Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LES CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)
Moisès Jordi
Imatge dels habitatges i equipaments executats a les Casernes Foto: Regesa (Consell Comarcal del Barcelonès)
Actualitzat a 23/7/2015

El moviment veïnal de Sant Andreu reclama l’execució del projecte de les Casernes de Sant Andreu 9 anys després de l’aprovació del pla urbanístic. Només s’han executat 221 dels 2.000 habitatges previstos (el 60% de protecció oficial) i 3 dels 12 equipaments. El nou govern municipal vol desencallar el pla urbanístic però no adquireix compromisos concrets.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2008

Les antigues casernes militars de Sant Andreu ocupaven més de 11 hectàrees a banda i banda del passeig Torras i Bages, al barri de Sant Andreu (Barcelona), concretament entre els carrers Gran de Sant Andreu, Coronel Monasterio, Palomar i el passeig de Santa Coloma. Les casernes eren propietat del Ministeri de Defensa i havien caigut en desús des de l’any 1998. L’any 2001 se'n va retirar definitivament la vigilància i l’Ajuntament de Barcelona es va mostrar preocupat per l’abandó de les instal•lacions. A partir d’aquell any les casernes es van anar ocupant gradualment per grups d’immigrants i per joves europeus vinculats al moviment okupa. L’any 2003 van ser desallotjades.

L’any 2004 el Consorci de la Zona Franca (CZF) va comprar el solar per 83 MEUR i el 2006 es va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per canviar-ne els usos. El projecte preveia construir-hi 2.000 habitatges (el 60% de protecció oficial), un parc de 4 hectàrees (al sector de llevant, recolzat sobre el carrer Gran de Sant Andreu) i 12 equipaments, entre els quals destacaven un CEIP, una escola bressol, una biblioteca, un centre cívic, una residència sociosanitària, un poliesportiu, una comissaria de Mossos d’Esquadra i un centre de salut. Es pretenia que el nou sector millorés la connexió entre diversos barris del districte de Sant Andreu, en especial Sant Andreu, Trinitat Vella i Baró de Viver. A més, l’àmbit tenia un caràcter estratègic per la proximitat al PLA URBANÍSTIC SANT ANDREU-SAGRERA, que preveu la construcció de l’estació central del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) de la Sagrera i la cobertura de la platja de vies.
Maqueta del pla urbanístic de les Casernes de Sant Andreu Font: Regesa (Consell Comarcal del Barcelonès)
S’inicien les primeres actuacions
L’any 2008, just a l’inici de la crisi econòmica, es van iniciar els tràmits per construir els habitatges públics. L’empresa Rehabilitació i Gestió SA (REGESA), vinculada al Consell Comarcal del Barcelonès, va iniciar les dues primeres promocions, que es posarien a la venda mitjançant la modalitat de dret de superfície, que permetia abaratir el preu final i, alhora, preservar en tot moment la propietat municipal del sòl. En canvi les promocions privades estaven aturades. També el 2008 es van inaugurar els primers equipaments, en concret la comissaria dels Mossos i el CEIP Eulàlia Bota.

Els veïns es mostraven satisfets per l’inici de les obres per bé que reclamaven algunes millores. En primer lloc demanaven la fixació d’unes reserves exclusives per als ciutadans dels barris en els mecanismes d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial. En segon lloc proposaven que els habitatges amb preu concertat fossin substituïts per lloguers vitalicis de 75 anys, no subrogables. Finalment subratllaven la necessitat de prioritzar els equipaments sanitaris.

La crisi econòmic atura el projecte
A partir del 2009 la crisi econòmica es va fer més evident i va impedir l’inici de les noves promocions d’habitatges, tant públiques com privades, i de la major part d’equipaments pendents. Davant d’aquesta situació el 31 de gener de 2010 El Periódico va publicar que el govern municipal estudiava la possibilitat de vincular el nou barri amb la candidatura de BARCELONA ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN del 2022. Segons aquesta informació els habitatges protegits s’utilitzarien com a residència d’esportistes per aquest esdeveniment. L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar s’hi va oposar frontalment i finalment l’equip de govern ho va descartar.
Imatge aèria del pla urbanístic de les Casernes de Sant Andreu Font: Regesa (Consell Comarcal del Barcelonès)
A partir del maig de 2011 el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, format per CiU, va reafirmar el compromís per desenvolupar 11 plans urbanístics a la ciutat, entre ells els de les Casernes de Sant Andreu. L’estratègia, anomenada Pla Empenta, passava per injectar diner públic per iniciar les obres (per fer font a les indemnitzacions i les obres d’urbanització) a canvi que les promotores privades cedissin sòl a l’Ajuntament, que s’utilitzaria per crear habitatges públics o equipaments. Tanmateix, en el cas de les Casernes l’estratègia no va funcionar i durant la legislatura no es van iniciar més promocions d’habitatge.

A nivell d’equipaments les úniques obres que es van accelerar van ser la del complex sanitari Isabel Roig Casernes de Sant Andreu. El març de 2013 es va inaugurar el primer equipament del complex, el Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP), que havia d’esdevenir una alternativa de proximitat als serveis d'urgències hospitalaris. Finalment, el novembre de 2014 es van inaugurar la resta d’equipaments del Centre de Salut, que concentrava en un sol edifici diferents tipologies de servei: atenció primària, atenció urgent, atenció pediàtrica integral, salut mental i hospitalització sociosanitària.

Els veïns reclamen celeritat al nou govern municipal
Les eleccions del maig de 2015 van comportar l’entrada d’un nou govern municipal en minoria format per Barcelona en Comú (BeC). En el seu programa electoral la formació feia èmfasi en el projecte de les Casernes de Sant Andreu, on proposava promoure habitatges de lloguer social, construir un complex esportiu municipal i l’escola bressol i instar a la Generalitat perquè construís la residència i centre de dia per a la gent gran.

El 19 de juny de 2015 l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar va realitzar un acte públic per “celebrar” els 9 anys des de l’aprovació de la modificació del PGM. Els veïns lamentaven que, transcorreguts aquests anys, només s’havien realitzat 221 dels 2.000 pisos previstos i 3 dels 12 equipaments (l’escola, la comissaria dels Mossos d’Esquadra i el Centre de Salut). La resta de l’espai estava desocupat i sense perspectives de reactivació. Consideraven especialment urgent la construcció dels habitatges protegits, l’escola bressol i la residència per a la gent gran.

El regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, va assistir a l’acte i va assegurar que la intenció del nou equip de govern era desencallar el projecte per bé que no va adquirir cap compromís concret.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès