Dissabte 22 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE BARCELONA
Elisabet Sau
Port BCN 2 2015
Actualitzat a 31/12/2015

L'any 2015 el Port de Barcelona no ha deixat d'augmentar el volum d'activitat en pràcticament totes les activitats que es gestionen als respectius molls. Tanmateix, els accessos viaris i ferroviaris que s'havien desencallat el 2013, amb la signatura d'un protocol a on es formalitzava el nou projecte ferroviari i amb l'inici de la licitació del projecte viari, avancen a un ritme més lent. El 2015, la major part del projecte ferroviari estava encallat per un desacord entre el ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya en relació a l'ús de la via que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) havia de cedir, segons el protocol signat, a Adif. Pel que fa al projecte viari a finals de 2014 s'havia aconseguit posar la primera pedra per iniciar una nova autovia que, des d'A-2 arribarà al Port sense necessitat d'entrar a Barcelona. D’altre banda, el Port ha deixat enllestida el 2015 una de les infraestructures que, segons el protocol del 2013, s'havia compromès a executar per tal de facilitar el pas de les noves infraestructures dins el recinte portuari.

Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2007, 2011, 2012


El port de Barcelona se situa al peu de la muntanya de Montjuïc, entre la desembocadura del riu Llobregat i el barri de la Barceloneta i està dividit entre el port comercial, el port de l’energia, el port de creuers, el port logístic (la Zona d’Activitats Logístiques) i el port urbà (PORT VELL). El port de Barcelona va néixer amb el desenvolupament de la ciutat i ha tingut quatre grans ampliacions al llarg de la història: el 1860 (en direcció a la Barceloneta), el 1900 (vers Montjuïc), el 1965 (fins arribar a la desembocadura del Llobregat) i la del 2004, que va suposar el desviament de desembocadura del riu Llobregat 2 quilòmetres al sud de l’antiga i l’ampliació cap el municipi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Aquesta ampliació es va tancar el 2012 amb la inauguració oficial de la terminal del moll Prat, que es va nomenar Barcelona European South Terminal (BEST) (PORT DE BARCELONA).

Actualment, el port de Barcelona ocupa una superfície terrestre de 1.081,15 ha, té una extensió de 22,216 km de molls, i opera 42,5 milions de tones de càrrega, 1,7 milions de TEU, més de 705.000 vehicles, 7.727 vaixells i 3,6 milions de passatgers a l’any.

L’any 2015 el Port va batre el seu propi record de tràfic de mercaderies, 47 milions de tones, especialment per l’impuls dels contenidors i l’increment de l’exportació d’automòbils. En el cas dels contenidors és important remarcar que el 58% eren per a l’exportació i el 42% per a l’importació, fet que ha suposat un canvi en el signe del comerç exterior internacional de l'economia. Les dades també han estat especialment bones per al tràfic de vehicles ja que la xifra assolida supera el moviment de 800.000 cotxes, un 50% dels quals van ser exportats.

El port de creueristes també va presentar unes dades positives, tant en les línies regulars com en les de creueristes que, globalment, van moure prop de 4 milions de passatgers.

Accessos ferroviaris
L'any 2013 es produeix el primer canvi significatiu en relació a la futura construcció dels accessos ferroviaris al Port. Al setembre de 2013 se signa un protocol que havia de permetre que aquesta nova infraestructura per a mercaderies estigués acabada el 2015. La inversió prevista era de 108 milions d'euros i s'havia d'afrontar a parts iguals entre Adif i el Port, de manera que el port català es convertia en el primer port de l'Estat que faria una aportació a una infraestructura de caràcter general.

La futura connexió ferroviària sortirà de l'altura del Camp de l'Espanyol al municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), en via d'ample mixt (internacional i ibèric), connectarà amb una via existent de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i seguirà el traçat fins el pont d'accés a Mercabarna. En aquest punt se separarà per dirigir-se per la riba dreta del riu Llobregat fins a connectar amb les instal·lacions ferroviàries de la terminal del moll Prat. El nou traçat també es perllongarà des del pont de Mercabarna fins la terminal ferroviària de Can Tunis. L'obra s'ha dividit en cinc projectes, tres dels quals seran licitats, executats i finançats per Adif i dos pel Port. El nou accés serà de via única amb tres amples, internacional, ibèric i mètric en el tram compartit amb FGC. Es calcula que el nou accés permetrà la circulació d'entre 80 i 90 trens al dia. En el moment de la signatura, la ministra de Foment, Ana Pastor, va avançar que el projecte estava pràcticament enllestit i que es preveia licitar al mateix any.

L'objectiu és poder substituir els accessos ferroviaris actuals que es van posar en marxa de forma provisional ara fa uns anys (PORT DE BARCELONA) i poder assolir una quota de transport de mercaderies per aquest mitjà de transport superior al 20% del total anual. A més el nou ramal que va cap el moll Prat també facilitarà el trànsit de contenidors des de la terminal BEST.
Port BCN 2015
El protocol va ser impulsat per la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que van treballar per aconseguir l'acord amb les sis entitats implicades: el ministeri de Foment, la Generalitat, Ports de l'Estat, Port de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Adif.

El llavors president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va expressar la seva satisfacció per la correcció d'un dèficit històric ja que el Port és un dels enclavaments econòmics més importants de l'Estat i peça clau d'una economia que ha esdevingut essencialment exportadora, la catalana. El també alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que també era present a l'acte, es va mostrar molt satisfet.

En canvi, Ferrmed i la Cambra de Comerç de Barcelona van mostrar-se menys eufòrics. Els primers, que són un dels principals lobbis ferroviaris europeus liderat des de Catalunya i que treballen, entre altres objectius, per l'obtenció d'una millor connexió dels ports i aeroports amb els respectius hinterlands, van valorar positivament que la construcció dels nous accessos ferroviàris permetrà passar dels 100 trens que circulen setmanalment pels actuals accessos ferroviaris als 80 o 90 trens al dia que permetrà la via única amb tres amples de via. Tanmateix ells creuen que això serà insuficient perquè calculen que si el ritme de les exportacions catalanes continua creixent serà necessària una doble via que permeti el pas de 150 o 200 trens diaris. Per la seva banda, la Cambra va valorar el nou projecte de forma positiva però també es va mostrar crític amb la capacitat. Per això ambdues organitzacions van demanar que el projecte contemplés la construcció d'una nova via en el futur.

A finals del 2013 el Port de Barcelona va licitar una de les obres que els pertocava segons el conveni signat al juliol. Aquesta obra, un cop construïda, facilitaria el pas dels nous accessos ferroviaris i viaris. Un cop s'acabés, permetria a Adif executar la infraestructura ferroviària. L'import estimat va ser de 17,7 milions d'euros i es preveia acabada a finals del 2015.

A nivell intern, el port va adjudicar el 2015 un nou accés ferroviari a la futura terminal d’Iberpotash. La terminal d’aquesta empresa minera especialitzada en la producció i comercialització de potassa ocuparà una superfície de 7ha i suposarà una inversió de 60milions d’euros i previsiblement s’executarà en 10 mesos. L’espai que ocuparà serà al moll Àlvarez de Campa, prop de la terminal de Contenidors Barcelona (TCB), i enllaçarà aquest moll amb els futurs accessos ferroviaris.

A finals del 2015, els accessos ferroviaris encara no estaven acabats perquè la licitació de les obres havia quedat pendent fins que no es resolgués la cessió de les vies de FGC a Adif, encallada perquè l’operadora espanyola demanava que els trens de FGC que circulessin per la nova infraestructura paguessin un cànon malgrat la cessió que l’empresa catalana feia del tram de via de la seva propietat.

Accessos viaris
Al desembre del 2013, el Ministeri de Foment va començar el procés per licitar els nous accessos viaris a la zona sud del Port. Aquests accessos suposaran la construcció d’una autovia que tindrà 9,2 quilòmetres de longitud i dos carrils per sentit. L'actuació es divideix en tres trams: el primer va des de l'A-2 fins la Ronda de Dalt amb l'ampliació de dos carrils de la Ronda Litoral; el segon tram va des de la Ronda Litoral fins la Gran Via (C-31) i el tercer tram va des de la Gran Via fins la zona sud del Port amb la construcció d'un nou viaducte de prop de 2 quilòmetres que passarà per sobre el pont de Mercarbarna. El nou traçat connectarà l’A-2, a l’alçada de Cornellà de Llobregat, amb el Port. Aquestes obres es van estimar en prop de 180M d’euros i l’execució es preveia en uns 40 mesos.

L’objectiu és descongestionar la Ronda Litoral i facilitar l’accés directe al Port per aquesta nova via que anirà directament a la terminal de contenidors i per on es calcula que hi circularan prop de 35.000 vehicles diaris.

Les obres es van adjudicar definitivament al juliol del 2014 a una UTE formada per les empreses Acciona, Sacyr, Ferrovial i Copcisa per un import de 130M d'euros, i al desembre es va posar la primera pedra. A l’acte simbòlic d’inici de les obres el conseller Santi Vila (DTES) va aprofitar la presència de la ministra de Foment, Ana Pastor, per demanar que es desencallés el bloqueig que estava patint l’acord entre FGC i l’Adif en relació al traçat ferroviari.

El 2014 també s'estava treballant en l'ampliació de la capacitat de la ronda Litoral a la zona del Morrot (Barcelona) amb la construcció de dos nous carrils per segregar el trànsit que circula per aquesta via de manera que els carrils centrals quedessin només per aquells vehicles que volen travessar la ciutat.

L’any 2015 va entrar en servei el nus de comunicacions que havia iniciat el Port de Barcelona l’any 2013 de manera que la zona Sud ja queda preparada per als nous traçats viaris i ferroviaris.

L'any 2016 està previst tancar les condicions i termes de la cessió gratuïta a l'Adif del tram de via de FGC esmentat en el protocol de l'any 2013 i necessari per a completar els accessos ferroviaris als Port.

A més també està prevista la remodelació de l’àrea pesquera, actuacions relacionades amb la nova terminal d’Iberpotash, l’execució de la segona fase de la terminal Best al moll Prat per tal de completar la seva màxima capacitat i l’ampliació d’un dels molls existents, l’Adossat.



Més informació

http://www.port de barcelona.cat/

http://www.best.com.es/?lang=ca

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati