Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE COLLCARDÚS (VACARISSES)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'abocador de Collcardús, situat al municipi de Vacarisses (Vallès Occidental), recull la major part dels residus municipals generats a la comarca. Un informe fet públic a principi de 2004 dóna a aquesta infraestructura una vida útil fins a final de 2005 i proposa quatre ubicacions alternatives per a nous dipòsits de residus controlats. Els municipis on es planteja la possibilitat de situar el nou abocador hi mostren oposició i es creen plataformes contràries. Per a substituir l'abocador, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya proposa quatre plantes de tractament de les diverses fraccions de les deixalles i un dipòsit controlat dels residus inerts resultants. La decisió sobre la ubicació d'aquestes instal·lacions, però, queda posposada fins a l'any 2005.

Articles posteriors 2005, 2010

L'abocador de Collcardús està situat al sud-est del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental), al vessant oriental del turó de Cardús, entre les serres dels Cupots i de Collcardús. Rep un 90% dels residus municipals generats a la comarca del Vallès Occidental, amb grans ciutats generadores com Terrassa o Sabadell. Aquest dipòsit controlat va entrar en funcionament a mitjan anys vuitanta i està gestionat per l'empresa Tratesa Tractament Tècnic, del grup Hera. A final de l'any 1999 es va aprovar el Pla especial d'ordenació i tancament de l'abocador de Collcardús. L'any 2003 el Consell Comarcal del Vallès Occidental, preveient l'esgotament de l'espai útil de l'abocador de Collcardús, va encarregar a l'Institut Cerdà un informe sobre el futur del tractament i la gestió dels residus de la comarca.

L’informe de l’Institut Cerdà, fet públic pel Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental (CGRVO) a principi de 2004, proposava augmentar tant com es pogués la recollida selectiva en origen i construir una planta amb dos tractaments (un de mecànic i un de biològic) per a separar-hi els materials reciclables que no s’haguessin separat en origen, inclosa la matèria orgànica. Els materials de rebuig resultants d’aquest procés s’haurien de portar a un dipòsit controlat alternatiu al de Collcardús. L’ informe, que preveia l’esgotament de l’abocador de Collcardús per a final de 2005, proposava quatre indrets alternatius: la finca del Mimó, al costat de l’abocador actual de Collcardús; el paratge del Ginebral, a Rellinars; un sector comprès entre di-verses urbanitzacions de Castellbisbal, Rubí i Ullastrell, i una zona boscosa cremada l’estiu de 2003 entre SANT LLORENÇ SAVALL i Gallifa.

Alternatives en relació amb la compleció de l'abocador de Collcardús
Fruit de l'informe, al llarg de l'any es van anar succeint diverses reaccions. A mitjan abril, el Consell d'Alcaldes del Vallès Occidental es va reunir per a discutir l'informe i debatre el model de gestió de residus de la comarca. A més, es volia consensuar una proposta per a ubicar l'abocador alternatiu a Collcardús i per a resoldre la deposició dels residus durant el període de transició fins que es construís el nou dipòsit. Com que no hi va haver consens, el Consell d'Alcaldes va acabar decidint que fos el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) els qui n'escollissin la ubicació definitiva.

A mitjan maig, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va explicar que el seu Departament apostava per construir més ecoparcs i plantes de compostatge en lloc de construir nous abocadors. A final de maig, el gerent de l'ARC, Manuel Hernàndez, va apostar per la reducció en origen de la generació de residus i per la instal·lació de petits dipòsits de residus inerts distribuïts pel territori en funció del nombre d'habitants. També va instar els ajuntaments a instaurar la recollida selectiva de matèria orgànica, obligatòria des de l'any 1999 per als municipis de més de 5.000 habitants.

Finalment, a principi d'octubre el conseller de Medi Ambient es va reunir amb el Consell d'Alcaldes del Vallès Occidental i els va anunciar la presumible opció definitiva per a fer front al tancament de l'abocador de Collcardús: es construirien al Vallès Occidental dues plantes de compostatge, una o dues plantes de tractament secundari (les que apliquen processos mecànics i biològics com ara la metanització) i un dipòsit controlat per dur-hi el rebuig inert i estabilitzat (és a dir, el que no reacciona químicament) procedent de les plantes de tractament secundari.

Plataformes contra un nou abocador i propostes ecologistes
Als municipis on es planejava la possibilitat d'ubicar el nou abocador comarcal, d'acord amb les propostes de l'informe de l'Institut Cerdà, també es van produir reaccions contràries. Les dues forces majoritàries de l'Ajuntament de Rellinars; Convergència i Unió (CIU) i Units per Rellinars-Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van estar d'acord a oposar-se a la instal·lació del nou abocador, malgrat que no es va poder aprovar un acord al ple municipal. Per la seva part, el ple municipal de l'Ajuntament de Vacarisses va aprovar per unanimitat una moció per la qual s'acordava no modificar la qualificació urbanística de la finca del Mimó. La moció també descartava la instal·lació en aquesta paratge de qualsevol tipus d'instal·lació de deposició, tractament, triatge, digestió i emmagatzematge de residus. Malgrat aquesta moció, el grup municipal d'ERC de Vacarisses va alertar de la possibilitat que la zona del mas del Mimó pogués acollir una de les quatre plantes de tractament de residus anunciades pel conseller de Medi Ambient. L' alcalde de Vacarisses va negar aquesta possibilitat i a més va reconèixer errors en el càlcul de la vida útil de l'abocador de Collcardús, de manera que es posava en dubte el tancament de l'abocador a final de 2005. A final d'any, el president del CGRVO va fixar la vida útil de l'abocador en tres anys.

A Rellinars es va crear la Plataforma Cívica No a l'Abocador com a reacció d'oposició davant la possible instal·lació del nou dipòsit al municipi. Aquesta plataforma, que també englobava entitats de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar (Bages), va celebrar un acte a mitjan abril que va aconseguir reunir uns tres-cents veïns. El manifest que es aprovar considerava la instal·lació del nou abocador com un "atemptat ecològic" per al futur Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

A Rubí, la Plataforma contra els Abocadors, integrada per Alternativa Ciutadana de Rubí i associacions de veïns, va alertar també de la possibilitat que el municipi acollís el nou dipòsit comarcal de residus inerts. Aquestes sospites es basaven en una sentència del Tribunal Suprem per la qual l'Ajuntament de Rubí estava obligat a tramitar una llicència per a un abocador de residus inerts a Can Balart. Aquesta sentència era el final de deu anys de litigis entre l'Ajuntament i l'empresa Arrins. L' alcalde va negar aquesta vinculació. A final de 2004, el ple municipal de Rubí es va oposar per unanimitat a la instal·lació d'un abocador o una planta de tractament al municipi. Una de les raons principals de l'Ajuntament per oposar-se a l'abocador era la presència al municipi de nombroses activitats extractives d'àrids i argiles, que ja hi causaven un greu impacte ambiental.

D'altra banda, a mitjan mes de juny, la xarxa Salvem el Vallès, integrada a la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus, i l'Associació per l'Estudi i la Defensa de la Natura (ADENC) van presentar un pla integral de gestió dels residus municipals al Vallès Occidental. L' objectiu d'aquest pla, alternatiu al proposat per l'informe de l'Institut Cerdà, era reduir en sis anys el residus que anaven directament als abocadors, passant del 85% de l'any 2004 al 48% el 2010. El nou model, anomenat de residu mínim, prioritzava la minimització dels residus i la recollida selectiva en origen i proposava la construcció de deu plantes de compostatge i d'onze de triatge per al 2008.

Previsions de futur
A final d'any, l'Agència de Residus de Catalunya va entrar a formar part del CGRVO per a debatre conjuntament el procés de substitució de l'abocador de Collcardús.

Les previsions del DMAH eren que a principi del 2005 s'anunciés la situació de les cinc noves instal·lacions i que abans de l'estiu comencessin les obres. Amb aquest calendari, i si les decisions avançaven a bon ritme, les noves plantes de tractament començarien a funcionar coincidint amb la clausura de l'abocador de Collcardús. El DMAH també es va comprometre a assumir els costos de la construcció d'aquestes instal·lacions, sempre que els municipis implantessin la recollida selectiva al cent per cent.

Més informació
www.adenc.org/notes/2004/20040329residu.htm
www.adenc.org/estudis_documents/residus.pdf
www.ajterrassa.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada