Actualitzat a 9/2/2015
El Govern de la Generalitat presenta el gener de 2015 un programa de millores per afavorir la seguretat viària a les 8 travesseres urbanes de l’eix de la C-53 i la C-26, una via de pas entre l’àrea metropolitana de Barcelona i el Pirineu. Per la seva banda la construcció de les variants i l’adequació dels trams interurbans, contemplada en el Pla d’infraestructures de 2006, es preveu a llarg termini per bé que durant el 2015 s’iniciaran els projectes constructius.
Antecedents
2008
Les carreteres C-53 (entre Tàrrega i Balaguer) i C-26 (en el tram entre Balaguer i Alfarràs) conformen l’anomenat “passadís pirinenc”, un eix clau per a la connexió entre l’àrea metropolitana de Barcelona i el Pirineu oriental català (Val d’Aran i Alta Ribagorça) i d’Osca. Així, el seu traçat s’inicia a l’A-2 (entre Tàrrega i Anglesola) i acaba a Alfarràs, al límit amb Aragó, on connecta amb l’N-230, que fa el recorregut Lleida-Vielha i que s’ha de convertir en l’
AUTOVIA A-14. L’eix viari té una calçada d’un carril per cada sentit de circulació, de 3,5 metres cada un, i els vorals no superen el metre. En el seu traçat passa per l’interior de vuit nuclis urbans (Anglesola, Tornabous, la Fullola, el Tarròs, Bellcaire d’Urgell, Castelló de Farfanya, Algerri i Alfarràs) i supera Balaguer amb una variant pel sud. En total té una longitud de 57,7 quilòmetres. La intensitat mitjana de trànsit durant el 2014 fou de 7.800 vehicles diaris a la C-53 (12% de pesants) i de 3.300 vehicles diaris a la C-26 (12% de pesants). Es tracta d’un eix de titularitat de la Generalitat.
El
PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026, aprovat l’any 2006, proposava que aquesta carretera comarcal passés a formar part de la xarxa bàsica secundària a causa del seu caràcter estratègic per a la connexió de l’àrea metropolitana de Barcelona amb els Pirineus. Això volia dir que calia construir les variants dels vuit nuclis urbans per tal de millorar la capacitat i la seguretat de l’eix viari. Aquesta era, de fet, una reivindicació històrica dels ajuntaments i dels veïns dels nuclis afectats, que recordaven que s’havien produït diversos casos d’accidents i atropellaments a causa de l’elevada velocitat dels vehicles.
Entre l’any 2005 i el 2009 es van anar presentant i aprovant els estudis informatius i d’impacte ambiental de les variants. Se’n preveien sis ja que una d’elles, de 8,5 quilòmetres de longitud, superaria tres nuclis: Tornabous, el Tarrós i la Fullola. Cal destacar que la variant d’Alfarràs, pel sud del nucli urbà, tindria una connexió futura amb l’autovia A-14 de Lleida a Vielha. També es va aprovar l’estudi informatiu del condicionament de la C-53 i la C-26 en els trams entre les variants, que preveia l’eixamplament de la calçada dels 9 als 12 metres per tal que la carretera disposés de vorals d’1,5 metres a la C-26 i de 2,5 metres a la C-53 seguint els paràmetres de les carreteres de la xarxa bàsica. També comportava la reordenació d’accessos, amb la supressió d’accessos directes i la seva canalització en vies col•lectores o calçades laterals. Tot el projecte de condicionament de la C-53 i la C-26 i de les variants estava pensat per a un sol carril per sentit de circulació però es contemplava fer una reserva de sòl per a un futur desdoblament en cas que fos necessari. La inversió prevista es calculava en uns 150 milions d’euros (MEUR).