Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABASTAMENT D'AIGUA AL CAMP DE TARRAGONA
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

Des de 1989, el Consorci d’Aigües de Tarragona subministra aigua de l’Ebre a diversos municipis del camp de Tarragona. El maig de 2006, i d’acord amb els plantejaments de VIII Assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre celebrada el mes d’abril, l’Ajuntament de Tortosa aprova una moció en contra d’aquest minitransvasament perquè l’entén com una amenaça per a l’assoliment del cabal ecològic del riu. L’Ajuntament de Tarragona es mostra partidari de la construcció d’una dessaladora per a complementar l’abastament del minitransvasament, però no per a substituir-lo. A final d’any, i davant el risc que la contaminació del pantà de Flix perjudiqui la qualitat de l’aigua abastida, s’anuncia la construcció de dotze nous pous a Tortosa per poder garantir-ne el subministrament.

Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2008

A final de la dècada dels setanta, el desenvolupament turístic, industrial i agrícola del Camp de Tarragona va comportar un gran increment del consum d’aigua que va arribar a generar un dèficit hidràulic de fins a 40 hm3 anuals. Per resoldre aquesta situació, l’any 1981 es va aprovar la Llei 18/81 d’actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, que possibilitava l’abastament amb aigües procedents del riu Ebre.

El 2 de juliol de 1985 la Generalitat, diversos ajuntaments i indústries del Camp de Tarragona, i les dues comunitats de regants del delta de l’Ebre, van constituir el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El 3 d’agost de 1989, aquesta entitat va rebre una concessió de 121 hm3 anuals i va començar a subministrar aigua de l’Ebre*. En un principi, el consorci agrupava vint-i-un municipis i divuit indústries, una xifra que es va anar ampliant fins a setanta municipis i trenta-dos indústries, l’any 2006. En aquesta data, el CAT tenia instal•lats un total de 357 km de canonades, vint-i-dues estacions de bombament i dotze dipòsits de regulació.

Amb l’aprovació del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) l’any 2003, es va obrir la porta a la interconnexió entre la xarxa del CAT i la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), cosa que hauria comportat la cessió a les comarques de Barcelona de fins a 50 hm3 a l’any d’aigües de l’Ebre. Aquesta possibilitat es va descartar amb la modificació del PHN de 2004 i la posada en marxa del PROGRAMA D’ACTUACIONS PER A LA GESTIÓ I UTILITZACIÓ DE L’AIGUA (Programa AGUA). Amb tot, algunes veus com la de l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, de Convergència i Unió (CiU), continuaven considerant que la interconnexió era una mesura necessària per a garantir el subministrament a Tarragona en el cas que la CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX] afectés la qualitat de l’aigua del minitransvasament.**

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), en canvi, sempre s’havia mostrat contrària a l’ampliació del minitrasvasament perquè entenia que comprometia les possibilitats d’assolir el cabal ecològic del riu Ebre.

Es presenten les alternatives a la interconnexió CAT-ATLL
A començament d’any, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va anunciar una inversió de 152 MEUR en un seguit d’infraestructures que constituirien l’alternativa a la interconnexió de la xarxa del CAT amb la d’ATLL i que permetrien ampliar les reserves d’aigua del Camp de Tarragona. Entre aquestes mesures hi havia la millora de l’estació de tractament d’aigua potable de l’Ampolla, l’ampliació de la capacitat de la xarxa de subministrament i la connexió d’aquesta amb els embassaments de Riudecanyes i del Gaià. També es preveia l’ampliació i remodelació de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Tarragona, Reus i Vilaseca-Salou, que possibilitaria la reutilització d’entre 14 i 18 hm3 anuals i, per tant, d’estalvi potencial d’aigua apta per al consum de boca. Es comptava amb el compromís de la Comissió Europea per a finançar el 70% del cost d’aquesta operació a través dels fons de cohesió.

Se celebra a Tortosa la VIII Assemblea de la PDE
El 22 d’abril es va celebrar a Tortosa la VIII Assemblea General de la PDE, en la qual es va identificar el minitransvasament com una de les principals amenaces per al riu i per a l’assoliment del cabal ecològic. En aquest sentit, la Plataforma va denunciar que el CAT tenia l'objectiu d’ampliar la concessió i que la propera construcció d'una doble canonada –que segons el CAT, era necessària per a emergències– n’era una prova.

Aquesta situació va moure la PDE a pronunciar-se a favor d’una reducció planificada del cabal abastat a Tarragona i, en el marc de l’assemblea, l'independent Josep Maria Franquet (Independents per l’Ebre – Federació d’Indepents de Catalunya IPE-FIC), tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa, es va comprometre a presentar una iniciativa municipal perquè el consistori liderés una campanya per a acabar amb el subministrament d'aigua al CAT. Franquet opinava que la construcció de dues dessaladores seria suficient per a suplir l'enviament d'aigua de l'Ebre.

Al marge d’això, la PDE també va assenyalar que encara no s’havia fixat els cabals necessaris per a mantenir l’estabilitat del tram final del riu i va alertar del risc de la salinització, la regressió i l’enfonsament del delta de l’Ebre que això comportava. Per això es va fixar com a objectiu aconseguir que el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que s’havia de revisar durant el 2007, inclogués la definició d'un règim de cabals ecològics entre els 200 i els 300 m3/s. La Plataforma va criticar, a més, el que considerava una política de fets consumats en la construcció d’embassaments i les concessions per a regadius,*** operacions que rebutjaven per entendre que comprometien l’assoliment del cabal mínim exigit.

L’Ajuntament de Tortosa reobre la polèmica del minitransvasament
Recollint els acords de la VIII Assemblea de la PDE, el ple municipal de Tortosa va aprovar el 8 de maig una moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que reclamava la reducció planificada dels cabals corresponents a la concessió hídrica al CAT pel minitransvasament a Tarragona. La moció va tirar endavant amb el suport d’ERC i de l'oposició –IPE-FIC, Unió dels Pobles de l'Ebre (UPE), Partit Popular (PP) i CiU–, mentre que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) hi va votar en contra i Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV) es va abstenir perquè entenia que, malgrat que el que es plantejava era legítim a llarg termini, no era assolible a mitjà termini tal com es plantejava a la moció.

Una moció anàloga a la de Tortosa va prosperar uns dies més tard al Consell Comarcal del Baix Ebre gràcies al vot favorable de CiU. Tanmateix, la federació va votar-hi en contra a Amposta i es va abstenir al Consell Comarcal del Montsià, per la qual cosa aquestes institucions no van aprovar la moció esmentada.

Tot i que el cessament del minitransvasament no depenia només de l'Ajuntament de Tortosa, la moció aprovada va reobrir la polèmica entorn del minitransvasament i va motivar les crítiques dels grups polítics de la ciutat de Tarragona, fins i tot dels mateixos que a Tortosa havien donat suport a la moció. En aquest sentit, l'equip de govern municipal de Tarragona (CiU-PP) va ser un dels més crítics.

També el CAT hi va manifestar el seu desacord, argumentant que era incongruent qüestionar una infraestructura ja construïda sense tenir en compte el retorn del valor de la inversió ni les amortitzacions que encara restaven pendents, i que algú hauria d’assumir. El Consorci va denunciar que es critiqués el minitransvasament, que tenia un sostre màxim de 120 hm3 anuals i que servia per a l’abastament d’aigua de boca, quan les demandes per a reg agrícola superaven els 6.300 hm3 anuals.

El CAT estudia construir una dessaladora
A mitjan març, el CAT va encarregar els estudis previs per a la construcció d’una dessaladora a Tarragona. L’objectiu era que aquesta instal•lació pogués entrar en funcionament abans de quatre anys i que es pogués finançar amb els fons europeus. Amb tot, el Consorci va deixar clar que aquest projecte, juntament amb les ampliacions d’EDAR anunciades a començament d’any, servirien per a respondre les demandes creixents del Camp de Tarragona i per a deixar de dependre exclusivament del minitransvasament, però que en cap cas implicaven una alternativa per a reduir progressivament el cabal procedent d’aquest.

Unes setmanes més tard, i coincidint amb la polèmica generada arran de la proposta de Tortosa, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, es va manifestar favorable a la construcció de la dessaladora.

Nous pous a Tortosa per a subministrar aigua a Tarragona
A principi de novembre es va saber que Acuamed (Aguas de las Cuencas Mediterráneas, S.A.), una empresa pública del Ministeri de Medi Ambient (MMA), construiria dotze pous a Tortosa per a abastir Tarragona en cas que la descontaminació del pantà de Flix afectés la qualitat de les aigües del minitransvasament fins al punt de fer-les insalubres. La PDE va criticar aquesta operació perquè va entendre que comportaria l’extracció d’una aigua, la de l’aqüífer, de molt bona qualitat i va alertar de les implicacions que aquesta operació podia tenir per als regants.

Més informació
www.ccaait.com
www.ebre.net

* El CAT capta l’aigua dels canals de rec de l’esquerra i dreta del riu Ebre a Camp-redó, pedania de Tortosa. L’aigua es potabilitza a la planta de l’Ampolla, que té capacitat per a tractar uns 4 m3/s, és a dir, més de 345 milions de litres al dia.

**El terme minitransvasament s’utilitza per a fer referència a l’abastament del camp de Tarragona amb aigua de l’Ebre.

***Segons la PDE, de les 500.000 ha de regadiu previstes a la conca de l’Ebre, l’any 2006 ja quasi 300.000 es trobaven en fase molt avançada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame