Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE PUJALT
Anna Borrell

Actualitzat a 31/12/2006

A principi de 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge sotmet a informació pública l’autorització ambiental de l’abocador de residus no especials de la Guàrdia Pilosa, al municipi de Pujalt. El projecte, impulsat per l’Ajuntament, preveu omplir 16 ha d’unes antigues mines de lignit a cel obert a través d’un abocador de residus inerts, amb l’objectiu de recuperar el paisatge de la zona. Una primera part de les mines ja havia estat restaurada entre 1992 i 1998 mitjançant un dipòsit controlat de runes. Aquest segon projecte provoca reaccions contràries entre els veïns de Sant Martí Sesgueioles, preocupats pel possible impacte en les aigües freàtiques de la zona.

El municipi de Pujalt, de 203 habitants l’any 2006, es troba al nord de la comarca de l’Anoia i limita per l’oest amb la comarca de la Segarra. És un municipi de 32 km2, format pels nuclis de població de Conill, la Guàrdia Pilosa, l’Astor, Vilamajor i Pujalt, en què aquest darrer és el principal, amb prop de cent veïns. Pel sud-est, Pujalt limita amb el municipi de Sant Martí Sesgueioles, de prop de 361 habitants i de 4 km2. La seva activitat principal és l’agricultura, de manera que l’any 2001, el 45% de la població activa s’hi dedicava.

Antecedents
Al sud-est del terme municipal de Pujalt, a una distància de prop d’un quilòmetre del nucli urbà de Sant Martí Sesgueioles, i a uns centenars de metres al sud del nucli de la Guàrdia Pilosa,* trobem les antigues mines a cel obert de lignit de la Guàrdia Pilosa, excavades a mitjan anys setanta sobre la vall d’un antic torrent, les parets de la qual havien estat explotades agrícolament mitjançant feixes. Les mines s’estenien al llarg de 28 ha i proporcionaven matèries primeres energètiques per a les activitats del ciment de la comarca de l’Anoia i la central tèrmica de Cercs.** Després que l’empresa que les explotava fes fallida cap a la dècada dels vuitanta, l’any 1992 l’Ajuntament de Pujalt i el Departament de Medi Ambient van iniciar els treballs de restauració d’una part de les mines, per tal de refer la morfologia i el paisatge de la zona, recuperar el sòl d’ús agrícola i aprofitar alguns dels forats, de 13 m de profunditat, per fer-hi un dipòsit controlat de runes inertes.

Finalitzats aquests primers treballs cap al 1998, encara restava per transformar una última part de les mines. L’Ajuntament de Pujalt*** va impulsar un segon projecte de recuperació paisatgística que proposava reblir 14 ha més amb residus de rebuig inerts, no especials i inorgànics.

A final de l’any 2003, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va sotmetre a informació pública la sol•licitud d’autorització ambiental d’una activitat d’abocador de residus no especials, promoguda per l’empresa Derbisel 99, SL. El projecte va rebre les al•legacions de l’Associació Ecologista Viu Net, amb el suport de la secció local Alta Segarra d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquestes se centraven en la possible contaminació que podien patir les aigües freàtiques com a conseqüència de l’obertura de l’abocador. El mateix ajuntament de Pujalt també va presentar al•legacions per demanar que quedés fora del projecte tota possibilitat d’abocar-hi residus orgànics.

Així mateix, a mitjan any 2004, alguns veïns del municipi de Sant Martí de Sesgueioles van constituir la plataforma ciutadana Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia (PSSMFA). De la mateixa manera, l’alcalde de Sant Martí de Sesgueioles, Josep Piqué i Solé (Convergència i Unió, CiU) i molts dels seus veïns es van mostrar contraris a aquesta instal•lació.

Finalment, davant la falta de consens, l’Ajuntament de Pujalt va aprovar en ple municipal la decisió de demanar a l’empresa Derbisel 99 SL que retirés el projecte per tal d’estudiar amb més profunditat quina tipologia de residus es permetria abocar-hi.

L’abocador torna a iniciar els tràmits
A principi de l’any 2006, el DMAH va tornar a sotmetre a informació pública la sol•licitud d’autorització ambiental de l’activitat d’abocador de residus no especials, promoguda per la mateixa empresa i en el mateix àmbit de les mines de la Guàrdia Pilosa. Segons el nou projecte, la instal•lació hauria d’acollir un total de 1.672.000 m3 de residus abocats al llarg de vint anys. El tipus de residus admesos serien els d’encalcinament, escòries de forn, envasos de plàstic, residus de confecció i acabat, entre altres substàncies declarades com a no perilloses i inertes. L’abocador ocuparia una superfície de 16 ha. A més, el projecte preveia la recollida i evacuació de prop de 46.325 m3 anuals de gasos de fermentació o biogàs, per la qual cosa seria necessari construir un entramat de tretze xemeneies al llarg de l’abocador que permetés conduir el gas generat fins a una torxa de crema, que funcionaria vuit hores al dia.****

Segons el projecte, l’explotació de la instal•lació mateixa serviria per a recuperar la part de paisatge i sòl ocupat per l’antiga explotació de lignit no recuperada pel primer projecte de restauració.

Durant el termini d’informació publica, la PSSMFA va presentar unes al•legacions al projecte amb què demanava la denegació de l’autorització administrativa per part del DMAH. En les al•legacions es manifestava l’alt valor de l’àmbit proper a l’abocador pel que fa a l’abundància d’aigües freàtiques i pous***** i es remarcava el perill que l’abocador representa per a la possible contaminació d’aquests mateixos pous. De fet, segons la PSSMFA, el projecte d’abocador es troba just a sobre del “naixement d’un torrent (les fonts del riu Anoia)”, fet que posaria en perill de contaminació les aigües superficials de les poblacions que travessa el torrent, que finalment tributa al riu Anoia. Tanmateix, per al president de la plataforma, Jesús Torrens i Garriga, “l’abocador no representarà la recuperació del paisatge anterior de mines, ja que, lluny de recuperar l’antiga vall del torrent amb les seves feixes, el rebliment dels forats donarà lloc a una nova esplanada d’ús agrícola”.

Davant del nou projecte, la Plataforma Salvem l’Anoia (PSA), conjuntament amb la mateixa PSSMFA, la Coordinadora d’afectats per l'abocador d'Hostalets de Pierola i l'Associació de Veïns de Castellolí van iniciar el març de 2006 una campanya de protesta en la qual es demanava que s’aturessin els projectes de l’abocador de Pujalt, que també van fer servir per a manifestar-se en contra de l’ampliació de l'abocador de can Mata al municipi dels Hostalets de Pierola, que haurà d’acollir els residus que es deixaran d’abocar a L’ABOCADOR DEL GARRAF, i en la qual també es posaven contra de la construcció de L’ECOPARC 4, també als Hostalets.

En els comunicats emesos a través de la PSA, es recordava que, a la comarca de l’Anoia, ja s’hi localitzen diverses instal•lacions d’aquest tipus, com ara l’abocador de residus de màxima toxicitat (classe III) de Can Pala a Castellolí, únic a Catalunya i que recentment havia estat ampliat, i l’abocador de Can Mata. Segons les plataformes, amb els abocadors anteriors s’hauria de “donar per tancada l’aportació de l’Anoia a l’emmagatzematge de residus” de Catalunya.

Algunes de les accions dutes a terme en el marc de la campanya contra els abocadors van ser la recollida de signatures entre veïns de tota la comarca i l’enviament massiu de cartes electròniques tant al Consell Comarcal de l’Anoia i al seu president, com al DMAH i el seu conseller, Salvador Milà i Solsona (Iniciativa per Catalunya - Verds, ICV).

També es va organitzar una manifestació pels carrers d’Igualada com a mostra de rebuig al projecte d’abocador de Pujalt, que va tenir la participació d’entre cent cinquanta i dues-centes persones. La manifestació, que es va fer coincidir amb el ple mensual del Consell Comarcal, va finalitzar davant la porta d’aquesta institució on es va llegir un manifest que incidia en els perills de l’abocador. Alhora, el text demanava al Consell Comarcal que manifestés la seva oposició a la instal•lació.

En resposta a aquesta demanda, el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Joan Vich i Adzet (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va organitzar una roda de premsa el dia següent en la qual va recordar que aquesta administració ja havia presentat al•legacions al primer projecte de 2003, i que ”la proposta d'aquest abocador no ha estat mai un projecte imposat des de fora del territori, sinó que va ser iniciativa dels ajuntaments de Pujalt i Sant Martí Sesgueioles”. Segons Vich, el segon ajuntament es va despenjar del projecte com a resposta a “la mobilització de la ciutadania”.

La postura oficial de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles contra l’abocador va ser aprovada en ple municipal a través d’una moció en la qual es demanava al DMAH que denegués l’autorització ambiental. Poc després, altres ajuntaments de la comarca i de la rodalia van aprovar mocions amb què es donava suport a l’Ajuntament de Sant Martí. Aquests eren el de Calonge de Segarra, el de Copons, el de Sant Pere Sallavinera, el dels Prats de Rei, el de Veciana, el de Castellfollit de Riubregós, el de Piera, el de la Pobla de Claramunt, el de Santa Maria de Miralles i el d’Igualada, i també el Consell Comarcal mateix.

Els darrers dies de 2006, la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH va aprovar la Declaració d’impacte ambiental, formulada com a positiva, i, per tant, va proposar l’atorgament de l’autorització ambiental a l’empresa Derbisel 99. Es preveu, doncs, que al llarg del 2007 el DMAH faci pública la resolució de l’atorgament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB).

Més informació

mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
www.salvemanoia.org
www.salvemsantmarti.org/web_archivos/Page351.htm

*Aquest nucli no disposa de població estable al llarg de l’any. Actualment, les cases que el componen són segones residències.

**La “crisi del petroli” oberta a partir del 1973 va comportar una política de subvencions dels carbons per part del govern, tenint en compte que es tractava de matèries primes energètiques que es cremen en centrals tèrmiques amb l’objectiu de produir electricitat.

***L’alcalde de Pujalt és Antoni de Solà i Pereta (Convergència i Unió, CiU).

****Segons el projecte, l’objectiu de la torxa es la crema de gas generat pels residuos, sense que es pugui desenvolupar una activitat de generació d’energia donana la poca quantitat de gas que es produirà.

***** Els horts del Gomar ocupen un espai d’unes dues Hectàrees(...) i hi ha uns vuitanta pous, que es nodreixen de les deus subterrànies que afloren a Fontdolla, prop del Molí de la Roda, al terme de Veciana i formen les anomenades Fonts de l´Anoia (...). Aquesta riquesa d’aigua, que es la que degué decidir la construcció de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en Donadeu, de la plaça de dit nom, que junt amb altres fonts abastaven la població.” Una part del text de les al•legacions de la Plataforma SSMMFA, que va extreure el text de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, pàgina 446 Tom 5. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segarra