Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER (RIPOLLÈS)
Irene Navarro
Capçaleres_Ter_Mapa

Actualitzat a 20/12/2015

El 22 de setembre de 2015 el Govern declara l’espai d’interès natural de les Capçaleres el Ter i del Freser Parc Natural. Els principals objectius de la declaració són la protecció dels valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals, incloent-hi el patrimoni immaterial i espiritual, així com l’establiment d’un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible. En el Decret d’aprovació, també es modifiquen els límits del propi espai natural d’interès natural i de l’EIN de la Serra Cavallera.


Antecedents: 2010

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que ocupa 14.750 hectàrees ubicades íntegrament al Ripollès, s’estén per les valls altes del Ter i del Freser, al voltant dels enclavaments de Núria i Ulldeter, fent frontera amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. L’àmbit inclou principalment superfície pertanyent a l’espai d’interès natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, però també s’amplia incorporant una part de l’espai de la Serra Cavallera, i altres zones que fins ara no estaven incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Hi tindran territori els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, i pràcticament tot s’integrarà dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases. La declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser respon una demanda dels agents locals des de feia anys.

Una decisió molt esperada
Des del 1993, l’espai gaudia d'una protecció bàsica que li atorgava el fet d'haver estat declarat espai inclòs al PEIN i posteriorment a la xarxa Natura 2000, primer com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i més tard com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció dels valors naturals, geològics paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals. A més, l’espai havia de fer front a una intensitat creixent de diverses activitats de lleure i d’esport, que convenia ordenar i regular.

Ja des del 2001, ajuntaments i entitats de la comarca instaven al Parlament perquè iniciés el procés de declaració com a parc natural de l’espai d’interès natural, en considerar que els valors naturals de les capçaleres del Ter i del Freser mereixien d’una major protecció. La reclamació va ser reactivada el maig de 2010 quan el Departament de Medi i Ambient i Habitatge (DMAH) i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació van convocar un procés per definir el futur de la muntanya de Sant Miquel de Setcases, com a conseqüència de la polèmica per la tala de la baga de Carboners.

Després de la primera sessió del procés de participació, un grup de set entitats ambientalistes juntament amb el Centre d’Educació Ambiental Alt Ter i el Centre per a la Sostenibilitat Ambiental, van fer públic un manifest en el qual reclamaven que l’EIN de les capçaleres del Ter i el Freser es declarés com a parc nacional. Aquesta demanda, aleshores es va considerar com una “conclusió lògica” tenint en compte que les amenaces a la “integritat” de l’espai perduraven divuit anys després de l’aprovació del PEIN. A més, recordaven que la demanda recollia els antecedents del Regional Planning de 1932, el Llibre blanc de la natura dels Països Catalans de 1978 i els acords del Parlament de 2001-2002.

Durant la segona i darrera sessió del procés participatiu va emergir com a solució de consens la possibilitat de crear un parc natural. La presència d’estacions d’esquí, la necessitat d’obtenir la participació de l’Estat i les grans limitacions a les activitats primàries es van esgrimir per descartar l’opció de parc nacional, mentre que la de parc natural era ben vista tant pels ambientalistes com pels veïns i tècnics participants. Aquesta opció va comptar des de l’inici amb força complicitats, com ara la de Núria Buenaventura (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), aleshores directora general de Medi Natural, que es va comprometre a estudiar-ho. Des del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR) es va demanar que en cas de tirar endavant el procés de declaració de parc natural, aquest comptés amb una bona dotació pressupostària i es va oferir el mateix CENIR per assumir-ne la gestió i promoure el consens a l’hora de definir el pla d’usos. Calia, però tenir el suport de tots els ajuntaments involucrats i el suport del conjunt d’institucions de la comarca.

El 2013 l’espai va ser declarat Zona d’Especial Conservació per l’Acord del Govern GOV/176/2013, de 17 de desembre, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n’aprova l’instrument de gestió.
Capçaleres_Ter_2
Procés de declaració
L’1 de setembre de 2013 el Govern va oficialitzar el procés per crear el que seria el dinovè parc natural de Catalunya, amb l’anunci fet per l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila (aleshores Convergència i Unió, CiU), en el marc de la festivitat de Sant Gil, patró dels pastors, celebrada a Núria. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ja va fer un primer anunci el març de 2012, tot i que aleshores no es va fixar una data per la declaració.

Entre els mesos de març de 2014 i abril de 2015 es va dur a terme un procés participatiu amb més de 40 reunions, on es va contactar amb tots els ajuntaments inclosos a l’espai de l’EIN i de la proposta d’ampliació realitzada per l’objecte de declaració del parc natural, les administracions locals (el Consell Comarcal del Ripollès, el Consorci Ripollès Desenvolupament, CRD, i el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès, CEINR), i els representants dels sectors ramader, turístic, de lleure, caçadors i propietaris. També es van dur a terme reunions informatives obertes amb la població local a Queralbs, Setcases i Molló. L’objecte d’aquest procés va ser donar a conèixer i debatre tant la delimitació de l’espai com les directrius de gestió proposades, buscant el màxim consens per l’aprovació del projecte de decret de declaració del parc natural.

El juny de 2015 es va tenir enllestida la Memòria justificativa, aprovant-se així el 17 de juliol del mateix any el projecte de decret per la declaració del parc natural que va passar el procés d’informació pública durant els mesos de juliol i agost de 2015. De forma simultània al procés d’informació pública es va obrir el tràmit d’audiència als ens locals, a les entitats ambientalistes vinculades a l’àmbit del parc natural i als propietaris de finques sobre les quals incidia el Projecte de decret. Així en total es van recollir 12 al·legacions, tant per part de particulars, com d’entitats i d’empreses, 12 respostes al tràmit d’audiència i 14 informes preceptius, dels 17 requerits tant a unitats de la Generalitat de Catalunya com a entitats amb incidència en l’àmbit del futur Parc Natural.

El 22 de setembre amb la publicació del Decret 211/2015, pel qual es declara el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i es modifiquen els límits dels espais del Pla d'espais d'interès natural Capçaleres del Ter i del Freser, i Serra Cavallera, s’aprova definitivament la declaració del Parc Natural, complint-se així el termini de dos anys que es va establir a l’anunci de l’inici del procés, per tenir la declaració de parc natural aprovada.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser

El nou parc natural, el catorzè de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, ocupa una superfície de 14.750 hectàrees repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. El nou parc natural inclou territori pertanyent a dos espais d’interès natural, el de Capçaleres del Ter i del Freser (85%) i el de Serra Cavallera (1%), i incorpora zones que fins ara no estaven incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) (14%). L’espai té dos enclavaments, corresponents a la Vall de Núria i Ulldeter-Morens, que ja estaven exclosos del PEIN, i que es mantenen així, tot i algunes al·legacions en contra per part principalment d’entitats ecologistes, justificat per la seva notable activitat econòmica i la important atracció de visitants que generen anualment.

L’àmbit defineix un espai natural singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. Es tracta d’un exemple de mosaic paisatgístic d’alta muntanya molt valuós ecològicament. És un territori que s’estén entre 1.280 i fins gairebé els 3.000 m d’altitud (Puigmal: 2.910 m, Bastiments: 2.881 m, Costabona: 2.465 m), i conserva els sistemes naturals alpins i subalpins, destacant la presència d’espècies de vertebrats delicades, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d’alta muntanya rica i diversa, amb zones que inclouen diverses espècies endèmiques dels Pirineus. D’altra banda, cal remarcar els valors històrics, productius, simbòlics i socials de tota la zona.

Més enllà dels valors biogeogràfics de l’espai, el fet que tota la frontera septentrional de l’espai limiti amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, en territori francès, fa que aquest sigui el primer parc natural que neix amb vocació transfronterera. A això s’hi uneix el vincle existent entre els valors culturals, l’activitat econòmica i els valors naturals, tan important que fan indispensable un tractament conjunt i integral del patrimoni, natural i cultural, amb atenció especial als valors immaterials i al fet transfronterer.

La coherència de la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic, donant resposta a una demanda reiterada i consensuada amb els principals agents econòmics i socials, ha estat una de les principals finalitats manifestades a la declaració de parc natural. Conservar els valors naturals excepcionals que caracteritzen el territori; promoure la ramaderia extensiva tradicional; facilitar la comercialització de productes i serveis relacionats amb el parc, potenciant el turisme i les activitats de natura; ordenar l’ús públic, controlant la sobrefreqüentació; reforçar els lligams a l’altra banda de la frontera, amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les seves reserves naturals; són alguns dels principals objectius establerts amb la declaració.
Capçaleres_Ter_1
Els enclavaments de la Vall de Núria i Ulldeter-Morens
Dins l’espai del Parc Natural, però exclosos de l’àmbit protegit, hi ha els dos grans centres d’activitat turística de la zona, la Vall de Núria i el seu entorn i l’estació d’esquí de Vallter 2000 (Ulldeter-Morens), cadascun d’ells situats als dos grans subàmbits de l’espai (valls de Ribes i de Camprodon, respectivament). L’empresa concessionària de tots dos àmbits és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, adscrita del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Ambdós àmbits es consideren com a usos preexistents i apareixen per tant com a enclavaments. No obstant el Decret de declaració del parc estableix que l’òrgan gestor del parc natural haurà d’emetre un informe perceptiu de les actuacions que s’hi desenvolupin i que puguin afectar l’àmbit del parc o els seus objectius de conservació, per tal de garantir la compatibilitat i la no afectació del parc.

S’admeten així com a usos preexistents, prop dels límits de l’estació de Vallter, el remuntador anomenat “Xemeneies”, situat dins l’àmbit del parc, per al qual només es pot autoritzar el manteniment ordinari de la infraestructura de remuntador i de les pistes, garantint la mínima afecció als valors del territori o la reposició, si s’escau. Dins l’àmbit del parc, no es pot ampliar l’àmbit esquiable ni modificar el traçat o la longitud del remuntador. Pel que fa a les instal•lacions situades dins del parc natural, necessàries per a la continuïtat de les activitats pròpies de les estacions d’esquí de Núria i Vallter 2000, com ara els dispositius de desencadenament d’allaus i el cremallera Ribes-Queralbs-Núria, s’admeten totes les actuacions necessàries i pertinents per tal de garantir la seguretat de les persones i de les infraestructures de les estacions d’esquí i del tren cremallera, així com la seva normal explotació, en coordinació amb els òrgans del parc.

D’altra banda, es requereix que s’estableixi un acord amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com a empresa concessionària de les dues estacions de muntanya, amb l’objectiu de conciliar de manera efectiva els objectius de conservació del parc amb l’interès de FGC i treballar de forma coordinada per reforçar el valor natural de les dues estacions d’esquí que gestiona. Val a dir que en l'actualitat s’està redactant un Pla Especial per definir amb precisió els límits de l’activitat de l’àmbit de Vallter 2000.

Els propers passos
Després de la declaració administrativa, cal treballar en la creació dels òrgans de gestió del parc i en les línies estratègiques per dinamitzar i regular les activitats que es desenvolupen en la seva superfície. Uns passos per als quals els alcaldes de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló han sol•licitat que es mantingui el mateix nivell de consens i que es destinin prou recursos per fer-los possibles. Els municipis que conformen el nou parc destaquen sobretot que la declaració ha estat un projecte comarcal on s’ha buscat la transversalitat i la cohesió de la comarca del Ripollès, aspectes que es volen continuar mantenint per l’elaboració del pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del parc, document que determinarà com es regirà aquest nou espai protegit i que s’espera que segueixi un nou model de gestió on els agents del territori tinguin un pes específic. Segons l’article 5 del Decret de declaració del parc natural, el pla especial s’ha de començar a tramitar en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor del Decret. Des dels principals actors de la comarca, aquest document es veu alhora com un repte i una oportunitat per acabar de definir com serà el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser.

La declaració de parc natural ha d’implicar més reconeixement i més capacitat de gestió, per tal efecte està previst que el parc compti amb un equip de gestió, encarregat de la redacció del pla rector d’ús i gestió del parc, subjecte a revisions periòdiques, amb l’objectiu de programar les actuacions de gestió necessàries d’acord amb la regulació del pla especial. També està previst establir una xarxa d’equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que en formen part, per acollir els visitants i turistes, i per facilitar així la gestió administrativa. La seu del parc encara no s’ha determinat, tot i que Queralbs es postula per esdevenir-ne. Mentrestant, els principals accessos ja s’han establert i seran des de Queralbs, Setcases i Espinavell (Molló).

La iniciativa de declarar aquest espai parc natural, s’emmarca en la voluntat de la Generalitat de Catalunya de fer un salt quantitatiu i qualitatiu pel que fa a la protecció del patrimoni natural català. Així per tant, a més del seu valor ambiental i ecològic, es reconeix que una gestió adequada dels espais protegits pot contribuir a dinamitzar l’economia tot aportant turisme d’alt valor afegit i activitats agroeconòmiques respectuoses amb el medi natural.


Per més informació:

http://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/20150923_PN_Capcaleres-ter-freser-00001
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/2015-09-21_El-Govern-declara-el-Parc-Natural-de-les-Capcaleres-del-Ter-i-del-Freser-00001
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati