Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PARC DE LES BASSES D'ALPICAT (LLEIDA)
Elisabet Sau
Actualitzat a 13/5/2015 El març de 2015 la Paeria aprova la licitació del concurs per a la construcció d’un parc temàtic familiar dels Barrufets al parc de les Basses d’Alpicat, una antiga zona de lleure dels afores de Lleida que havia estat molt popular. Els grups municipals del PSC i CiU defensen el projecte per la creació de llocs de treball mentre altres grups polítics i entitats el rebutgen al considerar que privatitzen un espai públic.
Antecedents 2011
El Parc de les Basses d’Alpicat, emplaçat en el terme municipal de Lleida, compta amb una situació estratègica, a tocar de l’encreuament de la carretera N-240 amb la variant nord de l’autovia A-2, fet que li confereix una gran accessibilitat des dels municipis propers i des de la Franja de Ponent. L’àmbit limita al sud-oest amb la N-240, al nord-oest amb l’A-2 i la sèquia tercera del canal de Pinyana, i en la resta de direccions es troba envoltat per camps d’horta.
L’origen del parc es remunta a principis del segle XX, amb la construcció d’un sistema de basses (dos grans dipòsits d’uns 8.400 m2 de superfície i un altre d’uns 2.000 m2) que s’abastien del canal de Pinyana, procedent del pantà de Santa Anna (en el municipi aragonès de Castillonroi), per tal de garantir les reserves d’aigua de la ciutat.
A finals dels anys 50 del segle passat, el consistori dirigit per l’alcalde Francisco Pons va construir l’actual Parc de les Basses (també conegut com a Parc territorial Alcalde Pons-les Basses). La transformació, tot i mantenir un dels dipòsits grans, va suposar la transformació de les basses en cinc piscines de bany molt freqüentades els anys 60 i 70 pels lleidatans. Cap els anys 80 es va construir una pista atletisme, una escola de jardineria i un càmping. A partir dels anys 90 les Basses van patir un declivi progressiu que va dur al tancament de les piscines i el càmping el 2003.
L’any 2006 la Paeria va iniciar els tràmits per tal de tirar endavant una remodelació del parc, que s’havia anat degradant en els darrers anys i en el qual només s’havia mantingut en actiu la pista d’atletisme i l’escola de jardineria. El primer pas va ser la redacció del pla parcial del Parc territorial Alcalde Pons-les Basses. En el procés d’elaboració es va organitzar un procés de participació ciutadana que es va perllongar entre el 2006 i el 2008 i on es va debatre sobre diversos aspectes relacionats amb una possible transformació del parc.
El 2010 s’emprenen les accions per a la remodelació
El 2010 va estar marcat per un seguit d’accions relacionades amb aquest espai. D’una banda la Paeria va licitar el projecte d’enderroc de les edificacions en desús existents al parc, amb un pressupost d’uns 240.000 euros, com a actuació prèvia per a la revitalització de la zona. Els enderrocs, que incloïen l’edifici de vestidors de la piscina olímpica, l’antic restaurant, l’edifici del vigilant i diversos coberts i porxos, es van dur a terme entre novembre de 2010 i febrer de 2011.
D’altra banda, a finals de novembre, la Paeria va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de les Basses per canviar la classificació de sòl de no urbanitzable a urbanitzable. Aquesta reclassificació va comptar amb els vots a favors dels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del Partit Popular (PP) i d’un regidor no adscrit. Des de l’oposició, els grups d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU) van criticar que el projecte se supedités a la inclusió d’una gran superfície comercial pel seu desenvolupament, sobretot quan el conseller de Comerç, Josep Huguet, ja havia afirmat que no s’adaptava a la normativa vigent, que establia que aquests establiments només es podien fer dins la trama urbana consolidada, i van reclamar una opció alternativa per tirar endavant el projecte.
Finalment, a principis de desembre, el consistori va aprovar també inicialment el Pla parcial urbanístic (PPU) del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR 43), dissenyat pels arquitectes lleidatans Albert Simó i Eugènia Rodríguez. Es preveia que la urbanització de la zona, pressupostada en 6,5 milions d’euros (MEUR), duraria uns 4 anys. El projecte estipulava també un pressupost de 6 MEUR més pel desenvolupament de les infraestructures esportives previstes. El nou parc augmentava la seva superfície en més de 9 hectàrees, passant de les 18 actuals a les 27,1 projectades (un increment de més del 50%). Bona part dels parc, unes 23 hectàrees (un 85%), es dedicava a espais lliure i equipaments.
L’origen del parc es remunta a principis del segle XX, amb la construcció d’un sistema de basses (dos grans dipòsits d’uns 8.400 m2 de superfície i un altre d’uns 2.000 m2) que s’abastien del canal de Pinyana, procedent del pantà de Santa Anna (en el municipi aragonès de Castillonroi), per tal de garantir les reserves d’aigua de la ciutat.
A finals dels anys 50 del segle passat, el consistori dirigit per l’alcalde Francisco Pons va construir l’actual Parc de les Basses (també conegut com a Parc territorial Alcalde Pons-les Basses). La transformació, tot i mantenir un dels dipòsits grans, va suposar la transformació de les basses en cinc piscines de bany molt freqüentades els anys 60 i 70 pels lleidatans. Cap els anys 80 es va construir una pista atletisme, una escola de jardineria i un càmping. A partir dels anys 90 les Basses van patir un declivi progressiu que va dur al tancament de les piscines i el càmping el 2003.
L’any 2006 la Paeria va iniciar els tràmits per tal de tirar endavant una remodelació del parc, que s’havia anat degradant en els darrers anys i en el qual només s’havia mantingut en actiu la pista d’atletisme i l’escola de jardineria. El primer pas va ser la redacció del pla parcial del Parc territorial Alcalde Pons-les Basses. En el procés d’elaboració es va organitzar un procés de participació ciutadana que es va perllongar entre el 2006 i el 2008 i on es va debatre sobre diversos aspectes relacionats amb una possible transformació del parc.
El 2010 s’emprenen les accions per a la remodelació
El 2010 va estar marcat per un seguit d’accions relacionades amb aquest espai. D’una banda la Paeria va licitar el projecte d’enderroc de les edificacions en desús existents al parc, amb un pressupost d’uns 240.000 euros, com a actuació prèvia per a la revitalització de la zona. Els enderrocs, que incloïen l’edifici de vestidors de la piscina olímpica, l’antic restaurant, l’edifici del vigilant i diversos coberts i porxos, es van dur a terme entre novembre de 2010 i febrer de 2011.
D’altra banda, a finals de novembre, la Paeria va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de les Basses per canviar la classificació de sòl de no urbanitzable a urbanitzable. Aquesta reclassificació va comptar amb els vots a favors dels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del Partit Popular (PP) i d’un regidor no adscrit. Des de l’oposició, els grups d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU) van criticar que el projecte se supedités a la inclusió d’una gran superfície comercial pel seu desenvolupament, sobretot quan el conseller de Comerç, Josep Huguet, ja havia afirmat que no s’adaptava a la normativa vigent, que establia que aquests establiments només es podien fer dins la trama urbana consolidada, i van reclamar una opció alternativa per tirar endavant el projecte.
Finalment, a principis de desembre, el consistori va aprovar també inicialment el Pla parcial urbanístic (PPU) del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR 43), dissenyat pels arquitectes lleidatans Albert Simó i Eugènia Rodríguez. Es preveia que la urbanització de la zona, pressupostada en 6,5 milions d’euros (MEUR), duraria uns 4 anys. El projecte estipulava també un pressupost de 6 MEUR més pel desenvolupament de les infraestructures esportives previstes. El nou parc augmentava la seva superfície en més de 9 hectàrees, passant de les 18 actuals a les 27,1 projectades (un increment de més del 50%). Bona part dels parc, unes 23 hectàrees (un 85%), es dedicava a espais lliure i equipaments.
Un projecte de centre comercial amb polèmica
El projecte incloïa la creació d’un centre comercial d’uns 12.000 m2 vinculat a l’esport, el lleure i la salut que comptaria amb agrobotigues de productes autòctons; un hotel d’un centenar de places; una àrea de piscines; tres edificis per a cafeteria, restaurants i altres serveis terciaris; una zona de pícnic, càmping i bungalows; una àrea esportiva; i una zona central per a jocs infantils i amb un espai adequat per a concerts i altres espectacles. En la zona abans ocupada per les basses se’n mantenien dues com a piscina de lleure, se n’eliminaven dues afectades per les zones de vialitat i d’aparcament i desapareixia el dipòsit alçat que quedava ja que allà s’hi situaria el centre comercial. Per contra es creaven dues noves basses al costat de les existents així com tres piscines rectangulars al costat de la pista d’atletisme.
Pel que fa a la mobilitat, el projecte preveia un total de cinc aparcaments ubicats en la zona perifèrica de l’àmbit que sumaven 843 places, així com un nou vial perimetral que donava accés a totes les àrees i deixava lliure de vehicles la part central de l’espai. També es preveia un nou accés mitjançant una rotonda de nova construcció a la N-240, i la possibilitat d’accedir-hi amb transport públic. En la part interior, més arbrada, s’hi preveien una xarxa de camins de passeig per a vianants i bicicletes, que connectaven amb la xarxa de camins de l’Horta de Lleida.
A finals de febrer de 2011 el director general de Comerç, Josep Maria Recasens (CiU), va fer pública la intenció del govern de revisar a la baixa la trama urbana consolidada aprovada per l’anterior executiu (DOCG 5737, de 19 d’octubre de 2010), fet que limitaria les possibilitats d’ubicar grans superfícies comercials en determinats indrets de la ciutat, entre ells les Basses. Aquesta decisió no va ser del grat de l’alcalde Ros que defensava la futura inversió privada i comercial en aquest espai obsolet que alhora milloraria el nivell d’equipaments de venda de mitjà i gran format de la ciutat de Lleida.
El maig de 2011 l’alcalde Ros va afirmar que el consistori continuava mantenint contactes amb cinc empreses que cercaven instal•lar grans superfícies comercials a la ciutat de Lleida. A més del Corte Inglés, el llistat incloïa dues cadenes d’hipermercats (Carrefour i Alcampo), una d’electrodomèstics i una de bricolatge. A més va provar tant la via administrativa com la contenciós administrativa per intentar revocar la resolució de la Generalitat que no permetia la construcció del nou centre comercial a les Basses i va vincular la rehabilitació del parc a la possible inversió de 20 MEUR del centre comercial.
De piscines a parc temàtic dels Barrufets
El desembre del 2014 la Paeria va presentar un nou projecte pel parc de les Basses: la construcció d’un parc temàtic familiar dedicat als personatges dels Barrufets, dibuixos creats l’any 1958. Aquest projecte ocuparia una part (9 hectàrees) de les 27 hectàrees de la zona de les Basses. El promotor de la idea va ser Joan Ramon Zaballos, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Lleida, que havia proposat la creació d’un parc temàtic al programa electoral del 2011 i que havia estat treballant en el projecte prop de tres anys.
El projecte venia referendat per un estudi de mercat efectuat el mateix 2014 entre els turistes que visiten la Costa Daurada. Segons aquest estudi, els Barrufets eren els ninots més populars entre els enquestats i els turistes russos i francesos els més entusiastes del projecte en el sentit d’afirmar que es desplaçarien a Lleida per gaudir-ne.
El futur parc estaria destinat a infants d’entre 2 i 12 anys, escoles, esplais i famílies i es dividiria en diferents zones: el poble dels Barrufets, el bosc dels Barrufets i el món de Gargamel. El parc d’oci s’acompanyaria d’un hotel familiar, zones de càmping, caravanes, estadi d’atletisme i zona comercial. La inversió prevista rondaria els 30 MEUR per al parc pròpiament i 17 MEUR per a l’acondicionament de l’espai públic. En el projecte s’estimava la creació de 200 llocs de treball, 14 MEUR d’ingressos i més de 300.000 visitants el primer any. Les Basses mantindria el caràcter de parc públic municipal ja que només una petita part, la del parc temàtic, seria de pagament. Malgrat això, la totalitat del sòl (27 hectàrees) continuaria sent pública perquè la zona on s’aixecaria el parc es gestionaria amb una concessió.
Per tal de tirar endavant el projecte fou necessari signar un acord d’un any de durada amb l’empresa que comercialitza els drets sobre els ninots creats pel dibuixant Peyo, International Merchandising Promotions Services (IMPS) i Biplano Licensing. Aquest acord, signat el mateix 2014, quedaria sense efecte al cap d’un any en cas que no es materialitzés la inversió necessària.
El projecte incloïa la creació d’un centre comercial d’uns 12.000 m2 vinculat a l’esport, el lleure i la salut que comptaria amb agrobotigues de productes autòctons; un hotel d’un centenar de places; una àrea de piscines; tres edificis per a cafeteria, restaurants i altres serveis terciaris; una zona de pícnic, càmping i bungalows; una àrea esportiva; i una zona central per a jocs infantils i amb un espai adequat per a concerts i altres espectacles. En la zona abans ocupada per les basses se’n mantenien dues com a piscina de lleure, se n’eliminaven dues afectades per les zones de vialitat i d’aparcament i desapareixia el dipòsit alçat que quedava ja que allà s’hi situaria el centre comercial. Per contra es creaven dues noves basses al costat de les existents així com tres piscines rectangulars al costat de la pista d’atletisme.
Pel que fa a la mobilitat, el projecte preveia un total de cinc aparcaments ubicats en la zona perifèrica de l’àmbit que sumaven 843 places, així com un nou vial perimetral que donava accés a totes les àrees i deixava lliure de vehicles la part central de l’espai. També es preveia un nou accés mitjançant una rotonda de nova construcció a la N-240, i la possibilitat d’accedir-hi amb transport públic. En la part interior, més arbrada, s’hi preveien una xarxa de camins de passeig per a vianants i bicicletes, que connectaven amb la xarxa de camins de l’Horta de Lleida.
A finals de febrer de 2011 el director general de Comerç, Josep Maria Recasens (CiU), va fer pública la intenció del govern de revisar a la baixa la trama urbana consolidada aprovada per l’anterior executiu (DOCG 5737, de 19 d’octubre de 2010), fet que limitaria les possibilitats d’ubicar grans superfícies comercials en determinats indrets de la ciutat, entre ells les Basses. Aquesta decisió no va ser del grat de l’alcalde Ros que defensava la futura inversió privada i comercial en aquest espai obsolet que alhora milloraria el nivell d’equipaments de venda de mitjà i gran format de la ciutat de Lleida.
El maig de 2011 l’alcalde Ros va afirmar que el consistori continuava mantenint contactes amb cinc empreses que cercaven instal•lar grans superfícies comercials a la ciutat de Lleida. A més del Corte Inglés, el llistat incloïa dues cadenes d’hipermercats (Carrefour i Alcampo), una d’electrodomèstics i una de bricolatge. A més va provar tant la via administrativa com la contenciós administrativa per intentar revocar la resolució de la Generalitat que no permetia la construcció del nou centre comercial a les Basses i va vincular la rehabilitació del parc a la possible inversió de 20 MEUR del centre comercial.
De piscines a parc temàtic dels Barrufets
El desembre del 2014 la Paeria va presentar un nou projecte pel parc de les Basses: la construcció d’un parc temàtic familiar dedicat als personatges dels Barrufets, dibuixos creats l’any 1958. Aquest projecte ocuparia una part (9 hectàrees) de les 27 hectàrees de la zona de les Basses. El promotor de la idea va ser Joan Ramon Zaballos, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Lleida, que havia proposat la creació d’un parc temàtic al programa electoral del 2011 i que havia estat treballant en el projecte prop de tres anys.
El projecte venia referendat per un estudi de mercat efectuat el mateix 2014 entre els turistes que visiten la Costa Daurada. Segons aquest estudi, els Barrufets eren els ninots més populars entre els enquestats i els turistes russos i francesos els més entusiastes del projecte en el sentit d’afirmar que es desplaçarien a Lleida per gaudir-ne.
El futur parc estaria destinat a infants d’entre 2 i 12 anys, escoles, esplais i famílies i es dividiria en diferents zones: el poble dels Barrufets, el bosc dels Barrufets i el món de Gargamel. El parc d’oci s’acompanyaria d’un hotel familiar, zones de càmping, caravanes, estadi d’atletisme i zona comercial. La inversió prevista rondaria els 30 MEUR per al parc pròpiament i 17 MEUR per a l’acondicionament de l’espai públic. En el projecte s’estimava la creació de 200 llocs de treball, 14 MEUR d’ingressos i més de 300.000 visitants el primer any. Les Basses mantindria el caràcter de parc públic municipal ja que només una petita part, la del parc temàtic, seria de pagament. Malgrat això, la totalitat del sòl (27 hectàrees) continuaria sent pública perquè la zona on s’aixecaria el parc es gestionaria amb una concessió.
Per tal de tirar endavant el projecte fou necessari signar un acord d’un any de durada amb l’empresa que comercialitza els drets sobre els ninots creats pel dibuixant Peyo, International Merchandising Promotions Services (IMPS) i Biplano Licensing. Aquest acord, signat el mateix 2014, quedaria sense efecte al cap d’un any en cas que no es materialitzés la inversió necessària.
Segons l’alcalde Ros, el projecte comptava amb potencials inversors, que havien signat una clàusula de confidencialitat per accedir al document d’inversions i que estaven relacionats amb els sectors de la construcció, hostaleria i lleure. En paraules de Ros, la Generalitat també es mostrava interessada que aquest territori captés les inversions necessàries pel projecte i, davant d’aquestes bones perspectives d’inversió, la Paeria es mostrava decidida a treure a concurs la concessió administrativa per gestionar el complex a poder ser el primer trimestre del 2015.
El cost dels estudis previs havia estat de 84.000 euros i aquests incloïen tres contractes per a la recerca d’inversors, l’orientació urbanística i l’estudi de mercat a més d’altres pagaments efectuats a través d’una empresa municipal.
La proposta del parc dels Barrufets es va presentar com un exemple de col•laboració entre l’Ajuntament de Lleida -governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)-, l’oposició municipal (CiU) i la Generalitat. Per contra, altres partits polítics lleidatans no s’hi van mostrar a favor. Al Partit Popular (PP) li semblava bé la idea d’espai familiar però no de parc temàtic, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensava la no privatització de l’espai, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) posava en dubte la viabilitat del projecte ja que no creia que els visitants de la Costa Daurada es desplacessin fins a Lleida i la CUP assegurava que, amb aquesta proposta, la Paeria menystenia els processos de participació ciutadana dels anys 2008 i 2009 i ignorava les conclusions del procés públic.
El projecte de parc es posa a votació a la Paeria
El gener del 2015 el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat va aprovar autoritzar el canvi d’usos proposats per la Paeria al sector de les Basses. Aquesta autorització facilitava la modificació urbanística dels usos de la zona, que s’hauria de tramitar a la Subdirecció General d’Urbanisme.
A finals de mes, cinc entitats de Lleida, IPCENA, la CUP, Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Casal Ocell Negre van presentar una denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya contra la Paeria per incompliment dels acords del procés participatiu de les Basses. A més van demanar la convocatòria de la comissió de seguiment de l’Audiència Pública de les Basses d’Alpicat, reunió que ja havien demanat al desembre i que al gener encara no tenia data. Pocs dies després Àngel Ros va anunciar la reunió pel mes de febrer.
A la reunió de la Comissió de seguiment, els responsables d’Urbanisme, Marta Camps, i Promoció Econòmica, Miquel Peris, van parlar del futur plec de condicions per a la licitació del parc dels Barrufets. Al llarg de la sessió, ICV i la CUP van abandonar la sala. ICV va lamentar que no se’ls havia permès veure l’estudi de mercat i les estimacions i qualitats de llocs de treball i tampoc entenia perquè s’havien signat clàusules de confidencialitat amb els inversors. Per la seva banda la CUP havia abandonat la comissió després que la Paeria desestimés fer una consulta popular sobre el futur parc.
Al març la Paeria va aprovar, en un ple ordinari, la licitació del concurs per a la construcció del parc dels Barrufets. En les bases del concurs es va especificar que es donaven en concessió 9 hectàrees de terrenys municipals així com la millora i manteniment de la resta de zones de lliure accés: parc urbà, zona esportiva i usos complementaris. La concessió seria per 50 anys i el cànon que hauria de pagar l’empresa a l’Ajuntament va quedar fixat en 100.000 euros anuals. Aquell mateix mes la CUP de Lleida va optar per denunciar de nou la Paeria al Síndic de Greuges al•legant l’incompliment dels acords presos en els processos participatius de les Basses.
Al plec també s’indicava la possibilitat de construir un petit centre comercial de 2.500 metres quadrats ja que una modificació de la llei ÒMNIBUS, aprovada el 2014, permetia els petits, mitjans i grans establiments comercials en els àmbits de planejament on s'instal•lin parcs d'oci recreatius.
La licitació es va aprovar amb els vots favorables dels representants a l’ajuntament del PSC, CiU i un regidor ex-popular mentre el PP es va abstenir (ERC, ICV i CUP no tenien representació al consistori). El ple va ser força controvertit ja que s’hi van presentar com a públic una desena d’opositors al projecte que van protestar ja que entenien que el parc temàtic privatitzaria una part important de les Basses. L’alcalde Ros va tornar a defensar que el projecte era molt participat mentre el regidor Rafel Peris va argumentar que les Basses esdevindrien un pol d’atracció que superaria l’àmbit local i que els efectes revertirien àmpliament en el territori. El Partit Popular va defensar la recuperació de l’espai però sense centre comercial i sense fer pagar entrada als nens. Finalment Zaballos (CiU) va dir que el projecte ja estava a exposició pública i que tothom hi podria fer les aportacions que considerés adients; també va defensar la inversió privada com a única solució per afrontar la remodelació de les Basses ja que no “hi ha diner públic”.
El mes de maig el projecte de les Basses tenia pendent, entre altres aspecte, la futura aprovació urbanística del canvi d’ús, la concreció dels inversors interessats i el resultat del procés d’informació pública. En tot cas, la tramitació i avanç estava subjecta a les successives eleccions de l’any 2015 que podrien alterar la relació de forces polítiques dels dos nivells d’administració pública implicats: la Paeria i la Generalitat.
El cost dels estudis previs havia estat de 84.000 euros i aquests incloïen tres contractes per a la recerca d’inversors, l’orientació urbanística i l’estudi de mercat a més d’altres pagaments efectuats a través d’una empresa municipal.
La proposta del parc dels Barrufets es va presentar com un exemple de col•laboració entre l’Ajuntament de Lleida -governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)-, l’oposició municipal (CiU) i la Generalitat. Per contra, altres partits polítics lleidatans no s’hi van mostrar a favor. Al Partit Popular (PP) li semblava bé la idea d’espai familiar però no de parc temàtic, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensava la no privatització de l’espai, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) posava en dubte la viabilitat del projecte ja que no creia que els visitants de la Costa Daurada es desplacessin fins a Lleida i la CUP assegurava que, amb aquesta proposta, la Paeria menystenia els processos de participació ciutadana dels anys 2008 i 2009 i ignorava les conclusions del procés públic.
El projecte de parc es posa a votació a la Paeria
El gener del 2015 el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat va aprovar autoritzar el canvi d’usos proposats per la Paeria al sector de les Basses. Aquesta autorització facilitava la modificació urbanística dels usos de la zona, que s’hauria de tramitar a la Subdirecció General d’Urbanisme.
A finals de mes, cinc entitats de Lleida, IPCENA, la CUP, Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Casal Ocell Negre van presentar una denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya contra la Paeria per incompliment dels acords del procés participatiu de les Basses. A més van demanar la convocatòria de la comissió de seguiment de l’Audiència Pública de les Basses d’Alpicat, reunió que ja havien demanat al desembre i que al gener encara no tenia data. Pocs dies després Àngel Ros va anunciar la reunió pel mes de febrer.
A la reunió de la Comissió de seguiment, els responsables d’Urbanisme, Marta Camps, i Promoció Econòmica, Miquel Peris, van parlar del futur plec de condicions per a la licitació del parc dels Barrufets. Al llarg de la sessió, ICV i la CUP van abandonar la sala. ICV va lamentar que no se’ls havia permès veure l’estudi de mercat i les estimacions i qualitats de llocs de treball i tampoc entenia perquè s’havien signat clàusules de confidencialitat amb els inversors. Per la seva banda la CUP havia abandonat la comissió després que la Paeria desestimés fer una consulta popular sobre el futur parc.
Al març la Paeria va aprovar, en un ple ordinari, la licitació del concurs per a la construcció del parc dels Barrufets. En les bases del concurs es va especificar que es donaven en concessió 9 hectàrees de terrenys municipals així com la millora i manteniment de la resta de zones de lliure accés: parc urbà, zona esportiva i usos complementaris. La concessió seria per 50 anys i el cànon que hauria de pagar l’empresa a l’Ajuntament va quedar fixat en 100.000 euros anuals. Aquell mateix mes la CUP de Lleida va optar per denunciar de nou la Paeria al Síndic de Greuges al•legant l’incompliment dels acords presos en els processos participatius de les Basses.
Al plec també s’indicava la possibilitat de construir un petit centre comercial de 2.500 metres quadrats ja que una modificació de la llei ÒMNIBUS, aprovada el 2014, permetia els petits, mitjans i grans establiments comercials en els àmbits de planejament on s'instal•lin parcs d'oci recreatius.
La licitació es va aprovar amb els vots favorables dels representants a l’ajuntament del PSC, CiU i un regidor ex-popular mentre el PP es va abstenir (ERC, ICV i CUP no tenien representació al consistori). El ple va ser força controvertit ja que s’hi van presentar com a públic una desena d’opositors al projecte que van protestar ja que entenien que el parc temàtic privatitzaria una part important de les Basses. L’alcalde Ros va tornar a defensar que el projecte era molt participat mentre el regidor Rafel Peris va argumentar que les Basses esdevindrien un pol d’atracció que superaria l’àmbit local i que els efectes revertirien àmpliament en el territori. El Partit Popular va defensar la recuperació de l’espai però sense centre comercial i sense fer pagar entrada als nens. Finalment Zaballos (CiU) va dir que el projecte ja estava a exposició pública i que tothom hi podria fer les aportacions que considerés adients; també va defensar la inversió privada com a única solució per afrontar la remodelació de les Basses ja que no “hi ha diner públic”.
El mes de maig el projecte de les Basses tenia pendent, entre altres aspecte, la futura aprovació urbanística del canvi d’ús, la concreció dels inversors interessats i el resultat del procés d’informació pública. En tot cas, la tramitació i avanç estava subjecta a les successives eleccions de l’any 2015 que podrien alterar la relació de forces polítiques dels dos nivells d’administració pública implicats: la Paeria i la Generalitat.
Continguts relacionats
Segrià
