La ciutat de Barcelona, de la mateixa manera que moltes d’altres, acusa el problema de la presència de solars o espais “buits”, que conviuen amb la trama consolidada de la ciutat que els envolta. En els darrers anys la proliferació d’aquests espais ha esdevingut una realitat que s’ha anat estenent, conseqüència de diverses situacions particulars, però principalment de dos casuístiques: les pròpies característiques urbanístiques dels espais, per un costat, i per l’altre, el context de crisi econòmica, que ha comportat en molts dels casos el retard o la paralització de l’execució dels projectes urbanístics previstos per aquests emplaçaments, tant per part dels propietaris privats com per part de l’administració.

En general, aquests espais buits, van quedant en una dinàmica d’oblit, de situació transitòria indefinida, dins del paisatge urbà quotidià. En algunes ocasions acaben concentrat problemes socials i per tant també, inconvenients entre els residents del barri o de la zona de la ciutat.

Partint de la base d’altres experiències locals, com ara Esto no es un solar a Saragossa, Esta es una plaza a Madrid, però sobretot amb el referent d’iniciatives internacionals com Stalled Places a la ciutat de Glasgow (iniciativa reconeguda pel FAD amb el premi City to City), l’Ajuntament de Barcelona, des de la tinença d’alcaldia d’Hàbitat urbà, va proposar una mesura de govern per fer front a aquesta problemàtica, amb l’objectiu de establir un nou marc urbanístic que en permetés usos temporals i la gestió compartida per part de col·lectius de la ciutadania, el Pla de Buits Urbans amb Implicació territorial i Social, o pla BUITS.

Mesura de govern: llançament del Pla BUITS
Constatant la problemàtica dels solars i buits urbans com a espais perduts, i amb la visió que es tractava d’una pèrdua d’oportunitats i de generació de conflictes, l’octubre de 2012 l’Ajuntament de Barcelona va presentar la Mesura de Govern sobre la primera edició del Pla BUITS: Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social. Aquesta mesura, integrava una proposta de desenvolupament concreta sobre 19 espais buits de la ciutat, a través d’una crida oberta de projectes, encarada a entitats i associacions sense ànim de lucre que proposessin usos i activitats provisionals per dur a terme en aquests espais.

La mesura de govern també recollia els valors i principis sobre els quals es volia orientar la crida oberta de projectes, i que van ser: provisionalitat i flexibilitat urbana; implicació i coresponsabilitat; i dinamització social. Aquests principis, en sí mateixos, van esdevenir una innovació donat que el que es va proposa era una pla urbà, pensat per al curt i mig termini, a partir de la recerca de solucions pel “mentrestant” i, per tant, temporals, implicant a agents externs a l’administració en la concepció, la proposta, la construcció i la gestió dels espais, creant a més, un marc de procediment específic amb l‘objectiu de consolidar aquestes pràctiques.

Pel desenvolupament de la mesura, l’Ajuntament de Barcelona, va definir unes bases que van permetre realitzar una crida oberta de projectes a entitats públiques i privades sense ànim de lucre de la ciutat, per a què proposessin un ús o una activitat d’interès públic i una gestió temporal, per un dels 19 emplaçaments inclosos a la mesura.

Els 19 emplaçaments, distribuïts per tots els districtes de la ciutat, oferts a la primera edició del Pla BUITS, van ser seleccionats avaluant diferents característiques dels espais. Concretament es va optar per la proposta d’espais que fossin sòl de propietat municipal (o pública amb acord amb l’Ajuntament) i que en el moment de la convocatòria no tinguessin definida una previsió de desenvolupament del seu ús definitiu. La proposta apostava clarament per prioritzar la distribució equitativa entre els districtes, i facilitar la cessió i canvi d’usos dels espais. Així mateix en alguns casos es va buscar la coincidència amb reivindicacions o iniciatives socials o veïnals existents, mentre que també es va deixar oberta la possibilitat d’incorporar al Pla BUITS altres iniciatives socials en espais en desús ja existents o que s’impulsessin durant el desenvolupament de l’edició del pla.

Pel que fa a la viabilitat de les propostes aquesta es va preveure que quedés garantida a partir d’una inversió inicial per part de l'Ajuntament, i la mateixa finalitat del Pla de prioritzar l’autogestió i la implicació per part de les entitats i els usuaris que en fan ús.

Primera edició del Pla BUITS
El procés de concurs fins a l’adjudicació i l’inici de l’acord de cessió dels espais incorporats al Pla BUITS va durar pràcticament un any. Al novembre de 2012 i durant 3 mesos, es va obrir el període per rebre els projectes per cadascun dels 19 espais inclosos al pla per part de les entitats sense ànim de lucre. Després de tots els procediments d’avaluació de les candidatures, el 23 d’abril el Tercer Tinent d’Alcalde va dictar la resolució del concurs on es van acabar presentant 42 projectes per part d’un total de 30 entitats.

La Comissió d'Avaluació, formada per membres del govern, dels Districtes i de tots els grups polítics municipals així com representants del Consell d'Associacions de Barcelona, de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i del FAD va considerar oportuns 14 projectes del total de 42 projectes presentats. Així, 5 espais es van declarar deserts, per no tenir proposta o ésser el projecte presentat insuficient. Finalment, es va produir un desistiment per part de les entitats gestores d'un dels espais, concretament el del carrer Vallcarca 37 al barri de Gràcia, degut al xoc d’interessos entre el projecte preferit per les entitats veïnals i el projecte finalment aprovat. Aquest fet va significar que la primera edició del pla Buits es va acabar executant sobre 12 emplaçaments de la ciutat.

Durant el mes de juny de 2013 es van fer públics els espais, els projectes seleccionats i les entitats guanyadores del concurs del pla BUITS. L’Ajuntament de Barcelona va iniciar aleshores els treballs i obres de condicionament dels emplaçaments que van tenir lloc des del mes d’agost a octubre poder-los deixar a disposició dels projectes a desenvolupar. La inversió econòmica municipal va ascendir a 450.000 €, destinats principalment a l’adequació dels espais: col·locar o renovar les tanques i tancaments, preparar les escomeses de serveis i l’aplanat dels terrenys, fer aportacions de terra als solars destinats a la implantació d’horts urbans, etc. En alguns casos, la contaminació dels sòls va suposar un sobreesforç tant per l’adequació dels mateixos com per les entitats gestores de l’espai. A la partida econòmica també estava inclosa una subvenció de 1.000 € que es va atorgar a cadascun dels projectes amb l’objectiu que poguessin fer front a les despeses inicials (llicències d’activitat, llicències d’obres, etc.).

Finalment, al novembre de 2013, va tenir lloc l’acte formal de signatura dels contractes i lliurament de les notificacions de cessió dels espais del pla a les 12 entitats sense ànim de lucre guanyadores del concurs convocat, per tal que els gestionin durant 4 anys, temps màxim de duració de la cessió dels espais.

Projectes desenvolupats en el marc de la primera edició del Pla BUITS
Tot i que a la major part dels solars s’hi ha acabat desenvolupant projectes relacionats amb els horts socials, l’enfoc, l’objectiu i la proposta d’activitats al voltant dels mateixos ha estat diversa. Així mateix també hi ha hagut solars on el projecte seleccionat ha estat diferent, aportant per tant també riquesa al pla.

Cal tenir també en compte la participació i col·laboració de diverses entitats i col·lectius, molt relacionats amb el barri i la zona on s’ubicava el solar, però també d’empreses, universitats i centres educatius, i programes de subvencions o finançament, etc., amb la que finalment han comptat les entitats promotores, fet que ha ajudat a donar viabilitat i seguiment dels projectes temporals per als solars seleccionats, tot buscant la implicació ciutadana, que era un dels principals objectius establerts a les bases del Pla BUITS.

Així els espais del Pla BUITS en actiu fins la tardor de 2016, són els següents:

Espai Gardenyes. Plantejat com un nou punt de trobada entre els veïns i veïnes de Sarrià, té com a eix vertebrador l'agricultura urbana. Es tracta d'un nou espai comunitari vehiculat a partir d'horts urbans, tallers de bioconstrucció i activitats diverses organitzades per les associacions del barri.
Entitat gestora: Associació Cultural Casa Orlandai
Ha comptat amb la col·laboració de: Consumo Respeto, Associació. Cedre per a la promoció social, ASSÍS Centre d'Acollida, Esplai Movi de Sarrià i els veïns i veïnes de Sarrià.

BICIPARK Numància. El projecte vol potenciar la mobilitat sostenible i l'ús de la bicicleta al barri de Les Corts i a la ciutat de Barcelona, afavorint tot alhora la inserció sociolaboral de joves en risc d'exclusió social. Per assolir aquest objectiu es va proposar utilitzar l'espai per a la creació d'un aparcament vigilat de bicicletes (BiciPark), on a més a més s’ofereix un servei de reparació i autoreparació d'aquests vehicles. Aquest servei ha generat llocs de treball gestionats per l'empresa d'inserció de Formació i Treball, que ha possibilitat la contractació de joves en risc d'exclusió social.
Entitat gestora: Formació i Treball, Fundació Privada
Ha comptat amb la col·laboració de: Fundació la Caixa

El Portal de Sants. Va partir de l’objectiu de crear un focus d'activitats socials, comercials, culturals i de lleure perquè no quedés cap persona, entitat ni comerç sense poder expressar la seva iniciativa de comunicació. L’espai ha volgut ser un espai d'integració en el territori, d'impuls social, comercial i cultural, i de millora de la convivència  i qualitat ambiental del barri.
Entitat gestora: Associació de Veïns del carrer Joan Güell i Rodalies
Ha comptat amb la col·laboració de: L'Eix Comercial Sants - Les Corts

L’Illa dels 3 Horts. El projecte pretenia crear un espai urbà innovador i sostenible a partir dels seus dos eixos vertebradors: la "Plaça", un espai dinàmic i polivalent on desenvolupar activitats multidisciplinàries d'oci i lleure. I “l'Hort urbà”, on a través de l'activitat agrícola i amb caire social i comunitari, es pretenia esdevenir un espai de participació d'entitats i persones, treballant amb col·lectius de persones amb risc d'exclusió social, persones amb problemes de salut mental, gent gran i escoles. Al seu voltant es defineixen altres àrees per fer de nexe d'unió teixint xarxes de relacions entre les persones i la natura: bioconstrucció, àrea de compostatge, jardí aromàtic-botànic didàctic-lúdic-recreatiu, zona de recollida d'aigües, etc.
Entitat gestora: TARPUNA SCCL (Cooperativa d'iniciatives sostenibles).
Ha comptat amb la col·laboració de: Slow food, AAVV i CC de la Font de la Guatlla, Ecomón, BioCity EcoSystem, Environmental Architecture, Alehop!-Codisseny sostenible, AAA Arquitectura, Escola de Jardineria Rubió i Tudurí de Barcelona, Escola Magòria, CEIPM i AMPA La Muntanyeta, CEIPM Pau Vila, IES XXV Olimpiada, Llar Pere Barnés – Arrels Fundació, Fundació Sant Pere Claver, Fundació Àmbit Prevenció, Vida + fácil, La Mandarina de Newton, DTUM Estudio, TEB VERD, Fundació "La Caixa" - Caixaforum.

Espai Germanetes. Projecte veïnal entre els barris de Sant Antoni i l'Esquerra de l'Eixample. L’espai ha esdevingut un lloc de trobada per dialogar sobre el barri, les seves problemàtiques, i construir solucions innovadores mitjançant processos de ciutadania activa. El projecte ha consistit en l'elaboració d'un pla d'autogestió veïnal per un solar en desús des de fa 12 anys, a l'espera de la construcció d'uns equipaments municipals i zones verdes reclamades per la ciutadania. Per tant, s’ha plantejat com a alternativa temporal d'organització d'activitats per aconseguir la reactivació del solar i de l'espai públic del seu entorn, on cal pacificar el trànsit. Es va acordar (a partir de quatre tallers oberts realitzats l'any 2012) establir 4 àrees físiques: Espai de l'Hort, Espai Polivalent, Espai de Reunió i Espai de trobada, que han acollit infinitat d'activitats impulsades per diferents entitats i col·lectius.
Entitat gestora: A.V.V. de l'Esquerra de l'Eixample i Recreant Cruïlles
Ha comptat amb la col·laboració de: Assemblea de l'Esquerra de l'Eixample, entitats locals, Veïn@s, comerciants.

BioBui(L)t-Txema. Espai destinat al treball, formació, divulgació i experiència de bones pràctiques d'autogestió de l'espai públic, ús de materials sans i naturals, innovació i creativitat aplicada a processos i productes, formació de tècnics, ciutadans en solucions concretes per a la millora del benestar, reflexió i debat sobre eines i exemples d'organització social. Sobretot, ha volgut ser un espai de trobada i intercanvi obert de vivència i experiència col·lectiva per al foment del bé comú.
Entitat gestora: BaM
Ha comptat amb la col·laboració de: Sitesize, Olab, Labs, Meridiano70yMedio, Red de Construcción en Paja, PermaculturaBarcelona, InvestigacióCanyera

Can Roger. Espai de trobada per a persones del barri que estan en una situació de vulnerabilitat.
El projecte planteja esdevenir un espai participatiu suma de tres branques: menjador social + hort urbà + espai d'expressió artística i cultural, a partir de la corresponsabilitat d'entitats del barri, empreses i ciutadans, que s’ha fomentat gràcies a les donacions econòmiques i materials de tots.
Entitat gestora: Associació Can Roger
Ha comptat amb la col·laboració de: Associació de Veïns/es Sagrada Família, Associació Cultural Difusor, Associació Refarm TheCity Barcelona, Banc del Temps a Sagrada Família, Esglèsia Bíblica Ebenezer, Parròquia Sagrada Família, Parròquia Sant Ignasi de Loiola, Fundació Claror.

Connect HORT Espai polivalent. Espai de confluència entre veïns/es del Poblenou, organitzacions i ciutadans, on tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. El projecte es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, i es proposa com un lloc de connexió entre les persones i el seu entorn, tot treballant en la línia de la sostenibilitat. Espai dinàmic i de trobada, on la participació i la implicació dels ciutadans ha estat és essencial, per impulsar la consciència mediambiental dels usuaris i fomentar la convivència veïnal.
Entitat gestora: AAVV de Poble Nou
Ha comptat amb la col·laboració de: ESPAIsatge i Re-Cooperar

Hort Aspanias. Espai destinat a l'elaboració i manteniment d'un hort urbà per part d'un grup de persones amb discapacitat intel·lectual, emprat com a eina educativa i terapèutica per cobrir necessitats i interessos detectats en aquesta tipologia de persones. És un espai social i de formació on aquest col·lectiu, juntament amb una sèrie de professionals i la col·laboració d'un grup de voluntaris, ha pogut crear i gestionar el seu propi hort, cultivar les plantes i aliments que ells han triat, i consumir els seus propis productes. El mateix col·lectiu de persones implicades en l'hort han estat transmissores del seu aprenentatge a altres col·lectius, fet que ha augmentat la seva autonomia, autoestima i la seva motivació a l'hora de realitzar qualsevol tasca necessària dins de l'hort.
Entitat gestora: ASPANIAS
Ha comptat amb la col·laboració de:

La ferroviària. Espai destinat a un ús d’hort i jardí urbà, on han interactuat dues generacions diferents: la gent gran de la residència, amb els joves del centre educatiu (CRAE).
Entitat gestora: AVV de La Sagrera
Ha comptat amb la col·laboració de: Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet, Residència i Centre de Dia de Gent Gran de La Sagrera, Comunitat Infantil de Sant Andreu (CRAE), Escoles del barri.

Porta’m a l’Hort. Espai agrícola urbà socioeducatiu i vertebrador de la vida pública del barri de Porta. És un jardí autogestionat on es pot cultivar plantes alimentàries, medicinals i autòctones potenciant la relació entre l'agricultura, la jardineria, l'oci urbà, la salut i la societat.
Entitat gestora: AVV de Porta
Ha comptat amb la col·laboració de: Transforma Porta! Casal de Joves, ATSF, ASIA, Associació 500x20, ANC Nou Barris, APERDIS, ASENDI, Porta Cultural, Grow in Pallet, Centre Cívic Can Verdaguer

Projecte Verd. Espai destinat a la posada en marxa d'un hort ecològic urbà, contribuint a les accions ambientals que es fan a Barcelona en el marc de l'Agenda 21 i refermant la vessant d'integració social de l'entitat que el gestiona.
Entitat gestora: Parroquia Sant Joan d'Horta
Ha comptat amb la col·laboració de: les Parròquies de: St. Marcel, St. Antoni de Pàdua, Sta. Teresa i Mare de Déu del Mont Carmel, de l'Arxiprestat d'Horta i ROADA Projectes educatius ambientals

El balanç en general de la primera edició del Pla, ha estat positiu, tot i alguns inconvenients i desavinences entre les entitats i l’ajuntament, determinats principalment per divergències en la consideració del pressupost destinat a l’adequació dels espais, l’estat d’aquests espais, en alguns casos molt deteriorats segons les entitats, les excessives traves burocràtiques per iniciar i continuar amb les activitats (llicències d’activitats, necessitat de redactar memòries anuals, reunions de seguiment, etc.), els retards en el calendari, etc. Per alguns sectors el Pla ha estat considerat “poruc” o poc ambiciós, pel fet de seleccionar uns solars en concret, de titularitat pública, i no obrir la possibilitat a altra mena d’espais, públics o privats, fins hi tot dins d’edificis.

No obstant, el fet que s’hagin guanyat prop de 46.000 m2 com a espais d’estada i ús ciutadà a la ciutat, reactivant 12 solars buits i implicant 147 entitats, fan que en general es faci una valoració positiva del funcionament de la primera edició del Pla BUITS.

Continuïtat: segona edició del Pla BUITS
A l’abril de 2015 es va iniciar la 2a edició del programa Pla BUITS. Aquesta edició va proposar 11 nous espais, on entitats i agrupacions podien plantejar propostes i projectes per a la realització d’activitats d’interès públic o utilitat social de forma temporal, seguint el precedent de la primera edició.

Una de les principals diferències amb la primera edició, ha estat el sistema d’elecció dels espais a proposar. Per la primera edició es va dur a terme un treball de diagnosi i identificació dels millors espais, escollint a posteriori els més idonis segons criteris com ara la propietat del sòl, la manca de previsió de desenvolupament d’un ús definitiu, l’existència d’una demanda prèvia, la voluntat d’activació, etc. No obstant, la selecció final es considera que va ser irregular i gens fàcil, generant també algunes crítiques. En canvi, la tria dels espais a proposar a la segona edició es va dur a terme a partir de sessions amb els districtes afavorint que des d’aquests es proposessin els solars més adequats, i apropant així també els projectes ja en funcionament.

Aspectes com la flexibilitat dels projectes, el seu caràcter efímer i provisional, la capacitat de gestió i manteniment de les instal·lacions preexistents i noves i l’impacte positiu en la societat i el conjunt d ela ciutat, han estat alguns dels principals criteris de valoració per la selecció dels projectes adjudicataris de la segona edició, valoracions que a la vegada determinen el caràcter i la finalitat del Pla BUITS.

La cessió dels espais de la segona edició del Pla BUITS es preveu que sigui al juliol de 2016.



Per més informació:
Pla BUITS. Ajuntament de Barcelona
Espais buits. Diputació de Barcelona