diversos actors implicats: DMAH, Agència de Residus de Catalunya (ARC), Agència Catalana de l'Aigua (ACA), alcaldes, Consell Comarcal, PDRE, grups ecologistes, etc.

Un dia abans de la primera reunió d'aquesta comissió tècnica de seguiment, i després que els resultats de les eleccions municipals de 2003 canviessin la composició del govern del CCRE, aquest ens es va posicionar en relació amb l'abocador. El CCRE es va comprometre a intentar aturar les obres si es demostrava que afectava l'aqüífer sobre el qual se situava.

La primera reunió de la comissió de seguiment, celebrada el 19 de febrer, va confirmar les posicions de totes les parts. La Generalitat evitava pronunciar-se sobre la viabilitat de l'abocador fins que no disposés dels informes tècnics encarregats. Pocs dies després, i per evitar possibles suspicàcies, el gerent de l'ARC, Manel Hernández, va donar a conèixer el nom d'un dels redactors dels informes tècnics que determinarien la possible afectació de l'aqüífer, l'hidrogeòleg independent Antoni Canicio.

La imminent obertura del nou abocador provoca propostes i reaccions diverses
El tancament de l'abocador existent a Tivissa estava previst per a l'1 d'agost i per tant Gestió i Recuperació de Terrenys SL pretenia obrir el nou abocador en aquesta data. A mitjan maig, la PDRE va considerar que l'única manera d'evitar l'obertura del nou abocador era que la Generalitat adquirís les instal·lacions. Ramon Roig, portaveu de la PDRE, assumia que l'empresa no acceptaria el redimensionament de l'abocador i per tant la compra s'apuntava com l'única solució. El CCRE, però, va manifestar les dificultats que suposaria una operació com aquesta, ja que la indemnització necessària podria arribar a ser inassolible. Segons estimacions del CCRE, l'empresa preveia guanyar uns 120 milions d'euros durant els vint anys que estaven previstos com a període d'explotació de l'abocador. Seguint amb el posicionament fet públic mesos abans, el CCRE no va descartar la dimissió en bloc del govern si la l'abocador entrava en funcionament.

A començament de juny, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvador, va donar a conèixer els resultats dels informes tècnics elaborats per l'ACA, l'ARC i experts independents. Segons aquests estudis, l'abocador s'ajustava al marc legal i les se-ves instal·lacions no tindrien cap afectació directa sobre l'aqüífer. Tanmateix, Salvador va explicar que la Generalitat estava negociant amb Gestió i Recuperació de Terrenys, SL per a intentar redimensionar l'abocador i restringir l'entrada de residus de fora de les Terres de l'Ebre i el Priorat.

A principi de juliol, la PDRE es va reunir en assemblea per analitzar la situació després de saber-se els resultats dels informes tècnics. La PDRE va instar totes les parts a trobar una solució consensuada abans del 30 de novembre, intentant evitar que l'abocador entrés en funcionament l'1 d'agost. Les entitats membres de la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus de Catalunya van emetre una declaració en la qual s'oposaven a l'obertura del nou abocador, donant suport així a la demanda de la PDRE. Altres entitats ecologistes, com el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)-Ecologistes de Catalunya, Grup Ecologista de les Terres de l'Ebre i l'Escurçó, van donar suport a la PDRE en les seves reivindicacions.

Els partits d'esquerres de les Terres de l'Ebre també van intentar evitar la posada en funcionament del nou abocador. Tant Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com ICV van demanar al Govern català que prorrogués la vida útil de l'abocador existent, que redimensionés el nou abocador a les necessitats reals del territori i que procurés adquirir-lo per tal que la seva gestió fos pública.

Per la seva part, Gustavo Buesa, administrador de Gestió i Recuperació de Terrenys SL, va desmentir que l'empresa mantingués negociacions amb la Generalitat per a reduir les dimensions del projecte, ni que estigués estudiant la possibilitat de vendre les instal·lacions. Així mateix, va confirmar que l'abocador rebria residus de les totes les comarques de la província de Tarragona, i no únicament de les Terres de l'Ebre i del Priorat.

Davant d'aquestes pressions, el conseller Milà va decidir a mitjan juliol ajornar l'obertura del nou abocador fins que no s'aconseguís un ampli acord amb els agents polítics i socials del territori. Si bé va reconèixer que l'abocador entraria en funcionament tard o d'hora, Milà va apostar per reduir les seves dimensions per ajustar-se a les necessitats de la zona i cercar mesures de control públic que garantissin l'interès general (com ara la gestió compartida entre l'empresa i la Generalitat). Pocs dies després, i en el marc de dues reunions amb els alcaldes de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat primer, i representants de la PDRE després, Milà va descartar la compra de les instal·lacions del nou abocador, però va seguir apostant pel seu redimensionament i el control públic, sense concretar amb quines mesures.

Tenint en compte que l'abocador existent a Tivissa es tancaria l'1 d'agost, la Generalitat va negociar amb diversos agents per tal que l'abocador de l'Aldea (Baix Ebre) rebés de manera provisional els residus municipals de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat fins que no entrés en funcionament el nou abocador. L' entitat ecologista Mediterrània va lamentar aquesta solució. Un mes abans, aquesta entitat havia interposat una denúncia per un possible cas de contaminació greu provocat per l'abocador de l'Aldea.

El nou abocador es posa en funcionament
El dia 1 d'octubre es va signar un protocol on s'establien les bases per a la gestió del nou abocador de Tivissa. Aquest document va ser signat pel Consorci de Gestió de Residus Municipals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, l'Ajuntament de Tivissa, l'Ajuntament de Móra la Nova, l'empresa titular del dipòsit, Gestió i Recuperació de Terrenys, SL i l'Agència de Residus de Catalunya. Fruit d'això, l'empresa titular va obtenir el número de gestor per al nou abocador, l'últim requisit necessari que li mancava per a obrir la instal·lació. El dia 7 d'octubre els primers camions van començar a portar residus al nou abocador. Això va implicar, a més, que les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat deixessin de portar els seus residus a l'abocador de l'Aldea.

Un dels aspectes previstos en el protocol del nou abocador eren l'origen i la quantitat de residus a tractar en el nou abocador. Es va acordar que s'admetrien residus municipals procedents de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, i també d'una part del Baix Camp i de la comarca del Baix Ebre (en aquest darrer cas, només per a aquells municipis que portaven els residus a l'abocador de l'Aldea). Quant als residus industrials, s'acceptarien els procedents de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, el Baix Ebre, l'Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès.

Pel que fa a la quantitat, es va acordar que el dipòsit rebria un màxim de 102.515 tones de residus a l'any (52.515 tones de residus municipals i 50.000 tones de residus industrials que no requerissin un tractament especial). La primera fase de les instal·lacions (d'uns 5 anys de durada) tindria una capacitat per a 592.000 m3, mentre que la capacitat total es mantenia en els 3,3 milions de m3, una xifra pràcticament igual que la prevista al projecte inicial.

El protocol també establia la participació pública en la gestió del dipòsit, com a mesura de control de la iniciativa privada. S'establia una nova comissió de seguiment constituïda per les parts signants del protocol i s'obria la porta perquè, en un futur, l'Agència de Residus de Catalunya pogués participar en el capital social de l'empresa pro-motora fins a un màxim del 10%. Tot i això, es mantenia la titularitat privada de les instal·lacions.

Segons el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, l'acord era una solució intermèdia que satisfeia part de les exigències de l'empresa, però també part de les reclamacions del agents del territori. Salvadó també va destacar que les Terres de l'Ebre i el Priorat produïen 70.000 tones de brossa anuals, i que l'abocador rebria un màxim d'unes 100.000 tones, ja que la Generalitat havia aconseguit limitar l'entrada anual de brossa.

La Plataforma en Defensa de la Ribera d’Ebre presenta una nova denúncia i decideix dissoldre’s
La PDRE va declarar sentir-se decebuda amb l'actuació de la Generalitat perquè malgrat les promeses, el nou Govern havia mantingut pràcticament intacte el projecte inicial de l'abocador. Ramon Roig, portaveu de la plataforma, va recordar que la primera fase del nou abocador tindria la capacitat prevista inicialment i que el protocol signat tampoc modificava la resta de fases del projecte, amb una capacitat total de 4 milions de tones de residus. Poc després de ferse públics els continguts del protocol, la PDRE es va reunir en assemblea i va decidir presentar una nova denúncia al jutjat de Falset per reobrir les diligències sobre l'abocador. Segons la PDRE, la primera fase de les instal·lacions no estava acabada (mancava el 30% de les obres i completar la impermeabilització de la superfície) i hi havia indicis de delicte de falsedat documental i de prevaricació en el protocol signat dies abans.

A petició de la PDRE, el 3 de novembre es va reunir per tercera vegada la Comissió de Seguiment de l’Abocador. La PDRE va lliurar al gerent de l’ARC, Manel Hernàndez, un informe sobre disset irregularitats detectades durant la tramitació, la construcció i la posada en funcionament de l’abocador. La Plataforma també va confirmar que el jutjat de Falset havia obert diligències per a investigar les presumptes irregularitats en la signatura del protocol de funcionament de l’abocador i per a verificar sobre el terreny si les obres de la primera fase havien acabat. L’ ARC, per la seva part, es va limitar a explicar les decisions pactades en el protocol.

A començament de desembre, la PDRE va decidir dissoldre's després de quatre anys d'activitat intensa contra els diversos projectes que afectaven la comarca. Aquesta decisió va ser fruit del desencís per l'obertura del nou abocador i també de les divergències d'objectius entre diversos membres fundadors del moviment.

Més informació
aeec.pangea.org/modules.php?name=News&file=print&sid=246
www.gepec.org/print.php?sid=166
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ribera d'Ebre
Fotogaleria relacionada