Divendres 26 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA GRANVIA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Moisès Jordi
Imatge virtual del Pla director urbanístic Granvia-Llobregat Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
Actualitzat a 24/2/2015

S’aprova inicialment el Pla director urbanístic Gran Via-Llobregat que preveu la transformació de la segona fase de la Granvia a L’Hospitalet de Llobregat. Contempla el soterrament parcial dels troncs centrals de la Granvia i l’ordenació urbanística del seu entorn, amb l’impuls del projecte Biopol’H per promoure el sector biotecnològic, la creació del parc agrícola de Can Trabal i la construcció d’equipaments i oficines.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

L’Avinguda de la Granvia de L’Hospitalet de Llobregat forma part de la C-31, una carretera gestionada per la Generalitat que uneix el Vendrell (Baix Penedès) i Figueres (Alt Empordà) passant gairebé sempre a prop de la costa i creuant l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una carretera de gran capacitat que, en els trams de L’Hospitalet, BARCELONA i BADALONA, transcorre per un entorn plenament urbà. A L’Hospitalet passa, al llarg de 3 quilòmetres, entre els barris de Bellvitge, el Gornal i Santa Eulàlia (al nord) i la zona industrial i d’equipaments coneguda com a Districte Econòmic (al sud).

Primera fase: de Barcelona al Gornal
L’any 2001 l’Ajuntament de L’Hospitalet i la Generalitat van signar un conveni per transformar un tram de 2 quilòmetres de la Granvia, entre el terme municipal de Barcelona i el barri del Gornal, just abans del creuament amb la línia ferroviària de Vilanova. Fins aquell moment la via comptava amb 4 carrils per sentit de circulació que passaven a nivell de superfície i, en el tram del Gornal, a una cota superior per creuar les vies. El projecte consistia en enfonsar els carrils centrals al llarg de tot el recorregut i soterrar-ne completament un tram de 700 metres. Tot plegat havia de permetre millorar la permeabilitat entre els dos costats del carrer i crear vials urbans als laterals amb l’objectiu de transformar la Granvia en un element de cohesió i dinamització per a la ciutat. L’operació anava a càrrec del Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Institut Català del Sòl. Les obres es van iniciar el 2003 i es van enllestir l’any 2006.

A la part central de la Gran Via, entre els barris del Gornal i Santa Eulàlia, es va construir la plaça Europa, inaugurada el 2007. Ocupava una extensió de 33,4 hectàrees i es concebia com l’eix del Districte Econòmic de L’Hospitalet. Hi destacaven una quinzena d’edificis de més de 20 plantes destinats a ús residencial, d’oficines o hoteler, alguns d’ells dissenyats per arquitectes de renom com Toyō Itō i Fermín Vázquez Huarte. Al voltant de la plaça Europa hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona –que fou inaugurat l’any 1995 i ampliat el 2007- i grans centres comercials com Ikea o Gran Via 2. La plaça estava connectada amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (parada Europa-Fira).

Un altre equipament estratègic situat a prop de la Gran Via era la CIUTAT DE LA JUSTÍCIA, un complex arquitectònic que centralitza l’activitat judicial de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es localitza a la plaça Cerdà, al límit amb el terme municipal de Barcelona. Està format per 9 edificis de 15 plantes, amb una superfície construïda de 220.000 metres quadrats. Fou inaugurat l’any 2008.
 
La Gran Via des de l'hospital Duran i Reynals Foto: Agència Catalana de Notícies
Es debat la segona fase
El juliol de 2008 el Consorci per a la Reforma de la Gran Via va presentar públicament la segona fase de la transformació de la Gran Via, des del barri del Gornal fins al riu Llobregat, en un tram de 1.000 metres. De la mateixa manera que en el primer tram, es preveia la semicobertura de la Gran Via i l’ordenació urbanística del costat mar –on hi havia l’hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia, i diversos equipaments i indústries- i del costat muntanya –amb el barri de Bellvitge, l’hospital de Bellvitge i la zona agrícola de Can Trabal-. L’objectiu era millorar la connexió entre els equipaments sanitaris, desmantellar parcialment el nus viari de Bellvitge, impulsar el sector biomèdic, reduir l’afectació sobre el barri de Bellvitge i crear una zona verda a Can Trabal.

Tal i com estava previst en el Pla General Metropolità (PGM) de 1976, el projecte comportava transformar l’àrea agrícola de CAN TRABAL en un parc urbà de 20 hectàrees que connectaria amb el riu Llobregat. Tanmateix, per garantir la viabilitat econòmica del projecte s’hi preveien també nous usos industrials i terciaris que haurien de permetre sufragar l’adquisició dels terrenys i la creació del parc. És per això que calia iniciar una modificació puntural del PGM.

Diverses entitats ecologistes, la Unió de Pagesos i l’Associació de Veïns de Bellvitge es van mostrar en contra del projecte perquè suposaria destruir la darrera zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i van crear la Plataforma per la Conservació Agrícola de l’Hospitalet i Contra l’Especulació Immobiliària. Els partits polítics de l’oposició (CiU i PP) i el soci de govern del PSC (ICV-EUiA) també van defensar la necessitat de conservar aquest espai i les tres masies existents.

Per tal de fer possible la modificació del PGM -amb la introducció d’usos terciaris i industrials on només es preveia zona verda- calia transferir la zona verda no executada a l’altre costat del riu Llobregat, al municipi del Prat de Llobregat. Tanmateix, un informe previ del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) descartava aquesta possibilitat ja que l’espai receptor era una zona especial de protecció d’aus (ZEPA) inclosa en la XARXA NATURA 2000, cosa que impossibilitaria la transformació de sòl rústic en sòl per a usos urbans, inclosa la zona verda.

Aquesta situació, juntament amb l’inici de la crisi econòmica, van aturar el projecte de reforma de la Gran Via durant els anys posteriors.

Un pla director urbanístic per a la segona fase
El gener de 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat va enunciar la creació de la Unitat de Projectes Estratègics amb l’objectiu de promoure, en un termini curt de temps, grans actuacions atractores de desenvolupament econòmic en les seves àrees d’influència. En aquestes àrees –prop d’una desena a tot Catalunya- s’impulsaria la redacció de plans directors urbanístics. Un d’aquests sectors era el de la reforma de la segona fase de la Granvia de l’Hospitalet de Llobregat on s’havien de generar oportunitats de localització de noves activitats vinculades al sector biomèdic al voltant de l’hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia.

D’acord amb la LLEI ÒMNIBUS, DE SIMPLIFICACIÓ, D’AGILITAT, REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA I DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, aprovada el 2012, els plans director urbanístics poden delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal en l’execució d’actuacions d’especial interès social i econòmic. Aquests documents poden contenir totes les determinacions en quant a la classificació i qualificació del sòl i, a més, la seva adaptació al planejament (en aquest cas el PGM) no requereix la seva modificació.
Mapa d'àmbits del Pla director urbanístic Granvia-LLobregat Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
El gener de 2015 el Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar el Pla director urbanístic Granvia-Llobregat, que ja havia estat aprovat inicialment, i que fou redactat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet en consulta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’objectiu era formalitzar les propostes urbanístiques, d’infraestructures, econòmiques, ambientals i de mobilitat necessàries per transformar el segon tram de la Granvia i el seu entorn. La superfície afectada era de 994.000 metres quadrats, prop del 8% del terme municipal de L’Hospitalet.

El projecte era similar al que s’havia presentat el 2008. Preveia el soterrament parcial de la Granvia i la construcció de vials urbans laterals, la creació del parc de Can Trabal i la potenciació dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals en un pol de recerca biomèdica. No obstant això, a diferència de la proposta del 2008 es preveia mantenir l’activitat agrícola a Can Trabal.

El Pla director urbanístic Granvia-Llobregat preveia l’enfonsament dels carrils centrals de la Granvia, la construcció de vials laterals i el soterrament complet a l’àrea on es localitzen els dos hospitals.

D’altra banda, entre el Gornal i Bellvitge, la Granvia supera les vies de tren de la LÍNIA DE FERROCARRIL DE VILANOVA, que el Ministeri de Foment havia previst soterrar coincidint amb l’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat. Tanmateix, el projecte estava aturat i el seu futur era incert. Per aquest motiu en aquest tram la Granvia hauria de discórrer a nivell de superfície.

Tres sectors diferenciats
D’altra banda el Pla director ordenava urbanísticament tres sectors ubicats a sud i a nord de la Granvia:

El sector 1, al sud de la Granvia, ocupa 43 hectàrees i conté l’hospital Duran i Reynals (on es troba l’Institut Català d’Oncologia), el tanatori municipal, les cotxeres de TMB i equipaments esportius. S’hi preveia impulsar el projecte Biopol’H per promoure el sector biotecnològic i de la salut i s’hi contemplaven usos industrials, terciaris, comercials i hotelers.

El sector 2, al nord de la Gran Via, té 42 hectàrees i engloba els terrenys agrícoles de Can Trabal a més d’una subestació elèctrica de FECSA. El Pla director hi plantejava un parc de 25 hectàrees que, a diferència de la proposta anterior, garantiria el manteniment de l’activitat agrícola. A la resta del sector s’hi proposaven usos terciaris, industrials, comercials i hotelers. També es contemplava el soterrament de les línies elèctriques existents i la millora de la connexió amb el riu Llobregat.

Finalment el sector 3, amb una superfície de 6 hectàrees, comprèn els sòls situats al nord del sector 2, a tocar del terme municipal de Cornellà de Llobregat. Part de la superfície es destina a l’ús dels equipaments municipals existents (deixalleria, sanejament...) i per la resta es delimita una unitat d’actuació amb usos terciaris, industrials, comercials i de dotacions.

La majoria d’agents polítics i socials van valorar positivament el projecte si bé lamentaven que restaria incomplert a causa del retard en el soterrament de les vies del ferrocarril. Per la seva banda l’antic portaveu de la Plataforma per la Conservació Agrícola de l’Hospitalet i Contra l’Especulació Immobiliària, Ricard Gutiérrez, en declaracions a La Vanguardia es va mostrar satisfet per la protecció de Can Trabal. Tanmateix va advertir que calia conèixer tots els detalls del projecte, per exemple la seva integració amb el riu Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

El Pla director quedava a l’espera de l’aprovació final per part del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, una vegada resoltes les al•legacions i previ informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La culminació del projecte es preveia a uns 10 anys vista.

Més informació:
web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-director-urbanistic-Granvia-Llobregat-00001
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès