Mobilitzacions ciutadanes i organització del teixit associatiu
El malestar generat pel llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el seu inici. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se preveien per aquesta data l’ocupació del recinte.
Els objectius mínims plantejats per la Plataforma eren l’assoliment de la indemnització i reallotjament dels veïns i industrials afectats, un nou parc dins del recinte industrial, la construcció dels habitatges socials previstos, la recuperació de dues naus per a una biblioteca popular autogestionada i un casal de joves, la construcció del CAP previst, la permeabilització del mur per poder accedir al recinte i el debat sobre l’ús final de la nau principal del recinte.
Aquesta pressió va donar el seu primer fruit i el novembre de 2010 l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicaven una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri i l’aprovació, pocs dies després, del projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, de 12.231 m² de superfície i un cost aproximat de 6 MEUR, tot i no preveure la seva execució abans de quatre anys.
Malgrat això, la Plataforma va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, per considerar que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes.
Finalment, el 9 de juny de 2011 es va fer la cessió als veïns d’una nau de 1.500 m² de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de l’ocupació a l’organització d’un espai autogestionat.
Continuïtat del projecte de transformació de Can Batlló
A principi d’octubre de 2011, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació del sistema de compensació al de cooperació per a poder desencallar el procés de transformació.
Durant aquell mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR; la intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. En la mateixa línia, a finals d’octubre es feu públic que l’aleshores l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per a que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social.
Del pla Empenta s’injectarien 10 MEUR que haurien de permetre a l’Ajuntament pagar les indemnitzacions pendents i adquirir 5.000 m² de sòl, amb la previsió de construir-hi 450 habitatges amb protecció oficial. Així mateix es podria inscriure al Registre de la propietat i iniciar el procés d’urbanització. A canvi, Immogaudir cediria gratuïtament aprofitaments urbanístics de 5.160 m² de sostre residencial, reduint-se els pisos inicialment previstos a construir per la immobiliària. Les dues primers promocions públiques, previstes al carrer de Constitució i Parcerisa, amb 50 pisos i destinades a reallotjar els afectats, ja tenien llicència. Per una altra banda encara no es coneixia quin ús acabaria tenint la nau central, on hi havia prevista la seu de l’aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
L’acord a què s’havia arribat amb Immogaudir incloïa també l’expropiació a l’Ajuntament d’una finca de 16.382 m² emplaçada a l’avinguda Verge de Montserrat 97-107 (Guinardó) qualificada de zona verda, i que hauria de permetre millorar l’accés als Tres Turons [xxx], en el marc del projecte de les 16 portes de Collserola [xxx]. Immogaudir hauria de destinar els diners obtinguts a pagar la resta dels costos d’urbanització de Can Batlló. No obstant, el projecte es va encallar temporalment per desacords amb el cost d’expropiació de la finca del Guinardó (
TRANSFORMACIÓ DE CAN BATLLÓ 2012).
Finalment, el ple de l’Ajuntament de 27 d’abril de 2012 va aprovar el projecte de Can Batlló amb els vots favorables de CiU, PP i UpB i els contraris del PSC i ICV-EUiA. Segons Assumpta Escarp, regidora del PSC, el vot contrari es justificava pel desacord sobre la inclusió en el projecte de la finca expropiada. Elsa Blasco, regidora d’ICV-EUiA, argumentava que, en la seva opinió, ja s’havia pagat un preu excessiu per la finca, cosa que no era favorable a l’economia de la ciutat.
Amb tot, encara seguien bloquejats els terrenys que quedaven inclosos en la segona fase de l’actuació urbanística, la qual restava encara pendent de la signatura d’un acord entre Immogaudir i la Generalitat. A mitjan maig de 2012, les empreses afectades manifestaven que encara no se’ls havia comunicat res en relació les expropiacions.
En paral·lel, la Generalitat posava en licitació a principi de gener de 2012 la construcció del CAP BordetaMagòria. Era el primer dels equipaments previstos en els 134.780 m² de l’àmbit.
Re
cuperem Can Batlló consolida el projecte d’autogestió de l’espai
El Bloc Onze, recuperat pels veïns el juny de l’any 2011 i que es considera l’inici de l’activació de la transformació de Can Batlló, anava consolidant-se com un equipament dels veïns i per als veïns. El Col·lectiu La Col s’havia encarregat de la part tècnica de la reforma de la nau i, a més, havia aconseguit un ajut de 8.300 euros del COAC per a poder construir-hi una escala amb un pressupost estimat d’uns 13.000 euros.
Al setembre de 2011 es va inaugurar un bar que hauria de servir per ajudar a contribuir al finançament dels diferents projectes endegats, i també va reobrir (havia obert al juliol del 2011) la reformada Biblioteca Popular Josep Pons, que ocupava una superfície de 300 m² i que a ja comptava amb més de 10.000 volums.
El desacord amb el projecte de l’Ajuntament així com la lentitud amb què anava avançant la gestió del recinte, conduïren a emetre al novembre de 2011 el comunicat “Can Batlló: si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres”, en el que s’explicava, entre d’altres, que la plataforma ja estava treballant per a definir un calendari i un pla d’actuació per a l’espai verd i la rehabilitació de les naus per a equipaments.
La rehabilitació de la nau va suposar una feina col·lectiva de més de dos anys, on a més de la biblioteca popular i el bar, també es van rehabilitar un espai de trobada, un auditori, un rocòdrom i diverses sales polivalents per a fer-hi activitats i tallers.
La tasca d’autogestió del Bloc Onze, durant els primers anys, va legitimar la Plataforma de Cam Batlló per demanar la cessió de més naus per tal d’ubicar-hi nous projectes comunitaris, i continuar així amb la transformació de l’espai fabril, en aquest cas des de la col·lectivitat. Així, en anys posteriors es van aconseguir les cessions de més naus i espais on s’hi ha ubicat: un taller d’infraestructures, una fusteria, una impremta col·lectiva, un centre de documentació, un espai familiar, un espai d’arts i un espai d’entrenament d’arts escèniques i circ, entre d’altres. Actualment, s’estan gestant tres projectes de més llarg recorregut i envergadura per poder-se ubicar a Can Batlló, concretament la cooperativa d’habitatges La Borda, el viver de cooperatives Coòpolis i l’escola Arcàdia.
Amb la campanya “A la primavera tirem el mur”, l’abril del 2013 es va aconseguir enderrocar part del mur perimetral del recinte, i per tant obrir el nou carrer Onze de Juny de 2011 de punta a punta de l’espai, integrant-se així com un carrer més de la trama urbana del barri, i aconseguint una més de les reivindicacions de la Plataforma. Juntament amb el nou carrer, el mateix any s’inauguren també el primer hort i un jardí comunitari (de 50m2) ubicats a la Plaça de la Pelleria. A la tardor de 2014, aquests dos nous equipaments es van traslladar, al centre del recinte, a una zona comunitària al tram mig del carrer onze de Juny ampliant-se també fins als 300 m².
Des de la Plataforma també s’ha desenvolupat un projecte per a la transformació de l’espai públic d’enfront el Bloc Onze. El projecte es basa en un enderroc parcial del Bloc 12, mantenint-ne la façana i part de l’estructura per tal de conservar el carrer i generar un espai públic qualificat i amb forta identitat a través del reconeixement i incorporació del patrimoni.
A banda de les accions de transformació i del desenvolupament de projectes, i a més de l’autogestió de l’espai, la Plataforma ha posat en crisi el projecte urbanístic vigent, aportant propostes per reformular la transformació de Can Batlló-Magòria, amb una proposta que passa per tres objectius principals: a) Reconèixer dels projectes existents i incorporar-ne de nous sense perdre superfície de zona verda; b) Fomentar la reutilització de naus existents, minimitzant els enderrocs i la construcció d’obra nova; i c) Garantir una bona accessibilitat i connexió des del barri cap el recinte i el parc.