Dimecres 26 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
Irene Navarro
Unitats_Paisatge_RMB

Actualitzat a 11/12/2015

El Departament de Territori i Sostenibilitat aprova definitivament el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, que divideix l’àmbit territorial en 27 unitats de paisatge abastant les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, amb un important biaix de sòl urbanitzat. El catàleg fa una caracterització paisatgística de l’àmbit i les unitats, fixa onze objectius generals de qualitat paisatgística i proposa tot un seguit de criteris i accions per tal d’assolir-los.


El catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, va ser presentat el 29 de desembre de 2011 al Departament de Territori i Sostenibilitat i aprovat definitivament l’11 de desembre de 2014, publicat al DOGC el 15 de gener de 2015 (Edicte de 15 de gener de 2015, sobre una resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat d'aprovació definitiva del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona). Ha estat, per tant el darrer dels catàlegs a ser aprovat, a l’espera de l’aprovació definitiva del catàleg de les Comarques Centrals, lliurat el 31 d’agost de 2015 i actualment pendent d’aprovació.

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los. El mateix any de publicació de la llei esmentada, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC), després de publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, va endegar l’elaboració dels set catàlegs previstos a nivell de Catalunya establint convenis amb grups de recerca de les universitat catalanes.

S’aprova definitivament el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

L’11 de desembre de 2014, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va aprovar definitivament el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, sent així el darrer dels catàlegs del paisatge previstos en ser aprovat, a falta de l’aprovació definitiva del Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals. Anteriorment, i per ordre, van ser aprovats el CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA (2008 i publicat el 2010), el del CAMP DE TARRAGONA (2010 i publicat el 2012), el de les TERRES DE L'EBRE (2010 i publicat el 2013), el de les COMARQUES GIRONINES (2010 i publicat el 2014) i el de l’Alt Pirineu i Aran (2013). Es va completant així la tasca de l’OPC d’elaborar els set CATÀLEGS DEL PAISATGE, un per cada àmbit de planificació territorial de Catalunya, segons s’establia a la llei 8/2005.
Cataleg_RMB
27 unitats de paisatge
El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut d’Estudis Territorials, sota la direcció de l’OPC, fa referència a un àmbit de 285 km2, i estableix un total de 27 unitats del paisatge. Aquestes unitats van ser definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) i d’altres de caràcter social i cultural (usos del sòl, elements identitaris) a més dels resultats de la consulta ciutadana duta a terme durant l’elaboració del catàleg.

Els 27 paisatges que constitueixen les peces territorials bàsiques on reconèixer els paisatges diferents de la Regió Metropolitana de Barcelona, són: Alt Gaià, Alt Maresme, Ardenya-Cadiretes, Baix Maresme, Baix Montseny, Baixa Tordera, Cingles de Bertí i Gallifa, Collserola, Delta del Llobregat, Montmell, Garraf, Litoral del Penedès, Moianès, Montseny, Montserrat, Muntanyes d’Ordal, Pla de Barcelona, Pla de Montserrat, Plana del Garraf, Plana del Penedès, Plana del Vallès, Sant Llorenç del Munt i l’Obac - el Cairat, Serra de Marina, Serres d’Ancosa, Vall Baixa del Llobregat, Valls de l’Anoia, Xaragalls del Vallès.

Un paisatge eminentment urbà, però amb moltes singularitats

El Catàleg reconeix deu trets fonamentals que defineixen el caràcter paisatgístic de l’àmbit: el fet urbà, la urbanització de baixa densitat, una elevada densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis, els patrons d’assentaments i nuclis de població singulars, la xarxa d’espais naturals, el patrimoni arquitectònic, l singularitat del paisatge de vinyes i de pedra seca, les valls al·luvials i deltes de tradició agrícola, el mosaic agroforestal i els fons escènics configurats per les carenes més emblemàtiques.

El paisatge urbà, és àmpliament representat a l’àmbit del catàleg de la RMB. A banda de la conurbació urbana de Barcelona, existeix una extensa xarxa de ciutats que s’estén cap al Delta del Llobregat, la Plana del Garraf i el sector occidental de la Plana del Vallès. A aquest paisatge es suma la dispersió de la urbanització de baixa densitat, marcadament estesa pel Vallès, Collserola, les Muntanyes de l’Ordal i el Baix Maresme a més de l’amplia i densa xarxa d’infraestructures que creuen el territori i omplen els espais de la perifèria (sobretot el corredor del Llobregat, el corredor mediterrani, la línia de costa, l’eix de la C-16 i la C-58, l’aeroport, el port autònom de Barcelona, la zona Franca, etc.). Aquest paisatge però, també conté singularitats, com ara els patrons d’assentaments per exemple dels veïnats rurals de la Plana del Penedès, dels nuclis de població del Maresme estructurats al voltant de les rieres o el model d’expansió urbana de l’Eixample a Barcelona, així com elements d’alt valor patrimonial i arquitectònic (principalment el patrimoni del modernisme així com el medieval, noucentista, les cases d’indians i l’arquitectura contemporània).

A l’àmbit de la regió metropolitana també s’hi troben altres singularitats com ara el mosaic agroforestal de boscos mixtos d’alzines i pins i conreus de cereal o vinya que es conforma principalment a la Plana del Vallès i les Valls de l’Anoia, el paisatge de vinyes i la pedra seca (a les unitats de paisatge de la Plana del Penedès, les Valls de l’Anoia, la Plana del Garraf i el Baix Maresme, sud de la Serra de Marina, Muntanyes d’Ordal, Garraf, oest de Collserola, Montmell, Serres d’Ancosa) i les valls al·luvials i deltes de tradició agrària (del Llobregat i la Tordera). També els espais protegits d’un gran valor natural i ecològic però també social que en general també esdevenen els fons escènics reconeguts de l’àmbit, Montseny, serralada de Marina, Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, Collserola, Montjuïc, massís del Garraf, Montserrat, Montnegre-Corredor.

Val a destacar la façana marítima del litoral de la RMB que conté a la vegada valors naturals, arquitectònics, urbanístics i culturals que li donen un caràcter singular. La convivència de nuclis litorals tradicionals, amb cases modernistes i d’indians, amb grans ciutats, ports, àmbits naturals com ara penya-segats i platges, zones dunars i humides, amb diferents graus d’antropització i de protecció (destaquen les reserves naturals parcials de Remolar-Filipines i de la Ricarda-Ca l’Arana al delta del Llobregat).

Els paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol especial a quatre tipus de paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona identificats com a singulars, i que mereixen una atenció especial bé sigui per la seva singularitat o pel fet de necessitar mesures de gestió i planificació específiques. Aquest són: el paisatge agroforestal del Vallès, on tot i la intensa urbanització de la zona hi perviu un mosaic de conreus herbacis de secà, paral·lels a les franges de bosc de les muntanyes baixes; el paisatge de vinyes del Penedès, caracteritzat per un patró agrícola molt definit i una estructurada xarxa de camins rurals, així com per la seva dimensió i llarga història; el paisatge dels espais agrícoles del Maresme i el riu Tordera, tipificat pels cultius d'horta en estructura lineal al llarg de les valls, i pels conreus herbacis de regadiu a la vall fluvial i al delta; el paisatge del congost de Montcada, que presenta una barreja de teixits forestals, agraris, de ribera i urbans, amb un encaix molt poc harmònic; i el paisatge del corredor del Llobregat, espai alterat per la construcció d'infraestructures i el creixement tant dels nuclis urbans com dels polígons industrials, fet que ha provocat la desnaturalització del corredor fluvial i la desfiguració de les característiques parcel·les agràries de regadius i fruiters.
Cataleg_RMB_2
Ampli procés de participació ciutadana
Per l’elaboració del Catàleg del paisatge de la RMB es va obrir un ampli procés de participació ciutadana en el que es van utilitzar diversos instruments de participació: quatre tallers oberts a Mataró, Terrassa, Sitges i Barcelona (amb la participació de 32 persones), un estudi d’opinió amb 1.050 enquestes, una consulta a través del web de l’Observatori del Paisatge (577 enquestes, amb 737 aportacions) i tallers amb 62 agents del paisatge. Al conjunt del procés, per tant van participar més de 1.700 persones procedents de tots els àmbits: entitats naturalistes, centres d’estudi, cambres de comerç, institucions culturals, associacions empresarials, sindicats, plataformes territorials, tècnics de diversos nivells de l’administració pública, col·legis professionals, grups ecologistes i promotors privats, així com ciutadans a títol individual.

La població metropolitana atribueix a alguns dels elements identificats una gran quantitat de valors, però a la vegada d’altres qualitats molt negatives. No obstant, es conclou que tots ells doten d’identitat, caràcter i simbolisme els paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Els objectius de qualitat paisatgística per la RMB

Per a la Regió Metropolitana de Barcelona el catàleg formula onze objectius de qualitat paisatgística (OQP), que s’han determinat tenint en compte els resultats obtinguts en el procés de participació, assolint així el repte de complementar consideracions ètiques i tècniques basades en l’interès general amb la percepció col·lectiva del paisatge.

Els OQP defineixen les estratègies per protegir els elements valuosos, restaurar o millorar paisatgísticament els espais degradats o fomentar la gestió del paisatge, és a dir, guiar i harmonitzar les transformacions que puguin esdevenir-se en el futur. Així, per l’àmbit del catàleg plantegen objectius com ara dinamitzar i fomentar la productivitat i la funcionalitat dels paisatges agraris, tot preservant-ne els valors culturals i històrics; gestionar els paisatges naturals i forestals, fent-los també productius, accessibles i potenciant la seva vessant lúdica i pedagògica, entre d’altres; restaurar la connectivitat i la qualitat dels entorns fluvials, amb atenció als trams urbans; integrar paisatgísticament les infraestructures; afavorir la connectivitat respectuosa entre ciutats, espais rurals, espais naturals i elements paisatgístics significatius per mitjà de miradors i itineraris; mantenir els fons escènics com a referents visuals identitaris; endreçar les urbanitzacions i dotar-les d’elements de qualitat paisatgística; millorar la qualitat estètica i la integració paisatgística de les àrees especialitzades; preservar la qualitat i la identitat del paisatge litoral, regulant de forma adient els usos admissibles i posant atenció a les intervencions; restaurar la qualitat paisatgística dels espais marginals i degradats com ara pedreres, abocadors, etc.

Els OQP s’adrecen a una escala mitjana (1:50.000), d’acord amb l’escala utilitzada en els plans territorials parcials (PTP) i en els plans directors territorials (PDT), tal i com s’estableix en la Llei del paisatge, les recomanacions i les propostes del objectius de qualitat paisatgística, que per elles mateixes no tenen caràcter normatiu, seran precisades i incorporades en les directrius del paisatge previstes en el planejament territorial (art. 12, Llei 8/2005).

Criteris i accions pel paisatge de la RMB

El catàleg del paisatge es completa amb una definició de criteris i accions que poden contribuir a assolir cadascun dels onze objectius de qualitat paisatgística definits per a tot l’àmbit territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Alguns dels criteris i accions poden ser útils per elaborar les directrius de paisatge que han d’integrar-se en el planejament territorial, mentre que d’altres poden ser útils per a actuacions sectorials o en projectes d’escales més detallades.

Alguns d’aquests criteris per exemple fan referència a la necessitat d’aprofundir en l’ordenació de certs àmbits característics pels seus valors productius i estètics per mitjà de l’impuls de l’elaboració, per part dels municipis, de plans d’ordenació del paisatge dels mateixos. També recomanacions destinades a evitar o reduir l’impacte visual com ara minimitzar les construccions en sòl no urbanitzable en els espais agraris d’elevat valor productiu, promoure la integració paisatgística de les construccions i instal·lacions associades a les explotacions agràries o evitar la mera repetició banal de models arquitectònics. Conservar el patrimoni històric, cultural, arquitectònic i natural, també els aspectes intangibles, és una qüestió tractada i aprofundida en en diversos dels criteris i accions proposats, així com dur la integració de les estratègies turístiques amb la xarxa de miradors i itineraris definida al Catàleg, elaborant a la vegada un protocol per la seva senyalització, manteniment i condicionament.

Finalment, el catàleg també estableix tot un seguit de criteris i accions de caràcter transversal que depassen els 11 objectius de qualitat paisatgística i que fan referència a aspectes com ara la promoció de figures de gestió supramunicipals, el desenvolupament d’instruments per la concertació i el consens, la creació de mecanismes per incorporar la ciutadania en les decisions futures, la incorporació de la valoració dels elements intangibles del paisatge en els procediments de participació a escala local, fomentar l’educació en els valors del paisatge, protegir i posar en valor el patrimoni intangible vinculat al paisatge i endegar una gestió activa del paisatge no visual, com per exemple els paisatges sonors.


Més informació:

Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona
Edicte de 15 de gener de 2015, sobre una resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat d'aprovació definitiva del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati