Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

El Centre de Tractament de Residus de la Conca de Barberà entra en servei tot i l’oposició de la Plataforma Alternativa al Centre de Tractament de Residus de la Conca de Barberà. El centre, que està esperant l’atorgament d’ajuts per part de la Unió Europea, està pensat per a gestionar els residus de la comarca i podrà tractar 7.000 tones de residus l’any.


Articles posteriors 2004

El Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Conca de Barberà, que a la darreria del 2003 va començar a donar servei al conjunt de la comarca, està situat a la partida anomenada Pla Norè, al municipi de l’Espluga de Francolí, tocant amb el límit del municipi de Blancafort. L’ impulsor i titular del CTR és el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i està gestionat per l’empresa CESPA.

Atorgament de la llicència d’obres i primeres queixes
La història de l’abocador s’inicia durant l’any 2002 amb l’anunci de la construcció d’aquesta instal·lació i amb l’atorgament, el mes d’agost del mateix any, de la llicència d’obres definitiva per part de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Des d’un temps abans d’aquest anunci, es van començar a sentir veus contràries a aquesta instal·lació vehiculades a través de la Plataforma Alternativa al CTR de la Conca(PACTRC). Arran de l’anunci de la concessió del permís d’obres, la Plataforma va intensificar les accions contra la construcció del CTR. Les principals queixes de la Plataforma se centraven sobretot en la ubicació de la instal·lació, en concret per la proximitat al nucli de Blancafort i pel fet d’estar sobre un aqüífer important de la conca del riu Francolí.

Segons el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, l’emplaçament escollit per a la instal·lació era adient si s'observaven els estudis tècnics presentats. Tres raons havien aconsellat aquesta ubicació: el manteniment d’una distància mínima respecte dels nuclis urbans, unes característiques hidrogeològiques no desfavorables, i la no afectació d’espais naturals protegits ni de zones d’alta producció agrícola. A més, i segons el conseller de Medi Ambient, el projecte incloïa un estudi hidrogeològic realitzat per un tècnic competent i visat pel Collegi Oficial de Geòlegs que concloïa que l’indret presentava les característiques hidrogeològiques justes. Des de la PACTRC s’opinava que no estaven ben informats i que l’estudi hidrogeològic presentava una sèrie de deficiències que els feien dubtar sobre l’afectació de l’aqüífer. El conseller de Medi Ambient anunciava a la darreria del 2002 que el finançament estava garantit i que, si no arribaven les subvencions sol·licitades a la Unió Europea (UE) (que havien de cobrir el 80% dels 3.726.000 euros de cost del projecte), el CTR es finançaria amb fons propis. També des del Departament de Medi Ambient es va assegurar que a les instal·lacions només farien cap residus municipals de la pròpia comarca.

El 2003 va començar amb la reiteració de les protestes per part de la PACTRC, insistint que l’equipament es construiria sobre un aqüífer, que estaria massa a prop de nuclis habitats i que recolliria residus d’altres comarques, insistint al-hora que calia estudiar altres alternatives. El Consell Comarcal de la Conca de Barberà, promotor i titular del CTR, va decidir al març crear un organisme autònom per a la gestió i el control del servei de residus municipals. Sis mesos més tard en va aprovar la creació. La funció d'aquest òrgan seria vetllar perquè es portessin a terme les competències del CTR en l’àmbit de la gestió (recollida, transport i tractament dels residus) i perquè es fes la promoció de campanyes de sensibilització per a la recollida selectiva de matèria orgànica i de foment del reciclatge. Parallelament, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va donar el visti-plau a la implantació de la recollida selectiva de matèria orgànica, a partir del mes d’octubre. El grup d’ERC al Consell Comarcal va criticar la manca de transparència d'aquestes decisions preses i també la manca de poder real que tindria el nou organisme.

La Plataforma Alternativa al CTR va organitzar, a començament del mes de maig, unes jornades tècniques sobre el tractament de residus. Aquestes jornades volien ser la resposta a la negativa del Consell Comarcal i la Junta de Residus a la petició realitzada per l’Ajuntament de Blancafort, que demanava la presència al territori de tècnics d’aquests organismes perquè informessin els ciutadans.

El mes d’octubre, i poques setmanes abans de la posada en funcionament del CTR, s'advertia des de la PACTRC que en vigilarien de prop la gestió i alhora criticaven la manca de debat existent per part de les administracions per avaluar qüestions relatives al projecte i a la situació triada. Des de la PACTRC es mantenien els dubtes i les crítiques al projecte sobretot per l’existència d’aqüífers sota del vas de l’abocador.

El CTR inicia l'activitat
A començament de desembre es va posar finalment en marxa el CTR de la Conca de Barberà. El centre va costar més de 3.7 milions d'euros i estava format per: un dipòsit controlat de 60.000 m3 de capacitat amb possibilitat de tractar unes 7.000 tones de residus l'any i una vida prevista de cinc anys i mig; una planta de compostatge preparada per tractarne 7.000 tones més; una planta de tractament de components de lixiviació per a la recollida dels sucs generats al dipòsit; una aula d'educació ambiental per a les campanyes de sensibilització destinades principalment als escolars, i una deixalleria per a la recollida selectiva. Les instal·lacions estaven dimensionades, segons el projecte i les autoritzacions finals, per al tractament de les escombraries de la comarca, tot i que la planta de compostatge podria rebre matèria orgànica de fora de la comarca sempre que la producció pròpia no permetés assolir un rendiment òptim. En una primera fase només es va obrir el dipòsit controlat mentre s'esperava l'inici de les campanyes de recollida selectiva per posar en funcionament la totalitat de les instal·lacions. Només la planta de compostatge va entrar en fase de proves al mateix temps que l'obertura del dipòsit controlat.

Com a contrapunt a les reivindicacions de la PACTRC, des d’altres sectors comarcals es considerava que, amb l’obertura d’aquestes instal·lacions, s’acabava el llarg conflicte que la comarca havia tingut amb els residus arran de la lluita que va protagonitzar la ciutadania contra el Pla de residus del 1990. En aquest sentit es posicionava el coordinador territorial del sindicat Unió de Pagesos (UP), Salomó Torres. Tots els posicionaments, però, tenien clar que el CTR només hauria de rebre residus de la pròpia comarca i que la gestió hauria de ser curosa.

Just abans que entrés en funcionament el CTR, la PACTRC va anunciar que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu havia admès a tràmit una denúncia interposada contra l’abocador i que estava preparant un informe de les deficiències i de l’impacte negatiu sobre el medi. Així mateix, van anunciar que la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia admès a tràmit el recurs interposat per la PACTRC contra la concessió de la llicència urbanística donada al CTR. Des de la PACTRC es confiava que des de la Unió Europea (UE) no arribessin les subvencions necessàries o que fins i tot obliguessin a desmantellar les instal·lacions. Per contra, els promotors del CTR, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Junta de Residus recordaven que des la UE hi havia un posicionat favorable al projecte en entendre que el centre complia la legislació europea i que oferia totes les garanties, que també negaven les acusacions de sobredimensió, tot i que no es pronunciaven sobre la proximitat a nuclis habitats, i que asseguraven que se'l dotaria de fons.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada