Dissabte 21 d ' Abril de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
ESTACIÓ D’ESQUÍ DE BAQUEIRA BERET I PLANS URBANÍSTICS ALS ENTORNS (NAUT ARAN I ALT ÀNEU)
Moisès Jordi
Actualitzat a 15/4/2015
Baqueira-Beret renuncia a l’ampliació cap al Pallars Sobirà a través de la vall d’Àrreu onze anys després de la inauguració dels primers remuntadors i pistes d’esquí a aquesta comarca, al sector de la Peülla. L’estació aranesa es concentra, d’aquesta manera, a créixer dins el domini esquiable actual i a millorar les pistes situades en àrees amb condicions climatològiques adverses.
Antecedents 2004, 2005. 2006, 2007, 2008, 2009
L’estació d'esquí de Baqueira-Beret (nom comercial dels topònims aranesos Baqueira i Beret) és una estació d’esquí situada a la Val d’Aran –al municipi de Naut Aran- i, en un petit percentatge, al Pallars Sobirà –Alt Àneu-. Nascuda el 1964 està dividida en tres zones –Baqueira, Beret i la Bonaigua- i té un domini esquiable de 2.166 hectàrees amb 153 quilòmetres esquiables, 99 pistes d’esquí, 35 remuntados amb una capacitat de transport de 60.683 persones/hora, 611 canons de producció de neu artificial i 7 km d’esquí nòrdic. És l'estació amb més quilòmetres esquiables de Catalunya i la tercera dels Pirineus (Aramón, a l'Aragó, és la primera, i Grand Valira, a Andorra, la segona). La cota de l’estació va des dels 2.510 metres (cota màxima) fins als 1.500 metres (cota mínima), amb un desnivell de 1.010 metres.
Baqueira Beret disposa d’una amplíssima oferta d’hotels i apartaments localitzats a la zona de Baqueira, entre la cota 1.500 i 1.700, als quals cal sumar tota l’oferta residencial dels nuclis propers –Tredós, Salardú, Gessa...- i de la resta de la Vall d’Aran.
Els projectes d’ampliació
Des dels anys 80 Baqueira Beret plantejava l’ampliació del domini esquiable cap a l’interior de la Val d’Aran o el Pallars Sobirà. Finalment, a finals dels 90 es va decantar pel Pallars Sobirà, concretament pel sector de les valls d’Àrreu, dins el municipi d’Alt Àneu. L’any 1998 l’Ajuntament d’Alt Àneu va aprovar les Normes subsidiàries (NNSS) de planejament, les quals facilitaven l’ampliació ja que permetien ocupar una part del sòl no urbanitzable de la zona per a la pràctica esports d’hivern, amb la prèvia redacció d’un pla especial. El 1999 Baqueira Beret va presentar un Pla especial urbanístic per ampliar les pistes d’esquí en 1.400 hectàrees cap a la vall d’Àrreu. Això portaria l’estació a doblar la seva superfície.
L’extrem nord de la vall d’Àrreu, fora de l’àmbit de l’ampliació, formava part des del 1992 del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i el 2003 es va incorporar al PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN. La resta de l’espai no tenia una protecció específica per bé que, segons els experts, exercia de connector biològic entre els espais naturals de l’Alt Pirineu i el PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI. És per aquest motiu que l’any 1999, quan es va començar a plantejar la creació de la XARXA NATURA 2000, la Generalitat va proposar la inclusió en aquest sistema de la totalitat de la vall d’Àrreu.
L’Ajuntament i la major part dels veïns d’Alt Àneu estaven a favor del projecte d’ampliació del domini esquiable i així ho van expressar en una consulta ciutadana realitzada a mitjans de l’any 2000. Consideraven que seria una oportunitat econòmica per la vall ja que afavoriria l’atracció de bona part dels esquiadors de Baqueira-Beret.
En canvi diverses entitats i veïns de la comarca es van oposar a l’ampliació i van crear la Plataforma Salvem la Vall d’Àrreu, que agrupava les principals associacions de grups excursionistes (Centre Excursionista de Lleida, Federació Excursionista de Catalunya i Unió Excursionista de Catalunya) i diversos grups ecologistes de Catalunya (Depana, Ipcena...). Denunciaven l’impacte ambiental de l’ampliació, en especial sobre la flora i la fauna de la zona (ÓS BRU, gall fer, perdiu blanca, llúdriga…) i veien amb preocupació l’increment de les expectatives urbanístiques que es podrien generar a tota la comarca. Per això van presentar diverses al•legacions contra el projecte. Així mateix l’entitat ecologista WWF/Adena va presentar una queixa a la Comissió Europea (CE) on denunciava que el projecte d’ampliació de l’estació vulnerava la legislació comunitària en matèria d’hàbitats i ocells.
El 2001 el Govern català va emetre la Declaració d’impacte ambiental de caràcter desfavorable a causa de l’impacte sobre espais d’interès natural del PEIN i de la proposta de Xarxa Natura 2000. El mateix any, però, el Govern català, en la nova proposta d’espais a incloure a la Xarxa Natura 2000, va excloure 335 hectàrees de la vall d’Àrreu, fet que donava via lliure a Baqueira Beret per plantejar un projecte de creixement menys ambiciós.
El mateix 2001 Baqueira Beret va presentar un segon Pla especial d’ampliació de l’estació, en aquest cas de 600 hectàrees, amb 17 pistes, 10 remuntadors –un dels quals estaria situat al poble pallarès de Sorpe- i una capacitat de més de 5.000 esquiadors. A final d’any el Departament de Medi Ambient va emetre la Declaració d’impacte ambiental favorable del projecte i el 2002 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el Pla especial urbanístic.
L’ampliació es proposava en dues fases: en una primera cap a la Peülla i en una segona fase cap a la vall d’Àrreu. La primera fase era la menys delicada ja que aquesta zona, a cavall entre el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, se situa a banda i banda de la carretera C-28 poc abans d’arribar al port de la Bonaigua i no coincidia amb l’àmbit del PEIN ni la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. L’ampliació cap a la Peülla -d‘unes 150 hectàrees- es va inaugurar l’any 2004 i incloïa una desena de noves pistes i dos telecabines (Cap del Port i la Peülla). Els primers anys els hotels i restaurants de les valls d'Àneu (Pallars Sobirà) van notar poc la primera ampliació, un fet que es va atribuir a les dificultats d'accés a l'estació pel port de la Bonaigua venint des de les valls d'Àneu.
Restava per executar l’ampliació cap a la vall d’Àrreu, que ocupava 450 hectàrees i preveia 12 pistes i 8 remuntadors. Era la més polèmica ja que, en part, se situava sobre l’àrea exclosa de la Xarxa Natura 2000 l’any 2001 però al mateix temps era la que podria tenir un impacte econòmic més gran sobre els nuclis de la vall d’Àneu.
S’inicia Baqueira 1.500
A més de l’ampliació un altre dels projectes de Baqueira-Beret era la construcció del conjunt residencial Baqueira 1.500, ubicat a la vall de Ruda i situat a la cota 1.500, per sota dels desenvolupaments urbanístics existents del nucli de Baqueira. D'acord amb les qualificacions urbanístiques vigents, aquesta urbanització era l'última que es podia construir als voltants de l'estació d'esquí.
El complex preveia la construcció de tres hotels de luxe, una pleta residencial amb 500 apartaments, 46 cases unifamiliars i un gran aparcament subterrani de 1.500 places, a més d'un nou telecadira que connectaria el complex amb la cota 1.800 de l'estació d'esquí. La primera fase, amb un total de 206 habitatges, estava prevista per a la temporada de neu 2006/2007, si bé tot el complex s’havia d’enllestir l'any 2012 o 2013. Malgrat els elevats preus dels apartaments (quasi 5.500 euros per metre quadrat), el mes de setembre de 2004 ja se n'havien venut la pràctica totalitat de la primera fase.
Baqueira-Beret renuncia a l’ampliació cap al Pallars Sobirà a través de la vall d’Àrreu onze anys després de la inauguració dels primers remuntadors i pistes d’esquí a aquesta comarca, al sector de la Peülla. L’estació aranesa es concentra, d’aquesta manera, a créixer dins el domini esquiable actual i a millorar les pistes situades en àrees amb condicions climatològiques adverses.
Antecedents 2004, 2005. 2006, 2007, 2008, 2009
L’estació d'esquí de Baqueira-Beret (nom comercial dels topònims aranesos Baqueira i Beret) és una estació d’esquí situada a la Val d’Aran –al municipi de Naut Aran- i, en un petit percentatge, al Pallars Sobirà –Alt Àneu-. Nascuda el 1964 està dividida en tres zones –Baqueira, Beret i la Bonaigua- i té un domini esquiable de 2.166 hectàrees amb 153 quilòmetres esquiables, 99 pistes d’esquí, 35 remuntados amb una capacitat de transport de 60.683 persones/hora, 611 canons de producció de neu artificial i 7 km d’esquí nòrdic. És l'estació amb més quilòmetres esquiables de Catalunya i la tercera dels Pirineus (Aramón, a l'Aragó, és la primera, i Grand Valira, a Andorra, la segona). La cota de l’estació va des dels 2.510 metres (cota màxima) fins als 1.500 metres (cota mínima), amb un desnivell de 1.010 metres.
Baqueira Beret disposa d’una amplíssima oferta d’hotels i apartaments localitzats a la zona de Baqueira, entre la cota 1.500 i 1.700, als quals cal sumar tota l’oferta residencial dels nuclis propers –Tredós, Salardú, Gessa...- i de la resta de la Vall d’Aran.
Els projectes d’ampliació
Des dels anys 80 Baqueira Beret plantejava l’ampliació del domini esquiable cap a l’interior de la Val d’Aran o el Pallars Sobirà. Finalment, a finals dels 90 es va decantar pel Pallars Sobirà, concretament pel sector de les valls d’Àrreu, dins el municipi d’Alt Àneu. L’any 1998 l’Ajuntament d’Alt Àneu va aprovar les Normes subsidiàries (NNSS) de planejament, les quals facilitaven l’ampliació ja que permetien ocupar una part del sòl no urbanitzable de la zona per a la pràctica esports d’hivern, amb la prèvia redacció d’un pla especial. El 1999 Baqueira Beret va presentar un Pla especial urbanístic per ampliar les pistes d’esquí en 1.400 hectàrees cap a la vall d’Àrreu. Això portaria l’estació a doblar la seva superfície.
L’extrem nord de la vall d’Àrreu, fora de l’àmbit de l’ampliació, formava part des del 1992 del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i el 2003 es va incorporar al PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN. La resta de l’espai no tenia una protecció específica per bé que, segons els experts, exercia de connector biològic entre els espais naturals de l’Alt Pirineu i el PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI. És per aquest motiu que l’any 1999, quan es va començar a plantejar la creació de la XARXA NATURA 2000, la Generalitat va proposar la inclusió en aquest sistema de la totalitat de la vall d’Àrreu.
L’Ajuntament i la major part dels veïns d’Alt Àneu estaven a favor del projecte d’ampliació del domini esquiable i així ho van expressar en una consulta ciutadana realitzada a mitjans de l’any 2000. Consideraven que seria una oportunitat econòmica per la vall ja que afavoriria l’atracció de bona part dels esquiadors de Baqueira-Beret.
En canvi diverses entitats i veïns de la comarca es van oposar a l’ampliació i van crear la Plataforma Salvem la Vall d’Àrreu, que agrupava les principals associacions de grups excursionistes (Centre Excursionista de Lleida, Federació Excursionista de Catalunya i Unió Excursionista de Catalunya) i diversos grups ecologistes de Catalunya (Depana, Ipcena...). Denunciaven l’impacte ambiental de l’ampliació, en especial sobre la flora i la fauna de la zona (ÓS BRU, gall fer, perdiu blanca, llúdriga…) i veien amb preocupació l’increment de les expectatives urbanístiques que es podrien generar a tota la comarca. Per això van presentar diverses al•legacions contra el projecte. Així mateix l’entitat ecologista WWF/Adena va presentar una queixa a la Comissió Europea (CE) on denunciava que el projecte d’ampliació de l’estació vulnerava la legislació comunitària en matèria d’hàbitats i ocells.
El 2001 el Govern català va emetre la Declaració d’impacte ambiental de caràcter desfavorable a causa de l’impacte sobre espais d’interès natural del PEIN i de la proposta de Xarxa Natura 2000. El mateix any, però, el Govern català, en la nova proposta d’espais a incloure a la Xarxa Natura 2000, va excloure 335 hectàrees de la vall d’Àrreu, fet que donava via lliure a Baqueira Beret per plantejar un projecte de creixement menys ambiciós.
El mateix 2001 Baqueira Beret va presentar un segon Pla especial d’ampliació de l’estació, en aquest cas de 600 hectàrees, amb 17 pistes, 10 remuntadors –un dels quals estaria situat al poble pallarès de Sorpe- i una capacitat de més de 5.000 esquiadors. A final d’any el Departament de Medi Ambient va emetre la Declaració d’impacte ambiental favorable del projecte i el 2002 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el Pla especial urbanístic.
L’ampliació es proposava en dues fases: en una primera cap a la Peülla i en una segona fase cap a la vall d’Àrreu. La primera fase era la menys delicada ja que aquesta zona, a cavall entre el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, se situa a banda i banda de la carretera C-28 poc abans d’arribar al port de la Bonaigua i no coincidia amb l’àmbit del PEIN ni la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. L’ampliació cap a la Peülla -d‘unes 150 hectàrees- es va inaugurar l’any 2004 i incloïa una desena de noves pistes i dos telecabines (Cap del Port i la Peülla). Els primers anys els hotels i restaurants de les valls d'Àneu (Pallars Sobirà) van notar poc la primera ampliació, un fet que es va atribuir a les dificultats d'accés a l'estació pel port de la Bonaigua venint des de les valls d'Àneu.
Restava per executar l’ampliació cap a la vall d’Àrreu, que ocupava 450 hectàrees i preveia 12 pistes i 8 remuntadors. Era la més polèmica ja que, en part, se situava sobre l’àrea exclosa de la Xarxa Natura 2000 l’any 2001 però al mateix temps era la que podria tenir un impacte econòmic més gran sobre els nuclis de la vall d’Àneu.
S’inicia Baqueira 1.500
A més de l’ampliació un altre dels projectes de Baqueira-Beret era la construcció del conjunt residencial Baqueira 1.500, ubicat a la vall de Ruda i situat a la cota 1.500, per sota dels desenvolupaments urbanístics existents del nucli de Baqueira. D'acord amb les qualificacions urbanístiques vigents, aquesta urbanització era l'última que es podia construir als voltants de l'estació d'esquí.
El complex preveia la construcció de tres hotels de luxe, una pleta residencial amb 500 apartaments, 46 cases unifamiliars i un gran aparcament subterrani de 1.500 places, a més d'un nou telecadira que connectaria el complex amb la cota 1.800 de l'estació d'esquí. La primera fase, amb un total de 206 habitatges, estava prevista per a la temporada de neu 2006/2007, si bé tot el complex s’havia d’enllestir l'any 2012 o 2013. Malgrat els elevats preus dels apartaments (quasi 5.500 euros per metre quadrat), el mes de setembre de 2004 ja se n'havien venut la pràctica totalitat de la primera fase.
Debat sobre la protecció de la vall d’Àrreu
El 2003 es va constituir un nou Govern de la Generalitat format pel PSC, ERC i ICV. Els dos últims partits s’havien manifestat contraris a l’ampliació de Baqueira Beret mentre el PSC hi estava a favor.
L’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el conseller del qual era d’ICV, va presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incloïa nous sectors de la vall d’Àrreu. L’ampliació proposada, anomenada Alt Pallars-Sorpe, tenia una superfície de 1.286 ha i incorporava parcialment el sector central i inferior de la vall d’Àrreu. L’espai Alt Pallars, que ja havia estat proposat anteriorment, incloïa la part mitjana i baixa de la vall d’Àrreu, però n’excloïa la part superior, on es preveia l’ampliació de Baqueira-Beret.
A començament de juliol del mateix any, la Generalitat va rebre a través del Ministeri d’Afers Exteriors una carta d’emplaçament de la CE en relació amb el procediment d’infracció que l’autoritat europea havia obert l’any 2002 per la descatalogació de la vall d’Àrreu com a espai de la Xarxa Natura 2000. Segons la carta, la indefensió d’aquest paratge no havia tingut en compte consideracions científiques, mentre que el projecte d’ampliació de les pistes de Baqueira-Beret vulnerava les directives europees d’impacte ambiental, d’hàbitats i d’aus. L’avaluació d’impacte ambiental del projecte, deia l’escrit de la CE, no havia estat completa perquè no s’havien tingut en compte tots els valors naturals existents, i la destrucció d’una zona de reproducció i descans de l’ós bru podia vulnerar la Directiva Hàbitats. Per tot plegat, la CE demanava a l’Estat espanyol que donés resposta al seu requeriment en un termini de dos mesos.
Després d’aquest advertiment, el DMAH va decidir incloure la totalitat de la vall d’Àrreu a la Xarxa Natura 2000. Segons Ramon Luque, director general de Medi Natural del DMAH, la nova figura de protecció podria impedir construir-hi pistes d’esquí. Amb aquesta decisió, la Generalitat intentava eludir la possible sanció de la Unió Europea (UE) per violació de tres directives comunitàries.
En canvi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que el pla especial urbanístic sobre l’ampliació de Baqueira-Beret ja estava aprovat definitivament i que per tant l’expansió de les pistes tiraria endavant en benefici de la seguretat jurídica. Nadal va matisar, però, que futures ampliacions de l’estació sí que es veurien condicionades pels límits de la Xarxa Natura 2000 i per l’aplicació del PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ que estava elaborant el seu departament. Pasqual Maragall, president de la Generalitat, va manifestar- se en la mateixa línia.
Per la seva banda Joaquim Llena, alcalde d’Alt Àneu i diputat del PSC, va afirmar que la decisió del DMAH era un “autèntic disbarat”. Llena va recordar que la proposta estava pendent d’aprovació per part del Govern i va afegir que les declaracions de Ramon Luque provocaven malestar en un territori que estava a l’espera que s’executés un pla que havia costat més de deu anys de negociacions.
Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret van manifestar, per la seva part, que la UE no permetria que s’executés el Pla especial per ampliar Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà. Els ecologistes van acusar Nadal de defensar els interessos socialistes per sobre dels de la població, ja que l’alcalde d’Alt Àneu era el cap del PSC a Lleida. Els ecologistes van demanar a l’executiu català que fos responsable i acatés el que deia la UE.
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va criticar els grups ecologistes que estaven en contra del desenvolupament de les estacions d’esquí, una activitat que va qualificar com “la gran indústria neta del país des del punt de vista ambiental”. Gavín es va mostrar partidari de l’ampliació dels dominis esquiables, ja que es tractava d’un factor de competitivitat i va instar el Govern a ajudar el sector en tot allò que estigués al seu abast.
Aureli Bisbe, director general de Baqueira-Beret SA, va explicar que ningú no els havia informat de la decisió del DMAH i que tot plegat semblava una campanya contra el sector i contra Baqueira Beret. Bisbe va afegir que l’empresa faria el que legalment estigués permès i que si les normes canviaven i no podien fer res més, no farien res. L’empresa també va manifestar que a França hi havia espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 amb remuntadors a l’interior.
Tota la vall d’Àrreu inclosa a la Xarxa Natura 2000
A mitjan d’abril de 2006, el Govern de la Generalitat va presentar una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incorporava la totalitat de la vall d’Àrreu (1.734 hectàrees), llevat d’un corredor de 500 metres paral•lel a la carretera de la Bonaigua destinat a infraestructures com ara remuntadors o telecabines. Aquesta proposta es va ratificar al setembre, quan el Govern la va aprovar definitivament. D’aquesta manera la pràctica totalitat de la zona d’ampliació de l’estació d’esquí quedava inclosa a la Xarxa Natura 2000.
A començament de maig, vuit entitats ecologistes i excursionistes, entre les quals hi havia Depana, Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret, van declarar la seva satisfacció per la incorporació a la Xarxa Natura 2000 de tota la vall d'Àrreu. Segons aquestes entitats, la normativa europea faria impossible que a la vall d’Àrreu es poguessin construir pistes d'esquí.
En canvi, el DPTOP va recordar que la inclusió d’un territori a la Xarxa Natura 2000 no ho feia incompatible amb la construcció d’estacions d’esquí, cosa que quedava demostrada amb la presència de pistes d’esquí als Alps francesos dins de zones incloses a la Xarxa Europea d’Espais Naturals. Per la seva part, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va matisar que Baqueira-Beret hauria de presentar un altre projecte per a fer les pistes d’esquí a la vall d’Àrreu tenint en compte les condicions que emanen d’un espai inclòs a Xarxa Natura 2000 i que, en qualsevol cas, no hi podria construir edificacions.
Més propostes d’ampliació de Baqueira
Des de feia uns anys diversos agents econòmics i polítics de la Val d’Aran –entre ells l’Ajuntament de Vielha i el Conselh Generau d’Aran- proposaven l’ampliació de Baqueira cap al Mig i Baish Aran, concretament a la zona de Pincela i Barradós- Salient. Així, el diputat d’Unitat d’Aran al Parlament, Paco Boya, destacava que aquesta alternativa de creixement era una possible solució als col•lapses de trànsit que cada any patia la carretera C-28, des de Vielha fins a Baqueira. En la mateixa línia Baqueira-Beret SA proposava una ampliació de 1.000 hectàrees cap a aquesta zona. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, veia amb bons ulls aquesta possibilitat però ho condicionava a l’aprovació del Pla director de les estacions d’esquí.
El maig de 2006 es va aprovar el Pla director de les estacions d’esquí 2006-2011. En el cas de Baqueira-Beret, el Pla recollia l’ampliació cap al Pallars Sobirà que projectava Baqueira. El Pla també possibilitava l’ampliació de Baqueira cap a la vall d’Aran en una àrea de fins a 600 hectàrees, menys de les que volia l’estació, ja que excloïa l'àrea que es trobava sota protecció especial.
Pel que fa al potencial creixement cap a la zona de Beret-Parrós, àrea que tocava amb el domini existent de Baqueira-Beret pel costat nord, el Pla director proposava no considerar-la com a àrea d'expansió potencial perquè la major part es trobava dins d'àrees d'especial protecció. Tanmateix, només en el cas que el futur Pla director de Baqueira-Beret ho proposés, el Pla director de les estacions de muntanya considerava que aquesta ampliació es podria estudiar sempre que no afectés les àrees incloses dins el PEIN. Finalment, a la zona de la de la Bonaigua es proposava establir un sistema de remuntadors que, des de la zona del refugi de la Mare de Déu de les Ares, permetés arribar al domini ja existent.
El 2003 es va constituir un nou Govern de la Generalitat format pel PSC, ERC i ICV. Els dos últims partits s’havien manifestat contraris a l’ampliació de Baqueira Beret mentre el PSC hi estava a favor.
L’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el conseller del qual era d’ICV, va presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incloïa nous sectors de la vall d’Àrreu. L’ampliació proposada, anomenada Alt Pallars-Sorpe, tenia una superfície de 1.286 ha i incorporava parcialment el sector central i inferior de la vall d’Àrreu. L’espai Alt Pallars, que ja havia estat proposat anteriorment, incloïa la part mitjana i baixa de la vall d’Àrreu, però n’excloïa la part superior, on es preveia l’ampliació de Baqueira-Beret.
A començament de juliol del mateix any, la Generalitat va rebre a través del Ministeri d’Afers Exteriors una carta d’emplaçament de la CE en relació amb el procediment d’infracció que l’autoritat europea havia obert l’any 2002 per la descatalogació de la vall d’Àrreu com a espai de la Xarxa Natura 2000. Segons la carta, la indefensió d’aquest paratge no havia tingut en compte consideracions científiques, mentre que el projecte d’ampliació de les pistes de Baqueira-Beret vulnerava les directives europees d’impacte ambiental, d’hàbitats i d’aus. L’avaluació d’impacte ambiental del projecte, deia l’escrit de la CE, no havia estat completa perquè no s’havien tingut en compte tots els valors naturals existents, i la destrucció d’una zona de reproducció i descans de l’ós bru podia vulnerar la Directiva Hàbitats. Per tot plegat, la CE demanava a l’Estat espanyol que donés resposta al seu requeriment en un termini de dos mesos.
Després d’aquest advertiment, el DMAH va decidir incloure la totalitat de la vall d’Àrreu a la Xarxa Natura 2000. Segons Ramon Luque, director general de Medi Natural del DMAH, la nova figura de protecció podria impedir construir-hi pistes d’esquí. Amb aquesta decisió, la Generalitat intentava eludir la possible sanció de la Unió Europea (UE) per violació de tres directives comunitàries.
En canvi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que el pla especial urbanístic sobre l’ampliació de Baqueira-Beret ja estava aprovat definitivament i que per tant l’expansió de les pistes tiraria endavant en benefici de la seguretat jurídica. Nadal va matisar, però, que futures ampliacions de l’estació sí que es veurien condicionades pels límits de la Xarxa Natura 2000 i per l’aplicació del PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ que estava elaborant el seu departament. Pasqual Maragall, president de la Generalitat, va manifestar- se en la mateixa línia.
Per la seva banda Joaquim Llena, alcalde d’Alt Àneu i diputat del PSC, va afirmar que la decisió del DMAH era un “autèntic disbarat”. Llena va recordar que la proposta estava pendent d’aprovació per part del Govern i va afegir que les declaracions de Ramon Luque provocaven malestar en un territori que estava a l’espera que s’executés un pla que havia costat més de deu anys de negociacions.
Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret van manifestar, per la seva part, que la UE no permetria que s’executés el Pla especial per ampliar Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà. Els ecologistes van acusar Nadal de defensar els interessos socialistes per sobre dels de la població, ja que l’alcalde d’Alt Àneu era el cap del PSC a Lleida. Els ecologistes van demanar a l’executiu català que fos responsable i acatés el que deia la UE.
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va criticar els grups ecologistes que estaven en contra del desenvolupament de les estacions d’esquí, una activitat que va qualificar com “la gran indústria neta del país des del punt de vista ambiental”. Gavín es va mostrar partidari de l’ampliació dels dominis esquiables, ja que es tractava d’un factor de competitivitat i va instar el Govern a ajudar el sector en tot allò que estigués al seu abast.
Aureli Bisbe, director general de Baqueira-Beret SA, va explicar que ningú no els havia informat de la decisió del DMAH i que tot plegat semblava una campanya contra el sector i contra Baqueira Beret. Bisbe va afegir que l’empresa faria el que legalment estigués permès i que si les normes canviaven i no podien fer res més, no farien res. L’empresa també va manifestar que a França hi havia espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 amb remuntadors a l’interior.
Tota la vall d’Àrreu inclosa a la Xarxa Natura 2000
A mitjan d’abril de 2006, el Govern de la Generalitat va presentar una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incorporava la totalitat de la vall d’Àrreu (1.734 hectàrees), llevat d’un corredor de 500 metres paral•lel a la carretera de la Bonaigua destinat a infraestructures com ara remuntadors o telecabines. Aquesta proposta es va ratificar al setembre, quan el Govern la va aprovar definitivament. D’aquesta manera la pràctica totalitat de la zona d’ampliació de l’estació d’esquí quedava inclosa a la Xarxa Natura 2000.
A començament de maig, vuit entitats ecologistes i excursionistes, entre les quals hi havia Depana, Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret, van declarar la seva satisfacció per la incorporació a la Xarxa Natura 2000 de tota la vall d'Àrreu. Segons aquestes entitats, la normativa europea faria impossible que a la vall d’Àrreu es poguessin construir pistes d'esquí.
En canvi, el DPTOP va recordar que la inclusió d’un territori a la Xarxa Natura 2000 no ho feia incompatible amb la construcció d’estacions d’esquí, cosa que quedava demostrada amb la presència de pistes d’esquí als Alps francesos dins de zones incloses a la Xarxa Europea d’Espais Naturals. Per la seva part, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va matisar que Baqueira-Beret hauria de presentar un altre projecte per a fer les pistes d’esquí a la vall d’Àrreu tenint en compte les condicions que emanen d’un espai inclòs a Xarxa Natura 2000 i que, en qualsevol cas, no hi podria construir edificacions.
Més propostes d’ampliació de Baqueira
Des de feia uns anys diversos agents econòmics i polítics de la Val d’Aran –entre ells l’Ajuntament de Vielha i el Conselh Generau d’Aran- proposaven l’ampliació de Baqueira cap al Mig i Baish Aran, concretament a la zona de Pincela i Barradós- Salient. Així, el diputat d’Unitat d’Aran al Parlament, Paco Boya, destacava que aquesta alternativa de creixement era una possible solució als col•lapses de trànsit que cada any patia la carretera C-28, des de Vielha fins a Baqueira. En la mateixa línia Baqueira-Beret SA proposava una ampliació de 1.000 hectàrees cap a aquesta zona. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, veia amb bons ulls aquesta possibilitat però ho condicionava a l’aprovació del Pla director de les estacions d’esquí.
El maig de 2006 es va aprovar el Pla director de les estacions d’esquí 2006-2011. En el cas de Baqueira-Beret, el Pla recollia l’ampliació cap al Pallars Sobirà que projectava Baqueira. El Pla també possibilitava l’ampliació de Baqueira cap a la vall d’Aran en una àrea de fins a 600 hectàrees, menys de les que volia l’estació, ja que excloïa l'àrea que es trobava sota protecció especial.
Pel que fa al potencial creixement cap a la zona de Beret-Parrós, àrea que tocava amb el domini existent de Baqueira-Beret pel costat nord, el Pla director proposava no considerar-la com a àrea d'expansió potencial perquè la major part es trobava dins d'àrees d'especial protecció. Tanmateix, només en el cas que el futur Pla director de Baqueira-Beret ho proposés, el Pla director de les estacions de muntanya considerava que aquesta ampliació es podria estudiar sempre que no afectés les àrees incloses dins el PEIN. Finalment, a la zona de la de la Bonaigua es proposava establir un sistema de remuntadors que, des de la zona del refugi de la Mare de Déu de les Ares, permetés arribar al domini ja existent.
Expectatives urbanístiques al Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà disposa de dues estacions d’esquí alpí –Espot i Port Ainé- que des de feia anys arrossegaven una mala situació econòmica i que, finalment, el 2006 i el 2007 van ser adquirides per la Generalitat. Per la seva banda L’ESTACIÓ DE LLESSUÍ estava tancada des del 1986. Davant d’aquesta situació –a la qual s’hi sumava l’impacte limitat de les estacions d’esquí de fons- diversos sectors econòmics i polítics de la comarca confiaven en l’ampliació de Baqueira Beret com a única possibilitat per assolir beneficis econòmics de l’esquí.
Cal no oblidar que els nuclis del Pallars Sobirà que havien experimentat un creixement més gran –com Esterri d’Àneu i València d’Àneu- ho havien fet per la relativa proximitat amb Baqueira. En aquest sentit l’any 1998, quan Baqueira anunciava els plans d’ampliació de les pistes d’esquí, el municipi d’Alt Àneu va aprovar les NNSS de Planejament que, a part de possibilitar l’expansió de l’estació, preveia nous creixements urbanístics a la major part dels pobles de la vall, en especial Sorpe, Isil i València d’Àneu.
Entre els sectors de creixement destacava clarament el que es preveia a Sorpe, el nucli més proper a les pistes d’esquí i on es projectava un remuntador que donés accés a les pistes. Les NNSS proposaven l’execució d’un pla parcial on es podrien edificar 379 nous habitatges en un poble que només comptava amb 45 veïns empadronats, tot i que n’hi vivien menys. El febrer de 2007 es va aprovar definitivament aquest pla parcial, que era promogut, entre altres, per Baqueira-Beret SA.
L’any 2008 el DPTOP va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ que establia estratègies de creixement moderat o de compleció pels nuclis d’Alt Àneu amb l’objectiu de moderar les expectatives de creixement i protegir els espais oberts. En molts dels casos aquestes estratègies eren contradictòries amb la realitat del planejament municipal. Per aquests casos el Pla director recomanava l’adaptació del planejament urbanístic a les estratègies de desenvolupament fixades i exigia que el creixement es fes de manera gradual.
La Plataforma Pallars Viu –que havia sorgit l’any 2006 en oposició a un CAMP DE GOLF I UNA URBANITZACIÓ A RIBERA DE CARDÓS- alertava de les previsions de creixement i recordava que la major part dels pobles del Pallars havien crescut de “forma proporcionada, coherent i sostenible durant segles”. Pallars Viu lamentava que el Pla director no hagués apostat per la desclassificació dels sectors més contradictoris amb l’esperit del document però es va mostrar disposat a continuar lluitant contra els creixements desmesurats.
A partir de 2008 la crisi econòmica i immobiliària va acabar impedint que es materialitzessin les diferents propostes de creixement dels nuclis de la vall d’Àneu, entre elles la de Sorpe. A aquesta situació també va contribuir l’impacte limitat que havia tingut la primera fase de creixement de Baqueira al Pallars i el fet que Baqueira Beret SA no mostrés intencions de desenvolupar la segona fase d’expansió cap a la vall d’Àrreu.
Davant d’aquesta situació el municipi d’Alt Àneu va començar a cercar alternatives de desenvolupament i a principis de 2010 va proposar –juntament amb Esterri d’Àneu, Espot i la Guingueta d’Aneu- la construcció d’un camp de golf de 44 hectàrees als terrenys que havien acollit el Doctor Music Festival a final dels anys noranta, una gran part dels quals són d’un únic propietari. Tanmateix, el projecte no va acabar prosperant.
Europa avala l’ampliació amb mesures correctores
L’abril del 2008 la CE va respondre la queixa presentada el 1999 per l’entitat ecologista Adena contra l’ampliació de Baqueira per vulnerar la legislació comunitària. La CE recordava que la vall d’Àrreu s’havia inclòs el 2006 a la Xarxa Natura 2000 i per tant no apreciava cap infracció del dret comunitari ambiental i arxivava la denúncia. La CE també apuntava que el projecte que desenvolupés el Pla especial per a l’ampliació de Baqueira-Beret, en cas de ser tramitat, s’hauria de sotmetre a un procediment d’impacte ambiental d’acord amb la legislació.
La interpretació d’aquest comunicat de la CE va ser diferent segons les parts. Per l’entitat ecologista Ipcena la CE no donava suport a l’ampliació de Baqueira-Beret cap a la vall d’Àrreu, atès que certificava la protecció de la zona i, en cas que el projecte se sotmetés a una avaluació d’impacte ambiental, es demostraria la seva incompatibilitat amb la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries com l’ós bru. En canvi, sectors favorables a l’ampliació van considerar que el comunicat donava llum verda al projecte.
Baqueira creix dins els límits
La crisi econòmica va fer canviar l’estratègia de Baqueira Beret, que va ajornar les diferents ampliacions proposades –entre elles la de la vall d’Àrreu, malgrat que ja estava aprovada- i es va centrar en la millora de les instal•lacions i el creixement dins el perímetre actual.
En aquest sentit el complex Baqueira 1.500 havia frenat el seu desenvolupament a causa de la crisi però a finals de 2012 ja disposava de tres hotels de luxe, una pleta residencial de 350 apartaments (dels 500 que es preveien construir), 46 cases unifamiliars i un gran aparcament subterrani, a més d’un telecabina que connectava el complex amb la cota 1.800 de l’estació d’esquí.
D’altra banda, durant l’any 2014 es van inaugurar una desena de noves pistes, tres nous remuntadors i un nou telecadires, un creixement que no implicava una expansió fora del domini de l’estació. Els nous remuntadors i el telecadires facilitaven el trànsit entre els sectors de Baqueira i Beret a través d’Orri i obrien una nova zona esquiable al tuc de Saumet destinada a experts. A la zona de la Bonaigua i la Peülla, al Pallars Sobirà, es van obrir també noves pistes a partir dels teleesquís i telecadires existents.
Baqueira renuncia a l’expansió al Pallars Sobirà
EL 27 de març de 2015 el diari digital Lleida.com va informar que Baqueira-Beret S.A. havia presentat un nou projecte a la Generalitat en el que renunciava a l’ampliació per la vall d’Àrreu i descartava, per tant, els dos remuntadors i les noves pistes projectades. El motiu d’aquesta decisió eren els continus tancaments del port de la Bonaigua –per neu i risc d’allaus. i els forts vents que es registraven a la zona que feien inviable instal•lar-hi nous remuntadors i pistes. Aquesta situació ja s’evidenciava al telecadires de la Peülla -que uneix l’aparcament de Bonaigua 1.900 amb el cap de la Peülla (2.320)- i a les pistes associades a aquest que feien que els resultats del sector fossin inferior als esperats.
Com a contrapartida, Baqueira proposava millores en els terrenys que ja ocupava a la zona de la Peülla per assegurar la pràctica de l’esquí en condicions meteorològiques adverses. Per un costat projectava un remuntador que facilités el trànsit entre els telecadires de Peülla i Cap del Port a resguard del vent. Per l’altre, plantejava noves pistes de debutants per assegurar els descensos a esquiadors de tots els nivells.
Segons Lleida.com el nou projecte de Baqueira Beret estava en exposició pública a l’espera que la Generalitat li donés el vist-i-plau.
El Pallars Sobirà disposa de dues estacions d’esquí alpí –Espot i Port Ainé- que des de feia anys arrossegaven una mala situació econòmica i que, finalment, el 2006 i el 2007 van ser adquirides per la Generalitat. Per la seva banda L’ESTACIÓ DE LLESSUÍ estava tancada des del 1986. Davant d’aquesta situació –a la qual s’hi sumava l’impacte limitat de les estacions d’esquí de fons- diversos sectors econòmics i polítics de la comarca confiaven en l’ampliació de Baqueira Beret com a única possibilitat per assolir beneficis econòmics de l’esquí.
Cal no oblidar que els nuclis del Pallars Sobirà que havien experimentat un creixement més gran –com Esterri d’Àneu i València d’Àneu- ho havien fet per la relativa proximitat amb Baqueira. En aquest sentit l’any 1998, quan Baqueira anunciava els plans d’ampliació de les pistes d’esquí, el municipi d’Alt Àneu va aprovar les NNSS de Planejament que, a part de possibilitar l’expansió de l’estació, preveia nous creixements urbanístics a la major part dels pobles de la vall, en especial Sorpe, Isil i València d’Àneu.
Entre els sectors de creixement destacava clarament el que es preveia a Sorpe, el nucli més proper a les pistes d’esquí i on es projectava un remuntador que donés accés a les pistes. Les NNSS proposaven l’execució d’un pla parcial on es podrien edificar 379 nous habitatges en un poble que només comptava amb 45 veïns empadronats, tot i que n’hi vivien menys. El febrer de 2007 es va aprovar definitivament aquest pla parcial, que era promogut, entre altres, per Baqueira-Beret SA.
L’any 2008 el DPTOP va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ que establia estratègies de creixement moderat o de compleció pels nuclis d’Alt Àneu amb l’objectiu de moderar les expectatives de creixement i protegir els espais oberts. En molts dels casos aquestes estratègies eren contradictòries amb la realitat del planejament municipal. Per aquests casos el Pla director recomanava l’adaptació del planejament urbanístic a les estratègies de desenvolupament fixades i exigia que el creixement es fes de manera gradual.
La Plataforma Pallars Viu –que havia sorgit l’any 2006 en oposició a un CAMP DE GOLF I UNA URBANITZACIÓ A RIBERA DE CARDÓS- alertava de les previsions de creixement i recordava que la major part dels pobles del Pallars havien crescut de “forma proporcionada, coherent i sostenible durant segles”. Pallars Viu lamentava que el Pla director no hagués apostat per la desclassificació dels sectors més contradictoris amb l’esperit del document però es va mostrar disposat a continuar lluitant contra els creixements desmesurats.
A partir de 2008 la crisi econòmica i immobiliària va acabar impedint que es materialitzessin les diferents propostes de creixement dels nuclis de la vall d’Àneu, entre elles la de Sorpe. A aquesta situació també va contribuir l’impacte limitat que havia tingut la primera fase de creixement de Baqueira al Pallars i el fet que Baqueira Beret SA no mostrés intencions de desenvolupar la segona fase d’expansió cap a la vall d’Àrreu.
Davant d’aquesta situació el municipi d’Alt Àneu va començar a cercar alternatives de desenvolupament i a principis de 2010 va proposar –juntament amb Esterri d’Àneu, Espot i la Guingueta d’Aneu- la construcció d’un camp de golf de 44 hectàrees als terrenys que havien acollit el Doctor Music Festival a final dels anys noranta, una gran part dels quals són d’un únic propietari. Tanmateix, el projecte no va acabar prosperant.
Europa avala l’ampliació amb mesures correctores
L’abril del 2008 la CE va respondre la queixa presentada el 1999 per l’entitat ecologista Adena contra l’ampliació de Baqueira per vulnerar la legislació comunitària. La CE recordava que la vall d’Àrreu s’havia inclòs el 2006 a la Xarxa Natura 2000 i per tant no apreciava cap infracció del dret comunitari ambiental i arxivava la denúncia. La CE també apuntava que el projecte que desenvolupés el Pla especial per a l’ampliació de Baqueira-Beret, en cas de ser tramitat, s’hauria de sotmetre a un procediment d’impacte ambiental d’acord amb la legislació.
La interpretació d’aquest comunicat de la CE va ser diferent segons les parts. Per l’entitat ecologista Ipcena la CE no donava suport a l’ampliació de Baqueira-Beret cap a la vall d’Àrreu, atès que certificava la protecció de la zona i, en cas que el projecte se sotmetés a una avaluació d’impacte ambiental, es demostraria la seva incompatibilitat amb la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries com l’ós bru. En canvi, sectors favorables a l’ampliació van considerar que el comunicat donava llum verda al projecte.
Baqueira creix dins els límits
La crisi econòmica va fer canviar l’estratègia de Baqueira Beret, que va ajornar les diferents ampliacions proposades –entre elles la de la vall d’Àrreu, malgrat que ja estava aprovada- i es va centrar en la millora de les instal•lacions i el creixement dins el perímetre actual.
En aquest sentit el complex Baqueira 1.500 havia frenat el seu desenvolupament a causa de la crisi però a finals de 2012 ja disposava de tres hotels de luxe, una pleta residencial de 350 apartaments (dels 500 que es preveien construir), 46 cases unifamiliars i un gran aparcament subterrani, a més d’un telecabina que connectava el complex amb la cota 1.800 de l’estació d’esquí.
D’altra banda, durant l’any 2014 es van inaugurar una desena de noves pistes, tres nous remuntadors i un nou telecadires, un creixement que no implicava una expansió fora del domini de l’estació. Els nous remuntadors i el telecadires facilitaven el trànsit entre els sectors de Baqueira i Beret a través d’Orri i obrien una nova zona esquiable al tuc de Saumet destinada a experts. A la zona de la Bonaigua i la Peülla, al Pallars Sobirà, es van obrir també noves pistes a partir dels teleesquís i telecadires existents.
Baqueira renuncia a l’expansió al Pallars Sobirà
EL 27 de març de 2015 el diari digital Lleida.com va informar que Baqueira-Beret S.A. havia presentat un nou projecte a la Generalitat en el que renunciava a l’ampliació per la vall d’Àrreu i descartava, per tant, els dos remuntadors i les noves pistes projectades. El motiu d’aquesta decisió eren els continus tancaments del port de la Bonaigua –per neu i risc d’allaus. i els forts vents que es registraven a la zona que feien inviable instal•lar-hi nous remuntadors i pistes. Aquesta situació ja s’evidenciava al telecadires de la Peülla -que uneix l’aparcament de Bonaigua 1.900 amb el cap de la Peülla (2.320)- i a les pistes associades a aquest que feien que els resultats del sector fossin inferior als esperats.
Com a contrapartida, Baqueira proposava millores en els terrenys que ja ocupava a la zona de la Peülla per assegurar la pràctica de l’esquí en condicions meteorològiques adverses. Per un costat projectava un remuntador que facilités el trànsit entre els telecadires de Peülla i Cap del Port a resguard del vent. Per l’altre, plantejava noves pistes de debutants per assegurar els descensos a esquiadors de tots els nivells.
Segons Lleida.com el nou projecte de Baqueira Beret estava en exposició pública a l’espera que la Generalitat li donés el vist-i-plau.
Val d'Aran, Pallars Sobirà
