Dissabte 22 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT D’ANDORRA-LA SEU D’URGELL (MONTFERRER I CASTELLBÓ I LA RIBERA D’URGELLET)
Elisabet Sau
Una imatge de l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 9/3/2015

El gener del 2015 l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell pot començar a operar com a aeroport comercial per noliejar amb avions de pocs passatgers tot i que de moment no n'hi ha cap de programat. Diversos experts ho atribueixen a la proximitat i la competència amb l’aeroport de Lleida-Alguaire per bé que el Departament de Territori i Sostenibilitat creu que el d’Andorra-la Seu pot especialitzar-se en passatgers d’alt poder adquisitiu que aterrin a Barcelona. El Govern català i andorrà preparen el pla de treball pels propers dos anys.


Antecedents 2004, 2006, 2007, 20082012

L’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell es troba situat en els termes municipals de Montferrrer i Castellbó i la Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Es va inaugurar l’any 1980, promogut per un particular. El seu ús comercial es va acabar el 1984 per bé que la instal•lació va tenir una activitat limitada d’aviació esportiva i helicòpters fins al 2007

L’any 2007 la Generalitat va comprar la instal•lació a la família del promotor per 8 milions d’euros (MEUR) i llavors la va tancar per raons de seguretat. La instal•lació Andorra-la Seu d’Urgell està classificada com aeròdrom d’aviació general en el PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS 2009-2011 DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i en aquest document es preveia la seva reconversió a aeroport comercial per donar servei a les comarques veïnes i Andorra. Per avançar en aquesta reconversió es va començar amb unes inversions que permetessin reobrir-lo primer com a aeròdrom privat i per emergències. Aquesta primera adequació va suposar una inversió de prop de 3 MEUR i va anar a càrrec de l’empresa pública Aeroports de Catalunya.

L’any 2010 es va reinaugurar la instal•lació que, a més d’acollir vols privats per avionetes, té habilitats uns espais per emergències per a bombers i Mossos d’Esquadra.

Continuen les inversions a l’espera del Pla director
Per a la transformació de la instal•lació en aeroport comercial, el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ara Territori i Sostenibilitat, va aprovar definitivament l’any 2009 un Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit de l’aeroport. Preveia l’ampliació de la instal•lació fins a ocupar prop de 200 hectàrees i allargar la pista fins a 1.550 metres. Aquest pla va ser anul•lat l’any 2011 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que va considerar que la figura que havia de regular l’ordenació d’aquest equipament aeronàutic era un pla director urbanístic, figura prevista en la Llei d’aeroports i ports de l’any 2009.

L’any 2011, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va informar favorablement sobre la redacció del nou pla i va establir-ne els continguts. El mateix any, el secretari Mobilitat i Transport de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, va dir que es preveia que l’obertura per a vols comercials es podria efectuar el 2013. Per avançar en aquest objectiu, aquell any es van iniciar els tràmits per a poder acollir vols comercials davant l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. El 2012 es va efectuar la licitació dels drets de superfície per a 10 hangars, prèvia inversió de prop de 500.000 euros en l’adequació de serveis de llum i aigua. També es van pressupostar prop de 250.000 euros en diversos aspectes de seguretat i vigilància, 90.000 euros per acondicionar l’espai de restauració i 250.000 euros per a l’habilitació de la mini-terminal.

El mateix any es va constituir la Taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell amb l’objectiu d’impulsar un pla de negoci beneficiós pel territori de manera que les inversions del Govern català anessin acompanyades amb inversions privades. Aquesta taula està formada per membres de les administracions públiques amb responsabilitat sobre l’aeroport, àdhuc el Govern andorrà, i representants del sector privat.

El novembre de 2012, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya va emetre un informe favorable per a l’inici del procediment per a la formulació del Pla director urbanístic aeroportuari de l'aeroport Andorra-La Seu d'Urgell, que va ser aprovat inicialment el desembre del 2013 per l’esmentada Comissió.

La transformació prevista en el Pla director
L’objectiu del Pla director era permetre posar al dia els permisos, les afectacions aeroportuàries i les instal•lacions i fixar les inversions necessàries per a la nova etapa com a aeroport públic i comercial. En el nou pla es fixa que l’aeroport, que és propietat de la Generalitat, només tindrà una pista amb una llargada de 1.267 metres -la qual únicament permetrà l’aterratge d’avions de poca capacitat, de màxim 50 passatgers-, una plataforma d’estacionament, un aparcament exterior, la terminal i els hangars.

El Pla director preveia unes inversions de prop de 26 MEUR que es farien efectives en tres etapes que anirien millorant l’operativa en les maniobres d’enlairament i aterratge fins a assolir les regles de vol instrumental, fet que permetria que els avions poguessin operar en condicions de visibilitat reduïda. En cas que s’arribés a aquesta fase, que és l’última prevista en el pla, s’hauria de fer una terminal nova de 1.200mts2 i un vial per accedir-hi, un aparcament de 4.000mts2 i una terminal de càrrega. També caldria efectuar uns importants moviments de terres per desmuntar un turó adjacent a la pista i un terraplè que està a prop de la terminal actual
Una imatge de l'aeroport Pirineus-la Seu Foto: Moisès Jordi
Entre el que s’havia invertit des del 2007 (12 MEUR) i el que quedava pendent es calculava que la infraestructura podria costar uns 38MEUR.

La Generalitat estimava, en el Pla director, que l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell generaria 140 llocs de treball directes i indirectes i que rebria 8.400 visitants el 2015, un 25% dels quals es quedaria a l’Alt Urgell. A més dels vols comercials, l’aeroport podria acollir companyies d’aviació executiva que, habitualment, es fan servir per a persones amb un elevat nivell adquisitiu.

La futura reobertura d’aquesta infraestructura va anar acompanyada d’opinions poc favorables. Diferents experts en temes d’infraestructures com Xavier Fageda (Universitat de Barcelona), Lluís Anglada (Institut Cerdà) o Germà Bel (Universitat de Barcelona) consideraven que l’impacte territorial era massa limitat i circumscrit a la comarca de l’Alt Urgell en relació a la inversió i a més apuntaven que podria entorpir el desenvolupament del de LLEIDA-ALGUAIRE ja que aquest aeroport també es volia posicionar en la captació del turisme d’hivern. En canvi, el Departament de Territori i Sostenibilitat considerava que la competència entre els dos aeroports lleidatans era complementària ja que, a més de la mida dels avions, els perfils dels passatgers serien diferents. Així a Andorra-Pirineus hi aterrarien aquells vols associats a turistes amb alt poder adquisitiu, aquells que prefereixin estalviar-se trajectes per carretera des d’Alguaire o els que aterrin a Barcelona i prefereixin volar fins més a prop d’Andorra, en una mena de pont aeri entre els dos aeroports.

Bones relacions entre governs però incerteses pels vols comercials
Al febrer del 2014 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el ministre d’Economia i Territori del Principat d’Andorra, Jordi Alcobé, van signar un acord on es comprometien a gestionar conjuntament l’aeroport. El compromís d’Andorra es va centrar en la gestió del pla de negoci aeroportuari, en la promoció de l’aeroport com a destí i en la recerca de companyies aèries interessades en operar a l’aeroport d’Andorra. En la mateixa reunió es va apuntar com a data d’obertura per als vols comercials l’estiu de 2014.

L’any 2014 la premsa també informava que la companyia britànica Routenetwork, representant de Pyrénées Airlines, continuava interessada en instal•lar-se a la Seu d’Urgell mentre que Air-Andorra, que en aquell moment estava instal•lada al Prat, podria traslladar el negoci a la Seu. Aquesta companyia, liderada per Patrick Pérez, propietari dels grans magatzems andorrans Pyrénées i altres dos socis, va informar que havia tancat un acord amb 5 companyies russes que aterren a Barcelona per traslladar els turistes que arriben al Prat amb destinació Andorra. La companyia tenia previst oferir cinc vols en cada sentit a un preu de 75 euros i un trajecte de 25 minuts de vol, sense comptar la recollida de l’equipatge i el trasllat al punt de destinació d’Andorra. També s’havia manifestat interessada Andair -de l’empresari Camil Subirà, responsable de BR Group- que manifestava treballar amb socis espanyols i dels Emirats Àrabs Units.

Per la seva banda els polítics confiaven en què el nou aeroport pogués rebre vols des d’inici del funcionament. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (CiU) era de l’opinió que els vols corporatius o xàrter serien els que noliejarien a l’aeroport des de l’inici mentre que els vols regulars s’anirien establint progressivament. Aquesta opinió era compartida per Alcobé, que apuntava com a destinacions preferents Madrid, Lisboa o París, que són ciutats que envien força turisme al Principat. En relació a les companyies aèries que haurien d’operar al nou aeroport, el director de Transports de la Generalitat, Pere Pedrosa va dir que l’objectiu seria que l’aeroport fos sostenible per ell mateix ja que la Unió Europea impedeix donar subvencions a les companyies aèries.

Pel mes d’octubre de 2014 s’esperava la validació de l’aeròdrom per part de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Aquesta validació atorgaria la categoria d’aeroport a la instal•lació i havia de permetre a la Generalitat la publicació del manual bàsic per a la navegació i les operacions comercials de la instal•lació. Al desembre, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va anunciar que la torre de control i els sistemes de seguretat ja estaven acabats i instal•lats però que, per problemes burocràtics, l'aeroport no podria comrnçar a operar vols comercials fins el gener. En canvi sí que, al llarg de l’any, havia rebut prop de 2.000 operacions privades de tipus esportiu o de lleure.

L’aeroport comença a funcionar el 2015
A principis de gener de 2015 l’aeroport va quedar obert a vols comercials per bé que encara no n’hi havia cap de previst. Air Andorra es va lamentar dels retards que havia patit la inauguració de l’aeroport per justificar l’absència de programació de vols. En canvi sí que hi va aterrar una avioneta que portava al conseller Vila i s’hi va enlairar l’avió militar on volava el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, després de la seva visita oficial a Andorra.

El 8 de gener, data de la inauguració, també es va signar un conveni entre els governs català i andorrà per mantenir la infraestructura i promocionar-la en els mercats turístics. En el conveni, Andorra assumia la meitat del mig milió d’euros anuals del cost d’explotació i s’establia la creació d’una comissió mixta que prepararà els plans de treball biennals. El conveni, signat pels conseller Santi Vila i Jordi Alcobé amb una vigència de 5 anys, suposava un canvi en el Govern andorrà, que fins la data no s’havia implicat econòmicament en les obres de l’aeroport. El document també preveia la creació d’una comissió mixta formada per tres representants dels dos governs, amb presidències rotatòries i anuals per cadascun dels països. Aquesta comissió va tenir una primera reunió el febrer del 2015 per començar a redactar un pla de treball bianual.

El 2015, Aeroports de Catalunya va iniciar els tràmits per tal que l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell pogués rebre passatgers de fora de la Unió Europea per facilitar l’arribada de turistes provinents dels països de l’est d’Europa. Mentrestant els governs català i andorrà seguien treballant en l’atracció de vols comercials.

Més informació
/www.aeroportandorralaseu.cat/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell