Divendres 24 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DE PAISATGE DE CERVERA
Irene Navarro
Actualitzat a 31/12/2015
El març de 2015 van finalitzar els treballs d’elaboració del Pla de paisatge de Cervera, un pla pioner pel que fa a l’ordenació i la gestió del paisatge a l’escala local a Catalunya. El document ha estat promogut per la paeria de Cervera i ha comptat amb la participació i implicació d’11 entitats locals.
Cervera, capital de la comarca de la Segarra a la província de Lleida, és un municipi de 55,49 km2 i una població de vora 9.000 habitants. Situat al sector meridional de la comarca, el seu paisatge es caracteritza per uns relleus ondulats, de valls amples i poc fondes emmarcades per carenes pràcticament horitzontals, i uns terrenys molt aprofitats per cultius principalment de secà. La ciutat de Cervera es caracteritza també pel seu ric patrimoni cultural i històric, amb un total d’onze monuments catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Cervera està integrat en les unitats de paisatge dels Costers de la Segarra i l’Alt Sió, també hi ha un petit fragment del municipi, a l’oest, que pertany a la unitat de paisatge dels Secans de Belianes i d’Ondara.
La iniciativa per l’elaboració del Pla de paisatge de Cervera va néixer fruit de les inquietuds i la implicació vers el paisatge de diverses entitats locals que ja promocionaven activitats vinculades a la gestió i valorització del paisatge natural i la conscienciació cap als valors paisatgístics locals. A aquesta activitat s’hi va afegir la sensibilitat vers el paisatge de la Paeria de Cervera, que va decidir incloure l’elaboració del Pla de paisatge municipal en el Pla de Govern de Cervera 2014-2015, presentat al desembre de 2013.
Una de les prioritats, anunciades en el programa electoral de CiU per la nova legislatura, és l'embelliment de Cervera. Ramón Royes paer en cap de Cervera, va mostrar la voluntat que cerverins i forasters convisquin en una Cervera més neta, amb més jardins i amb un entorn ordenat i bonic. Aquestes declaracions lliguen amb l'objectiu iniciat durant la legislatura passada d'aconseguir incrementar el turisme cultural, i que ja va promoure la remodelació de la plaça de la Universitat, així com la promoció de festivals musicals. Totes aquestes actuacions, s’han anat vinculant també amb el fet de l'atorgament de la capitalitat de la cultura catalana el 2019, esdeveniment que es vol usar per part de la Paeria com a "marca" de ciutat, i també de comarca.
L’elaboració i redacció del Pla de paisatge va ser encarregada al geògraf Sergi Saladié, i va tenir lloc entre els mesos d’octubre de 2014 i març de 2015. També va comptar amb el suport i assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El març de 2015 van finalitzar els treballs d’elaboració del Pla de paisatge de Cervera, un pla pioner pel que fa a l’ordenació i la gestió del paisatge a l’escala local a Catalunya. El document ha estat promogut per la paeria de Cervera i ha comptat amb la participació i implicació d’11 entitats locals.
Cervera, capital de la comarca de la Segarra a la província de Lleida, és un municipi de 55,49 km2 i una població de vora 9.000 habitants. Situat al sector meridional de la comarca, el seu paisatge es caracteritza per uns relleus ondulats, de valls amples i poc fondes emmarcades per carenes pràcticament horitzontals, i uns terrenys molt aprofitats per cultius principalment de secà. La ciutat de Cervera es caracteritza també pel seu ric patrimoni cultural i històric, amb un total d’onze monuments catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Cervera està integrat en les unitats de paisatge dels Costers de la Segarra i l’Alt Sió, també hi ha un petit fragment del municipi, a l’oest, que pertany a la unitat de paisatge dels Secans de Belianes i d’Ondara.
La iniciativa per l’elaboració del Pla de paisatge de Cervera va néixer fruit de les inquietuds i la implicació vers el paisatge de diverses entitats locals que ja promocionaven activitats vinculades a la gestió i valorització del paisatge natural i la conscienciació cap als valors paisatgístics locals. A aquesta activitat s’hi va afegir la sensibilitat vers el paisatge de la Paeria de Cervera, que va decidir incloure l’elaboració del Pla de paisatge municipal en el Pla de Govern de Cervera 2014-2015, presentat al desembre de 2013.
Una de les prioritats, anunciades en el programa electoral de CiU per la nova legislatura, és l'embelliment de Cervera. Ramón Royes paer en cap de Cervera, va mostrar la voluntat que cerverins i forasters convisquin en una Cervera més neta, amb més jardins i amb un entorn ordenat i bonic. Aquestes declaracions lliguen amb l'objectiu iniciat durant la legislatura passada d'aconseguir incrementar el turisme cultural, i que ja va promoure la remodelació de la plaça de la Universitat, així com la promoció de festivals musicals. Totes aquestes actuacions, s’han anat vinculant també amb el fet de l'atorgament de la capitalitat de la cultura catalana el 2019, esdeveniment que es vol usar per part de la Paeria com a "marca" de ciutat, i també de comarca.
L’elaboració i redacció del Pla de paisatge va ser encarregada al geògraf Sergi Saladié, i va tenir lloc entre els mesos d’octubre de 2014 i març de 2015. També va comptar amb el suport i assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida com a marc teòric i metodològic del Pla de paisatge de Cervera
El Pla de paisatge de Cervera s’emmarca en el context de la política de paisatge i de la LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, traslladant a escala local la metodologia per l’elaboració dels CATÀLEGS DEL PAISATGE. Així mateix, per l’elaboració del pla es va tenir molt en compte els continguts del Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, aprovat l’agost de 2008 per l’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Seguint la metodologia dels catàlegs de paisatge, el Pla s’inicia amb una aproximació al paisatge del municipi, per contextualitzar i exposar com és i quins son els seus trets més característics. En realitza una descripció general del medi físic i dels principals usos del sòl actuals, que són l’expressió de la interacció entre els elements naturals i les activitats humanes, incorporant també aquells aspectes més rellevants que el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida en relació al municipi de Cervera.
En un segon capítol es pretén conèixer com valoren el paisatge els diversos agents del municipi, així com també quins aspectes del mateix creuen que caldria millorar. El darrer capítol es destina plantejar els Objectius de Qualitat Paisatgística, a partir dels quals, i també amb la participació dels agents locals, es desenvolupen les accions que hauran de permetre assolir-los, comprometent-se també per la seva implementació.
Participació i implicació activa de les entitats locals
Al municipi de Cervera són diverses les entitats que, a través de les seves tasques habituals, demostren una preocupació i una implicació en la gestió del paisatge. Algunes, com el Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, venen desenvolupant activitats vinculades a la gestió i valorització de diversos paisatges naturals. Altres, com l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera, organitzen xerrades o fan publicacions, entre altres tasques, encaminades a la conscienciació dels valors paisatgístics en el seu conjunt.
Amb aquest context de partida, per l’elaboració de la diagnosi del paisatge del pla, es va dur a terme un procés participatiu dirigit als agents del paisatge de Cervera, conformat per 3 sessions celebrades entre els mesos d’octubre i desembre de 2014. Al conjunt de les sessions es va comptar amb l’assistència de 37 persones (que van assistir a una o més sessions), representants de 11 entitats locals diferents: l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera, el Grup per a la defensa del Medi Natural de la Segarra, el Centre Municipal de Cultura - Secció de Ciències, el Consell Comarcal de la Segarra, les Associacions de Veïns Malgrat - Ribera del Sió, les comunitats de regants Rec Major i Rec Nou, i la Paeria de Cervera.
El procés de participació va permetre identificar els punts forts (valors) i els punts febles (impactes) en el paisatge del municipi. Així, el pla de paisatge identifica i cartografia un total de 54 punts febles (impactes), la majoria concentrats als nuclis urbans, però també a l’espai rural i periurbà, i diversos valors del paisatge: 16 valors naturals, 23 d’històrics, 27 d’estètics, 25 de simbòlics identitaris, 7 de religiosos espirituals, 8 de productius, i 27 d’ús social.
El Pla de paisatge de Cervera s’emmarca en el context de la política de paisatge i de la LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, traslladant a escala local la metodologia per l’elaboració dels CATÀLEGS DEL PAISATGE. Així mateix, per l’elaboració del pla es va tenir molt en compte els continguts del Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, aprovat l’agost de 2008 per l’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Seguint la metodologia dels catàlegs de paisatge, el Pla s’inicia amb una aproximació al paisatge del municipi, per contextualitzar i exposar com és i quins son els seus trets més característics. En realitza una descripció general del medi físic i dels principals usos del sòl actuals, que són l’expressió de la interacció entre els elements naturals i les activitats humanes, incorporant també aquells aspectes més rellevants que el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida en relació al municipi de Cervera.
En un segon capítol es pretén conèixer com valoren el paisatge els diversos agents del municipi, així com també quins aspectes del mateix creuen que caldria millorar. El darrer capítol es destina plantejar els Objectius de Qualitat Paisatgística, a partir dels quals, i també amb la participació dels agents locals, es desenvolupen les accions que hauran de permetre assolir-los, comprometent-se també per la seva implementació.
Participació i implicació activa de les entitats locals
Al municipi de Cervera són diverses les entitats que, a través de les seves tasques habituals, demostren una preocupació i una implicació en la gestió del paisatge. Algunes, com el Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, venen desenvolupant activitats vinculades a la gestió i valorització de diversos paisatges naturals. Altres, com l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera, organitzen xerrades o fan publicacions, entre altres tasques, encaminades a la conscienciació dels valors paisatgístics en el seu conjunt.
Amb aquest context de partida, per l’elaboració de la diagnosi del paisatge del pla, es va dur a terme un procés participatiu dirigit als agents del paisatge de Cervera, conformat per 3 sessions celebrades entre els mesos d’octubre i desembre de 2014. Al conjunt de les sessions es va comptar amb l’assistència de 37 persones (que van assistir a una o més sessions), representants de 11 entitats locals diferents: l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera, el Grup per a la defensa del Medi Natural de la Segarra, el Centre Municipal de Cultura - Secció de Ciències, el Consell Comarcal de la Segarra, les Associacions de Veïns Malgrat - Ribera del Sió, les comunitats de regants Rec Major i Rec Nou, i la Paeria de Cervera.
El procés de participació va permetre identificar els punts forts (valors) i els punts febles (impactes) en el paisatge del municipi. Així, el pla de paisatge identifica i cartografia un total de 54 punts febles (impactes), la majoria concentrats als nuclis urbans, però també a l’espai rural i periurbà, i diversos valors del paisatge: 16 valors naturals, 23 d’històrics, 27 d’estètics, 25 de simbòlics identitaris, 7 de religiosos espirituals, 8 de productius, i 27 d’ús social.
3 objectius de qualitat paisatgística, 21 accions, 2 accions transversals
La part més rellevant del document és la que defineix els Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP), i les Accions que cal emprendre per assolir-los. El pla, per tant, estableix tres objectius per l’assoliment de la qualitat paisatgística: la rehabilitació i valorització del nucli històric, la dotació d'accessos “endreçats” als nuclis urbans i rurals, i l'actuació sobre el paisatge i el patrimoni agrícola tradicional. Aquests objectius, reflecteixen les aspiracions dels diversos agents de paisatge sobre com voldrien que fos el paisatge municipal en un futur. A partir d’aquests objectius, els agents locals també van determinar les 23 accions que han de permetre assolir-los.
Els agents del paisatge, a banda de participar aportant informació per la diagnosi del paisatge i la determinació dels OQP i accions, també es van comprometre en la implementació de les diverses accions acordades al pla. Aquest fet ha estat una de les singularitats del document, plasmant la implicació concreta dels agents i de l’administració local en el desenvolupament de les accions per la qualitat paisatgística del municipi presentades. Concretament es va establir per cadascuna de les accions a implantar, una entitat encarregada conjuntament amb l’Ajuntament.
Execució i seguiment del pla de paisatge
La Paeria de Cervera va mostrar la seva implicació en l’execució del Pla de paisatge des de l’inici. Així per tant, després de la seva finalització es va comprometre a començar a implantar el 30% de les accions previstes de cara a l’any 2016.
Ja a finals de novembre de 2015, Cervera havia iniciat diverses actuacions en favor del paisatge com ara la restauració del Fossar. També es preveia incloure en els pressupostos de 2016 les següents mesures: millorar amb mobiliari urbà la plaça de la biblioteca (25.000 euros), millorar punts degradats de la muralla (50.000 euros) i enjardinar els passejos Jaume Balmes i Estació. A l'entorn de l'estació de tren, l'Ajuntament va proposar incloure per a l'any vinent la remodelació del passeig i l'habilitació d'un aparcament públic amb 40 places. També es preveu donar protagonisme als miradors de Cervera, amb l'enjardinament i l'organització d'activitats culturals.
Entre les actuacions amb valor estètic, pel 2016 es té previst iniciar converses amb la companyia elèctrica per homogeneïtzar el cablejat i retirar elements elèctrics obsolets. També s'invertirà en l'arranjament de voreres i en la tria d'un nou model de rajola “que no passi de moda”. També es volen fer diversos inventaris per poder tirar endavant accions com el manteniment dels accessos als nuclis urbans, l'elaboració d'una guia per a la integració paisatgística de granges i de la zona industrial oest, l'elaboració d'unes noves ordenances municipals de gestió del paisatge rural i el manteniment de cabanes de pedra seca i altres elements d'arquitectural rural.
Per fer el seguiment, tant de l’execució del pla com de la seva possible actualització en un futur, la Paeria va crear una comissió de seguiment del pla, amb la participació de les entitats locals i la voluntat de reunir-se dos cops l’any. A finals de novembre de 2015, aquesta comissió ja s’havia reunit tres vegades fent un repàs de les actuacions executades i l’estat i previsió d’execució de la totalitat de les accions previstes al pla.
La Paeria de Cervera ha concebut el Pla de paisatge com un document viu, dinàmic, obert, i flexible, amb la voluntat de poder-lo anar revisant i adaptant d’acord al ritme d’implementació del mateix, a les pròpies dinàmiques del paisatge, així com a les demandes i inquietuds dels agents de paisatge i de la ciutadania cerverina en general.
Més informacióLa part més rellevant del document és la que defineix els Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP), i les Accions que cal emprendre per assolir-los. El pla, per tant, estableix tres objectius per l’assoliment de la qualitat paisatgística: la rehabilitació i valorització del nucli històric, la dotació d'accessos “endreçats” als nuclis urbans i rurals, i l'actuació sobre el paisatge i el patrimoni agrícola tradicional. Aquests objectius, reflecteixen les aspiracions dels diversos agents de paisatge sobre com voldrien que fos el paisatge municipal en un futur. A partir d’aquests objectius, els agents locals també van determinar les 23 accions que han de permetre assolir-los.
Els agents del paisatge, a banda de participar aportant informació per la diagnosi del paisatge i la determinació dels OQP i accions, també es van comprometre en la implementació de les diverses accions acordades al pla. Aquest fet ha estat una de les singularitats del document, plasmant la implicació concreta dels agents i de l’administració local en el desenvolupament de les accions per la qualitat paisatgística del municipi presentades. Concretament es va establir per cadascuna de les accions a implantar, una entitat encarregada conjuntament amb l’Ajuntament.
Execució i seguiment del pla de paisatge
La Paeria de Cervera va mostrar la seva implicació en l’execució del Pla de paisatge des de l’inici. Així per tant, després de la seva finalització es va comprometre a començar a implantar el 30% de les accions previstes de cara a l’any 2016.
Ja a finals de novembre de 2015, Cervera havia iniciat diverses actuacions en favor del paisatge com ara la restauració del Fossar. També es preveia incloure en els pressupostos de 2016 les següents mesures: millorar amb mobiliari urbà la plaça de la biblioteca (25.000 euros), millorar punts degradats de la muralla (50.000 euros) i enjardinar els passejos Jaume Balmes i Estació. A l'entorn de l'estació de tren, l'Ajuntament va proposar incloure per a l'any vinent la remodelació del passeig i l'habilitació d'un aparcament públic amb 40 places. També es preveu donar protagonisme als miradors de Cervera, amb l'enjardinament i l'organització d'activitats culturals.
Entre les actuacions amb valor estètic, pel 2016 es té previst iniciar converses amb la companyia elèctrica per homogeneïtzar el cablejat i retirar elements elèctrics obsolets. També s'invertirà en l'arranjament de voreres i en la tria d'un nou model de rajola “que no passi de moda”. També es volen fer diversos inventaris per poder tirar endavant accions com el manteniment dels accessos als nuclis urbans, l'elaboració d'una guia per a la integració paisatgística de granges i de la zona industrial oest, l'elaboració d'unes noves ordenances municipals de gestió del paisatge rural i el manteniment de cabanes de pedra seca i altres elements d'arquitectural rural.
Per fer el seguiment, tant de l’execució del pla com de la seva possible actualització en un futur, la Paeria va crear una comissió de seguiment del pla, amb la participació de les entitats locals i la voluntat de reunir-se dos cops l’any. A finals de novembre de 2015, aquesta comissió ja s’havia reunit tres vegades fent un repàs de les actuacions executades i l’estat i previsió d’execució de la totalitat de les accions previstes al pla.
La Paeria de Cervera ha concebut el Pla de paisatge com un document viu, dinàmic, obert, i flexible, amb la voluntat de poder-lo anar revisant i adaptant d’acord al ritme d’implementació del mateix, a les pròpies dinàmiques del paisatge, així com a les demandes i inquietuds dels agents de paisatge i de la ciutadania cerverina en general.
www.cerverapaeria.cat
www.catpaisatge.net
