Dilluns 19 de Novembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
FRACTURA HIDRÀULICA
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2015El 2015 el Tribunal Constitucional va aixecar provisionalment la suspensió sobre la normativa relacionada amb la denegació dels permisos per a la prospecció amb la tècnica de fractura hidràulica per motius urbanístics aprovada per la Generalitat. Aquest marc legal, que es va incloure en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2014, juntament amb els arguments desenvolupats en un informe sobre les condicions geològiques i de viabilitat econòmica per aquest tipus de prospeccions a Catalunya, que van resultar poc favorables, facilitaven la denegació de peticions de llicències per part del Govern català. Tanmateix cal recordar que l’explotació de recursos és una competència de l’Estat i que el Constitucional haurà de fallar definitivament sobre la legislació catalana.
Antecedents: 2013
La fractura hidràulica o fracking és una tècnica per extreure gas o petroli en roques pissarroses que consisteix en perforar un primer pou vertical fins a 5.000 metres de profunditat i un segon en horitzontal, que pot tenir una llargada d’entre un i tres quilòmetres. Per tal d’alliberar els hidrocarburs que estan captius a les roques, s’injecten grans quantitats d’aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics per crear fractures a la roca mare i facilitar la desincrustació del gas (shale gas) o del petroli (shale oil). Es calcula que són necessaris al voltant d’uns 20 milions de litres d’aigua per a cada pou de perforació, que retorna a la superfície contaminada i que s’ha de guardar en unes basses. L’hidrocarbur alliberat surt a la superfície a través del mateix pou per on s'injecta l'aigua. La tècnica té un cost baix i, en teoria, pot aportar nous productors d’energia als productors ja consolidats.
Els opositors a aquesta tècnica d’extracció, consideren el fracking altament contaminant tant pels additius químics que s’empren en la perforació com pel gas metà que s’allibera i pot entrar en contacte amb els aqüífers. No obstant alguns experts addueixen que els riscos no estan tant relacionats amb la tècnica en si, sinó amb les males pràctiques quan s’executa.
Catalunya, territori afectat
A Catalunya, les sol•licituds per a fer investigació de possibles jaciments de shale gas o petroli afecten un ampli territori que s’estén des de la Noguera fins al límit oest de la Garrotxa, pel que geològicament es coneix com a Depressió Central. Amb condicions geològicament adequades s’hi haurien pogut acumular residus orgànics que es podrien haver transformat en hidrocarburs. Els estudis elaborats, però, no semblaven indicar que l’acumulació de residus orgànics atrapats a la roca mare hagués estat suficient i molt menys la necessària per emprendre una inversió tan elevada com és el fractura hidràulica que en comportés la viabilitat econòmica.
Les sol·licituds que es van rebre a partir del 2012 per explorar el subsòl català van generar un moviment contrari a la fractura hidràulica. De forma ràpida es van succeir fets que van posar de manifest el rebuig a la possible obtenció d'hidrocarburs amb aquesta tècnica, tot i que experts com el catedràtic de geologia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, van demanar en aquell moment incipient del procés, evitar l’alarma social. Així per exemple, el desembre de 2012, els consells comarcals d’Osona i de la Garrotxa van sol·licitar una moratòria de les autoritzacions a la Generalitat de Catalunya i es va crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per promoure un debat sobre el futur model energètic del país amb l’objectiu d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils.
En aquells moments també es va generar un debat sobre si els sondejos que es volien efectuar amb ultrasons a través de cates per saber si hi havia hidrocarburs al subsòl català era un pas que després donava permís a la companyia que havia efectuat la prospecció per explotar en exclusiva el recurs, si el trobava, o bé si els permisos només eren d’investigació i el que permetien era anar superant etapes dins la prospecció, que s’iniciaria al cap de tres o quatre anys si els resultats eren positius.
Al gener del 2013 van continuar els posicionaments. Des de la Generalitat, el delegat a les comarques de Girona, Eudald Casadesús (CDC), va tornar a refermar la idea que de moment només s’estava investigant l’aplicació de la tècnica en territori català i que encara no s’havia arribat a autoritzar cap extracció, moment quan s'utilitzaria la tècnica de fracturar la roca. Aquesta afirmació que coincidia amb l’opinió de Marzo que afirmava que el fracking no necessàriament s’havia d’utilitzar en l’etapa d’exploració dels hidrocarburs en el terreny, va ser rebatuda per Jaume Moya (Fòrum l’Espitllera) des de la PAF ja que, per a ell, la fractura hidràulica també s’emprava en les fases de prospecció. Al marge de la controvèrsia, aquell mateix any una setantena d’ajuntaments es van declarar municipis lliures de fracking, entre ells Lleida, Girona, Vic, Olot, Balaguer, Tàrrega o Figueres. En paral·lel els ajuntaments d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa van fer un front comú a Ridaura per demanar més informació sobre els projectes que els afectaven i Unió de Pagesos es va adherir a la PAF perquè consideraven que el fracking afectaria al sòl agrari.
A partir del mes de març de 2013 el Govern català va anar denegant una a una totes les peticions de llicències per utilitzar el fracking al subsòl, decisió aplaudida des de la PAF. Tanmateix es va alertar que el Govern espanyol, al seu torn, era "obertament favorable" al fracking i "imposaria" l'aprovació dels projectes.
Antecedents: 2013
La fractura hidràulica o fracking és una tècnica per extreure gas o petroli en roques pissarroses que consisteix en perforar un primer pou vertical fins a 5.000 metres de profunditat i un segon en horitzontal, que pot tenir una llargada d’entre un i tres quilòmetres. Per tal d’alliberar els hidrocarburs que estan captius a les roques, s’injecten grans quantitats d’aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics per crear fractures a la roca mare i facilitar la desincrustació del gas (shale gas) o del petroli (shale oil). Es calcula que són necessaris al voltant d’uns 20 milions de litres d’aigua per a cada pou de perforació, que retorna a la superfície contaminada i que s’ha de guardar en unes basses. L’hidrocarbur alliberat surt a la superfície a través del mateix pou per on s'injecta l'aigua. La tècnica té un cost baix i, en teoria, pot aportar nous productors d’energia als productors ja consolidats.
Els opositors a aquesta tècnica d’extracció, consideren el fracking altament contaminant tant pels additius químics que s’empren en la perforació com pel gas metà que s’allibera i pot entrar en contacte amb els aqüífers. No obstant alguns experts addueixen que els riscos no estan tant relacionats amb la tècnica en si, sinó amb les males pràctiques quan s’executa.
Catalunya, territori afectat
A Catalunya, les sol•licituds per a fer investigació de possibles jaciments de shale gas o petroli afecten un ampli territori que s’estén des de la Noguera fins al límit oest de la Garrotxa, pel que geològicament es coneix com a Depressió Central. Amb condicions geològicament adequades s’hi haurien pogut acumular residus orgànics que es podrien haver transformat en hidrocarburs. Els estudis elaborats, però, no semblaven indicar que l’acumulació de residus orgànics atrapats a la roca mare hagués estat suficient i molt menys la necessària per emprendre una inversió tan elevada com és el fractura hidràulica que en comportés la viabilitat econòmica.
Les sol·licituds que es van rebre a partir del 2012 per explorar el subsòl català van generar un moviment contrari a la fractura hidràulica. De forma ràpida es van succeir fets que van posar de manifest el rebuig a la possible obtenció d'hidrocarburs amb aquesta tècnica, tot i que experts com el catedràtic de geologia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, van demanar en aquell moment incipient del procés, evitar l’alarma social. Així per exemple, el desembre de 2012, els consells comarcals d’Osona i de la Garrotxa van sol·licitar una moratòria de les autoritzacions a la Generalitat de Catalunya i es va crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per promoure un debat sobre el futur model energètic del país amb l’objectiu d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils.
En aquells moments també es va generar un debat sobre si els sondejos que es volien efectuar amb ultrasons a través de cates per saber si hi havia hidrocarburs al subsòl català era un pas que després donava permís a la companyia que havia efectuat la prospecció per explotar en exclusiva el recurs, si el trobava, o bé si els permisos només eren d’investigació i el que permetien era anar superant etapes dins la prospecció, que s’iniciaria al cap de tres o quatre anys si els resultats eren positius.
Al gener del 2013 van continuar els posicionaments. Des de la Generalitat, el delegat a les comarques de Girona, Eudald Casadesús (CDC), va tornar a refermar la idea que de moment només s’estava investigant l’aplicació de la tècnica en territori català i que encara no s’havia arribat a autoritzar cap extracció, moment quan s'utilitzaria la tècnica de fracturar la roca. Aquesta afirmació que coincidia amb l’opinió de Marzo que afirmava que el fracking no necessàriament s’havia d’utilitzar en l’etapa d’exploració dels hidrocarburs en el terreny, va ser rebatuda per Jaume Moya (Fòrum l’Espitllera) des de la PAF ja que, per a ell, la fractura hidràulica també s’emprava en les fases de prospecció. Al marge de la controvèrsia, aquell mateix any una setantena d’ajuntaments es van declarar municipis lliures de fracking, entre ells Lleida, Girona, Vic, Olot, Balaguer, Tàrrega o Figueres. En paral·lel els ajuntaments d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa van fer un front comú a Ridaura per demanar més informació sobre els projectes que els afectaven i Unió de Pagesos es va adherir a la PAF perquè consideraven que el fracking afectaria al sòl agrari.
A partir del mes de març de 2013 el Govern català va anar denegant una a una totes les peticions de llicències per utilitzar el fracking al subsòl, decisió aplaudida des de la PAF. Tanmateix es va alertar que el Govern espanyol, al seu torn, era "obertament favorable" al fracking i "imposaria" l'aprovació dels projectes.
La Generalitat legisla ambientalment i urbanísticament els permisos
Al juny de 2013, el conseller Santi Vila (CiU), responsable del Departament de Territori i Sostenibilitat, va signar una ordre per incloure en els annexos de la Llei de Prevenció i Control Ambiental d’Activitats que els permisos d’investigació per al fracking estiguessin sotmesos al règim d’autorització i declaració ambiental prèvia. L’objectiu era assegurar que la documentació per a la concessió dels permisos anés acompanyada d’un estudi d’impacte ambiental per tal que l’administració catalana tingués elements per valorar i prevenir els possibles efectes d’aquesta activitat sobre el medi ambient. En cas que la valoració ambiental fos negativa, l’administració ambiental tindria les eines per a prevenir possibles danys, demanar la compensació dels impactes inevitables o denegar el permís en cas que els efectes arribessin a ser crítics o severs.
Al setembre del mateix any, el Govern català va presentar l’ Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica on es deia que el subsòl de Catalunya no reunia les condicions necessàries per emprar aquesta tècnica per a fer aflorar gas i petroli del subsòl. Es constatava que a Catalunya, la massa de roca mare és petita (entre 300 i 400km2) i poc eficient. L’Informe apuntava que a les grans zones extractores on s’empra el fracking la roca mare pot tenir una extensió d’uns 12.000km2 i que, per tant, aquesta tècnica aplicada a Catalunya només permetria extreure l’equivalent a menys d’1 any del consum de gas de tot el país, dada que contrastava amb els estudis elaborats per algunes consultores especialitzades, que situaven l’obtenció de gas en un consum equivalent a 7 anys.
L’any 2014, el DOGC va publicar la Llei d’acompanyament de pressupostos amb una modificació que afectava la normativa urbanística en el sentit de vetar la tecnologia de la fractura hidràulica quan aquesta pogués tenir efectes negatius sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, el paisatge o de tipus socio-econòmic. Aquesta disposició tenia com a objectiu que l’administració catalana tingués nous fonaments legals suficients, aquesta vegada a través de l’urbanisme, per justificar la negativa a atorgar els permisos per aquestes instal·lacions. La disposició també buscava no entrar en competència amb l’Estat espanyol que és qui té la potestat per extreure els recursos energètics. Aquest canvi legislatiu va ser promogut per Convergència i Unió (CiU) i per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i recorregut pel Partir Popular (PP) davant del Consell de Garanties Estatutàries alhora que el Govern d’Espanya al·legava que es vulneraven competències que li són pròpies d’ordenació econòmica i de règim miner. El mateix any, el Tribunal Constitucional va suspendre de forma cautelar la regulació catalana sobre el fracking.
A nivell europeu, la Comissió europea va renunciar a regular l’aplicació de la tècnica del fracking per als estats membres i es va limitar a emetre unes recomanacions de caràcter voluntari. Entre d’altres, es pot destacar la de demanar l’avaluació ambiental estratègica per prevenir, gestionar i reduir els impactes per a la salut humana o bé establir normes clares sobre a on es pot restringir l’activitat de les zones exposades a l’explotació.
A l’espera que el Tribunal Constitucional dicti sentència definitiva
Durant el 2015, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió provisional sobre l’article de la Llei d’acompanyament dels pressupostos, facilitant al Govern català la possibilitat de denegar permisos per motius urbanístics. No obstant encara queda pendent conèixer la sentència definitiva sobre aquest tema.
Així, per tant cal esperar que el Constitucional dicti la sentència definitiva sobre la regulació catalana per tal de poder emprendre noves actuacions legislatives.
A finals d’any es va saber que el Ministeri d’Indústria del Govern d’Espanya havia autoritzat el desestiment de les sol·licituds d’investigació requerit per l’empresa Frontera Energy per 6 permisos d’investigació, 4 dels quals afectaven Aragó i Catalunya
Més informació:
Recomendación de la Comisión, de 22 de enero de 2014, relativa a unos principios mínimos para la explotaración y producción de hidrocarburos (como el gas de esquisto) utilizando la fracturación hidràulica de alto volumen (2014/70/UE)
Llei de prevenció i control ambiental d'activitats
https://aturemfracking.wordpress.com/
Al juny de 2013, el conseller Santi Vila (CiU), responsable del Departament de Territori i Sostenibilitat, va signar una ordre per incloure en els annexos de la Llei de Prevenció i Control Ambiental d’Activitats que els permisos d’investigació per al fracking estiguessin sotmesos al règim d’autorització i declaració ambiental prèvia. L’objectiu era assegurar que la documentació per a la concessió dels permisos anés acompanyada d’un estudi d’impacte ambiental per tal que l’administració catalana tingués elements per valorar i prevenir els possibles efectes d’aquesta activitat sobre el medi ambient. En cas que la valoració ambiental fos negativa, l’administració ambiental tindria les eines per a prevenir possibles danys, demanar la compensació dels impactes inevitables o denegar el permís en cas que els efectes arribessin a ser crítics o severs.
Al setembre del mateix any, el Govern català va presentar l’ Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica on es deia que el subsòl de Catalunya no reunia les condicions necessàries per emprar aquesta tècnica per a fer aflorar gas i petroli del subsòl. Es constatava que a Catalunya, la massa de roca mare és petita (entre 300 i 400km2) i poc eficient. L’Informe apuntava que a les grans zones extractores on s’empra el fracking la roca mare pot tenir una extensió d’uns 12.000km2 i que, per tant, aquesta tècnica aplicada a Catalunya només permetria extreure l’equivalent a menys d’1 any del consum de gas de tot el país, dada que contrastava amb els estudis elaborats per algunes consultores especialitzades, que situaven l’obtenció de gas en un consum equivalent a 7 anys.
L’any 2014, el DOGC va publicar la Llei d’acompanyament de pressupostos amb una modificació que afectava la normativa urbanística en el sentit de vetar la tecnologia de la fractura hidràulica quan aquesta pogués tenir efectes negatius sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, el paisatge o de tipus socio-econòmic. Aquesta disposició tenia com a objectiu que l’administració catalana tingués nous fonaments legals suficients, aquesta vegada a través de l’urbanisme, per justificar la negativa a atorgar els permisos per aquestes instal·lacions. La disposició també buscava no entrar en competència amb l’Estat espanyol que és qui té la potestat per extreure els recursos energètics. Aquest canvi legislatiu va ser promogut per Convergència i Unió (CiU) i per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i recorregut pel Partir Popular (PP) davant del Consell de Garanties Estatutàries alhora que el Govern d’Espanya al·legava que es vulneraven competències que li són pròpies d’ordenació econòmica i de règim miner. El mateix any, el Tribunal Constitucional va suspendre de forma cautelar la regulació catalana sobre el fracking.
A nivell europeu, la Comissió europea va renunciar a regular l’aplicació de la tècnica del fracking per als estats membres i es va limitar a emetre unes recomanacions de caràcter voluntari. Entre d’altres, es pot destacar la de demanar l’avaluació ambiental estratègica per prevenir, gestionar i reduir els impactes per a la salut humana o bé establir normes clares sobre a on es pot restringir l’activitat de les zones exposades a l’explotació.
A l’espera que el Tribunal Constitucional dicti sentència definitiva
Durant el 2015, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió provisional sobre l’article de la Llei d’acompanyament dels pressupostos, facilitant al Govern català la possibilitat de denegar permisos per motius urbanístics. No obstant encara queda pendent conèixer la sentència definitiva sobre aquest tema.
Així, per tant cal esperar que el Constitucional dicti la sentència definitiva sobre la regulació catalana per tal de poder emprendre noves actuacions legislatives.
A finals d’any es va saber que el Ministeri d’Indústria del Govern d’Espanya havia autoritzat el desestiment de les sol·licituds d’investigació requerit per l’empresa Frontera Energy per 6 permisos d’investigació, 4 dels quals afectaven Aragó i Catalunya
Més informació:
Recomendación de la Comisión, de 22 de enero de 2014, relativa a unos principios mínimos para la explotaración y producción de hidrocarburos (como el gas de esquisto) utilizando la fracturación hidràulica de alto volumen (2014/70/UE)
Llei de prevenció i control ambiental d'activitats
https://aturemfracking.wordpress.com/
