Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES I ENTORNS (BARCELONA)
Marta Calvet i Oriol Biosca
glories_2015
Actualitzat a 31/12/2015

Finalitzen les obres d’enderroc de l’anella viària de la plaça de les Glòries. La circulació deixa de ser elevada i passa a nivell de terra provisionalment fins que es completin les obres dels nous túnels sota el futur parc urbà. Simultàniament s’ha alliberat un gran espai que es destina ara a vianants i a usos de lleure i gaudi ciutadà. És l’inici de les obres d’urbanització provisional de la plaça per tal de donar-hi funcionalitat mentre es completa la transformació urbana prevista. La plaça de les Glòries és una de les àrees en transformació més intensa de la ciutat, on confluiran iniciatives de renovació urbana, la nova estratègia de gestió de la infraestructura verda a Barcelona, nous projectes de transport públic i la dotació d’equipaments de barri encara pendents. El repte continua sent la constitució d’aquest espai com a punt de centralitat dins de Barcelona, tal i com preveia Cerdà al projecte d’Eixample de 1860, o la seva permanència com a espai de frontera, ara “verda”, entre barris i districtes al nord-est de la ciutat.

Antecedents: 2003, 2004, 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2014

La plaça de les Glòries està situada entre els barris barcelonins del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l’Arpa. Constitueix un nus viari on conflueixen l’Avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana a més d’una línia de metro i el TRAMVIA DEL BESÒS.

Va ser concebuda per Ildefons Cerdà, el 1860, com el centre simbòlic i el nus de comunicacions més important de Barcelona. Als anys 50 era un gran espai erm on es fonien diverses avingudes i el ferrocarril. La configuració actual, dissenyada els anys 80 i finalitzada el 1992, consisteix en un anell viari elevat–popularment conegut com a scalextric o tambor– per la Gran Via que va permetre resoldre el trànsit en superfície i millorar l’accessibilitat rodada però que va suposar la creació d’una barrera per a la comunicació dels barris propers i l’empitjorament de les condicions ambientals i de qualitat de vida de l’entorn urbà. En aquestes condicions el parc que es va crear a l’interior de la plaça va esdevenir una zona molt poc freqüentada pels veïns i es va anar degradant progressivament fins que l’any 2004 es va tancar al públic.

Les associacions de veïns dels quatre barris van reivindicar des del principi l’eliminació de l’anell viari elevat. No fou fins el 2007, però, que Ajuntament i veïns van aconseguir consensuar un document, el Compromís per Glòries, que definia la transformació de la plaça. Al final d’aquell any la Subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar definitivament la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) d’aquest àmbit –publicada al DOGC el 9 d’abril de 2008–, pas previ necessari per a l’inici del planejament derivat i l’execució dels projectes constructius per fer efectiu el Compromís.

Característiques del projecte
Segons el Compromís per Glòries i la MPGM l’àmbit a transformar tenia una superfície de 378.000 m² al voltant de la plaça. El conjunt d’obres previstes, a càrrec de l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), tenia un cost estimat de 600 MEUR i un termini d’execució que en principi hauria d’haver acabat el 2013.

El projecte proposava la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments. Per això apostava per la demolició de l’anell viari elevat i que el futur traçat viari es plantegés, d’una banda, amb el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat soterrat i, de l’altra, amb el trànsit que garantís les necessitats de mobilitat entre els barris de l’entorn en superfície. Així es preveia un túnel d’entrada a la ciutat del trànsit rodat per la Diagonal, un túnel de sortida per la Gran Via i una via perimetral amb un traçat rectangular amb quatre carrils i un de segregat per les bicicletes. Així mateix es projectava el cobriment de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i la rambla del Poblenou

A nivell ferroviari incloïa el cobriment de les vies de Renfe que encara restaven en superfície, situades al sud de la plaça de les Glòries, entre els carrers d’Àlaba i de Sancho d’Ávila. A més, sota el túnel viari es preveia crear un intercanviador ferroviari que hauria de connectar la línia 1 de metro i tres línies de ferrocarril, a més del tramvia en superfície

El projecte contemplava com a zona verda un total de 192.000 m2, és a dir una mica més de la meitat del total de la superfície del sector. La major part configuraven el parc de les Glòries en l’àmbit format per l’anell viari i la zona verda interior. Es pretenia prioritzar especialment les àrees verdes amb vegetació autòctona.

Pel que fa als habitatges se’n preveien 1.013 -un 50% dels quals en règim de protecció- en diversos espais. Una part dels pisos se situaven a la zona ocupada pel mercat dels Encants, que es traslladaria al sector actual del bosquet dels Encants, entre els carrers Castillejos i Casp-Meridiana. Al voltant de la plaça de les Glòries s’havien de construir, a més, dos equipaments de ciutat -el nou Museu del Disseny Hub (Dhub) i l’edifici administratiu Ona- i una quinzena d’equipaments de barri com centres d’atenció primària, equipaments esportius, centres per a la tercera edat, escoles o biblioteques.

L’any 2008 es van iniciar les primeres actuacions del projecte amb el desmuntatge de les parets inferiors de l’anell viari deixant-lo buit per sota. Un any més tard, el maig de 2009, va començar a construir-se l’edifici que hauria d’acollir el Dhub, amb forma de grapadora i amb un voladís sobre el verd públic del parc que l’envoltaria. El 2010 es van iniciar les obres dels nous Encants amb una coberta triangular de 24 metres d’alçada. 

El Govern de l’Ajuntament de Barcelona de CiU, sorgit de les eleccions del maig de 2011, va mantenir el compromís de reformar la plaça de les Glòries tot i que va manifestar que caldria replantejar el parc urbà i el projecte de soterrament del trànsit. Per això va encarregar un estudi sobre la nova vialitat de la plaça de les Glòries a Barcelona Regional que s’hauria d’incorporar al projecte executiu, que estava en redacció.

El 17 de gener de 2012 l’equip de govern de l’Ajuntament va presentar l’estudi que havia encarregat a Barcelona Regional, el qual modificava lleugerament el projecte de la plaça de les Glòries del 2007. El principal canvi consistia en abaixar la cota del túnel previst a la Gran Via per tal d’aconseguir que el parc fos a un sol nivell. Això exigia, però, la desaparició del túnel ferroviari que es dirigeix a l’estació de França i que ha de quedar inoperatiu l’any 2015, un cop funcioni l’estació de LA SAGRERA DEL FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. En tot cas fins que això no passés el trànsit de la Gran Via –uns 85.000 vehicles diaris- hauria de creuar el parc en superfície. El túnel tindrà una longitud de 400 metres, des del carrer Castillejos fins al carrer Ciutat de Granada. Era per tant molt més curt del que s’havia plantejat inicialment (1,8 quilòmetres des de Castillejos fins a la Rambla del Poblenou) fet que suposaria un estalvi de 100 milions d’euros.

A diferència de l’anterior projecte el túnel de la Gran Via seria de dos sentits i no d’un. En canvi es descartava el túnel d’entrada per l’avinguda Diagonal de tal manera que aquesta, a l’igual que l’avinguda Meridiana, quedaria interrompuda a Glòries. Per tal d’evitar un embús es pretenia que prop de la meitat dels vehicles que entressin a la plaça per carrers diferents a la Gran Via –uns 50.000 diaris- es desviessin abans d’arribar a les Glòries a través de la trama urbana de l’Eixample i del Poblenou. Tanmateix els que arribessin a la plaça podrien utilitzar la ronda perimetral del parc, formada pels carrers Badajoz, Pamplona, Bolívia, Castillejos, Consell de Cent i Independència. Tota aquesta reordenació de la mobilitat havia de permetre, segons fonts de l’Ajuntament, aconseguir que l’entrada real a Barcelona fos al Besòs i no a la plaça de les Glòries.

El nou projecte també reordenava els equipaments de barri a construir al voltant de la plaça que s’articulaven a partir de tres grans edificis. El primer edifici d’equipaments, darrera la Torre Agbar, inclouria el nou CAP de Poblenou, el casal de la gent gran i una nova escola bressol. El segon, a l’alçada de la Farinera del Clot, tindria un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori. Finalment al costat dels antics Encants es construiria el nou CEIP Encants, una escola bressol, un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori.

La nova proposta compactava la zona verda a l’àrea central de la plaça i comportava un augment de la superfície de verd des dels 105.000 m² previstos inicialment fins als 130.000 m² Així mateix es descartava la presència d’un intercanviador ferroviari ja que cap tren de rodalies pararia a Glòries.

La modificació del projecte de les Glòries obligava a fer una nova revisió del PGM, fet que ocasionaria un nou retard en els terminis previstos. L’aleshores tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, situava la deconstrucció de l’anella viària entre el 2013 i el 2014 i calculava que la nova plaça i els equipaments estarien acabats entre el 2016 i el 2017.

El Ple de l’Ajuntament obliga a retirar la proposta
El 27 de gener de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va obligar a l’equip de govern (CiU), en minoria, a retirar la proposta. El PSC va presentar una moció en la que demanava que es desestimés l’actual pla i es creés una comissió amb representants de totes les forces polítiques per “debatre i acordar” el projecte d’acord amb els estudis que s’havien elaborat des del 2007. PSC, ICV i el PP –que fins llavors havia estat el soci preferent de l’aleshores equip de govern de CiU- van votar a favor de la moció mentre CiU i Unitat per Barcelona-ERC hi van votar en contra.

El PSC va justificar la moció perquè la nova proposta no venia acompanyada d’un estudi de mobilitat, no tenia el vist-i-plau del Ministeri de Foment (MIFO) i no partia d’un acord polític previ entre totes les formacions. L’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), es va comprometre a retirar el projecte però va assegurar que els criteris bàsics de la modificació no variarien.

A finals de març l’Ajuntament de Barcelona va presentar un estudi econòmic, que havia estat encarregat a l’Institut Cerdà, en el que es calculava l’impacte econòmic de la transformació de la plaça de les Glòries. Així, durant els anys d’obres, es preveia una inversió de 830 MEUR i la generació de 7.300 llocs de treball. Un cop acabades, l’explotació econòmica dels equipaments, habitatges i oficines i els aprofitaments turístics i comercials podrien suposar un impacte econòmic d’entre 270 i 370 MEUR i la generació de 3.900 a 5.300 llocs de treball.

D’altra banda, a inicis de maig, el PSC va presentar el seu propi projecte per a la plaça de les Glòries. No preveia la construcció de cap túnel a curt termini i ordenava la plaça en tres parts separades per la Gran Via i pel carrer Diputació. La part muntanya concentraria els equipaments de barri i una zona verda, la part central seria una plaça de ciutat i el costat mar aplegaria els equipaments d’àmbit metropolità (el Dhub, els Encants i l’edifici de serveis administratius Ona) i la connexió amb el transport públic.

La proposta del PSC va ser ben rebuda pel govern municipal. Antoni Vives, responsable d’Hàbitat Urbà, hi veia coincidències amb els criteris bàsics de la seva proposta, que es basaven en una “plaça plana, que tingui façana i concentrar els equipaments”.

Un concurs per a les Glòries
El mes de juliol de 2013 l’equip de govern municipal (CiU) va presentar, després de setmanes de negociacions amb els grups municipals i l'acceptació de diverses esmenes, el projecte de reforma de les Glòries, que seria la base del concurs internacional d’urbanització. El projecte preveia un gran parc en superfície i el nou túnel de la Gran Via s’ampliaria fins la rambla del Poblenou. La seva construcció es faria en dues fases: primer en l’àmbit de la plaça (previst pel 2016) i posteriorment entre el carrer de Badajoz i la rambla del Poblenou (previst pel 2019). Altres aspectes que es van incorporar al nou document eren el pas del transport públic per la Gran Via en superfície, la creació d’un intercanviador, la necessitat de donar resposta a la connexió del tramvia per la Diagonal i la possibilitat d’incloure algun element de caràcter monumental. 

D’acord amb les bases establertes per l’Ajuntament, el mes de setembre es va convocar el concurs internacional d’urbanització de la plaça i el front edificable, conegut com a concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona. Un total de 55 equips van manifestar interès en el concurs, dels quals el jurat va fer-ne una selecció de 10 que elaborarien a partir de llavors les seves propostes.

El 7 de gener de 2014 el jurat va donar a conèixer el projecte guanyador, que portava per títol “Canòpia Urbana” i era obra de l’equip d’arquitectes francès Agence Ter amb la col·laboració de l’arquitecta i paisatgista catalana Ana Coelo de Llobet.

La proposta preveia un gran parc de 130.000 m², amb múltiples espècies humides i seques i flanquejat pel nord pel pas del rec Comtal. A l’extrem sud es configurava un gran intercanviador de transport públic amb una parada de metro de la línia 1, una reserva de sòl pel futur tramvia, un carril bus i un carril bici. El projecte concebia la plaça de les Glòries com una peça fonamental de l’eix verd que uneix els parcs de la Trinitat, Sagrera i Ciutadella i pretenia donar continuïtat a l’avinguda Diagonal a través d’un camí per a vianants i ciclistes. El projecte també incorporava els equipaments i habitatges previstos a l’entorn de la plaça. El jurat va escollir la proposta per unanimitat i destacava com a punts forts l’aposta per reintroduir la natura a la ciutat, la dimensió local i metropolitana, la continuïtat de la Diagonal com a eix simbòlic, la potenciació del transport públic i l’encaix dels equipaments i els habitatges previstos al Compromís per Glòries. El cost total del projecte era de 30 MEUR i el seu disseny s’hauria de concretar amb un projecte tècnic. 

Obres d’enderroc de l’anella i urbanització provisional de l’espai

Les obres d’enderroc de l’anella viària de la Plaça de les Glòries es van iniciar al març de 2014. La fase 1 de les obres van tenir una durada de 4 mesos i es va centrar en l’enderroc de l’anella viària costat mar i la construcció de la calçada central per a la circulació dels vehicles que transiten en sentit nord per incorporar-se a la C31. La fase 2 de les obres es va iniciar al juny de 2014 i van tenir una durada de 5 mesos. Es va enderrocar l’anella viària costat muntanya i es va consolidar el doble ramal en superfície de forma el·líptica per a la circulació dels vehicles de llarg recorregut cap o des de la C-31. Les obres de desconstrucció de l’anell viari van tenir un cost de 26M€.

En finalitzar les obres d’enderroc de l’anella, la circulació viària per la Gran Via de les Corts Catalanes va deixar de ser elevada, es va definir la circulació de vehicles fins a l’entrada en servei del túnel i es va alliberar un gran espai destinat als vianants en l’àmbit quadrangular format pels carrer de Castillejos, Bolívia, Badajoz, Independència i Aragó.

Paral·lelament a l’enderroc de l’anella es van iniciar les obres d’urbanització provisional que donen funcionalitat a la plaça mentre es completa la transformació que l’ha de convertir en la “Canòpia Urbana”.

En el sector mar de la plaça, es van naturalitzar els espais lliures: els Encants, l’Illa Ona i la illeta central de la plaça. També es va instal·lar una pèrgola i un espai polivalent d’activitats. En el sector muntanya de la plaça de les Glòries es van crear tres grans àmbits diferenciats: una àrea socioesportiva amb jocs de tennis taula i de Futtoc, dues pistes d’atletisme, una pista poliesportiva i dues de voleibol, així com un joc d’escacs de grans dimensions a l’aire lliure, 4 àrees de jocs infantils, una ludoteca i un bar; una Gran Clarina amb vegetació mediterrània (en l’àmbit dels Encants Vells); i un Viver d’espècies arbòries i arbustives destinades al futur parc del projecte “Canòpia Urbana”. Les obres d’urbanització van finalitzar al març de 2015,van transformar una superfície total de 4,4 Ha i van tenir un cost aproximat de 2,3M€.

Obres del túnel: inici de les obres i canvis
L’abril de 2015 es van iniciar les obres del túnel viari sota la plaça, en un tram de 500 m de longitud entre els carrers Castillejos i Badajoz. El projecte consta de dos tubs independents unidireccionals amb tres carrils per sentit. Inicialment, el projecte preveia una duració de 25 mesos i tenia un cost estimat de 50 M€, impostos a banda. En una segona fase, el túnel podria fer-se arribar fins a la Rambla del Poblenou en un tram addicional de 450m.

El projecte presentava una complexitat important. Requeria una traça en profunditat a 25 metres per salvar quatre galeries ferroviàries que travessen l'espai (L1 Metro, R1 línia de Maçanet -Massanes, R3/R4 (línies de Manresa i Puigcerdà) i la línia d’Estació de França-Sants) i altres galeries de serveis i col·lectors d’aigües. Això implicaria treballar per sota del nivell freàtic. Es preveia l’execució en 4 fases: Pous d’atac, Rampa Llobregat, Rampa Besós costat muntanya., Rampa Besós costat mar. El mètode constructiu seria la perforació en mina a partir dels pous d’atac: avanços curts i volta petita que s'amplia a mesura que s'assegura el terreny.

A finals d’any el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona va anunciar eventuals canvis al projecte. Si bé el primer tram del túnel entre Castillejos i Badajoz ja tenia les obres en marxa i es reiterava la voluntat de tenir-lo enllestit el 2017, es deixava suspens el segon, que ha d’allargar el soterrament fins la rambla del Poblenou. Les prioritats es centrarien ara en l’execució del parc i dels equipaments compromesos -i encara pendents- en el marc de la reforma i es treballaria en la línia de la reducció de trànsit en aquesta zona perquè, arribat el punt en què haurien de començar els treballs del segon túnel, es pogués considerar que ja no fos necessari. Per fomentar aquesta reducció del trànsit viari es realitzarien canvis de sentit dels carrers Llull, Pujades i Tànger. De fet, el pla de mobilitat urbana (PMU) preveu per la ciutat de Barcelona una reducció notable de la circulació de vehicles privats i treballa amb l’objectiu que el 2018 aquests desplaçaments representin només un 21% del total de desplaçaments, per complir amb els límits de contaminació establerts.
glories_esquema_2015
El Compromís de Glòries: Escola Bressol, habitatges i equipaments públics
L’any 2007 l’Ajuntament de Barcelona i els representants de les entitats veïnals van acordar dotar els barris de l’entorn de Glòries amb habitatge social i nous equipaments de barri. El Compromís de Glòries, tal i com es coneix l’acord, es va incorporar en la Modificació del Pla General Metropolità de la Plaça de les Glòries i el seu entorn que va reservar 33.645 m2 per a la construcció d’equipaments.

L’any 2013 es va inaugurar el Mercat dels Encants, i l’any 2014 el Disseny Hub Barcelona (DHUB), que actualment acull en les seves instal·lacions el Museu de les Arts Decoratives, del Museu de la Ceràmica, del Tèxtil i d’Indumentària i del Gabinet de les Arts Gràfiques, el Foment de les Arts i del Disseny (DAF), el Barcelona Centre de Disseny (BCD) i el centre de documentació. La inversió pública en els dos equipaments va superar el 150M€. Durant l’any 2015, el DHUB va rebre més de 200.000 visites i va completar l’oferta d’equipaments culturals ja existents a la zona com l’Auditori, el Teatre Nacional o la Fundació Vila Cases.

A nivell de barri, els equipaments existents de la Farinera i l’Institut Salvador Espriu es van complementar l’any 2015 amb la instal·lació d’una biblioteca municipal, sales polivalents i un auditori dins les instal·lacions del DHUB, i amb la construcció de l’Escola dels Encants amb una inversió de 6M€. El 2015 es van iniciar les obres de 105 habitatges amb serveis per la gent gran com un casal, un centre de salut mental i un CAP al carrer Ciutat de Granada – Bolívia amb una inversió de 14M€. A finals d’any es van iniciar les tràmits per a la construcció de l’Escola Bressol els Encants que ha d’estar finalitzada abans del 2019.

Queda pendent iniciar els tràmits per la construcció de diferents equipaments de salut que haurien de donar servei als barris de la Sagrada Família i Fort Pienc, el Clot i el Camp de l’Arpa, iniciar les obres de rehabilitació de la Fàbrica dels Paraigües per instal·lar-hi un centre social intergeneracional i definir el projecte de l’Edifici Ona, equipament d’ús administratiu a la confluència de la Diagonal amb Gran Via.

Sensorització de les obres
Amb l’objectiu de monitoritzar la qualitat ambiental a l’entorn de la plaça de les Glòries durant les obres de transformació, l’Ajuntament va instal·lar el 2014 sensors de contaminació atmosfèrica i acústica a l’entorn de la plaça per a conèixer l’evolució del comportament d’aquest espai urbà pel què fa a la qualitat de l’aire i dels nivells acústics. Es tracta d’una prova pilot que permet recollir sistemàticament dades ambientals a l’entorn d’una obra civil de grans dimensions.

La plataforma de sensors de Barcelona va ser impulsada a partir de 2010 com un conjunt de sensors ubicats en la via pública que mesuren en temps real variables com el flux de persones i vehicles, les condicions atmosfèriques i meteorològiques, la contaminació de l’aire, el soroll, la disponibilitat d’aparcament o l’estat dels contenidors de residus. Aquesta informació es posa en disposició dels serveis de la ciutat, d’empreses privades i dels ciutadans (aplicacions mòbils, portal web). A partir de 2012 es comencen a integrar a la plataf orma sensors específics de monitoreig d’obres públiques a la ciutat. La monitorització es realitza sobretot en relació al Pla d’ambientalització de l’obra, que demana control del soroll i de les emissions de partícules (PM10).

Els projectes de transport públic concurrents a la Plaça

Com ja havia previst Cerdà durant la planificació de l’Eixample, la voluntat de les administracions és avui que l’espai de Glòries es desenvolupi com una nova àrea de centralitat dins la ciutat de Barcelona. En aquesta línia, està previst que el nus de Glòries pugui transformar-se en un hub de transport públic, on a banda de l’actual parada de metro de la L1, i les parades del trambesòs es puguin donar altres serveis de transport públic.

A continuació es fa un repàs als principals projectes previstos pel planejament vigent (PDI i PDM de l’ATM, Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona, Pla Territorial Metropolità de Barcelona PTMB):
  • Connexió Trambaix – Trambesòs: El PDI estableix la connexió dels tramvies de la Diagonal pel centre de Barcelona. Actualment no hi ha continuïtat entre Glòries i Francesc Macià. No en defineix el traçat. L’Ajuntament de Barcelona impulsa des de 2015 estudis per la connexió dels tramvies, i els resultats preliminars presentats l’abril de 2016 avalarien una solució en superfície a través de l’avinguda Diagonal.
  • Perllongament FGC entre Plaça Espanya i Gràcia (i Glòries). El PDI estableix el perllongament de la línia L8 del Metro Llobregat d’FGC fins a l’estació de Gràcia del Metro del Vallès, preveient-ne tres noves estacions a Entença, Francesc Macià i Gràcia. L’estudi informatiu presentat el 2014 proposa una nova traça pel carrer Urgell, que desplaçaria la parada d’Entença cap a l’Hospital Clínic. El PTMB (2012) proposava el perllongament d’aquesta línia des de Gràcia fins la plaça de les Glòries en un traçat encara a definir, possiblement a través del a Travessera de Gràcia; alternativament proposava per un ramal per la Gran Via entre les places d’Espanya i Glòries.
  • Tercer túnel de Rodalies de Barcelona. El PTMN proposava el 2012 un nou túnel de rodalies per sota la Diagonal, entre Esplugues i Glòries, que donaria servei a la futura línia de rodalies Castelldefels – Cornellà – Barcelona.
  • Nova connexió FGC Plaça Catalunya – Poblenou (- Túnel d’Horta). Proposta del PTMB d’una connexió de les línies d'FGC del Vallès entre Pl. Catalunya i Poblenou, sense traçat definit entre plaça de Catalunya l’entorn del 22@. Des d’aquí, aquesta línia podria discórrer cap a Collserola i a través d’un futur Túnel d’Horta ferroviari enllaçar amb Cerdanyola del Vallès.
  • Xarxa Ortogonal d’autobusos o Nova Xarxa de Bus (NXB). La xarxa d’autobusos de Barcelona s’està transformant des de 2014 en una xarxa ortogonal aprofitant la malla de l’Eixample. Amb la NXB finalitzada es preveu que hi hagi 17 línies de bus en direcció mar – muntanya i 8 línies de bus en direcció Besòs – Llobregat i 3 línies que recorreran la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. La Plaça de Glòries jugarà un paper important en la nova xarxa, amb connexions de línies verticals, horitzontals i diagonals.
Els reptes de la futura plaça
Diversos objectius conflueixen en la renovació urbana de l’espai de Glòries i el seu entorn, i per tant en la construcció del futur parc de Glòries, del túnel viari, els nous projectes de transport públic i la dotació d’equipaments de ciutat i de barri. Primerament, l’espai de Glòries haurà de propiciar un funcionament més integrat de tots els elements existents i previstos a la plaça, i visualitzar la nova centralitat de Glòries dins la ciutat. Aquest és un objectiu històric formulat en diferents plans municipals però que encara no s’ha assolit. Contribueixen a avançar en aquesta direcció la implantació d’equipaments d’escala metropolitana com el DHUB i els Nous Encants, o anteriorment el Teatre Nacional i l’Auditori; el creixement de l’activitat econòmica vinculada al 22@ i els nous campus universitaris de la UPF, UB i UPC. Glòries haurà de donar coherència i facilitar un funcionament més integrat de totes aquestes activitats que actualment són relativament alienes les unes de les altres.

D’altre banda, la plaça de les Glòries haurà d’induir i facilitar els fluxos relacionals entre els barris de l’entorn de la plaça, evitant nous efectes barrera introduïts per les generoses dimensions del parc. En el passat, les vies de ferrocarril i les autopistes han creat un efecte barrera que ha limita la permeabilitat entre els barris del Poblenou, Clot, Camp de l’Arpa, Fort Pienc i Sagrada Família. El paisatge ha quedat compromès per les infraestructures, que han generat sovint espais residuals: el tancament del parc a d’interior de l’anella de Glòries el 2005 n’és només un exemple. La remodelació de Glòries han de convertir aquest ampli espai urbà en un entorn que faciliti els fluxos i relacions entre els diferents barris i que millori el paisatge urbà.

A més del parc urbà, l’entorn de Glòries ha de permetre el desplegament dels equipaments programats per a donar servei als residents locals incrementant la dotació d’equipaments de barri . Entre aquests equipaments, el CEIP, un CAP i un Centre de Dia, una biblioteca municipal (instal·lada ja dins l’edifici del DHub) i un auditori. Tenint en compte disponibilitat de sòl relativament limitada al planejament, caldrà garantir que els usos previstos en les diferents parcel·les maximitzin l’interès ciutadà del projecte en totes les seves dimensions.

Finalment, la solució anterior en anell elevat facilitava el trànsit de cotxes a través de la plaça segregat de la resta de vies i sense semàfors; el túnel soterrat haurà de mantenir aquestes condicions de vialitat, minimitzant en la mesura del possible els increments del temps de viatge; però alhora caldrà establir estratègies coherents amb el Pla de Mobilitat Urbana, que preveu la disminució del trànsit viari a la ciutat. La compleció de la trama Cerdà a Glòries haurà de permetre una millora de la mobilitat urbana i metropolitana, amb un millor funcionament dels autobusos traient el màxim rèdit de la nova xarxa de busos impulsada per TMB.



Per més informació

Glories.cat
Ajuntament de Barcelona
Diari ARA, El Punt Avui, El País, BTV, La Vanguardia
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati