Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABASTAMENT D'ENERGIA A BARCELONA

Anna Borrell

Actualitzat a 31/12/2007

El 23 de juliol, un seguit d’incidències a la xarxa elèctrica de Barcelona i la seva àrea metropolitana deixa sense subministrament elèctric una gran part de la ciutat. En el moment de màxima afectació hi ha 350.000 abonats sense servei i 156 grups electrògens connectats. El mateix dia s’obre un expedient informatiu que acaba repartint la culpabilitat entre les dues empreses subministradores, Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española (REE), i es proposa l’obertura d’un expedient sancionador, que finalment es desencalla a mitjan novembre.


El consum d’electricitat a la ciutat de Barcelona representa un 15,5% del consum total de Catalunya i un 3,1% del consum de l’Estat espanyol. Aquesta gran demanda propicia una xarxa elèctrica molt atapeïda amb un elevat risc de curtcircuits. L’anomenat Pla Tramuntana de Fecsa-Endesa, creat per a localitzar la inversió en la construcció de subestacions entre els anys 2004 i 2008 en el territori català, no s’estava complint segons les previsions de la companyia. De les 39 noves subestacions que s’havien de construir, 23 a la província de Barcelona, tan sols n’havien entrat en funcionament unes 20, 6 estaven en construcció i les 13 restants, pendents d’execució.

Pel que feia a les inversions a la xarxa de distribució de Catalunya, protagonitzades per la companyia REE, havien incrementat considerablement, passant del 4,5% durant el període 2001 a 2003 al 14% a partir del 2004; tot i així, aquestes inversions no eren suficients per a cobrir el dèficit i la problemàtica de la xarxa elèctrica catalana.

Apagada elèctrica a Barcelona
El 23 de juliol cap a les onze del matí, bona part de Barcelona es quedava a les fosques. Un cable de 110 kW de la línia Collblanc-Can Jardí 4 queia sobre les instal•lacions de 220 kW de la subestació de Collblanc (Hospitalet de Llobregat) i provocava un curtcircuit. Aquest fou alimentat pel cable de 220 kW que unia les subestacions de Sant Adrià, Maragall, Urgell i Collblanc. Com a conseqüència d’aquest pas de corrent de defecte pel cable de 220 kW es produïa un incendi a les instal•lacions de 220 kW de la subestació de Maragall. El cable de 110 kW que s’havia trencat era el que sortia de l’última torre prevista per a soterrar del pla urbanístic PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT).

L’Ajuntament de Barcelona activava immediatament el pla específic d’emergència municipal per manca de subministrament elèctric que involucrava la Guàrdia Urbana (500 agents), Serveis Urbans i Manteniment, Bombers i Emergències Socials i SEM, entre altres. Tots aquests serveis treballaven de manera coordinada amb la Generalitat, especialment amb els Mossos d’Esquadra (300 agents).

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), gràcies a una línia pròpia d’alimentació elèctrica, oferia el 50% del servei de la línia Barcelona-Vallès, i el Metro de Barcelona quedava aturat 15 minuts i restablia el servei en connectar-se a altres subcentrals elèctriques. Pel que feia als serveis hospitalaris, es desprogramaven 1.299 intervencions.

Al voltant de la una del migdia, el subministrament elèctric quedava restablert en algunes zones de la ciutat. Segons declaracions de Fecsa-Endesa i de REE, la reparació dels danys produïts a la subestació de Maragall (que afectava 80.000 veïns dels districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Gràcia) es podria allargar setmanes. Serien 40 grups electrògens els qui donarien servei a aquests clients. Pel que feia als 30.000 clients que depenien de la subestació d’Urgell (districtes de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi), recuperaven el servei l’endemà mateix.

A les 24 hores de l’incident, la companyia Fecsa-Endesa havia mobilitzat recursos i equips propis: 134 grups electrògens, dues subestacions mòbils, 70 km de cable de xarxa de mitja tensió i el suport de 700 tècnics. També posava a disposició dels seus clients tots els centres d’informació que tenia a Barcelona, així com dues línies d’atenció telefònica directa i un lloc web específic.

El nombre d’afectats arribà a la xifra de 350.000 abonats. Un parell de dies més tard, encara restaven afectats 10.000 barcelonins. El 10 d’agost quedaven en funcionament 74 grups electrògens dels 156 que s’havien instal•lat finalment a la ciutat. Però la majoria de generadors desconnectats continuaven als carrers de la ciutat, ja que es tractava d’un procediment lent. Deu dies més tard es desconnectaven la resta de generadors que quedaven i que mantenien el subministrament elèctric al districte d’Horta-Guinardó. Les previsions indicaven que la subestació de 220 kW de Maragall no estaria totalment reparada fins a final de febrer de 2008.

El 22 d’agost, un altre incident a la xarxa elèctrica deixava sense llum durant una hora i mitja 1.400 abonats del districte de Gràcia a Barcelona.

Comerciants i polítics reclamen responsabilitats i indemnitzacions
Els comerciants i botiguers foren una de les moltes parts afectades per l’apagada. La falta de subministrament elèctric, en molts negocis equivalgué a quedar-se sense activitat i per a tots ells representà pèrdues econòmiques. La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) i el Consell de Gremis (CG) iniciaven el procés de valoració de danys i perjudicis i anunciaven que reclamarien a les companyies elèctriques i a les administracions públiques. També alguns dels ciutadans afectats es manifestaven amb una cassolada contra la companyia Fecsa-Endesa.

El mateix dia, el Govern obria un expedient informatiu per conèixer les causes de l’incident, a partir de la resolució del qual reclamaria les responsabilitats adients sobre les empreses subministradores.

L’Ajuntament de Barcelona i el Col•legi d’Advocats, atès el gran nombre d’afectats que requerien una orientació ràpida i especialitzada, creaven el Servei d’Orientació Jurídica per mitjà del qual s’orientava els ciutadans sobre els drets que els assistien.

Diverses associacions es mobilitzaren ràpidament. El Col•lectiu Ronda impulsava una plataforma d’afectats que va acabar tenint uns 1.000 adherits, dels quals en representà legalment 500. L’entitat Pimec Comerç lliurava als seus comerços associats de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat un formulari per tal que estimessin de la manera més objectiva possible els danys i perjudicis ocasionats per l’apagada elèctrica. L’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc) i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) anunciaven que emprendrien accions legals contra Fecsa-Endesa per tal d’establir la responsabilitat i les indemnitzacions.

El president de la Generalitat, José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya-PSC), es reunia amb el president de REE, Luis Atienza, i el conseller delegat d’Endesa, Rafael Miranda, per aclarir els fets. Després de les versions contradictòries per part de Fecsa-Endesa i REE, de la reunió es desprenia que, tal com ja s’havia anunciat, un expedient informatiu estudiaria quina empresa n’era la responsable.

Quatre dies després de l’apagada, Fecsa començava a pagar les indemnitzacions als particulars afectats. Aquestes oscil•laven entre els 60 i els 300 € en funció de les hores d’interrupció del subministrament elèctric i el nombre d’habitants. Per als comerços, negocis i empreses, es faria una atenció personalitzada. Malgrat tot, una gran part de les associacions mobilitzades no estaven d’acord amb aquestes indemnitzacions, que qualificaven de ridícules.

A final d’agost, l’Agència Catalana del Consum havia atès 11.144 consultes dels afectats per l’apagada i havia tramitat 332 reclamacions.

Pel que feia a l’expedient informatiu obert arran de l’apagada, la Direcció General d’Energia i Mines (DGEM) elaborava un informe que hauria de delimitar els fets que van succeir en totes les instal•lacions afectades per l’incident i determinar-ne les causes. Analitzava, entre altres aspectes, la caiguda del cable de 110 kW de la línia Collblanc-Can Jardí 4 sobre l’embarrat de 220 kW de la subestació de Collblanc, així com el funcionament de les proteccions de 220 kW a la mateixa subestació.

A final d’agost pràcticament ja estava restablert el servei. Els dos transformadors de Maragall funcionaven, s’havia reposat el servei del cable de Badalona –el 14 d’agost– i el d’Urgell –el 30 d’agost– i es treballava en la connexió dels dos transformadors a través d’un canal d’alimentació entre Urgell i Badalona, perquè si un dels dos fallava es podria donar continuïtat des de Badalona passant per Maragall per a alimentar Urgell. El conseller de l’Interior, Joan Saura, informava que Fecsa-Endesa havia tancat acords amb 17.000 usuaris afectats. Però per als comerços i empreses la via era més lenta perquè, en un primer intent, es pretenia que es posessin d’acord els pèrits de l’establiment amb els de Fecsa-Endesa abans que els afectats decidissin optar per la via arbitral oberta per la Generalitat o recórrer a la judicial.

El 27 de setembre l’Ajuntament donava a conèixer l’expedient informatiu, però aquest no treia conclusions, es limitava a assenyalar la versió dels fets de cada companyia, a culpar-les totes dues i a exigir-los el pagament de 360.000 € en concepte de perjudicis. Un cop vistos els informes, es decidia que la informació facilitada era insuficient per a poder determinar amb exactitud les causes de l’incident i es demanava a la Generalitat que completés la investigació. El dictamen que emetria la CNE no tindria caràcter sancionador, però sí que influiria en la decisió que finalment prengués la Generalitat i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

Finalment, el 4 d’octubre el Consell d’Administració de la CNE aprovava un informe tècnic que atribuïa a Fecsa-Endesa dos dels set incidents que van provocar l’apagada, i responsabilitzava REE dels cinc incidents restants. A Fecsa-Endesa li atribuïa la caiguda del cable de mitjana tensió a Collblanc pel seu mal estat i a REE la fallada de les proteccions entre les subestacions de Collblanc i Urgell i Maragall i Badalona, les fallades en l’aïllament del cable de 220 kW entre Urgell i Maragall i el fet que la infraestructura de transport d’alta tensió no estigués preparada per a donar una resposta prou ràpida a la crisi.

Amb aquest informe, la DGEM del Departament d’Economia i Finances finalitzava els dos expedients informatius. Resolia, d’una banda, que el cable de 110 kW propietat de Fecsa-Endesa que sobrevolava la subestació de Collblanc estava malmès per manca d’un manteniment adequat, i de l’altra, que el cable de 220 kW que havia provocat l’incendi a la subestació de Maragall, propietat de REE, també tenia una situació precària per manca de manteniment de les caixes cross bonding, la funció de les quals és posar en contacte amb el terra les capes de protecció mecànica del cable. La coincidència de les dues situacions fou la que desencadenà el tall de subministrament elèctric. Finalment concloïa amb la recomanació d’obrir un expedient sancionador a totes dues empreses.

A mitjan novembre, la DGEM obria un expedient sancionador a Fecsa-Endesa i un altre a REE per manca de subministrament elèctric a l’àrea de Barcelona del 23 al 25 de juliol. En aquest cas la llei elèctrica preveia sancions de fins a 30 MEUR. S’acabava l’any amb l’obertura del període d’al•legacions a aquest expedient.

Xarxa elèctrica precària
El Col•legi d’Enginyers Industrials assegurava que l’apagada elèctrica posava de manifest la precarietat de la xarxa elèctrica. Manifestaven que ni REE ni Fecsa-Endesa invertien a Catalunya i que les estacions de REE eren deficients. Al•legaven que una gestió de proximitat faria més visible la realitat dels problemes, fent referència a la supressió el 2001 del Centro de Control Eléctrico de REE a Barcelona, que es va centralitzar a Madrid. Per la seva banda, el president de REE, Luis Atienza, desvinculava l’accident produït de l’esforç inversor que havia fet aquesta empresa. Paral•lelament, tots els partits polítics coincidien a reclamar a Manuel Pizarro més inversions a la xarxa elèctrica catalana.

En una compareixença al Parlament, el diputat del PSC, Jordi Terrades, malgrat reconèixer que les inversions havien incrementat els darrers anys, deixava clar que no eren suficients, que el sistema era obsolet i que hi mancava el manteniment, i afegia que la responsabilitat de tot plegat era de les empreses distribuïdores. En aquest sentit, el conseller d’Economia, Antoni Castells, manifestava la necessitat de controlar les inspeccions que feien les empreses i d’establir mecanismes i dispositius de reserva en aquestes situacions, i insistia que calia un reforçament dels plans d’emergència. Per aquest motiu el Govern portà al Parlament, a final de setembre, un projecte de llei de garantia de subministrament elèctric que tenia com a objectiu garantir una doble alimentació a través de la connexió del client a dues subestacions i establir unes condicions per tal que l’Administració controlés les inspeccions de la xarxa que la llei obligava que les companyies fessin.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona tenia previst revisar els convenis signats amb Fecsa-Endesa referents a la distribució del servei elèctric a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Hereu explicava que ja s’havien iniciat les converses amb la companyia per a desenvolupar un pla de xoc amb noves inversions per a millorar la infraestructura.

Apagada a l’Hospital de la Vall d’Hebron
El 21 de setembre a la matinada, un incendi a l’Hospital de la Vall d’Hebron afectava un dels grups electrògens del centre i va provocar una apagada a l’edifici principal. Quinze dotacions de bombers s’hi traslladaven i proporcionaven un grup electrogen. Només es van traslladar a d’altres centres els malalts més crítics, i a dos quarts de vuit del matí Fecsa-Endesa portava els seus propis generadors.

Una setmana més tard ja s’havia tornat a la normalitat assistencial. S’havien dut a terme les 60 operacions que es van haver de cancel•lar i s’havien reprogramat les 1.400 consultes externes, també anul•lades a causa de l’apagada.

Més informació
www.barcelonaenergia.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada