La primera fase del projecte Phoenix de l’empresa minera Iberpotash continua avançant. Alhora que preveu la inversió de 600 milions per reestructurar l'activitat minera i s’inicia la redacció del Pla Director urbanístic de la minera del Bages, Iberpotash acumula diversos recursos per presumptes delictes urbanístics, d’afectació als recursos naturals i prevaricació ambiental.
Antecedents:
2013
La conca potàssica catalana representa un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comuna) i la silvita (potassa, utilitzada com a fertilitzant), formades fa uns 37 milions d’anys durant l’orogènia alpina que va donar origen als Pirineus. Aquesta conca potàssica s’ha de contextualitzar dins del conjunt de materials evaporítics que es van dipositar a la conca de l’Ebre durant l’Eocè superior quan aquesta constituïa un mar interior. Els successius plegaments del terreny van donar origen a dos anticlinals -el de Cardona i el de Súria-Balsareny- que faciliten l’explotació minera dels materials potàssics en aquests àmbits.
La mineria potàssica es va iniciar a Súria l’any 1925 de la mà de l’empresa Mineria Potàssica de Súria (filial de Solvay) per a explotar el jaciment de clorur potàssic que existeix al sud de la falla del Tordell, en el límit nord-est de l’anticlinal. L’any 1972 es va crear Potasas del Llobregat per a explotar el jaciment de Mina Vilafruns a Balsareny, que porta associada una planta de tractament al municipi de Sallent.
El sector de la mineria va patir una greu crisi a partir dels anys vuitanta. El 1982 l’Estat va adquirir Mineria Potàssica de Súria i el 1991 Potasas del Llobregat, per tal de formar el conglomerat públic del Grupo Potasas. L’any 1998 Israel Chemicals Limited (ICL) va adquirir el Grupo Potasas i va formar Iberpotash, deixant aquesta companyia dins la seva filial Dead SeaWorks (DSW). ICL és líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics i se situa en la sisena posició mundial en producció de potassa.
Actualment es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: la mina Cabanasses de Súria (a 600 metres de profunditat, que explota el jaciment situat al nord de la falla del Tordell) i la mina Vilafruns, a Balsareny (que explota el jaciment situat al sud de la falla).
Impacte ambiental de l’activitat minera
L’activitat minera en aquesta zona del Bages ha portat associats importants impactes ambientals, el més visible del qual són els runams de residus salins, com els de Vilafruns a Balsareny, el del Fusteret a Súria o els de la Botjosa i del Cogulló a Sallent. Aquest últim es calcula que conté 40 milions de tones de residus que ocupen 35 hectàrees i és el que té actualment un creixement més intens, d’1,5 milions de tones anuals (
CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT). Altres runams, com els de les Cabanasses a Súria, van ser coberts amb terra. En total, en aquestes runes, s’estima que hi han uns 70 milions de residus salins que ocupen unes 100 hectàrees de terreny. En el conjunt del Bages es genera un volum de residus salins anual equivalent a tota la resta de residus de Catalunya.
També han existit problemes d’estabilitat dels terrenys, com els originats per la mina de potassa Enrique, tancada el 1977, que va provocar el desallotjament del
BARRI DE L’ESTACIÓ DE SALLENT.
Finalment, una altra afectació ambiental molt rellevant derivada d’aquesta activitat és la salinització dels aqüífers per efecte dels runams salins. Aquesta salinització està provocada per la lixiviació dels residus salins, fet que provoca greus efectes sobre la vegetació i la fauna i la potabilització de l’aigua de tota la conca del Llobregat i el Cardener. Per lluitar contra aquest problema, l’any 1988 es va construir un col•lector de salmorres (salmoducte) entre Sallent i Súria i Abrera, on hi ha la potabilitzadora del Llobregat. Els continuats vessaments del col•lector provocats pel seu deteriorament van portar el Govern de la Generalitat a proposar, l’any 2009, la construcció d’un nou col•lector que, finalment, ha estat ajornat per la crisi econòmica.
Aquests importants problemes ambientals han generat plataformes ciutadanes que denuncien la greu afectació de l’activitat minera al Bages i la suposada permissivitat de l’administració. Les dues principals són MontSalat -plataforma cívica per a la dessalinització del Bages creada al 1997- i Prou Sal -constituïda al 2007 amb seu a Sallent i que centra la seva lluita, entre d’altres aspectes, en l’oposició a l’ampliació del runam Cogulló-.
El projecte Phoenix
A finals d’abril de 2011 el conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, va presentar un ambiciós pla de reestructuració de la seva activitat al Bages anomenat projecte Phoenix. Aquest projecte preveia la inversió de 600 milions d’euros fins al 2020 a les seves instal•lacions de Súria i Sallent.
Aquest pla contemplava dues fases. La primera fase, fins al 2014, on es preveia l’ampliació de la planta de tractament de potassa a Súria i l’augment de la seva capacitat de compactació per elaborar potassa granular, de demanda creixent en el mercat mundial. També implicava la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic, que actualment s'emmagatzema en els runams, de manera que es poguessin comercialitzar nous productes obtinguts del tractament d'aquesta sal, com la sal vacuum (sal cristal•litzada al buit per emprar a la cuina o com a descalcificador) o la potassa industrial, així com altres en el futur. L’objectiu d’aquesta planta era el d’eliminar cada any 3 milions de tones dels runams salins dels 70 milions que es concentren entre Sallent i Súria.
En l'àmbit extractiu, en la primera fase es preveia concentrar la producció a la mina de Cabanasses, que incorporaria una rampa de cinc quilòmetres per connectar directament la mina amb la planta de tractament, evitant així el pas de camions pel centre de Súria. La mina de Vilafruns, a Balsareny, es preveia que deixés de funcionar en pocs anys, tancant també les instal•lacions associades de Sallent. Aquest tancament era previst que afectés a 260 treballadors.
La segona fase suposava augmentar la producció a la mina de Cabanasses de Súria fins a 1,1 milions de tones de clorur potàssic anuals, de les quals 630.000 serien de potassa granular i 50.000 de potassa blanca industrial, així com 1,5 milions de tones de sal a partir dels residus. Aquest augment de capacitat es fonamentava en estudis geològics realitzats per l’empresa durant el 2008 que van confirmar la presència de mineral en quantitat suficient per a una producció continuada durant 50 anys. Aquesta fase estava condicionada a l’arribada d’un ramal d’ample internacional des de Súria fins al
CORREDOR MEDITERRANI ja que el 70% de l’activitat es dedica a l’exportació i l’empresa disposa d’una terminal específica al
PORT DE BARCELONA.
També estava prevista, en aquesta segona fase, la creació d’un centre logístic lligat al transport ferroviari als terrenys del pla de Tossa de Callús, de 83 hectàrees, propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Tanmateix, en aquell moment mancava encara aprovar el planejament urbanístic de la zona (
PAUM DE CALLÚS).
Inicis del projecte Phoenix
El 16 de gener de 2012 es va posar la primera pedra per la futura planta de cristal•lització de clorur sòdic de Súria, s’iniciava, així, la primera fase del projecte Phoenix, amb un pressupost de 70 milions d’euros i una inversió logística associada de 10 milions d’euros. El 18 de setembre del mateix any, Iberpotash va presentar el projecte d’ampliació del runam salí del Cogulló a Sallent per tal de traslladar-hi els residus acumulats al runam de la Botjosa i poder aprofitar aquest espai alliberat pel futur polígon industrial tal i com preveia el
POUM DE SALLENT. Aquest anunci va tenir l’oposició de la plataforma Prou Sal, al considerar que l’ampliació del Cogulló impossibilitava la seva impermeabilització i el control del filtratge de lixiviats salins a la conca del Llobregat. Iberpotash va anunciar, també, la possible construcció d’un auditori amb finalitats divulgatives a una de les galeries.
El mes següent, el 19 d’octubre de 2012, Iberpotash va iniciar la construcció de la rampa minera de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat, entre la mina de les Cabanasses, al nord de Súria, i la planta de tractament de potassa, al sud del municipi, travessant la falla del Tordell. Aquesta ramp havia de permetre transportar 110 tones de material a l’hora, estalviant el pas dels 110 camions que fan aquest trajecte diàriament.
La mateixa setmana, el 21 d’octubre de 2012, Iberpotash i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van signar un conveni mitjançant el qual aquest últim es comprometia a redactar el projecte de tercer rail entre el nus de Castellbisbal del corredor mediterrani i Súria, aprofitant la via existent dels FGC. La intenció d’Iberpotash era que aquesta via estigués operativa al 2020, dins de la segona fase del projecte Phoenix.
Desenvolupament del projecte Phoenix
El 14 de gener de 2013 el DTES va ordenar la paralització de les obres de la rampa de Súria al no tenir la llicència d’obres preceptiva. L’informe tècnic del DTES reconeixia, també, que s’havien perforat 300 metres de túnel tot i que la modificació del planejament no estava aprovada definitivament, fet que podia comportar una infracció urbanística molt greu.
Per la seva banda, el 16 de gener, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Generalitat requerir a Ibepotash un Pla de restauració ambiental de l’activitat minera a Súria i Sallent amb l’horitzó de 2035. Aquest requeriment es fonamenta en una sentència del mateix tribunal, de novembre del 2011, on s’estimava parcialment la denúncia presentada per un veí de Sallent contra la Generalitat per l’atorgament de l’autorització ambiental a Iberpotash. També s’establia la necessitat d’augmentar la fiança pels possibles incompliments de la companyia.
El 22 de gener, finalment, l’empresa Iberpotash va decidir aturar les obres de la rampa minera de Súria tal i com havia ordenat el DTES però les va reprendre un cop aclarit el tema de les autoritzacions pendents.
Al llarg de 2013 el Projecte Phoenix estava pendent de l’autorització ambiental i l’aprovació, per part de la Direcció General de Mines de la Generalitat, del projecte per augmentar la capacitat de la planta de tractament de potassa, que produeix potassa granular. La planta havia de permetre incrementar de 2 a 3 milions les tones de sal que s’extreuen de la mina. L’autorització ambiental va arribar amb la resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat aprovada el 4 de març de 2014. L’autorització substantiva va suposar que la Generalitat donava llum verda definitivament a la modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, projecte inclòs a la primera fase del Pla Phoenix, que compta amb una inversió directa de 180 milions d’euros per part d’ICL, multinacional matriu de d’Iberpotash. Aquesta inversió s'afegeix als 100 milions d'euros anunciats el passat mes de desembre de 2013, per a la construcció d'una nova terminal de càrrega per a vaixells de gran tonatge al Port de Barcelona.
La resolució positiva va arribar un mes després de l'aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental de la primera fase del pla Phoenix per part de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que va tenir en compte els efectes acumulatius del projecte amb un balanç ambiental que manifesta la compatibilitat del projecte amb el seu entorn. Amb la construcció de la rampa d’extracció de la mina de Cabanasses, es preveia suprimir el pas de 550 camins pel mig del terme municipal de Súria, i també la disminució del 39% d’abocament d’aigües, estalviant 40.000 m3 anuals en el consum d’aigua del riu. Es previst que la nova planta de sal vacuum, produeixi 750.000 tones anuals de sal de més alta qualitat destinada a la industria electroquímica més exigent.