Dimarts 22 de Setembre de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN BATLLÓ (BARCELONA)
Irene Navarro
Actualitzat a 31/12/2015
Avança la transformació del recinte industrial de Can Batlló. S’inicien els enderrocs per obrir carrers, la construcció d’habitatges i la instal·lació d’equipaments. La Plataforma Can Batlló i la Comissió de veïns i veïnes de La Bordeta, amb els moviments “Recuperem Can Batlló” i “Can Batlló és pel barri”, acaben transformant el recinte en un espai autogestionat, recuperant espais per dur-hi a terme activitats socials, culturals i veïnals i essent centre de reivindicacions per la millora del barri. A banda, continuen els projectes per la construcció d’habitatges, instal·lacions administratives i s’hi ubica la primera cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’us.
Antecedents 2006, 2011, 2012
El recinte de Can Batlló ocupa una superfície de 9 hectàrees, i està delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes, i els carrers Mossèn Amadeu Oller, Constitució, i Parcerisa. Suposa un 25% del barri de La Bordeta i sempre ha resultat una frontera pel veïnat: un recinte emmurallat per tots costats on, a més, les darreres dècades del segle XX cada vegada hi havia menys activitat productiva i moviment de treballadors dins i als voltants.
L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria, situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, està format per la fàbrica de filats i teixits de Can Batlló, que dóna front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. La fàbrica tèxtil va ser construïda per Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de Can Mangala. L’any 1943 l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i amb usos de baixa intensitat.
Aprovació definitiva de la Modificació puntual del PGM i endarreriment del projecte
El 2006 es va aprovar definitivament la Modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló - Magòria, elaborat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, SL (Immogaudir), propietària de Can Batlló. La modificació tenia per objecte la transformació dels antics usos industrials del conjunt fabril a nous usos residencials, d’equipaments comunitaris i d’espais lliures.
El projecte abastava 144.292 m² de superfície, dels quals 137.419 m² es corresponien a Can Batlló - Magòria i la resta a cinc parcel·les discontínues als districtes de Sants, Ciutat Vella i Eixample. L’ordenació en l’àmbit de Can Batlló proposava consolidar el front edificat del carrer Constitució així com el de Parcerisa, entre Constitució i Quetzal. La modificació del traçat viari de la prolongació del carrer Parcerisa entre Quetzal i Avinguda del Carrilet volia donar més flexibilitat als recorreguts de la circulació, i al mateix temps donar suport a les noves edificacions.
El projecte volia conservar el record de l’estructura industrial del recinte mitjançant la preservació i rehabilitació de la nau principal. A més es preveia mantenir la xemeneia gran, la torre del dipòsit d’aigua i part del mur de la tanca a la Gran Via, tots ells elements catalogats pel Pla especial de patrimoni de Sants-Montjuïc. Un dels objectius bàsics era la transformació de la nau principal en la nova seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat.
La ubicació d’un nou parc de 4,7 hectàrees a l’interior de l’actual recinte volia potenciar la relació entre les edificacions que es conserven i les noves, facilitant la permeabilitat, la comunicació i els accessos amb tots els carrers que l’envolten.
Pel que fa a l’àmbit de la Magòria, a la seva part central, se situava el nou camp de futbol de Magòria, i a la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancaria la façana del carrer Moianès i donaria una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux. La part sud-oest s’ordenava amb usos residencials, comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m². Es preveien un total de 1.656 habitatges dels qual 985 lliures, 471 protegits i 200 dotacionals.
El pla preveia la reserva d’espai per a 21 nous equipaments, combinant els d’abast de ciutat amb els de barri. Els equipaments previstos cobrien les necessitats en matèria d’educació amb la previsió d’un IES, un CEIP, una escola bressol i espai de serveis als equipaments docents. La promoció social es cobria amb un espai cívic, casal de gent gran, joves i entitats. La vessant esportiva incorporava el nou complex de La Bordeta i el camp de futbol de Magòria. Els aspectes culturals es concretaven en una biblioteca de barri i sales d’exposicions. Per a l’atenció personalitzada i els serveis socials es preveien habitatges dotacionals per a gent gran i un centre ocupacional i d’acollida per a persones amb discapacitats. I finalment, en salut es projectava un nou CAP.
El projecte, que s’hauria d’haver iniciat al 2009 amb la construcció de d’un primer edifici de 26 habitatges per allotjar part de les 46 famílies afectades pels enderrocs de les cases dels carrers Parcerisa i Constitució, pateix nombrosos endarreriments deguts en part a les dificultats en la relocalització i desallotjament de les 174 indústries afectades, i finalment es posposa degut a l’efecte de la crisi econòmica.
Avança la transformació del recinte industrial de Can Batlló. S’inicien els enderrocs per obrir carrers, la construcció d’habitatges i la instal·lació d’equipaments. La Plataforma Can Batlló i la Comissió de veïns i veïnes de La Bordeta, amb els moviments “Recuperem Can Batlló” i “Can Batlló és pel barri”, acaben transformant el recinte en un espai autogestionat, recuperant espais per dur-hi a terme activitats socials, culturals i veïnals i essent centre de reivindicacions per la millora del barri. A banda, continuen els projectes per la construcció d’habitatges, instal·lacions administratives i s’hi ubica la primera cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’us.
Antecedents 2006, 2011, 2012
El recinte de Can Batlló ocupa una superfície de 9 hectàrees, i està delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes, i els carrers Mossèn Amadeu Oller, Constitució, i Parcerisa. Suposa un 25% del barri de La Bordeta i sempre ha resultat una frontera pel veïnat: un recinte emmurallat per tots costats on, a més, les darreres dècades del segle XX cada vegada hi havia menys activitat productiva i moviment de treballadors dins i als voltants.
L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria, situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, està format per la fàbrica de filats i teixits de Can Batlló, que dóna front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. La fàbrica tèxtil va ser construïda per Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de Can Mangala. L’any 1943 l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i amb usos de baixa intensitat.
Aprovació definitiva de la Modificació puntual del PGM i endarreriment del projecte
El 2006 es va aprovar definitivament la Modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló - Magòria, elaborat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, SL (Immogaudir), propietària de Can Batlló. La modificació tenia per objecte la transformació dels antics usos industrials del conjunt fabril a nous usos residencials, d’equipaments comunitaris i d’espais lliures.
El projecte abastava 144.292 m² de superfície, dels quals 137.419 m² es corresponien a Can Batlló - Magòria i la resta a cinc parcel·les discontínues als districtes de Sants, Ciutat Vella i Eixample. L’ordenació en l’àmbit de Can Batlló proposava consolidar el front edificat del carrer Constitució així com el de Parcerisa, entre Constitució i Quetzal. La modificació del traçat viari de la prolongació del carrer Parcerisa entre Quetzal i Avinguda del Carrilet volia donar més flexibilitat als recorreguts de la circulació, i al mateix temps donar suport a les noves edificacions.
El projecte volia conservar el record de l’estructura industrial del recinte mitjançant la preservació i rehabilitació de la nau principal. A més es preveia mantenir la xemeneia gran, la torre del dipòsit d’aigua i part del mur de la tanca a la Gran Via, tots ells elements catalogats pel Pla especial de patrimoni de Sants-Montjuïc. Un dels objectius bàsics era la transformació de la nau principal en la nova seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat.
La ubicació d’un nou parc de 4,7 hectàrees a l’interior de l’actual recinte volia potenciar la relació entre les edificacions que es conserven i les noves, facilitant la permeabilitat, la comunicació i els accessos amb tots els carrers que l’envolten.
Pel que fa a l’àmbit de la Magòria, a la seva part central, se situava el nou camp de futbol de Magòria, i a la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancaria la façana del carrer Moianès i donaria una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux. La part sud-oest s’ordenava amb usos residencials, comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m². Es preveien un total de 1.656 habitatges dels qual 985 lliures, 471 protegits i 200 dotacionals.
El pla preveia la reserva d’espai per a 21 nous equipaments, combinant els d’abast de ciutat amb els de barri. Els equipaments previstos cobrien les necessitats en matèria d’educació amb la previsió d’un IES, un CEIP, una escola bressol i espai de serveis als equipaments docents. La promoció social es cobria amb un espai cívic, casal de gent gran, joves i entitats. La vessant esportiva incorporava el nou complex de La Bordeta i el camp de futbol de Magòria. Els aspectes culturals es concretaven en una biblioteca de barri i sales d’exposicions. Per a l’atenció personalitzada i els serveis socials es preveien habitatges dotacionals per a gent gran i un centre ocupacional i d’acollida per a persones amb discapacitats. I finalment, en salut es projectava un nou CAP.
El projecte, que s’hauria d’haver iniciat al 2009 amb la construcció de d’un primer edifici de 26 habitatges per allotjar part de les 46 famílies afectades pels enderrocs de les cases dels carrers Parcerisa i Constitució, pateix nombrosos endarreriments deguts en part a les dificultats en la relocalització i desallotjament de les 174 indústries afectades, i finalment es posposa degut a l’efecte de la crisi econòmica.
Mobilitzacions ciutadanes i organització del teixit associatiu
El malestar generat pel llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el seu inici. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se preveien per aquesta data l’ocupació del recinte.
Els objectius mínims plantejats per la Plataforma eren l’assoliment de la indemnització i reallotjament dels veïns i industrials afectats, un nou parc dins del recinte industrial, la construcció dels habitatges socials previstos, la recuperació de dues naus per a una biblioteca popular autogestionada i un casal de joves, la construcció del CAP previst, la permeabilització del mur per poder accedir al recinte i el debat sobre l’ús final de la nau principal del recinte.
Aquesta pressió va donar el seu primer fruit i el novembre de 2010 l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicaven una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri i l’aprovació, pocs dies després, del projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, de 12.231 m² de superfície i un cost aproximat de 6 MEUR, tot i no preveure la seva execució abans de quatre anys.
Malgrat això, la Plataforma va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, per considerar que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes.
Finalment, el 9 de juny de 2011 es va fer la cessió als veïns d’una nau de 1.500 m² de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de l’ocupació a l’organització d’un espai autogestionat.
Continuïtat del projecte de transformació de Can Batlló
A principi d’octubre de 2011, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació del sistema de compensació al de cooperació per a poder desencallar el procés de transformació.
Durant aquell mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR; la intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. En la mateixa línia, a finals d’octubre es feu públic que l’aleshores l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per a que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social.
Del pla Empenta s’injectarien 10 MEUR que haurien de permetre a l’Ajuntament pagar les indemnitzacions pendents i adquirir 5.000 m² de sòl, amb la previsió de construir-hi 450 habitatges amb protecció oficial. Així mateix es podria inscriure al Registre de la propietat i iniciar el procés d’urbanització. A canvi, Immogaudir cediria gratuïtament aprofitaments urbanístics de 5.160 m² de sostre residencial, reduint-se els pisos inicialment previstos a construir per la immobiliària. Les dues primers promocions públiques, previstes al carrer de Constitució i Parcerisa, amb 50 pisos i destinades a reallotjar els afectats, ja tenien llicència. Per una altra banda encara no es coneixia quin ús acabaria tenint la nau central, on hi havia prevista la seu de l’aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
L’acord a què s’havia arribat amb Immogaudir incloïa també l’expropiació a l’Ajuntament d’una finca de 16.382 m² emplaçada a l’avinguda Verge de Montserrat 97-107 (Guinardó) qualificada de zona verda, i que hauria de permetre millorar l’accés als Tres Turons [xxx], en el marc del projecte de les 16 portes de Collserola [xxx]. Immogaudir hauria de destinar els diners obtinguts a pagar la resta dels costos d’urbanització de Can Batlló. No obstant, el projecte es va encallar temporalment per desacords amb el cost d’expropiació de la finca del Guinardó (TRANSFORMACIÓ DE CAN BATLLÓ 2012).
Finalment, el ple de l’Ajuntament de 27 d’abril de 2012 va aprovar el projecte de Can Batlló amb els vots favorables de CiU, PP i UpB i els contraris del PSC i ICV-EUiA. Segons Assumpta Escarp, regidora del PSC, el vot contrari es justificava pel desacord sobre la inclusió en el projecte de la finca expropiada. Elsa Blasco, regidora d’ICV-EUiA, argumentava que, en la seva opinió, ja s’havia pagat un preu excessiu per la finca, cosa que no era favorable a l’economia de la ciutat.
Amb tot, encara seguien bloquejats els terrenys que quedaven inclosos en la segona fase de l’actuació urbanística, la qual restava encara pendent de la signatura d’un acord entre Immogaudir i la Generalitat. A mitjan maig de 2012, les empreses afectades manifestaven que encara no se’ls havia comunicat res en relació les expropiacions.
En paral·lel, la Generalitat posava en licitació a principi de gener de 2012 la construcció del CAP BordetaMagòria. Era el primer dels equipaments previstos en els 134.780 m² de l’àmbit.
Recuperem Can Batlló consolida el projecte d’autogestió de l’espai
El Bloc Onze, recuperat pels veïns el juny de l’any 2011 i que es considera l’inici de l’activació de la transformació de Can Batlló, anava consolidant-se com un equipament dels veïns i per als veïns. El Col·lectiu La Col s’havia encarregat de la part tècnica de la reforma de la nau i, a més, havia aconseguit un ajut de 8.300 euros del COAC per a poder construir-hi una escala amb un pressupost estimat d’uns 13.000 euros.
Al setembre de 2011 es va inaugurar un bar que hauria de servir per ajudar a contribuir al finançament dels diferents projectes endegats, i també va reobrir (havia obert al juliol del 2011) la reformada Biblioteca Popular Josep Pons, que ocupava una superfície de 300 m² i que a ja comptava amb més de 10.000 volums.
El desacord amb el projecte de l’Ajuntament així com la lentitud amb què anava avançant la gestió del recinte, conduïren a emetre al novembre de 2011 el comunicat “Can Batlló: si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres”, en el que s’explicava, entre d’altres, que la plataforma ja estava treballant per a definir un calendari i un pla d’actuació per a l’espai verd i la rehabilitació de les naus per a equipaments.
La rehabilitació de la nau va suposar una feina col·lectiva de més de dos anys, on a més de la biblioteca popular i el bar, també es van rehabilitar un espai de trobada, un auditori, un rocòdrom i diverses sales polivalents per a fer-hi activitats i tallers.
La tasca d’autogestió del Bloc Onze, durant els primers anys, va legitimar la Plataforma de Cam Batlló per demanar la cessió de més naus per tal d’ubicar-hi nous projectes comunitaris, i continuar així amb la transformació de l’espai fabril, en aquest cas des de la col·lectivitat. Així, en anys posteriors es van aconseguir les cessions de més naus i espais on s’hi ha ubicat: un taller d’infraestructures, una fusteria, una impremta col·lectiva, un centre de documentació, un espai familiar, un espai d’arts i un espai d’entrenament d’arts escèniques i circ, entre d’altres. Actualment, s’estan gestant tres projectes de més llarg recorregut i envergadura per poder-se ubicar a Can Batlló, concretament la cooperativa d’habitatges La Borda, el viver de cooperatives Coòpolis i l’escola Arcàdia.
Amb la campanya “A la primavera tirem el mur”, l’abril del 2013 es va aconseguir enderrocar part del mur perimetral del recinte, i per tant obrir el nou carrer Onze de Juny de 2011 de punta a punta de l’espai, integrant-se així com un carrer més de la trama urbana del barri, i aconseguint una més de les reivindicacions de la Plataforma. Juntament amb el nou carrer, el mateix any s’inauguren també el primer hort i un jardí comunitari (de 50m2) ubicats a la Plaça de la Pelleria. A la tardor de 2014, aquests dos nous equipaments es van traslladar, al centre del recinte, a una zona comunitària al tram mig del carrer onze de Juny ampliant-se també fins als 300 m².
Des de la Plataforma també s’ha desenvolupat un projecte per a la transformació de l’espai públic d’enfront el Bloc Onze. El projecte es basa en un enderroc parcial del Bloc 12, mantenint-ne la façana i part de l’estructura per tal de conservar el carrer i generar un espai públic qualificat i amb forta identitat a través del reconeixement i incorporació del patrimoni.
A banda de les accions de transformació i del desenvolupament de projectes, i a més de l’autogestió de l’espai, la Plataforma ha posat en crisi el projecte urbanístic vigent, aportant propostes per reformular la transformació de Can Batlló-Magòria, amb una proposta que passa per tres objectius principals: a) Reconèixer dels projectes existents i incorporar-ne de nous sense perdre superfície de zona verda; b) Fomentar la reutilització de naus existents, minimitzant els enderrocs i la construcció d’obra nova; i c) Garantir una bona accessibilitat i connexió des del barri cap el recinte i el parc.
El malestar generat pel llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el seu inici. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se preveien per aquesta data l’ocupació del recinte.
Els objectius mínims plantejats per la Plataforma eren l’assoliment de la indemnització i reallotjament dels veïns i industrials afectats, un nou parc dins del recinte industrial, la construcció dels habitatges socials previstos, la recuperació de dues naus per a una biblioteca popular autogestionada i un casal de joves, la construcció del CAP previst, la permeabilització del mur per poder accedir al recinte i el debat sobre l’ús final de la nau principal del recinte.
Aquesta pressió va donar el seu primer fruit i el novembre de 2010 l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicaven una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri i l’aprovació, pocs dies després, del projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, de 12.231 m² de superfície i un cost aproximat de 6 MEUR, tot i no preveure la seva execució abans de quatre anys.
Malgrat això, la Plataforma va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, per considerar que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes.
Finalment, el 9 de juny de 2011 es va fer la cessió als veïns d’una nau de 1.500 m² de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de l’ocupació a l’organització d’un espai autogestionat.
Continuïtat del projecte de transformació de Can Batlló
A principi d’octubre de 2011, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació del sistema de compensació al de cooperació per a poder desencallar el procés de transformació.
Durant aquell mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR; la intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. En la mateixa línia, a finals d’octubre es feu públic que l’aleshores l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per a que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social.
Del pla Empenta s’injectarien 10 MEUR que haurien de permetre a l’Ajuntament pagar les indemnitzacions pendents i adquirir 5.000 m² de sòl, amb la previsió de construir-hi 450 habitatges amb protecció oficial. Així mateix es podria inscriure al Registre de la propietat i iniciar el procés d’urbanització. A canvi, Immogaudir cediria gratuïtament aprofitaments urbanístics de 5.160 m² de sostre residencial, reduint-se els pisos inicialment previstos a construir per la immobiliària. Les dues primers promocions públiques, previstes al carrer de Constitució i Parcerisa, amb 50 pisos i destinades a reallotjar els afectats, ja tenien llicència. Per una altra banda encara no es coneixia quin ús acabaria tenint la nau central, on hi havia prevista la seu de l’aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
L’acord a què s’havia arribat amb Immogaudir incloïa també l’expropiació a l’Ajuntament d’una finca de 16.382 m² emplaçada a l’avinguda Verge de Montserrat 97-107 (Guinardó) qualificada de zona verda, i que hauria de permetre millorar l’accés als Tres Turons [xxx], en el marc del projecte de les 16 portes de Collserola [xxx]. Immogaudir hauria de destinar els diners obtinguts a pagar la resta dels costos d’urbanització de Can Batlló. No obstant, el projecte es va encallar temporalment per desacords amb el cost d’expropiació de la finca del Guinardó (TRANSFORMACIÓ DE CAN BATLLÓ 2012).
Finalment, el ple de l’Ajuntament de 27 d’abril de 2012 va aprovar el projecte de Can Batlló amb els vots favorables de CiU, PP i UpB i els contraris del PSC i ICV-EUiA. Segons Assumpta Escarp, regidora del PSC, el vot contrari es justificava pel desacord sobre la inclusió en el projecte de la finca expropiada. Elsa Blasco, regidora d’ICV-EUiA, argumentava que, en la seva opinió, ja s’havia pagat un preu excessiu per la finca, cosa que no era favorable a l’economia de la ciutat.
Amb tot, encara seguien bloquejats els terrenys que quedaven inclosos en la segona fase de l’actuació urbanística, la qual restava encara pendent de la signatura d’un acord entre Immogaudir i la Generalitat. A mitjan maig de 2012, les empreses afectades manifestaven que encara no se’ls havia comunicat res en relació les expropiacions.
En paral·lel, la Generalitat posava en licitació a principi de gener de 2012 la construcció del CAP BordetaMagòria. Era el primer dels equipaments previstos en els 134.780 m² de l’àmbit.
Recuperem Can Batlló consolida el projecte d’autogestió de l’espai
El Bloc Onze, recuperat pels veïns el juny de l’any 2011 i que es considera l’inici de l’activació de la transformació de Can Batlló, anava consolidant-se com un equipament dels veïns i per als veïns. El Col·lectiu La Col s’havia encarregat de la part tècnica de la reforma de la nau i, a més, havia aconseguit un ajut de 8.300 euros del COAC per a poder construir-hi una escala amb un pressupost estimat d’uns 13.000 euros.
Al setembre de 2011 es va inaugurar un bar que hauria de servir per ajudar a contribuir al finançament dels diferents projectes endegats, i també va reobrir (havia obert al juliol del 2011) la reformada Biblioteca Popular Josep Pons, que ocupava una superfície de 300 m² i que a ja comptava amb més de 10.000 volums.
El desacord amb el projecte de l’Ajuntament així com la lentitud amb què anava avançant la gestió del recinte, conduïren a emetre al novembre de 2011 el comunicat “Can Batlló: si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres”, en el que s’explicava, entre d’altres, que la plataforma ja estava treballant per a definir un calendari i un pla d’actuació per a l’espai verd i la rehabilitació de les naus per a equipaments.
La rehabilitació de la nau va suposar una feina col·lectiva de més de dos anys, on a més de la biblioteca popular i el bar, també es van rehabilitar un espai de trobada, un auditori, un rocòdrom i diverses sales polivalents per a fer-hi activitats i tallers.
La tasca d’autogestió del Bloc Onze, durant els primers anys, va legitimar la Plataforma de Cam Batlló per demanar la cessió de més naus per tal d’ubicar-hi nous projectes comunitaris, i continuar així amb la transformació de l’espai fabril, en aquest cas des de la col·lectivitat. Així, en anys posteriors es van aconseguir les cessions de més naus i espais on s’hi ha ubicat: un taller d’infraestructures, una fusteria, una impremta col·lectiva, un centre de documentació, un espai familiar, un espai d’arts i un espai d’entrenament d’arts escèniques i circ, entre d’altres. Actualment, s’estan gestant tres projectes de més llarg recorregut i envergadura per poder-se ubicar a Can Batlló, concretament la cooperativa d’habitatges La Borda, el viver de cooperatives Coòpolis i l’escola Arcàdia.
Amb la campanya “A la primavera tirem el mur”, l’abril del 2013 es va aconseguir enderrocar part del mur perimetral del recinte, i per tant obrir el nou carrer Onze de Juny de 2011 de punta a punta de l’espai, integrant-se així com un carrer més de la trama urbana del barri, i aconseguint una més de les reivindicacions de la Plataforma. Juntament amb el nou carrer, el mateix any s’inauguren també el primer hort i un jardí comunitari (de 50m2) ubicats a la Plaça de la Pelleria. A la tardor de 2014, aquests dos nous equipaments es van traslladar, al centre del recinte, a una zona comunitària al tram mig del carrer onze de Juny ampliant-se també fins als 300 m².
Des de la Plataforma també s’ha desenvolupat un projecte per a la transformació de l’espai públic d’enfront el Bloc Onze. El projecte es basa en un enderroc parcial del Bloc 12, mantenint-ne la façana i part de l’estructura per tal de conservar el carrer i generar un espai públic qualificat i amb forta identitat a través del reconeixement i incorporació del patrimoni.
A banda de les accions de transformació i del desenvolupament de projectes, i a més de l’autogestió de l’espai, la Plataforma ha posat en crisi el projecte urbanístic vigent, aportant propostes per reformular la transformació de Can Batlló-Magòria, amb una proposta que passa per tres objectius principals: a) Reconèixer dels projectes existents i incorporar-ne de nous sense perdre superfície de zona verda; b) Fomentar la reutilització de naus existents, minimitzant els enderrocs i la construcció d’obra nova; i c) Garantir una bona accessibilitat i connexió des del barri cap el recinte i el parc.
Inici de les obres d’urbanització, equipaments i de les promocions d’habitatge de Can Batlló
A finals de 2014, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar les obres d’urbanització de l’interior del recinte industrial de Can Batlló, amb l’objectiu principal de fomentar-ne una integració real i efectiva amb el barri, i fer-lo més permeable creant nous usos ciutadans a l’entorn, pendent del seu desenvolupament urbanístic definitiu.
Abans, a la tardor de 2014 va entrar en servei un dels equipaments destinats a l’àmbit de Can Batlló i la Magòria, l’àrea bàsica de Salut (CAP Bordeta-Magòria). Així mateix, durant el 2015 s’han enderrocat algunes naus i s’han iniciat els projectes d’urbanització infraestructural del recinte, passant canalitzacions i instal·lacions i definint una trama de “camins verds” vers el futur parc, encara pendent a finals de 2015.
El maig de 2015, l’Ajuntament de Barcelona a través del patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB), va iniciar les obres de construcció d’una nova promoció d’habitatge públic al carrer Parcerisa, al sector UP8 de Can Batlló. Amb una superfície total construïda de 3,953 m², la promoció de 26 habitatges serà destinada a afectats urbanístics, en dret de superfície. L’edifici, projectat per Taller d’arquitectura EUPLUS, SLP serà construït per l’empresa Cartuja Inmobiliaria SAU amb un pressupost de 2.520.728,45€ (IVA inclòs), i una previsió de finalització durant el primer trimestre de 2017.
A més d’aquesta promoció, el PMHB al 2015 també estava construint un altre edifici de també 26 pisos a destinar a afectats urbanístics en dret de superfície, situat al carrer Constitució. En aquest cas el projecte ha estat de les arquitectes Joana Ayxendri i Pilar Salinas té un pressupost de 4.228.108 € (IVA inclòs).
En total a Can Batlló hi ha 6 solars previstos per a la construcció d’habitatge protegit. A més de les dues promocions del PMHB, durant el 2015 també estava previst començar les obres als solars cedits a dues cooperatives d’habitatge: una de 33 pisos vinculada a la FAVB que gestiona l’empresa Sogeur al carrer Constitució, i que ja ha iniciat les obres, i una altra de 37 pisos de la Cooperativa Habitatges La Borda. Quedarà pendent el desenvolupament del solar públic situat al carrer Parcerisa i un segon solar al carrer Constitució, destinat a habitatge concertat on es construiran 130 habitatges i pel que CORP és el promotor assignat.
A les promocions públiques, se sumaran dues promocions d’habitatge lliure, situades totes dues al Camí de la Cadena. En total, per tant, a la finalització de la transformació del sector de Can Batlló està previst un parc d’habitatge nou de 1.100 pisos, dels quals 430 seran de promoció pública, i 670 de mercat lliure.
En paral·lel, l’Ajuntament de Barcelona està executant les obres d’urbanització al carrer Parcerisa, un dels carrers de l’entorn de Can Batlló que serà perllongat i remodelat per integrar-se millor a la nova urbanització del recinte. L’obra preveu urbanitzar el carrer Parcerisa des del Carrer Constitució fins a la Gran Via. El tram des del carrer Quetzal fins la Gran Via s’ha d’obrir de nou, aprofitant el traçat del Camí de la Cadena. Aquesta actuació al barri de la Bordeta suposa una inversió de 2,3 milions d’euros.
Altres projectes per completar la transformació de Can Batlló
Al març de 2015, l’Ajuntament de Barcelona tenia previst destinar 12,4 milions d’euros a la rehabilitació de les naus del bloc 7 de Can Batlló per tal d’ubicar-hi la nova seu de l’escola municipal d’estudis audiovisuals (EMAV). El programa funcional inicial elaborat per l’IES EMAV parteix d’una superfície estimada de 5.460 m², dimensionat per uns cursos de fins a 600 alumnes. Aquest equipament està previst que es pugui posar en funcionament a partir del setembre de 2017.
Al bloc 8, l’espai més gran del recinte amb una superfície total de 18.300 m² i conegut com a nau central de can Batlló, estava previst ubicar-hi la seu de l’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge. La tardor de 2014 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la instal·lació a la Generalitat, amb un acord de dació en pagament, amb l’objectiu d’ubicar-hi i unificar les dependències municipals de l’àrea d’Habitat Urbà, suposant un augment del patrimoni públic de l’Ajuntament, i un increment de l’eficiència en la prestació de serveis municipals i una reducció de les despeses de lloguer dels 5 espais on es distribueixen les dependències d’aquesta àrea. L’objectiu era traslladar-hi prop de 1.000 treballadors, aportant dinamisme i activitat a la zona, i invertir 40 milions d’euros aproximadament per la seva rehabilitació. Amb el canvi de govern municipal, a la primavera de 2015, el projecte va quedar parat i a l’actualitat, l’espai no té un us concret destinat.
Per la Plataforma Can Batlló es pel barri seria convenient protegir el patrimoni que representa la nau central, fomentant la reutilització i minimitzant enderrocs o construcció d’obra nova. Així mateix, proposen destinar la nau com a equipament de ciutat i que tingui relació i sigui coherent amb el passat industrial del barri (per exemple una facultat i/o escola d’arts i oficis, viver d’empreses i cooperatives amb finalitats socials, etc.), tal i com s’ha fet amb altres espais del recinte.
Habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús
Amb els anys, el recinte de Can Batlló s’ha anat convertint en un referent de l’autogestió ciutadana a Barcelona. El recinte, que a finals de 2015, acull diversos projectes socials, lúdics i culturals, com la biblioteca popular, sales de tallers, un auditori, etc., també és la seu de la primera cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’ús de la ciutat.
El desembre de 2015, el tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello (Barcelona En Comú), va signar la constitució del primer dret de superfície d’un solar municipal destinat a la construcció d’habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús. Aquesta signatura s’ha fet en favor de la cooperativa d’habitatge “La Borda”, amb l’objectiu de construir 28 habitatges, qualificats com habitatges de protecció oficial (HPO), al carrer Constitució 83-99, del recinte de Can Batlló. La cessió es preveu de 75 anys vista, tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que es perllongui per generar referencialitat i precedents en la promoció de formes diferents de convivència i habitatge.
El plantejament de l'edifici incorpora 28 "unitats de convivència" privades –els domicilis– que compartiran l'espai amb algunes zones comunitàries. La mida de les vivendes es preveu més reduïda de la mida convencional, donat que es cedeix part als espais comuns. No obstant s’han previst tres mides diferents per ajustar-se a les necessitats dels ocupants. L’objectiu és que tot l’immoble sigui percebut com una gran llar.
El projecte, respon a la voluntat del govern municipal de promoure les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, motiu pel qual el 13 d’octubre de 2015 la regidoria d’habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona van constituir la Taula d’Habitatge Cooperatiu.
A finals de 2014, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar les obres d’urbanització de l’interior del recinte industrial de Can Batlló, amb l’objectiu principal de fomentar-ne una integració real i efectiva amb el barri, i fer-lo més permeable creant nous usos ciutadans a l’entorn, pendent del seu desenvolupament urbanístic definitiu.
Abans, a la tardor de 2014 va entrar en servei un dels equipaments destinats a l’àmbit de Can Batlló i la Magòria, l’àrea bàsica de Salut (CAP Bordeta-Magòria). Així mateix, durant el 2015 s’han enderrocat algunes naus i s’han iniciat els projectes d’urbanització infraestructural del recinte, passant canalitzacions i instal·lacions i definint una trama de “camins verds” vers el futur parc, encara pendent a finals de 2015.
El maig de 2015, l’Ajuntament de Barcelona a través del patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB), va iniciar les obres de construcció d’una nova promoció d’habitatge públic al carrer Parcerisa, al sector UP8 de Can Batlló. Amb una superfície total construïda de 3,953 m², la promoció de 26 habitatges serà destinada a afectats urbanístics, en dret de superfície. L’edifici, projectat per Taller d’arquitectura EUPLUS, SLP serà construït per l’empresa Cartuja Inmobiliaria SAU amb un pressupost de 2.520.728,45€ (IVA inclòs), i una previsió de finalització durant el primer trimestre de 2017.
A més d’aquesta promoció, el PMHB al 2015 també estava construint un altre edifici de també 26 pisos a destinar a afectats urbanístics en dret de superfície, situat al carrer Constitució. En aquest cas el projecte ha estat de les arquitectes Joana Ayxendri i Pilar Salinas té un pressupost de 4.228.108 € (IVA inclòs).
En total a Can Batlló hi ha 6 solars previstos per a la construcció d’habitatge protegit. A més de les dues promocions del PMHB, durant el 2015 també estava previst començar les obres als solars cedits a dues cooperatives d’habitatge: una de 33 pisos vinculada a la FAVB que gestiona l’empresa Sogeur al carrer Constitució, i que ja ha iniciat les obres, i una altra de 37 pisos de la Cooperativa Habitatges La Borda. Quedarà pendent el desenvolupament del solar públic situat al carrer Parcerisa i un segon solar al carrer Constitució, destinat a habitatge concertat on es construiran 130 habitatges i pel que CORP és el promotor assignat.
A les promocions públiques, se sumaran dues promocions d’habitatge lliure, situades totes dues al Camí de la Cadena. En total, per tant, a la finalització de la transformació del sector de Can Batlló està previst un parc d’habitatge nou de 1.100 pisos, dels quals 430 seran de promoció pública, i 670 de mercat lliure.
En paral·lel, l’Ajuntament de Barcelona està executant les obres d’urbanització al carrer Parcerisa, un dels carrers de l’entorn de Can Batlló que serà perllongat i remodelat per integrar-se millor a la nova urbanització del recinte. L’obra preveu urbanitzar el carrer Parcerisa des del Carrer Constitució fins a la Gran Via. El tram des del carrer Quetzal fins la Gran Via s’ha d’obrir de nou, aprofitant el traçat del Camí de la Cadena. Aquesta actuació al barri de la Bordeta suposa una inversió de 2,3 milions d’euros.
Altres projectes per completar la transformació de Can Batlló
Al març de 2015, l’Ajuntament de Barcelona tenia previst destinar 12,4 milions d’euros a la rehabilitació de les naus del bloc 7 de Can Batlló per tal d’ubicar-hi la nova seu de l’escola municipal d’estudis audiovisuals (EMAV). El programa funcional inicial elaborat per l’IES EMAV parteix d’una superfície estimada de 5.460 m², dimensionat per uns cursos de fins a 600 alumnes. Aquest equipament està previst que es pugui posar en funcionament a partir del setembre de 2017.
Al bloc 8, l’espai més gran del recinte amb una superfície total de 18.300 m² i conegut com a nau central de can Batlló, estava previst ubicar-hi la seu de l’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge. La tardor de 2014 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la instal·lació a la Generalitat, amb un acord de dació en pagament, amb l’objectiu d’ubicar-hi i unificar les dependències municipals de l’àrea d’Habitat Urbà, suposant un augment del patrimoni públic de l’Ajuntament, i un increment de l’eficiència en la prestació de serveis municipals i una reducció de les despeses de lloguer dels 5 espais on es distribueixen les dependències d’aquesta àrea. L’objectiu era traslladar-hi prop de 1.000 treballadors, aportant dinamisme i activitat a la zona, i invertir 40 milions d’euros aproximadament per la seva rehabilitació. Amb el canvi de govern municipal, a la primavera de 2015, el projecte va quedar parat i a l’actualitat, l’espai no té un us concret destinat.
Per la Plataforma Can Batlló es pel barri seria convenient protegir el patrimoni que representa la nau central, fomentant la reutilització i minimitzant enderrocs o construcció d’obra nova. Així mateix, proposen destinar la nau com a equipament de ciutat i que tingui relació i sigui coherent amb el passat industrial del barri (per exemple una facultat i/o escola d’arts i oficis, viver d’empreses i cooperatives amb finalitats socials, etc.), tal i com s’ha fet amb altres espais del recinte.
Habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús
Amb els anys, el recinte de Can Batlló s’ha anat convertint en un referent de l’autogestió ciutadana a Barcelona. El recinte, que a finals de 2015, acull diversos projectes socials, lúdics i culturals, com la biblioteca popular, sales de tallers, un auditori, etc., també és la seu de la primera cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’ús de la ciutat.
El desembre de 2015, el tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello (Barcelona En Comú), va signar la constitució del primer dret de superfície d’un solar municipal destinat a la construcció d’habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús. Aquesta signatura s’ha fet en favor de la cooperativa d’habitatge “La Borda”, amb l’objectiu de construir 28 habitatges, qualificats com habitatges de protecció oficial (HPO), al carrer Constitució 83-99, del recinte de Can Batlló. La cessió es preveu de 75 anys vista, tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que es perllongui per generar referencialitat i precedents en la promoció de formes diferents de convivència i habitatge.
El plantejament de l'edifici incorpora 28 "unitats de convivència" privades –els domicilis– que compartiran l'espai amb algunes zones comunitàries. La mida de les vivendes es preveu més reduïda de la mida convencional, donat que es cedeix part als espais comuns. No obstant s’han previst tres mides diferents per ajustar-se a les necessitats dels ocupants. L’objectiu és que tot l’immoble sigui percebut com una gran llar.
El projecte, respon a la voluntat del govern municipal de promoure les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, motiu pel qual el 13 d’octubre de 2015 la regidoria d’habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona van constituir la Taula d’Habitatge Cooperatiu.
Més informació:
http://www.bcn.es
http://www.canbatllo.org
http://www.laborda.coop
http://www.lacol.org
http://www.labordeta.org
