El 2015 el Tribunal Constitucional va aixecar provisionalment la suspensió sobre la normativa relacionada amb la denegació dels permisos per a la prospecció amb la tècnica de fractura hidràulica per motius urbanístics aprovada per la Generalitat. Aquest marc legal, que es va incloure en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2014, juntament amb els arguments desenvolupats en un informe sobre les condicions geològiques i de viabilitat econòmica per aquest tipus de prospeccions a Catalunya, que van resultar poc favorables, facilitaven la denegació de peticions de llicències per part del Govern català. Tanmateix cal recordar que l’explotació de recursos és una competència de l’Estat i que el Constitucional haurà de fallar definitivament sobre la legislació catalana.
Antecedents:
2013
La fractura hidràulica o fracking és una tècnica per extreure gas o petroli en roques pissarroses que consisteix en perforar un primer pou vertical fins a 5.000 metres de profunditat i un segon en horitzontal, que pot tenir una llargada d’entre un i tres quilòmetres. Per tal d’alliberar els hidrocarburs que estan captius a les roques, s’injecten grans quantitats d’aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics per crear fractures a la roca mare i facilitar la desincrustació del gas (shale gas) o del petroli (shale oil). Es calcula que són necessaris al voltant d’uns 20 milions de litres d’aigua per a cada pou de perforació, que retorna a la superfície contaminada i que s’ha de guardar en unes basses. L’hidrocarbur alliberat surt a la superfície a través del mateix pou per on s'injecta l'aigua. La tècnica té un cost baix i, en teoria, pot aportar nous productors d’energia als productors ja consolidats.
Els opositors a aquesta tècnica d’extracció, consideren el fracking altament contaminant tant pels additius químics que s’empren en la perforació com pel gas metà que s’allibera i pot entrar en contacte amb els aqüífers. No obstant alguns experts addueixen que els riscos no estan tant relacionats amb la tècnica en si, sinó amb les males pràctiques quan s’executa.
Catalunya, territori afectat
A Catalunya, les sol•licituds per a fer investigació de possibles jaciments de shale gas o petroli afecten un ampli territori que s’estén des de la Noguera fins al límit oest de la Garrotxa, pel que geològicament es coneix com a Depressió Central. Amb condicions geològicament adequades s’hi haurien pogut acumular residus orgànics que es podrien haver transformat en hidrocarburs. Els estudis elaborats, però, no semblaven indicar que l’acumulació de residus orgànics atrapats a la roca mare hagués estat suficient i molt menys la necessària per emprendre una inversió tan elevada com és el fractura hidràulica que en comportés la viabilitat econòmica.
Les sol·licituds que es van rebre a partir del 2012 per explorar el subsòl català van generar un moviment contrari a la fractura hidràulica. De forma ràpida es van succeir fets que van posar de manifest el rebuig a la possible obtenció d'hidrocarburs amb aquesta tècnica, tot i que experts com el catedràtic de geologia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, van demanar en aquell moment incipient del procés, evitar l’alarma social. Així per exemple, el desembre de 2012, els consells comarcals d’Osona i de la Garrotxa van sol·licitar una moratòria de les autoritzacions a la Generalitat de Catalunya i es va crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per promoure un debat sobre el futur model energètic del país amb l’objectiu d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils.
En aquells moments també es va generar un debat sobre si els sondejos que es volien efectuar amb ultrasons a través de cates per saber si hi havia hidrocarburs al subsòl català era un pas que després donava permís a la companyia que havia efectuat la prospecció per explotar en exclusiva el recurs, si el trobava, o bé si els permisos només eren d’investigació i el que permetien era anar superant etapes dins la prospecció, que s’iniciaria al cap de tres o quatre anys si els resultats eren positius.
Al gener del 2013 van continuar els posicionaments. Des de la Generalitat, el delegat a les comarques de Girona, Eudald Casadesús (CDC), va tornar a refermar la idea que de moment només s’estava investigant l’aplicació de la tècnica en territori català i que encara no s’havia arribat a autoritzar cap extracció, moment quan s'utilitzaria la tècnica de fracturar la roca. Aquesta afirmació que coincidia amb l’opinió de Marzo que afirmava que el fracking no necessàriament s’havia d’utilitzar en l’etapa d’exploració dels hidrocarburs en el terreny, va ser rebatuda per Jaume Moya (Fòrum l’Espitllera) des de la PAF ja que, per a ell, la fractura hidràulica també s’emprava en les fases de prospecció. Al marge de la controvèrsia, aquell mateix any una setantena d’ajuntaments es van declarar municipis lliures de fracking, entre ells Lleida, Girona, Vic, Olot, Balaguer, Tàrrega o Figueres. En paral·lel els ajuntaments d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa van fer un front comú a Ridaura per demanar més informació sobre els projectes que els afectaven i Unió de Pagesos es va adherir a la PAF perquè consideraven que el fracking afectaria al sòl agrari.
A partir del mes de març de 2013 el Govern català va anar denegant una a una totes les peticions de llicències per utilitzar el fracking al subsòl, decisió aplaudida des de la PAF. Tanmateix es va alertar que el Govern espanyol, al seu torn, era "obertament favorable" al fracking i "imposaria" l'aprovació dels projectes.