Dimecres 20 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PROJECTE PHOENIX (BAGES)
Irene Navarro
Actualitzat a 23/12/2015La primera fase del projecte Phoenix de l’empresa minera Iberpotash continua avançant. Alhora que preveu la inversió de 600 milions per reestructurar l'activitat minera i s’inicia la redacció del Pla Director urbanístic de la minera del Bages, Iberpotash acumula diversos recursos per presumptes delictes urbanístics, d’afectació als recursos naturals i prevaricació ambiental.
Antecedents: 2013
La conca potàssica catalana representa un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comuna) i la silvita (potassa, utilitzada com a fertilitzant), formades fa uns 37 milions d’anys durant l’orogènia alpina que va donar origen als Pirineus. Aquesta conca potàssica s’ha de contextualitzar dins del conjunt de materials evaporítics que es van dipositar a la conca de l’Ebre durant l’Eocè superior quan aquesta constituïa un mar interior. Els successius plegaments del terreny van donar origen a dos anticlinals -el de Cardona i el de Súria-Balsareny- que faciliten l’explotació minera dels materials potàssics en aquests àmbits.
La mineria potàssica es va iniciar a Súria l’any 1925 de la mà de l’empresa Mineria Potàssica de Súria (filial de Solvay) per a explotar el jaciment de clorur potàssic que existeix al sud de la falla del Tordell, en el límit nord-est de l’anticlinal. L’any 1972 es va crear Potasas del Llobregat per a explotar el jaciment de Mina Vilafruns a Balsareny, que porta associada una planta de tractament al municipi de Sallent.
El sector de la mineria va patir una greu crisi a partir dels anys vuitanta. El 1982 l’Estat va adquirir Mineria Potàssica de Súria i el 1991 Potasas del Llobregat, per tal de formar el conglomerat públic del Grupo Potasas. L’any 1998 Israel Chemicals Limited (ICL) va adquirir el Grupo Potasas i va formar Iberpotash, deixant aquesta companyia dins la seva filial Dead SeaWorks (DSW). ICL és líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics i se situa en la sisena posició mundial en producció de potassa.
Actualment es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: la mina Cabanasses de Súria (a 600 metres de profunditat, que explota el jaciment situat al nord de la falla del Tordell) i la mina Vilafruns, a Balsareny (que explota el jaciment situat al sud de la falla).
Impacte ambiental de l’activitat minera
L’activitat minera en aquesta zona del Bages ha portat associats importants impactes ambientals, el més visible del qual són els runams de residus salins, com els de Vilafruns a Balsareny, el del Fusteret a Súria o els de la Botjosa i del Cogulló a Sallent. Aquest últim es calcula que conté 40 milions de tones de residus que ocupen 35 hectàrees i és el que té actualment un creixement més intens, d’1,5 milions de tones anuals (CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT). Altres runams, com els de les Cabanasses a Súria, van ser coberts amb terra. En total, en aquestes runes, s’estima que hi han uns 70 milions de residus salins que ocupen unes 100 hectàrees de terreny. En el conjunt del Bages es genera un volum de residus salins anual equivalent a tota la resta de residus de Catalunya.
També han existit problemes d’estabilitat dels terrenys, com els originats per la mina de potassa Enrique, tancada el 1977, que va provocar el desallotjament del BARRI DE L’ESTACIÓ DE SALLENT.
Finalment, una altra afectació ambiental molt rellevant derivada d’aquesta activitat és la salinització dels aqüífers per efecte dels runams salins. Aquesta salinització està provocada per la lixiviació dels residus salins, fet que provoca greus efectes sobre la vegetació i la fauna i la potabilització de l’aigua de tota la conca del Llobregat i el Cardener. Per lluitar contra aquest problema, l’any 1988 es va construir un col•lector de salmorres (salmoducte) entre Sallent i Súria i Abrera, on hi ha la potabilitzadora del Llobregat. Els continuats vessaments del col•lector provocats pel seu deteriorament van portar el Govern de la Generalitat a proposar, l’any 2009, la construcció d’un nou col•lector que, finalment, ha estat ajornat per la crisi econòmica.
Aquests importants problemes ambientals han generat plataformes ciutadanes que denuncien la greu afectació de l’activitat minera al Bages i la suposada permissivitat de l’administració. Les dues principals són MontSalat -plataforma cívica per a la dessalinització del Bages creada al 1997- i Prou Sal -constituïda al 2007 amb seu a Sallent i que centra la seva lluita, entre d’altres aspectes, en l’oposició a l’ampliació del runam Cogulló-.
El projecte Phoenix
A finals d’abril de 2011 el conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, va presentar un ambiciós pla de reestructuració de la seva activitat al Bages anomenat projecte Phoenix. Aquest projecte preveia la inversió de 600 milions d’euros fins al 2020 a les seves instal•lacions de Súria i Sallent.
Aquest pla contemplava dues fases. La primera fase, fins al 2014, on es preveia l’ampliació de la planta de tractament de potassa a Súria i l’augment de la seva capacitat de compactació per elaborar potassa granular, de demanda creixent en el mercat mundial. També implicava la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic, que actualment s'emmagatzema en els runams, de manera que es poguessin comercialitzar nous productes obtinguts del tractament d'aquesta sal, com la sal vacuum (sal cristal•litzada al buit per emprar a la cuina o com a descalcificador) o la potassa industrial, així com altres en el futur. L’objectiu d’aquesta planta era el d’eliminar cada any 3 milions de tones dels runams salins dels 70 milions que es concentren entre Sallent i Súria.
En l'àmbit extractiu, en la primera fase es preveia concentrar la producció a la mina de Cabanasses, que incorporaria una rampa de cinc quilòmetres per connectar directament la mina amb la planta de tractament, evitant així el pas de camions pel centre de Súria. La mina de Vilafruns, a Balsareny, es preveia que deixés de funcionar en pocs anys, tancant també les instal•lacions associades de Sallent. Aquest tancament era previst que afectés a 260 treballadors.
La segona fase suposava augmentar la producció a la mina de Cabanasses de Súria fins a 1,1 milions de tones de clorur potàssic anuals, de les quals 630.000 serien de potassa granular i 50.000 de potassa blanca industrial, així com 1,5 milions de tones de sal a partir dels residus. Aquest augment de capacitat es fonamentava en estudis geològics realitzats per l’empresa durant el 2008 que van confirmar la presència de mineral en quantitat suficient per a una producció continuada durant 50 anys. Aquesta fase estava condicionada a l’arribada d’un ramal d’ample internacional des de Súria fins al CORREDOR MEDITERRANI ja que el 70% de l’activitat es dedica a l’exportació i l’empresa disposa d’una terminal específica al PORT DE BARCELONA.
També estava prevista, en aquesta segona fase, la creació d’un centre logístic lligat al transport ferroviari als terrenys del pla de Tossa de Callús, de 83 hectàrees, propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Tanmateix, en aquell moment mancava encara aprovar el planejament urbanístic de la zona (PAUM DE CALLÚS).
Inicis del projecte Phoenix
El 16 de gener de 2012 es va posar la primera pedra per la futura planta de cristal•lització de clorur sòdic de Súria, s’iniciava, així, la primera fase del projecte Phoenix, amb un pressupost de 70 milions d’euros i una inversió logística associada de 10 milions d’euros. El 18 de setembre del mateix any, Iberpotash va presentar el projecte d’ampliació del runam salí del Cogulló a Sallent per tal de traslladar-hi els residus acumulats al runam de la Botjosa i poder aprofitar aquest espai alliberat pel futur polígon industrial tal i com preveia el POUM DE SALLENT. Aquest anunci va tenir l’oposició de la plataforma Prou Sal, al considerar que l’ampliació del Cogulló impossibilitava la seva impermeabilització i el control del filtratge de lixiviats salins a la conca del Llobregat. Iberpotash va anunciar, també, la possible construcció d’un auditori amb finalitats divulgatives a una de les galeries.
El mes següent, el 19 d’octubre de 2012, Iberpotash va iniciar la construcció de la rampa minera de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat, entre la mina de les Cabanasses, al nord de Súria, i la planta de tractament de potassa, al sud del municipi, travessant la falla del Tordell. Aquesta ramp havia de permetre transportar 110 tones de material a l’hora, estalviant el pas dels 110 camions que fan aquest trajecte diàriament.
La mateixa setmana, el 21 d’octubre de 2012, Iberpotash i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van signar un conveni mitjançant el qual aquest últim es comprometia a redactar el projecte de tercer rail entre el nus de Castellbisbal del corredor mediterrani i Súria, aprofitant la via existent dels FGC. La intenció d’Iberpotash era que aquesta via estigués operativa al 2020, dins de la segona fase del projecte Phoenix.
Desenvolupament del projecte Phoenix
El 14 de gener de 2013 el DTES va ordenar la paralització de les obres de la rampa de Súria al no tenir la llicència d’obres preceptiva. L’informe tècnic del DTES reconeixia, també, que s’havien perforat 300 metres de túnel tot i que la modificació del planejament no estava aprovada definitivament, fet que podia comportar una infracció urbanística molt greu.
Per la seva banda, el 16 de gener, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Generalitat requerir a Ibepotash un Pla de restauració ambiental de l’activitat minera a Súria i Sallent amb l’horitzó de 2035. Aquest requeriment es fonamenta en una sentència del mateix tribunal, de novembre del 2011, on s’estimava parcialment la denúncia presentada per un veí de Sallent contra la Generalitat per l’atorgament de l’autorització ambiental a Iberpotash. També s’establia la necessitat d’augmentar la fiança pels possibles incompliments de la companyia.
El 22 de gener, finalment, l’empresa Iberpotash va decidir aturar les obres de la rampa minera de Súria tal i com havia ordenat el DTES però les va reprendre un cop aclarit el tema de les autoritzacions pendents.
Al llarg de 2013 el Projecte Phoenix estava pendent de l’autorització ambiental i l’aprovació, per part de la Direcció General de Mines de la Generalitat, del projecte per augmentar la capacitat de la planta de tractament de potassa, que produeix potassa granular. La planta havia de permetre incrementar de 2 a 3 milions les tones de sal que s’extreuen de la mina. L’autorització ambiental va arribar amb la resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat aprovada el 4 de març de 2014. L’autorització substantiva va suposar que la Generalitat donava llum verda definitivament a la modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, projecte inclòs a la primera fase del Pla Phoenix, que compta amb una inversió directa de 180 milions d’euros per part d’ICL, multinacional matriu de d’Iberpotash. Aquesta inversió s'afegeix als 100 milions d'euros anunciats el passat mes de desembre de 2013, per a la construcció d'una nova terminal de càrrega per a vaixells de gran tonatge al Port de Barcelona.
La resolució positiva va arribar un mes després de l'aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental de la primera fase del pla Phoenix per part de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que va tenir en compte els efectes acumulatius del projecte amb un balanç ambiental que manifesta la compatibilitat del projecte amb el seu entorn. Amb la construcció de la rampa d’extracció de la mina de Cabanasses, es preveia suprimir el pas de 550 camins pel mig del terme municipal de Súria, i també la disminució del 39% d’abocament d’aigües, estalviant 40.000 m3 anuals en el consum d’aigua del riu. Es previst que la nova planta de sal vacuum, produeixi 750.000 tones anuals de sal de més alta qualitat destinada a la industria electroquímica més exigent.
Antecedents: 2013
La conca potàssica catalana representa un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comuna) i la silvita (potassa, utilitzada com a fertilitzant), formades fa uns 37 milions d’anys durant l’orogènia alpina que va donar origen als Pirineus. Aquesta conca potàssica s’ha de contextualitzar dins del conjunt de materials evaporítics que es van dipositar a la conca de l’Ebre durant l’Eocè superior quan aquesta constituïa un mar interior. Els successius plegaments del terreny van donar origen a dos anticlinals -el de Cardona i el de Súria-Balsareny- que faciliten l’explotació minera dels materials potàssics en aquests àmbits.
La mineria potàssica es va iniciar a Súria l’any 1925 de la mà de l’empresa Mineria Potàssica de Súria (filial de Solvay) per a explotar el jaciment de clorur potàssic que existeix al sud de la falla del Tordell, en el límit nord-est de l’anticlinal. L’any 1972 es va crear Potasas del Llobregat per a explotar el jaciment de Mina Vilafruns a Balsareny, que porta associada una planta de tractament al municipi de Sallent.
El sector de la mineria va patir una greu crisi a partir dels anys vuitanta. El 1982 l’Estat va adquirir Mineria Potàssica de Súria i el 1991 Potasas del Llobregat, per tal de formar el conglomerat públic del Grupo Potasas. L’any 1998 Israel Chemicals Limited (ICL) va adquirir el Grupo Potasas i va formar Iberpotash, deixant aquesta companyia dins la seva filial Dead SeaWorks (DSW). ICL és líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics i se situa en la sisena posició mundial en producció de potassa.
Actualment es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: la mina Cabanasses de Súria (a 600 metres de profunditat, que explota el jaciment situat al nord de la falla del Tordell) i la mina Vilafruns, a Balsareny (que explota el jaciment situat al sud de la falla).
Impacte ambiental de l’activitat minera
L’activitat minera en aquesta zona del Bages ha portat associats importants impactes ambientals, el més visible del qual són els runams de residus salins, com els de Vilafruns a Balsareny, el del Fusteret a Súria o els de la Botjosa i del Cogulló a Sallent. Aquest últim es calcula que conté 40 milions de tones de residus que ocupen 35 hectàrees i és el que té actualment un creixement més intens, d’1,5 milions de tones anuals (CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT). Altres runams, com els de les Cabanasses a Súria, van ser coberts amb terra. En total, en aquestes runes, s’estima que hi han uns 70 milions de residus salins que ocupen unes 100 hectàrees de terreny. En el conjunt del Bages es genera un volum de residus salins anual equivalent a tota la resta de residus de Catalunya.
També han existit problemes d’estabilitat dels terrenys, com els originats per la mina de potassa Enrique, tancada el 1977, que va provocar el desallotjament del BARRI DE L’ESTACIÓ DE SALLENT.
Finalment, una altra afectació ambiental molt rellevant derivada d’aquesta activitat és la salinització dels aqüífers per efecte dels runams salins. Aquesta salinització està provocada per la lixiviació dels residus salins, fet que provoca greus efectes sobre la vegetació i la fauna i la potabilització de l’aigua de tota la conca del Llobregat i el Cardener. Per lluitar contra aquest problema, l’any 1988 es va construir un col•lector de salmorres (salmoducte) entre Sallent i Súria i Abrera, on hi ha la potabilitzadora del Llobregat. Els continuats vessaments del col•lector provocats pel seu deteriorament van portar el Govern de la Generalitat a proposar, l’any 2009, la construcció d’un nou col•lector que, finalment, ha estat ajornat per la crisi econòmica.
Aquests importants problemes ambientals han generat plataformes ciutadanes que denuncien la greu afectació de l’activitat minera al Bages i la suposada permissivitat de l’administració. Les dues principals són MontSalat -plataforma cívica per a la dessalinització del Bages creada al 1997- i Prou Sal -constituïda al 2007 amb seu a Sallent i que centra la seva lluita, entre d’altres aspectes, en l’oposició a l’ampliació del runam Cogulló-.
El projecte Phoenix
A finals d’abril de 2011 el conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, va presentar un ambiciós pla de reestructuració de la seva activitat al Bages anomenat projecte Phoenix. Aquest projecte preveia la inversió de 600 milions d’euros fins al 2020 a les seves instal•lacions de Súria i Sallent.
Aquest pla contemplava dues fases. La primera fase, fins al 2014, on es preveia l’ampliació de la planta de tractament de potassa a Súria i l’augment de la seva capacitat de compactació per elaborar potassa granular, de demanda creixent en el mercat mundial. També implicava la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic, que actualment s'emmagatzema en els runams, de manera que es poguessin comercialitzar nous productes obtinguts del tractament d'aquesta sal, com la sal vacuum (sal cristal•litzada al buit per emprar a la cuina o com a descalcificador) o la potassa industrial, així com altres en el futur. L’objectiu d’aquesta planta era el d’eliminar cada any 3 milions de tones dels runams salins dels 70 milions que es concentren entre Sallent i Súria.
En l'àmbit extractiu, en la primera fase es preveia concentrar la producció a la mina de Cabanasses, que incorporaria una rampa de cinc quilòmetres per connectar directament la mina amb la planta de tractament, evitant així el pas de camions pel centre de Súria. La mina de Vilafruns, a Balsareny, es preveia que deixés de funcionar en pocs anys, tancant també les instal•lacions associades de Sallent. Aquest tancament era previst que afectés a 260 treballadors.
La segona fase suposava augmentar la producció a la mina de Cabanasses de Súria fins a 1,1 milions de tones de clorur potàssic anuals, de les quals 630.000 serien de potassa granular i 50.000 de potassa blanca industrial, així com 1,5 milions de tones de sal a partir dels residus. Aquest augment de capacitat es fonamentava en estudis geològics realitzats per l’empresa durant el 2008 que van confirmar la presència de mineral en quantitat suficient per a una producció continuada durant 50 anys. Aquesta fase estava condicionada a l’arribada d’un ramal d’ample internacional des de Súria fins al CORREDOR MEDITERRANI ja que el 70% de l’activitat es dedica a l’exportació i l’empresa disposa d’una terminal específica al PORT DE BARCELONA.
També estava prevista, en aquesta segona fase, la creació d’un centre logístic lligat al transport ferroviari als terrenys del pla de Tossa de Callús, de 83 hectàrees, propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Tanmateix, en aquell moment mancava encara aprovar el planejament urbanístic de la zona (PAUM DE CALLÚS).
Inicis del projecte Phoenix
El 16 de gener de 2012 es va posar la primera pedra per la futura planta de cristal•lització de clorur sòdic de Súria, s’iniciava, així, la primera fase del projecte Phoenix, amb un pressupost de 70 milions d’euros i una inversió logística associada de 10 milions d’euros. El 18 de setembre del mateix any, Iberpotash va presentar el projecte d’ampliació del runam salí del Cogulló a Sallent per tal de traslladar-hi els residus acumulats al runam de la Botjosa i poder aprofitar aquest espai alliberat pel futur polígon industrial tal i com preveia el POUM DE SALLENT. Aquest anunci va tenir l’oposició de la plataforma Prou Sal, al considerar que l’ampliació del Cogulló impossibilitava la seva impermeabilització i el control del filtratge de lixiviats salins a la conca del Llobregat. Iberpotash va anunciar, també, la possible construcció d’un auditori amb finalitats divulgatives a una de les galeries.
El mes següent, el 19 d’octubre de 2012, Iberpotash va iniciar la construcció de la rampa minera de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat, entre la mina de les Cabanasses, al nord de Súria, i la planta de tractament de potassa, al sud del municipi, travessant la falla del Tordell. Aquesta ramp havia de permetre transportar 110 tones de material a l’hora, estalviant el pas dels 110 camions que fan aquest trajecte diàriament.
La mateixa setmana, el 21 d’octubre de 2012, Iberpotash i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van signar un conveni mitjançant el qual aquest últim es comprometia a redactar el projecte de tercer rail entre el nus de Castellbisbal del corredor mediterrani i Súria, aprofitant la via existent dels FGC. La intenció d’Iberpotash era que aquesta via estigués operativa al 2020, dins de la segona fase del projecte Phoenix.
Desenvolupament del projecte Phoenix
El 14 de gener de 2013 el DTES va ordenar la paralització de les obres de la rampa de Súria al no tenir la llicència d’obres preceptiva. L’informe tècnic del DTES reconeixia, també, que s’havien perforat 300 metres de túnel tot i que la modificació del planejament no estava aprovada definitivament, fet que podia comportar una infracció urbanística molt greu.
Per la seva banda, el 16 de gener, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Generalitat requerir a Ibepotash un Pla de restauració ambiental de l’activitat minera a Súria i Sallent amb l’horitzó de 2035. Aquest requeriment es fonamenta en una sentència del mateix tribunal, de novembre del 2011, on s’estimava parcialment la denúncia presentada per un veí de Sallent contra la Generalitat per l’atorgament de l’autorització ambiental a Iberpotash. També s’establia la necessitat d’augmentar la fiança pels possibles incompliments de la companyia.
El 22 de gener, finalment, l’empresa Iberpotash va decidir aturar les obres de la rampa minera de Súria tal i com havia ordenat el DTES però les va reprendre un cop aclarit el tema de les autoritzacions pendents.
Al llarg de 2013 el Projecte Phoenix estava pendent de l’autorització ambiental i l’aprovació, per part de la Direcció General de Mines de la Generalitat, del projecte per augmentar la capacitat de la planta de tractament de potassa, que produeix potassa granular. La planta havia de permetre incrementar de 2 a 3 milions les tones de sal que s’extreuen de la mina. L’autorització ambiental va arribar amb la resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat aprovada el 4 de març de 2014. L’autorització substantiva va suposar que la Generalitat donava llum verda definitivament a la modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, projecte inclòs a la primera fase del Pla Phoenix, que compta amb una inversió directa de 180 milions d’euros per part d’ICL, multinacional matriu de d’Iberpotash. Aquesta inversió s'afegeix als 100 milions d'euros anunciats el passat mes de desembre de 2013, per a la construcció d'una nova terminal de càrrega per a vaixells de gran tonatge al Port de Barcelona.
La resolució positiva va arribar un mes després de l'aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental de la primera fase del pla Phoenix per part de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que va tenir en compte els efectes acumulatius del projecte amb un balanç ambiental que manifesta la compatibilitat del projecte amb el seu entorn. Amb la construcció de la rampa d’extracció de la mina de Cabanasses, es preveia suprimir el pas de 550 camins pel mig del terme municipal de Súria, i també la disminució del 39% d’abocament d’aigües, estalviant 40.000 m3 anuals en el consum d’aigua del riu. Es previst que la nova planta de sal vacuum, produeixi 750.000 tones anuals de sal de més alta qualitat destinada a la industria electroquímica més exigent.
Denuncies a Iberpotash
L’endemà de l’anunci de l’inici de la construcció de la rampa minera de Súria, la plataforma MontSalat va presentar cinc denúncies davant de l’Ajuntament de Súria i el Servei de Protecció del la Legalitat Urbanística del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). Demanaven la paralització de la construcció de la rampa per incompliment de la normativa urbanística fonamentada en el fet que el Pla especial urbanístic (PEU) per a construir-la no havia completat la seva tramitació, concretament només havia estat aprovat inicialment per l’Ajuntament de Súria a data de 20 d’abril de 2012 d’aquell any. Per part de l’empresa es va respondre que comptaven amb l’autorització de la Direcció d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i que el PEU havia d’estar tramitat quan comencés el procés d’extracció de la potassa.
El novembre del mateix any, es va donar a conèixer un estudi elaborat per Estudis Ramon Folch (ERF), encarregat per la patronal salina estatal Afasal, on es feia una anàlisi dels impactes ambientals actuals i futurs de la mineria potàssica del Bages. En aquest treball es considerava que el projecte Phoenix no solucionava el problema dels residus salins al Bages sinó que els duplicava a l’horitzó de l’any 2075 i que no es preveia la seva restauració pels runams existents. També especificava que, per tal de pal•liar els efectes de la mineria, l’ACA en el transcurs dels darrers 30 anys havia efectuat una inversió de prop de 200 MEUR -amb el conjunt d’actuacions portades a terme per minimitzar la incidència dels runams salins a la comarca del Bages- als quals calia afegir uns 97 milions del nou col•lector de salmorres.
En aquest sentit, la patronal Afasal, formada per un total de vint empreses, va anunciar a mitjans desembre de 2012 la interposició d’una denúncia davant de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) al considerar que Iberpotash estava realitzant pràctiques de dumping ambiental. Ho fonamentaven en la inversió pública realitzada per la Generalitat -que en el cas de resta de fabricants podria suposar entre un 0,5 i un 3% del preu de venda- i en el fet que les fiances dipositades per cobrir possibles danys, tal com demana la normativa de la Unió Europea, només suposaven el 2,5% del cost de la restauració. Per part d’Iberpotash es va assegurar que complien la normativa vigent i es va atribuir l’alarma social generada a una qüestió de guerra comercial ja que el projecte Phoenix podia representar que Iberpotash concentrés el 75% de la producció estatal de sals cristal•lines en declivi a d’altres parts de l’Estat.
Al febrer de 2013, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es va personar com a acusació popular a la denúncia contra l'Alcalde de Súria, Josep Maria Canudas (Convergència i Unió, CiU), per un presumpte delicte de prevaricació comès des d'aquest Ajuntament. La decisió va ser presa després de tenir coneixement de la incoació de les diligències prèvies. De l'examen exhaustiu dels expedients administratius corresponents a les obres de la rampa de la mina de Cabanasses, es va despendre que l'actuació de diverses autoritats i funcionaris de l'Ajuntament de Súria podria ser constitutiva de diversos delictes de prevaricació ambiental. Per tal efecte, El jutge va imputar l'alcalde Josep Maria Canudas (CIU), els tinents d'alcaldes Joan Castellà i Carme Besa (CIU), Àngel López (ERC) i Miquel Caelles (AIS), així com el secretari i l'arquitecte municipal.
Amb aquesta personació com a acusació popular contra l'Ajuntament de Súria, la CUP volia posar de relleu el seu màxim interès en que la llei es compleixi tant pel que fa tant als tràmits administratius d'obligat compliment per a tothom, com a la preservació del medi ambient. Per aquest motiu, la formació política va anunciar que estudiaria els, segons ells, incompliments recurrents de l'empresa Iberpotash i la seva falta de respecte a les autoritzacions administratives i a les regulacions en matèria mediambiental, darrerament confirmades mitjançant diverses resolucions i sentències entre les quals cal destacar la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del mes de gener de 2013, després d'una denúncia d'un ciutadà de Sallent.
Al novembre de 2013, el jutjat d'instrucció número 2 de Manresa va acordar el sobreseïment provisional i arxiu de la denúncia presentada contra els membres de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Súria, el secretari municipal i l'arquitecte municipal, en relació amb la tramitació administrativa de les obres de la rampa de la mina de Cabanasses, "en no haver quedat degudament justificada la perpetració de cap il•lícit penal". Per tant, la resolució judicial va donar la raó al posicionament del govern municipal de Súria, que en un comunicat del 14 de febrer de 2013 remarcava, que la tramitació administrativa de la pista forestal i el seu posterior Pla Especial Urbanístic, en l'àmbit propi de les competències municipals, s'havia portat a terme "d'acord amb les exigències de la vigent normativa urbanística".
Al gener de 2014, el Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa va tornar a imputar tota la junta de govern de l'Ajuntament de Súria, inclòs l'alcalde, el secretari i l'arquitecte municipal per la llicència que van atorgar a Iberpotash per a que obrís una pista forestal i construís una plataforma de 2.750 metres quadrats com a pas previ per a la construcció d'una rampa de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat a la mina de Cabanasses, dins el projecte Phoenix, donat que no estava aprovat el pla especial urbanístic que ho permetés. Iberpotash va començar els treballs de la mina de Cabanasses el setembre de 2012, abans de tenir tota la planificació, fet que va provocar que el Departament de Territori de la Generalitat paralitzés les obres fins que no estigués aprovat el pla especial urbanístic que legalitzés el camí de pas, que es va aprovar de forma provisional el mes de febrer de 2013. Aquesta nova imputació, que va recuperar els motius d’anteriors imputacions, responia a un canvi de criteri del jutge que portava el cas en resposta al recurs que va presentar la CUP a l'arxivament de la denúncia.
L’abril de 2015, el cas continuava obert, afegint-se nous imputats. El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa, va resoldre imputar Josep P. C., secretari accidental municipal del ple de Súria del gener de 2012, en què es va aprovar la llicència d'obres majors perquè l'empresa Iberpotash pogués obrir una pista forestal d'accés a la rampa minera sense disposar del pla urbanístic corresponent. Aquesta nova imputació es va sumar a les set que ja es van fer a principis del 2014. El Fiscal va considerar així que hi havia hagut indicis per considerar que es va cometre un delicte continuat sobre l'ordenació del territori.
Imputacions per delicte ambiental
Al desembre de 2014, la titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa, va dictar sentència reconeixement la contaminació de la comarca amb residus sòlids procedents de les mines de Súria, administrades per Iberpotash. La sentència deriva de la denúncia interposada per part d’un veí i el col•lectiu ecologista l’Alzina (integrat a la plataforma Montsalat), on s’acusava Iberpotash de contaminar la conca del riu Llobregat i salinitzar la major part del aqüífers de les comarques interiors de Catalunya, afectant especialment la conurbació de Barcelona. La sentencia va resoldre condemnar tres directius de l’empresa a dos anys de presó cadascun, i a la companyia a pagar una indemnització com a responsable civil subsidiària i a paralitzar els vessaments salins. A més també se’ls va exigir dur a terme totes les mesures de restauració necessàries per preservar i mantenir l’equilibri ecològic pertorbat, així com fer front al cost econòmic de la recuperació ecològica que suposi el retorn dels valors de salinitat en condicions naturals dels aqüífers afectats.
Paral•lelament, el novembre de 2014, la CUP de Sallent va presentar una querella per una possible afectació ambiental provocada per filtracions de residus salins a aigües de domini públic derivades de l’activitat extractiva de l’empresa Iberpotash. Segons els denunciants, les filtracions podrien ser causants d’una afectació negativa als ecosistemes i recursos hídrics pròxims, provocant una salinitizació dels aqüífers i de la conca del Llobregat, que abasta la conurbació de Barcelona.
A principis de juny de 2015, el jutjat d’instrucció número 5 de Manresa va decidir acceptar la querella, i imputar l’empresa Iberpotash, dos dels seus directius, José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat de la companyia en el moment de la querella, i Lluís Fàbregas, director general de medi ambient d’Iberpotash, i tres alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Maria Assumpta Farran, directora general de la Direcció General de Qualitat Ambienta, i Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i per un de prevaricació ambiental. Pel que fa a aquest darrer, el jutge va considerar que de la querella es desprenia la presumpte comissió del delicte per una possible concessió de llicències il•legals, així com per la hipotètica realització d'informes favorables a la seva concessió, tot i sabent que s'incorria en una possible vulneració de la normativa. També, segons l'escrit judicial, per permetre presumptament la continuació de l'activitat minera d'Iberpotash, sense que suposadament l'empresa superés alguns tràmits i controls administratius exigits per la legislació. El departament de Territori i Sostenibilitat va anunciar que estudiaria la possibilitat de presentar recurs contra l'auto judicial, expressant la seva sorpresa perquè el jutjat hagués pres determinades mesures legals sense haver efectuat abans cap diligència prèvia.
Durant la mateixa setmana es va saber que la Comissió Europea (CE) va enviar una carta a l’Estat espanyol per la gestió de les mines del Bages gestionades per Iberpotash. Aquesta comunicació ja es va iniciar al juliol de 2014, un la CE ja va enviar una missiva a l’executiu estatal degut a la sospita que es podria haver incomplerta la legislació marc europea en matèria de gstió de residus miners a Sallent i Súria. A finals del mes de setembre del mateix any, la CE va enviar una carta addicional donat l’incompliment de la legislació d’aigües.
Les acusacions per delicte ambiental a Iberpotash venen de lluny. Ja el 1997 el col•lectiu ecologista l’Alzina i algunes persones a títol individual, van presentar al Fiscal de Medi Ambient del TSJC una denúncia per salinització d’aigües de l’entorn dels runams salins de Súria, Sallent i Balsareny. En aquell moment van ser imputats els directius de l’aleshores empresa minera Suria-K – Potassas del Llobregat, que gestionava l’explotació i que temps després passaria a anomenar-se Iberpotash. La investigació d’aquest cas, que es va dur a terme entre els anys 1999 i 2000 per part de la unitat especialitzada en medi ambient dels Mossos d’Esquadra, va corroborar l’existència d’aigües intensament salinitzades, a més de trobar un alt contingut en potassi i compostos orgànics volàtils procedents de les barreges comercials que s’usen a les plantes de tractament de mineral a Sallent i Súria. Acabada la investigació, el cas es va traslladar al jutjat de Manresa per la seva instrucció, sol•licitant-se l’aturada dels abocaments de residus salins als runams com a mesura cautelar. Mesura que no es va arribar a complir. Temps després, al 2004, el col•lectiu l’Alzina, va interposar una querella que li va permetre exercir l’acció popular per contribuir a aclarir el cas. No vas ser fins a principis de 2012 que es va arribar a la fase de conclusions de cadascuna de les parts.
El projecte Phoenix continua el seu desenvolupament
A mitjan 2015 ja estava en marxa la primera fase del projecte, amb l’ampliació de la planta de tractament de potassa de Súria, i estava pendent la redacció d’un Pla director urbanístic per garantir la connexió ferroviària i ordenar les noves zones d’activitat econòmica. El desenvolupament del pla Phoenix preveu també l’augment de producció en 250.000 tones anuals de potassa i la incorporació d’altres productes com la mena magnèsica i la potassa blanca a la producció. L’any 2018 hi ha la previsió de finalització de totes les obres.
Inici del Pla Director Urbanístic de la mineria del Bages
El govern de la Generalitat va anunciar l’inici de la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, després que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hi dones llum verda durant la sessió celebrada al maig de 2015. Pel govern, el PDU ha de ser l’eina garant de l'ordenació i protecció d'una activitat que dóna feina de forma directa o indirecta a més de 4.000 persones a la comarca.
El mes de novembre del mateix any, la Generalitat i ICL Iberia van signar un conveni per garantir el futur de la mineria del Bages i posar fi als passius històrics ambientals. El conveni estableix que l’activitat minera que la filial d’aquesta empresa, Iberpotash, duu a terme al Bages és d’interès públic i estratègic pels seus efectes multiplicadors per a l’economia del país. El futur de la mineria del Bages, per tant, passa necessàriament per l’anomenat pla Phoenix, plantejat com l’eina que permetrà, seguir desenvolupant i incrementant l’activitat d’aprofitament dels recursos naturals de la conca potàssica catalana.
Més informació
www.iberpotash.es
www.lasequia.cat/montsalat
www.prousal.org
Pla Director Urbanístic de la minerai del Bages
L’endemà de l’anunci de l’inici de la construcció de la rampa minera de Súria, la plataforma MontSalat va presentar cinc denúncies davant de l’Ajuntament de Súria i el Servei de Protecció del la Legalitat Urbanística del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). Demanaven la paralització de la construcció de la rampa per incompliment de la normativa urbanística fonamentada en el fet que el Pla especial urbanístic (PEU) per a construir-la no havia completat la seva tramitació, concretament només havia estat aprovat inicialment per l’Ajuntament de Súria a data de 20 d’abril de 2012 d’aquell any. Per part de l’empresa es va respondre que comptaven amb l’autorització de la Direcció d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i que el PEU havia d’estar tramitat quan comencés el procés d’extracció de la potassa.
El novembre del mateix any, es va donar a conèixer un estudi elaborat per Estudis Ramon Folch (ERF), encarregat per la patronal salina estatal Afasal, on es feia una anàlisi dels impactes ambientals actuals i futurs de la mineria potàssica del Bages. En aquest treball es considerava que el projecte Phoenix no solucionava el problema dels residus salins al Bages sinó que els duplicava a l’horitzó de l’any 2075 i que no es preveia la seva restauració pels runams existents. També especificava que, per tal de pal•liar els efectes de la mineria, l’ACA en el transcurs dels darrers 30 anys havia efectuat una inversió de prop de 200 MEUR -amb el conjunt d’actuacions portades a terme per minimitzar la incidència dels runams salins a la comarca del Bages- als quals calia afegir uns 97 milions del nou col•lector de salmorres.
En aquest sentit, la patronal Afasal, formada per un total de vint empreses, va anunciar a mitjans desembre de 2012 la interposició d’una denúncia davant de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) al considerar que Iberpotash estava realitzant pràctiques de dumping ambiental. Ho fonamentaven en la inversió pública realitzada per la Generalitat -que en el cas de resta de fabricants podria suposar entre un 0,5 i un 3% del preu de venda- i en el fet que les fiances dipositades per cobrir possibles danys, tal com demana la normativa de la Unió Europea, només suposaven el 2,5% del cost de la restauració. Per part d’Iberpotash es va assegurar que complien la normativa vigent i es va atribuir l’alarma social generada a una qüestió de guerra comercial ja que el projecte Phoenix podia representar que Iberpotash concentrés el 75% de la producció estatal de sals cristal•lines en declivi a d’altres parts de l’Estat.
Al febrer de 2013, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es va personar com a acusació popular a la denúncia contra l'Alcalde de Súria, Josep Maria Canudas (Convergència i Unió, CiU), per un presumpte delicte de prevaricació comès des d'aquest Ajuntament. La decisió va ser presa després de tenir coneixement de la incoació de les diligències prèvies. De l'examen exhaustiu dels expedients administratius corresponents a les obres de la rampa de la mina de Cabanasses, es va despendre que l'actuació de diverses autoritats i funcionaris de l'Ajuntament de Súria podria ser constitutiva de diversos delictes de prevaricació ambiental. Per tal efecte, El jutge va imputar l'alcalde Josep Maria Canudas (CIU), els tinents d'alcaldes Joan Castellà i Carme Besa (CIU), Àngel López (ERC) i Miquel Caelles (AIS), així com el secretari i l'arquitecte municipal.
Amb aquesta personació com a acusació popular contra l'Ajuntament de Súria, la CUP volia posar de relleu el seu màxim interès en que la llei es compleixi tant pel que fa tant als tràmits administratius d'obligat compliment per a tothom, com a la preservació del medi ambient. Per aquest motiu, la formació política va anunciar que estudiaria els, segons ells, incompliments recurrents de l'empresa Iberpotash i la seva falta de respecte a les autoritzacions administratives i a les regulacions en matèria mediambiental, darrerament confirmades mitjançant diverses resolucions i sentències entre les quals cal destacar la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del mes de gener de 2013, després d'una denúncia d'un ciutadà de Sallent.
Al novembre de 2013, el jutjat d'instrucció número 2 de Manresa va acordar el sobreseïment provisional i arxiu de la denúncia presentada contra els membres de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Súria, el secretari municipal i l'arquitecte municipal, en relació amb la tramitació administrativa de les obres de la rampa de la mina de Cabanasses, "en no haver quedat degudament justificada la perpetració de cap il•lícit penal". Per tant, la resolució judicial va donar la raó al posicionament del govern municipal de Súria, que en un comunicat del 14 de febrer de 2013 remarcava, que la tramitació administrativa de la pista forestal i el seu posterior Pla Especial Urbanístic, en l'àmbit propi de les competències municipals, s'havia portat a terme "d'acord amb les exigències de la vigent normativa urbanística".
Al gener de 2014, el Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa va tornar a imputar tota la junta de govern de l'Ajuntament de Súria, inclòs l'alcalde, el secretari i l'arquitecte municipal per la llicència que van atorgar a Iberpotash per a que obrís una pista forestal i construís una plataforma de 2.750 metres quadrats com a pas previ per a la construcció d'una rampa de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat a la mina de Cabanasses, dins el projecte Phoenix, donat que no estava aprovat el pla especial urbanístic que ho permetés. Iberpotash va començar els treballs de la mina de Cabanasses el setembre de 2012, abans de tenir tota la planificació, fet que va provocar que el Departament de Territori de la Generalitat paralitzés les obres fins que no estigués aprovat el pla especial urbanístic que legalitzés el camí de pas, que es va aprovar de forma provisional el mes de febrer de 2013. Aquesta nova imputació, que va recuperar els motius d’anteriors imputacions, responia a un canvi de criteri del jutge que portava el cas en resposta al recurs que va presentar la CUP a l'arxivament de la denúncia.
L’abril de 2015, el cas continuava obert, afegint-se nous imputats. El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa, va resoldre imputar Josep P. C., secretari accidental municipal del ple de Súria del gener de 2012, en què es va aprovar la llicència d'obres majors perquè l'empresa Iberpotash pogués obrir una pista forestal d'accés a la rampa minera sense disposar del pla urbanístic corresponent. Aquesta nova imputació es va sumar a les set que ja es van fer a principis del 2014. El Fiscal va considerar així que hi havia hagut indicis per considerar que es va cometre un delicte continuat sobre l'ordenació del territori.
Imputacions per delicte ambiental
Al desembre de 2014, la titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa, va dictar sentència reconeixement la contaminació de la comarca amb residus sòlids procedents de les mines de Súria, administrades per Iberpotash. La sentència deriva de la denúncia interposada per part d’un veí i el col•lectiu ecologista l’Alzina (integrat a la plataforma Montsalat), on s’acusava Iberpotash de contaminar la conca del riu Llobregat i salinitzar la major part del aqüífers de les comarques interiors de Catalunya, afectant especialment la conurbació de Barcelona. La sentencia va resoldre condemnar tres directius de l’empresa a dos anys de presó cadascun, i a la companyia a pagar una indemnització com a responsable civil subsidiària i a paralitzar els vessaments salins. A més també se’ls va exigir dur a terme totes les mesures de restauració necessàries per preservar i mantenir l’equilibri ecològic pertorbat, així com fer front al cost econòmic de la recuperació ecològica que suposi el retorn dels valors de salinitat en condicions naturals dels aqüífers afectats.
Paral•lelament, el novembre de 2014, la CUP de Sallent va presentar una querella per una possible afectació ambiental provocada per filtracions de residus salins a aigües de domini públic derivades de l’activitat extractiva de l’empresa Iberpotash. Segons els denunciants, les filtracions podrien ser causants d’una afectació negativa als ecosistemes i recursos hídrics pròxims, provocant una salinitizació dels aqüífers i de la conca del Llobregat, que abasta la conurbació de Barcelona.
A principis de juny de 2015, el jutjat d’instrucció número 5 de Manresa va decidir acceptar la querella, i imputar l’empresa Iberpotash, dos dels seus directius, José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat de la companyia en el moment de la querella, i Lluís Fàbregas, director general de medi ambient d’Iberpotash, i tres alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Maria Assumpta Farran, directora general de la Direcció General de Qualitat Ambienta, i Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i per un de prevaricació ambiental. Pel que fa a aquest darrer, el jutge va considerar que de la querella es desprenia la presumpte comissió del delicte per una possible concessió de llicències il•legals, així com per la hipotètica realització d'informes favorables a la seva concessió, tot i sabent que s'incorria en una possible vulneració de la normativa. També, segons l'escrit judicial, per permetre presumptament la continuació de l'activitat minera d'Iberpotash, sense que suposadament l'empresa superés alguns tràmits i controls administratius exigits per la legislació. El departament de Territori i Sostenibilitat va anunciar que estudiaria la possibilitat de presentar recurs contra l'auto judicial, expressant la seva sorpresa perquè el jutjat hagués pres determinades mesures legals sense haver efectuat abans cap diligència prèvia.
Durant la mateixa setmana es va saber que la Comissió Europea (CE) va enviar una carta a l’Estat espanyol per la gestió de les mines del Bages gestionades per Iberpotash. Aquesta comunicació ja es va iniciar al juliol de 2014, un la CE ja va enviar una missiva a l’executiu estatal degut a la sospita que es podria haver incomplerta la legislació marc europea en matèria de gstió de residus miners a Sallent i Súria. A finals del mes de setembre del mateix any, la CE va enviar una carta addicional donat l’incompliment de la legislació d’aigües.
Les acusacions per delicte ambiental a Iberpotash venen de lluny. Ja el 1997 el col•lectiu ecologista l’Alzina i algunes persones a títol individual, van presentar al Fiscal de Medi Ambient del TSJC una denúncia per salinització d’aigües de l’entorn dels runams salins de Súria, Sallent i Balsareny. En aquell moment van ser imputats els directius de l’aleshores empresa minera Suria-K – Potassas del Llobregat, que gestionava l’explotació i que temps després passaria a anomenar-se Iberpotash. La investigació d’aquest cas, que es va dur a terme entre els anys 1999 i 2000 per part de la unitat especialitzada en medi ambient dels Mossos d’Esquadra, va corroborar l’existència d’aigües intensament salinitzades, a més de trobar un alt contingut en potassi i compostos orgànics volàtils procedents de les barreges comercials que s’usen a les plantes de tractament de mineral a Sallent i Súria. Acabada la investigació, el cas es va traslladar al jutjat de Manresa per la seva instrucció, sol•licitant-se l’aturada dels abocaments de residus salins als runams com a mesura cautelar. Mesura que no es va arribar a complir. Temps després, al 2004, el col•lectiu l’Alzina, va interposar una querella que li va permetre exercir l’acció popular per contribuir a aclarir el cas. No vas ser fins a principis de 2012 que es va arribar a la fase de conclusions de cadascuna de les parts.
El projecte Phoenix continua el seu desenvolupament
A mitjan 2015 ja estava en marxa la primera fase del projecte, amb l’ampliació de la planta de tractament de potassa de Súria, i estava pendent la redacció d’un Pla director urbanístic per garantir la connexió ferroviària i ordenar les noves zones d’activitat econòmica. El desenvolupament del pla Phoenix preveu també l’augment de producció en 250.000 tones anuals de potassa i la incorporació d’altres productes com la mena magnèsica i la potassa blanca a la producció. L’any 2018 hi ha la previsió de finalització de totes les obres.
Inici del Pla Director Urbanístic de la mineria del Bages
El govern de la Generalitat va anunciar l’inici de la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, després que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hi dones llum verda durant la sessió celebrada al maig de 2015. Pel govern, el PDU ha de ser l’eina garant de l'ordenació i protecció d'una activitat que dóna feina de forma directa o indirecta a més de 4.000 persones a la comarca.
El mes de novembre del mateix any, la Generalitat i ICL Iberia van signar un conveni per garantir el futur de la mineria del Bages i posar fi als passius històrics ambientals. El conveni estableix que l’activitat minera que la filial d’aquesta empresa, Iberpotash, duu a terme al Bages és d’interès públic i estratègic pels seus efectes multiplicadors per a l’economia del país. El futur de la mineria del Bages, per tant, passa necessàriament per l’anomenat pla Phoenix, plantejat com l’eina que permetrà, seguir desenvolupant i incrementant l’activitat d’aprofitament dels recursos naturals de la conca potàssica catalana.
Més informació
www.iberpotash.es
www.lasequia.cat/montsalat
www.prousal.org
Pla Director Urbanístic de la minerai del Bages
