Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE TIVISSA
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

L’anunci de la construcció d’un nou abocador al municipi de Tivissa topa amb l’oposició de diverses entitats ecologistes. El canvis en el mapa polític municipal i comarcal després de les eleccions provoquen l’ajornament de la decisió final sobre l’abocador.

Articles posteriors 2004

El municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre) disposa des de l’any 1994 d’un abocador comarcal, gestionat des de l’any 1996 pel Consorci per a la gestió de residus municipals de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat. La vida útil d’aquest abocador es preveia que fos de deu anys, tot i que hi havia la possibilitat d’ampliarla. A partir del 2000, i a través d’un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Camp, els municipis d’aquesta comarca podien abocar-hi els residus de juny a setembre (coincidint amb l’època de màximes concentracions demogràfiques a la costa), mentre que les comarques del consorci podien abocar la seva matèria orgànica a la planta de compostatge de Botarell (Baix Camp).

L’ any 2002 l’empresa Tolmezo Medi Ambient va comprar uns terrenys a Móra d’Ebre per ferhi un macroabocador. Aquest projecte va ser finalment aturat per la forta oposició que va suscitar entre diferents col·lectius ciutadans.

El projecte del nou abocador
L’ any 2001 la Junta de Residus va rebutjar una sol·licitud del Consorci que demanava permís per a ampliar l’abocador existent. Al mateix moment, l’alcalde de Móra d’Ebre i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Santiago Campos, va plantejar la possibilitat de construir un abocador de titularitat privada a Tivissa. Aquesta proposta va rebre el suport de tots els representants del Consorci excepte el de l’alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé, que es va abstenir.

El 22 d’abril de 2002, va aparèixer a informació pública (DOGC núm. 3.620) el projecte de l’abocador, amb les característiques següents: 24 ha de superfície i un vas de 13 ha amb una capacitat de 3’5 milions de m3, que permetrien tractar quasi quatre milions de tones de residus. L’ abocador rebia la classificació de classe II i hauria de permetre la recepció d’una seixantena de tipus de residus industrials, la qual cosa no era permesa de fer a l’abocador comarcal que ja hi havia.

L’oposició de les entitats ecologistes
La Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre va sol·licitar a l’Ajuntament de Tivissa i al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ser part interessada en la tramitació del projecte. Durant el procés d’informació pública, van presentar al·legacions en contra del projecte les entitats següents: Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre, Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, veïns de Móra la Nova, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp(GEPEC), Mediterrània, Ecologistes en Acció i altres particulars. El 26 de setembre de 2002 l’Ajuntament de Tivissa va expedir el certificat de compatibilitat urbanística del projecte d’abocador. Més tard, el mateix Ajuntament va proposar la creació d’una comissió de seguiment del projecte, a la qual va convidar a formar part al GEPEC i la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre, a la qual, a més, també estaven cridats a participar els partits polítics comarcals.

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Santiago Campos, va autoritzar l’entrada dels residus procedents de sis municipis del Baix Ebre (Tortosa, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Camarles, Deltebre i el Perelló) a l’abocador en consorci de Tivissa. Al mateix temps la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre es va reunir amb els partits polítics comarcals d’esquerres per definir un posicionament comú davant la situació dels abocadors. Paral·lelament, la Plataforma va presentar un escrit a la Fiscalia de Medi Ambient de Catalunya en què denunciava la problemàtica del nou abocador.

A començament d’any la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre va celebrar una assemblea a Móra d’Ebre amb la presència de més de tres-centes cinquanta persones, on es va acordar demanar la paralització del projecte de nou abocador i aturar l'entrada de residus del Baix Ebre a l’abocador en consorci.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va donar suport als acords de l’assemblea. També des del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va donar suport als plantejaments de la Plataforma. De fet, el debat sobre el projecte del macroabocador va estar present durant la campanya electoral dels partits polítics per a les eleccions municipals del mes de maig. Els resultats de les eleccions van significar un canvi en la composició de l’ens comarcal en què Convergencia i Unió (CiU) va perdre la majoria absoluta que tenia fins al moment, la qual va recaure a mans d’un pacte de govern entre el PSC i ERC.

Al juny la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre va lliurar altra vegada un escrit a la Fiscalia de Medi Ambient de Catalunya, aquest cop demanant que s’esbrinés si la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) havia donat permís per ocupar el barranc del Brull, indret on s’estava construint el nou abocador. El 18 de juliol es va celebrar a Móra d’Ebre un acte reivindicatiu contra el macroabocador organitzat per la Plataforma, el GEPEC i el CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), que va comptar amb la presencia de set-centes persones que manifestaven la seva oposició al nou abocador i la necessitat d’impulsar la recollida selectiva de manera urgent.

Al principi del mes de setembre, la Plataforma i el GEPEC es van reunir amb el nou govern del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i van acordar posar fi a les pròrrogues concedides als sis municipis del Baix Ebre per continuar abocant a l’abocador en consorci. L’ acord recollia també la voluntat dels signants d’impulsar la recollida selectiva i la seva oposició al nou abocador.

Durant aquell mateix mes la Junta de Residus es va mostrar partidària del nou projecte d’abocador. Paral·lelament es van iniciar contactes entre l’entitat ecologista Mediterrània i l’Ajuntament de Tivissa, el Departament de Medi Ambient i l’empresari Gustavo Buesa, promotor del macroabocador. Els contactes van coincidir amb l’anunci per part de Ferran Bel, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, de la probable arribada de residus del Camp de Tarragona al nou abocador.

A la darreria del 2003 la Plataforma va fer públic un document de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) on s’esmentava que el projecte d’abocador no disposava dels estudis hidrogeològics corresponents i que l’abocador se situava sobre l’aqüífer més important de la Ribera d’Ebre. Aquests fets van ser posats en coneixement del nou govern de la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC-ICV), a fi que es revisessin les autoritzacions atorgades per a realitzar el projecte. El nou govern va anunciar que estudiaria el cas detalladament, sense prendre, en aquell moment, cap determinació concreta.

La intenció dels promotors era iniciar l’activitat en començar el 2004, si bé, entretant, la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre continuava oposant-se al projecte i demanava la paralització de les obres i la restauració dels terrenys afectats.

Més informació
http://www.gepec.org
http://www.riberaebre.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame