Dilluns 28 de Setembre de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL CIRCUIT BARCELONA-CATALUNYA (MONTMELÓ, GRANOLLERS I PARETS DEL VALLÈS)
Moisès Jordi
Actualitzat a 7/9/2015
S’aprova inicialment el Pla director urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya que promou nous sectors i equipaments al voltant de la instal•lació per configurar un pol d’activitats vinculades al món del motor. Ajuntaments i associacions empresarials consideren que el Pla permetrà captar indústria i potenciar el turisme mentre l’entitat ecologista DEPANA alerta de l’increment de la contaminació acústica que podria ocasionar.
El Circuit de Barcelona-Catalunya, també conegut com a Circuit de Montmeló, és una pista de curses de velocitat situada entre els termes municipals de Montmeló, Granollers i Parets del Vallès, al Vallès Oriental. Es localitza en una plana entre el riu Tenes i el Congost i està envoltat per camps de conreus i diversos polígons d’activitat econòmica. Ocupa una superfície de 120 hectàrees, té un aforament de 131.000 espectadors i disposa de 32.000 places d’aparcament i diversos serveis vinculats a la instal•lació com un restaurant permanent per a 250 persones, vuit bars, dos heliports, una benzinera, un túnel de rentat de vehicles, una escola de conducció i una zona per a la pràctica dels vehicles 4x4.
La creació del Circuit
L’origen del Circuit cal cercar-lo en la voluntat del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) de buscar una alternativa al circuit de Montjuïc, a Barcelona, que havia quedat desfasat i que no podia acollir curses de Fórmula 1. El 1984 el RACC va adquirir uns terrenys a Caldes de Malavella (la Selva) però finalment l’operació no es va dur a terme. Aquell mateix any el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a crear els organismes necessaris i fer les modificacions urbanístiques pertinents per fer possible aquesta nova instal•lació. La Direcció General d’Esport de la Generalitat de Catalunya va considerar, llavors, que el circuit havia d’estar situat dins el radi de 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona.
El 1985 el RACC es va fixar en uns terrenys agrícoles prop de Montmeló, propietat del Consorci de la Zona Franca, que complien les condicions i el 1987 va fer efectiva la compra dels terrenys. Aquell mateix any el Govern català va iniciar la tramitació urbanística que va concloure el 1989 amb l’aprovació definitiva del Pla especial Circuit Permanent de Velocitat de Catalunya, el qual afectava els termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers. El Pla mantenia el caràcter de sòl no urbanitzable de la finca però hi introduïa “l’ús esportiu destinat a Circuit Permanent de Velocitat i instal•lacions annexes, complementàries i induïdes”. De manera simultània els tres ajuntaments van modificar els seus Plans Generals per incorporar aquest nou ús. El Pla especial fixava, a més, el traçat de la via que havia de connectar la C-17 i l’AP-7 i garantir l’accés al Circuit, la qual formava part de l’AUTOVIA INTERPOLAR que en un futur uniria Molins de Rei (Baix Llobregat) i Sant Celoni (Vallès Oriental). El 1989 també es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l’Ajuntament de Montmeló i el RACC.
S’aprova inicialment el Pla director urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya que promou nous sectors i equipaments al voltant de la instal•lació per configurar un pol d’activitats vinculades al món del motor. Ajuntaments i associacions empresarials consideren que el Pla permetrà captar indústria i potenciar el turisme mentre l’entitat ecologista DEPANA alerta de l’increment de la contaminació acústica que podria ocasionar.
El Circuit de Barcelona-Catalunya, també conegut com a Circuit de Montmeló, és una pista de curses de velocitat situada entre els termes municipals de Montmeló, Granollers i Parets del Vallès, al Vallès Oriental. Es localitza en una plana entre el riu Tenes i el Congost i està envoltat per camps de conreus i diversos polígons d’activitat econòmica. Ocupa una superfície de 120 hectàrees, té un aforament de 131.000 espectadors i disposa de 32.000 places d’aparcament i diversos serveis vinculats a la instal•lació com un restaurant permanent per a 250 persones, vuit bars, dos heliports, una benzinera, un túnel de rentat de vehicles, una escola de conducció i una zona per a la pràctica dels vehicles 4x4.
La creació del Circuit
L’origen del Circuit cal cercar-lo en la voluntat del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) de buscar una alternativa al circuit de Montjuïc, a Barcelona, que havia quedat desfasat i que no podia acollir curses de Fórmula 1. El 1984 el RACC va adquirir uns terrenys a Caldes de Malavella (la Selva) però finalment l’operació no es va dur a terme. Aquell mateix any el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a crear els organismes necessaris i fer les modificacions urbanístiques pertinents per fer possible aquesta nova instal•lació. La Direcció General d’Esport de la Generalitat de Catalunya va considerar, llavors, que el circuit havia d’estar situat dins el radi de 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona.
El 1985 el RACC es va fixar en uns terrenys agrícoles prop de Montmeló, propietat del Consorci de la Zona Franca, que complien les condicions i el 1987 va fer efectiva la compra dels terrenys. Aquell mateix any el Govern català va iniciar la tramitació urbanística que va concloure el 1989 amb l’aprovació definitiva del Pla especial Circuit Permanent de Velocitat de Catalunya, el qual afectava els termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers. El Pla mantenia el caràcter de sòl no urbanitzable de la finca però hi introduïa “l’ús esportiu destinat a Circuit Permanent de Velocitat i instal•lacions annexes, complementàries i induïdes”. De manera simultània els tres ajuntaments van modificar els seus Plans Generals per incorporar aquest nou ús. El Pla especial fixava, a més, el traçat de la via que havia de connectar la C-17 i l’AP-7 i garantir l’accés al Circuit, la qual formava part de l’AUTOVIA INTERPOLAR que en un futur uniria Molins de Rei (Baix Llobregat) i Sant Celoni (Vallès Oriental). El 1989 també es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l’Ajuntament de Montmeló i el RACC.
Les obres es van iniciar el mateix 1989 i el Circuit es va inaugurar oficialment el 10 de setembre de 1991. També va entrar en servei el tram de 4 quilòmetres entre la sortida 13 de l’AP-7 i el quilòmetre 16 de la C-17 amb accés directe als aparcaments de la instal•lació. La connexió ferroviària, per la seva banda, no era directa i la parada més propera era la de Montmeló (R2 i R8) a partir de la qual calia caminar uns 45 minuts o prendre un autobús. Els diferents plans sectorials d’infraestructures ferroviàries, aprovats pel Ministeri de Foment, preveien una estació just al costat del Circuit en el traçat de la línia de Rodalies de Vic (R3) però no hi havia data prevista per a la seva execució.
El Circuit de Barcelona-Catalunya es localitza en una zona amb forta presència del sector de la fabricació i venda de components i accessoris de motor. A Catalunya té una importància cabdal ja que ocupa prop del 3,5% de la població activa, genera prop del 20% de les exportacions industrials i concentra grans empreses fabricants de vehicles com Seat o Nissan i nombrosos proveïdors que subministren directament als fabricants de vehicles. Al Vallès Oriental hi ha un total de 128 empreses d’aquest sector que generen 4.147 llocs de treball segons dades del Centre d’Estudis del Vallès Oriental, vinculat al Consell Comarcal. En aquest context el Circuit de Barcelona-Catalunya va entrar a formar part, el 2013, del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC) formada per prop de 500 empreses del sector.
Un pla director per potenciar-lo
L’any 2008 el Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat va acordar iniciar la redacció d’un Pla director urbanístic (PDU) per ordenar l’entorn de les instal•lacions i fer front a les demandes i necessitats d’aquest equipament. Tanmateix en aquell moment el PDU no es va arribar a formular i va quedar aparcat.
El juliol de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport del RACC i els ajuntaments implicats, va decidir reactivar de nou la redacció del PDU. L’objectiu era reforçar el Circuit de Catalunya com a instal•lació esportiva d’alt nivell i com a pol d’activitat econòmica tot impulsant activitats d’oci i de serveis relacionades amb el món del motor.
D’acord amb la LLEI ÒMNIBUS, DE SIMPLIFICACIÓ, D’AGILITAT, REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA I DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, aprovada el 2012, els PDU poden delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal en l’execució d’actuacions d’especial interès social i econòmic. Aquests poden contenir totes les determinacions en quant a la classificació i qualificació del sòl i la seva adaptació als planejaments locals no requereix la seva modificació.
El desembre de 2014 la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona-Catalunya que afectava els municipis de Granollers, Parets del Vallès i Montmeló. El PDU abastava un total de 574,2 hectàrees amb diferents tipologies de classificació urbanística (sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) i qualificació (equipament, zona verda, desenvolupament d’activitat econòmica...). Es delimitaven tres sectors d’interès supramunicipal (77,2 hectàrees) i dos àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable per acollir activitats. D’altra banda, es mantenien diversos sòls d’activitat econòmica ja classificats com a sòl urbanitzable al planejament municipal de Parets del Vallès i Granollers amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament d’activitats productives.
El Circuit de Barcelona-Catalunya es localitza en una zona amb forta presència del sector de la fabricació i venda de components i accessoris de motor. A Catalunya té una importància cabdal ja que ocupa prop del 3,5% de la població activa, genera prop del 20% de les exportacions industrials i concentra grans empreses fabricants de vehicles com Seat o Nissan i nombrosos proveïdors que subministren directament als fabricants de vehicles. Al Vallès Oriental hi ha un total de 128 empreses d’aquest sector que generen 4.147 llocs de treball segons dades del Centre d’Estudis del Vallès Oriental, vinculat al Consell Comarcal. En aquest context el Circuit de Barcelona-Catalunya va entrar a formar part, el 2013, del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC) formada per prop de 500 empreses del sector.
Un pla director per potenciar-lo
L’any 2008 el Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat va acordar iniciar la redacció d’un Pla director urbanístic (PDU) per ordenar l’entorn de les instal•lacions i fer front a les demandes i necessitats d’aquest equipament. Tanmateix en aquell moment el PDU no es va arribar a formular i va quedar aparcat.
El juliol de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport del RACC i els ajuntaments implicats, va decidir reactivar de nou la redacció del PDU. L’objectiu era reforçar el Circuit de Catalunya com a instal•lació esportiva d’alt nivell i com a pol d’activitat econòmica tot impulsant activitats d’oci i de serveis relacionades amb el món del motor.
D’acord amb la LLEI ÒMNIBUS, DE SIMPLIFICACIÓ, D’AGILITAT, REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA I DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, aprovada el 2012, els PDU poden delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal en l’execució d’actuacions d’especial interès social i econòmic. Aquests poden contenir totes les determinacions en quant a la classificació i qualificació del sòl i la seva adaptació als planejaments locals no requereix la seva modificació.
El desembre de 2014 la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona-Catalunya que afectava els municipis de Granollers, Parets del Vallès i Montmeló. El PDU abastava un total de 574,2 hectàrees amb diferents tipologies de classificació urbanística (sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) i qualificació (equipament, zona verda, desenvolupament d’activitat econòmica...). Es delimitaven tres sectors d’interès supramunicipal (77,2 hectàrees) i dos àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable per acollir activitats. D’altra banda, es mantenien diversos sòls d’activitat econòmica ja classificats com a sòl urbanitzable al planejament municipal de Parets del Vallès i Granollers amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament d’activitats productives.
Nous sectors
Els tres sectors d’interès supramunicipal se situaven majoritàriament sobre sòl no urbanitzable amb ús agrícola en continuïtat amb el Circuit. En concret es tractava dels sectors Torre Pardalera (12 hectàrees, Granollers i Montmeló), on es proposava ús comercial vinculat al motor i oficines en un eix petaonal situat a la façana principal d’accés a l’equipament; Can Guitet (35 hectàrees, Parets i Montmeló), amb ús prioritari per a oficines, formació, investigació i educació; i Can Riba-Can Ninou (30 hectàrees, Granollers), que havia d’acollir serveis recreatius vinculats al motor i parcel•les destinades a hotels i usos esportius.
Els àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable, per la seva banda, pretenien ampliar l’equipament esportiu comunitari del Circuit. A l’Àmbit Circuit (94 hectàrees, Montmeló i Granollers), es regulaven els paràmetres urbanístics per permetre noves activitats i noves construccions que donessin resposta a les necessitats de l’actual infraestructura del Circuit de Barcelona-Catalunya. A l’àmbit Palou Sud (27 hectàrees, Granollers) s’optava per la implantació de diverses activitats recreatives, lúdiques i esportives vinculades al motor, entre elles dos kàrtings, un d’amateur i un per a competicions oficials.
Finalment a la zona de Can Cabanyes de Granollers, també en sòl no urbanitzable, es preveien aparcaments ocasionals en dies de màxima afluència i es potenciava una xarxa de camins per connectar el Circuit i el nucli urbà de Granollers. D’aquesta manera la superfície destinada a aparcaments passava de 63 hectàrees a 75 hectàrees.
Reaccions
El director del Circuit de Barcelona-Catalunya, Joan Fontseré, va assegurar que l’objectiu del Pla director era apropar el Circuit al Vallès Oriental a més de servir d’imant per captar indústria del motor, l’esport i l’entreteniment i impulsar el turisme. Per la seva banda l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va defensar el PDU al considerar-lo una peça clau dins de l’estratègia turística de Catalunya a més d’un motor industrial de primer ordre. L’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, reconeixia tanmateix que el desenvolupament del Pla dependria de l’evolució econòmica general ja que el principal repte era captar inversions privades.
A nivell empresarial PIMEC es va posicionar a favor del Pla director ja que considerava que, fins aquell moment, el circuit només havia estat explotat des d’un punt de vista esportiu. Vicenç Paituví, president de PIMEC Vallès Oriental, confiava que el pla urbanístic generés llocs de treball i noves inversions a la comarca.
En canvi l’entitat ecologista DEPANA va presentar al•legacions al Pla director ja que, en la seva opinió, el creixement que proposava era insostenible. DEPANA recordava que els veïns ja suportaven la contaminació acústica del Circuit i que aquesta es veuria incrementada amb les noves instal•lacions previstes que, segons l’entitat, podrien ser “el circuit de kàrting, el circuit de trial, el circuit de motocròs, el circuit de vehicles 4x4, el circuit de ràdio control i l'escola de conducció segura”. També alertava de l’afectació sobre el riu Congost i els recursos hídrics i sobre els connectors ecològics existents.
El Govern de la Generalitat havia manifestat que aprovaria definitivament el Pla director el juliol de 2015 però aquesta finalment no es va produir i a mitjan setembre seguia pendent. Una vegada aprovat el següent pas seria cercar els inversors necessaris per poder-lo desplegar.
Més informació:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/278463/ca/aprovat-inicialment-director-urbanistic-circuit-velocitat-barcelona-catalunya.do
https://www.circuitcat.com/ca/
Els tres sectors d’interès supramunicipal se situaven majoritàriament sobre sòl no urbanitzable amb ús agrícola en continuïtat amb el Circuit. En concret es tractava dels sectors Torre Pardalera (12 hectàrees, Granollers i Montmeló), on es proposava ús comercial vinculat al motor i oficines en un eix petaonal situat a la façana principal d’accés a l’equipament; Can Guitet (35 hectàrees, Parets i Montmeló), amb ús prioritari per a oficines, formació, investigació i educació; i Can Riba-Can Ninou (30 hectàrees, Granollers), que havia d’acollir serveis recreatius vinculats al motor i parcel•les destinades a hotels i usos esportius.
Els àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable, per la seva banda, pretenien ampliar l’equipament esportiu comunitari del Circuit. A l’Àmbit Circuit (94 hectàrees, Montmeló i Granollers), es regulaven els paràmetres urbanístics per permetre noves activitats i noves construccions que donessin resposta a les necessitats de l’actual infraestructura del Circuit de Barcelona-Catalunya. A l’àmbit Palou Sud (27 hectàrees, Granollers) s’optava per la implantació de diverses activitats recreatives, lúdiques i esportives vinculades al motor, entre elles dos kàrtings, un d’amateur i un per a competicions oficials.
Finalment a la zona de Can Cabanyes de Granollers, també en sòl no urbanitzable, es preveien aparcaments ocasionals en dies de màxima afluència i es potenciava una xarxa de camins per connectar el Circuit i el nucli urbà de Granollers. D’aquesta manera la superfície destinada a aparcaments passava de 63 hectàrees a 75 hectàrees.
Reaccions
El director del Circuit de Barcelona-Catalunya, Joan Fontseré, va assegurar que l’objectiu del Pla director era apropar el Circuit al Vallès Oriental a més de servir d’imant per captar indústria del motor, l’esport i l’entreteniment i impulsar el turisme. Per la seva banda l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va defensar el PDU al considerar-lo una peça clau dins de l’estratègia turística de Catalunya a més d’un motor industrial de primer ordre. L’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, reconeixia tanmateix que el desenvolupament del Pla dependria de l’evolució econòmica general ja que el principal repte era captar inversions privades.
A nivell empresarial PIMEC es va posicionar a favor del Pla director ja que considerava que, fins aquell moment, el circuit només havia estat explotat des d’un punt de vista esportiu. Vicenç Paituví, president de PIMEC Vallès Oriental, confiava que el pla urbanístic generés llocs de treball i noves inversions a la comarca.
En canvi l’entitat ecologista DEPANA va presentar al•legacions al Pla director ja que, en la seva opinió, el creixement que proposava era insostenible. DEPANA recordava que els veïns ja suportaven la contaminació acústica del Circuit i que aquesta es veuria incrementada amb les noves instal•lacions previstes que, segons l’entitat, podrien ser “el circuit de kàrting, el circuit de trial, el circuit de motocròs, el circuit de vehicles 4x4, el circuit de ràdio control i l'escola de conducció segura”. També alertava de l’afectació sobre el riu Congost i els recursos hídrics i sobre els connectors ecològics existents.
El Govern de la Generalitat havia manifestat que aprovaria definitivament el Pla director el juliol de 2015 però aquesta finalment no es va produir i a mitjan setembre seguia pendent. Una vegada aprovat el següent pas seria cercar els inversors necessaris per poder-lo desplegar.
Més informació:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/278463/ca/aprovat-inicialment-director-urbanistic-circuit-velocitat-barcelona-catalunya.do
https://www.circuitcat.com/ca/
Vallès Oriental
