Debat sobre la protecció de la vall d’Àrreu
El 2003 es va constituir un nou Govern de la Generalitat format pel PSC, ERC i ICV. Els dos últims partits s’havien manifestat contraris a l’ampliació de Baqueira Beret mentre el PSC hi estava a favor.
L’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el conseller del qual era d’ICV, va presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incloïa nous sectors de la vall d’Àrreu. L’ampliació proposada, anomenada Alt Pallars-Sorpe, tenia una superfície de 1.286 ha i incorporava parcialment el sector central i inferior de la vall d’Àrreu. L’espai Alt Pallars, que ja havia estat proposat anteriorment, incloïa la part mitjana i baixa de la vall d’Àrreu, però n’excloïa la part superior, on es preveia l’ampliació de Baqueira-Beret.
A començament de juliol del mateix any, la Generalitat va rebre a través del Ministeri d’Afers Exteriors una carta d’emplaçament de la CE en relació amb el procediment d’infracció que l’autoritat europea havia obert l’any 2002 per la descatalogació de la vall d’Àrreu com a espai de la Xarxa Natura 2000. Segons la carta, la indefensió d’aquest paratge no havia tingut en compte consideracions científiques, mentre que el projecte d’ampliació de les pistes de Baqueira-Beret vulnerava les directives europees d’impacte ambiental, d’hàbitats i d’aus. L’avaluació d’impacte ambiental del projecte, deia l’escrit de la CE, no havia estat completa perquè no s’havien tingut en compte tots els valors naturals existents, i la destrucció d’una zona de reproducció i descans de l’ós bru podia vulnerar la Directiva Hàbitats. Per tot plegat, la CE demanava a l’Estat espanyol que donés resposta al seu requeriment en un termini de dos mesos.
Després d’aquest advertiment, el DMAH va decidir incloure la totalitat de la vall d’Àrreu a la Xarxa Natura 2000. Segons Ramon Luque, director general de Medi Natural del DMAH, la nova figura de protecció podria impedir construir-hi pistes d’esquí. Amb aquesta decisió, la Generalitat intentava eludir la possible sanció de la Unió Europea (UE) per violació de tres directives comunitàries.
En canvi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que el pla especial urbanístic sobre l’ampliació de Baqueira-Beret ja estava aprovat definitivament i que per tant l’expansió de les pistes tiraria endavant en benefici de la seguretat jurídica. Nadal va matisar, però, que futures ampliacions de l’estació sí que es veurien condicionades pels límits de la Xarxa Natura 2000 i per l’aplicació del
PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ que estava elaborant el seu departament. Pasqual Maragall, president de la Generalitat, va manifestar- se en la mateixa línia.
Per la seva banda Joaquim Llena, alcalde d’Alt Àneu i diputat del PSC, va afirmar que la decisió del DMAH era un “autèntic disbarat”. Llena va recordar que la proposta estava pendent d’aprovació per part del Govern i va afegir que les declaracions de Ramon Luque provocaven malestar en un territori que estava a l’espera que s’executés un pla que havia costat més de deu anys de negociacions.
Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret van manifestar, per la seva part, que la UE no permetria que s’executés el Pla especial per ampliar Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà. Els ecologistes van acusar Nadal de defensar els interessos socialistes per sobre dels de la població, ja que l’alcalde d’Alt Àneu era el cap del PSC a Lleida. Els ecologistes van demanar a l’executiu català que fos responsable i acatés el que deia la UE.
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va criticar els grups ecologistes que estaven en contra del desenvolupament de les estacions d’esquí, una activitat que va qualificar com “la gran indústria neta del país des del punt de vista ambiental”. Gavín es va mostrar partidari de l’ampliació dels dominis esquiables, ja que es tractava d’un factor de competitivitat i va instar el Govern a ajudar el sector en tot allò que estigués al seu abast.
Aureli Bisbe, director general de Baqueira-Beret SA, va explicar que ningú no els havia informat de la decisió del DMAH i que tot plegat semblava una campanya contra el sector i contra Baqueira Beret. Bisbe va afegir que l’empresa faria el que legalment estigués permès i que si les normes canviaven i no podien fer res més, no farien res. L’empresa també va manifestar que a França hi havia espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 amb remuntadors a l’interior.
Tota la vall d’Àrreu inclosa a la Xarxa Natura 2000
A mitjan d’abril de 2006, el Govern de la Generalitat va presentar una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incorporava la totalitat de la vall d’Àrreu (1.734 hectàrees), llevat d’un corredor de 500 metres paral•lel a la carretera de la Bonaigua destinat a infraestructures com ara remuntadors o telecabines. Aquesta proposta es va ratificar al setembre, quan el Govern la va aprovar definitivament. D’aquesta manera la pràctica totalitat de la zona d’ampliació de l’estació d’esquí quedava inclosa a la Xarxa Natura 2000.
A començament de maig, vuit entitats ecologistes i excursionistes, entre les quals hi havia Depana, Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret, van declarar la seva satisfacció per la incorporació a la Xarxa Natura 2000 de tota la vall d'Àrreu. Segons aquestes entitats, la normativa europea faria impossible que a la vall d’Àrreu es poguessin construir pistes d'esquí.
En canvi, el DPTOP va recordar que la inclusió d’un territori a la Xarxa Natura 2000 no ho feia incompatible amb la construcció d’estacions d’esquí, cosa que quedava demostrada amb la presència de pistes d’esquí als Alps francesos dins de zones incloses a la Xarxa Europea d’Espais Naturals. Per la seva part, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va matisar que Baqueira-Beret hauria de presentar un altre projecte per a fer les pistes d’esquí a la vall d’Àrreu tenint en compte les condicions que emanen d’un espai inclòs a Xarxa Natura 2000 i que, en qualsevol cas, no hi podria construir edificacions.
Més propostes d’ampliació de Baqueira
Des de feia uns anys diversos agents econòmics i polítics de la Val d’Aran –entre ells l’Ajuntament de Vielha i el Conselh Generau d’Aran- proposaven l’ampliació de Baqueira cap al Mig i Baish Aran, concretament a la zona de Pincela i Barradós- Salient. Així, el diputat d’Unitat d’Aran al Parlament, Paco Boya, destacava que aquesta alternativa de creixement era una possible solució als col•lapses de trànsit que cada any patia la carretera
C-28, des de Vielha fins a Baqueira. En la mateixa línia Baqueira-Beret SA proposava una ampliació de 1.000 hectàrees cap a aquesta zona. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, veia amb bons ulls aquesta possibilitat però ho condicionava a l’aprovació del Pla director de les estacions d’esquí.
El maig de 2006 es va aprovar el Pla director de les estacions d’esquí 2006-2011. En el cas de Baqueira-Beret, el Pla recollia l’ampliació cap al Pallars Sobirà que projectava Baqueira. El Pla també possibilitava l’ampliació de Baqueira cap a la vall d’Aran en una àrea de fins a 600 hectàrees, menys de les que volia l’estació, ja que excloïa l'àrea que es trobava sota protecció especial.
Pel que fa al potencial creixement cap a la zona de Beret-Parrós, àrea que tocava amb el domini existent de Baqueira-Beret pel costat nord, el Pla director proposava no considerar-la com a àrea d'expansió potencial perquè la major part es trobava dins d'àrees d'especial protecció. Tanmateix, només en el cas que el futur Pla director de Baqueira-Beret ho proposés, el Pla director de les estacions de muntanya considerava que aquesta ampliació es podria estudiar sempre que no afectés les àrees incloses dins el PEIN. Finalment, a la zona de la de la Bonaigua es proposava establir un sistema de remuntadors que, des de la zona del refugi de la Mare de Déu de les Ares, permetés arribar al domini ja existent.