Dilluns 25 de Juny de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DELS ÀMBITS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL DELTA DEL LLOBREGAT
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
El Govern de la Generalitat presenta l’Avanç del Pla director urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del delta del Llobregat amb l’objectiu d’identificar àrees classificades com a sòl urbà o urbanitzable per destinar-les a activitat econòmica o per preservar-les dins el Parc Agrari del Baix Llobregat. Es delimiten sis sectors de 230 hectàrees dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans que, en bona part, es reserven per a activitat econòmica. Els alcaldes de la zona reben amb satisfacció el Pla director mentre les entitats ecologistes alerten de l’impacte sobre espais agrícoles i naturals.
El Parc Agrari del Baix Llobregat se situa a les planes al•luvials de la part baixa i del delta del riu Llobregat. Actualment ocupa 2.940 hectàrees de 14 municipis del Baix Llobregat, especialment de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Hi predomina el paisatge agrícola de regadiu per bé que conserva vestigis de les antigues zones d’aiguamolls pròpies d’aquesta zona. Al llarg del segle XX el creixement urbanístic dels municipis del delta així com la construcció de l’aeroport de Barcelona han reduït considerablement l’extensió d’aquesta zona.
Als anys 70 Unió de Pagesos va iniciar la campanya Salvem el Pla per protegir les terres agrícoles d’aquesta zona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va frenar l’expansió urbana del delta per bé que mantenia diversos sòls urbanitzables en zona agrícola que es van anar desenvolupant en les dècades posteriors. D’altra banda l’any 1994 es va aprovar el Pla d’infraestructures i medi ambient del delta del riu Llobregat, més conegut com a PLA DELTA, que, entre altres actuacions, contemplava l’ampliació de l’AEROPORT DE BARCELONA amb una tercera pista, una nova terminal, un parc aeronàutic i una ciutat aeroportuària que donés resposta a les necessitats de passatgers, treballadors i empreses relacionades amb els serveis aeroportuaris.
-Protecció del Parc i projecte Eurovegas
L’any 1996 es van iniciar els estudis per protegir l’espai agrari. Dos anys després es va crear el Consorci del Parc Agrari com a ens encarregat de la gestió de l’àrea. Posteriorment es va aprovar el Pla de gestió -que marca les línies estratègiques per a garantir la rendibilitat dels espais agrícoles- i el Pla especial de protecció i millora -que dóna protecció jurídica als terrenys del Parc Agrari com a “sòls rústics protegits amb valor agrícola”-. L’any 2010 el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona va declarar els terrenys del Parc Agrari no afectats pel PGM com a sòl de protecció especial.
L’any 2011 la companyia Las Vegas Sands va plantejar la creació d’un complex de prop de 800 hectàrees de casinos, hotels i restaurants al delta del Llobregat, en una extensa zona entre Viladecans i Cornellà de Llobregat que, en bona part, se situava dins del Parc Agrari. La proposta va aixecar moltes crítiques d’entitats ecologistes, societat civil i partits polítics que reivindicaven els valors ambientals, agronòmics, culturals i socials del Parc. El projecte va quedar descartat a finals de 2012; Las Vegas Sands va optar per Madrid com a seu d’Eurovegas per bé que un any després va renunciar, també, a aquesta ubicació. El Govern català va proposar com a alternativa a Eurovegas el projecte BARCELONA WORLD, gestionat pel grup Veremonte, que ha de comportar la creació de sis grans complexos turístics al costat de Port Aventura, al Camp de Tarragona, amb hotels, centres comercials, casinos i centres de convencions.
Els alcaldes dels quatre municipis que haurien pogut acollir Eurovegas (Cornellà, Sant Boi, Gavà i Viladecans) havien donat suport al projecte tot i que havien criticat la manca de transparència del Govern català a l’hora de negociar amb Las Vegas Sands. Davant la nova situació van demanar a l’executiu mesures que servissin per atraure inversions i generar llocs de treball ja que la crisi econòmica i l’atur afectaven especialment el Baix Llobregat. Reconeixien, però, que les noves activitats podrien situar-se en sòl urbà o urbanitzable i, d’aquesta manera, no caldria afectar els espais d’interès agrari i natural del delta del Llobregat.
El Govern de la Generalitat presenta l’Avanç del Pla director urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del delta del Llobregat amb l’objectiu d’identificar àrees classificades com a sòl urbà o urbanitzable per destinar-les a activitat econòmica o per preservar-les dins el Parc Agrari del Baix Llobregat. Es delimiten sis sectors de 230 hectàrees dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans que, en bona part, es reserven per a activitat econòmica. Els alcaldes de la zona reben amb satisfacció el Pla director mentre les entitats ecologistes alerten de l’impacte sobre espais agrícoles i naturals.
El Parc Agrari del Baix Llobregat se situa a les planes al•luvials de la part baixa i del delta del riu Llobregat. Actualment ocupa 2.940 hectàrees de 14 municipis del Baix Llobregat, especialment de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Hi predomina el paisatge agrícola de regadiu per bé que conserva vestigis de les antigues zones d’aiguamolls pròpies d’aquesta zona. Al llarg del segle XX el creixement urbanístic dels municipis del delta així com la construcció de l’aeroport de Barcelona han reduït considerablement l’extensió d’aquesta zona.
Als anys 70 Unió de Pagesos va iniciar la campanya Salvem el Pla per protegir les terres agrícoles d’aquesta zona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va frenar l’expansió urbana del delta per bé que mantenia diversos sòls urbanitzables en zona agrícola que es van anar desenvolupant en les dècades posteriors. D’altra banda l’any 1994 es va aprovar el Pla d’infraestructures i medi ambient del delta del riu Llobregat, més conegut com a PLA DELTA, que, entre altres actuacions, contemplava l’ampliació de l’AEROPORT DE BARCELONA amb una tercera pista, una nova terminal, un parc aeronàutic i una ciutat aeroportuària que donés resposta a les necessitats de passatgers, treballadors i empreses relacionades amb els serveis aeroportuaris.
-Protecció del Parc i projecte Eurovegas
L’any 1996 es van iniciar els estudis per protegir l’espai agrari. Dos anys després es va crear el Consorci del Parc Agrari com a ens encarregat de la gestió de l’àrea. Posteriorment es va aprovar el Pla de gestió -que marca les línies estratègiques per a garantir la rendibilitat dels espais agrícoles- i el Pla especial de protecció i millora -que dóna protecció jurídica als terrenys del Parc Agrari com a “sòls rústics protegits amb valor agrícola”-. L’any 2010 el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona va declarar els terrenys del Parc Agrari no afectats pel PGM com a sòl de protecció especial.
L’any 2011 la companyia Las Vegas Sands va plantejar la creació d’un complex de prop de 800 hectàrees de casinos, hotels i restaurants al delta del Llobregat, en una extensa zona entre Viladecans i Cornellà de Llobregat que, en bona part, se situava dins del Parc Agrari. La proposta va aixecar moltes crítiques d’entitats ecologistes, societat civil i partits polítics que reivindicaven els valors ambientals, agronòmics, culturals i socials del Parc. El projecte va quedar descartat a finals de 2012; Las Vegas Sands va optar per Madrid com a seu d’Eurovegas per bé que un any després va renunciar, també, a aquesta ubicació. El Govern català va proposar com a alternativa a Eurovegas el projecte BARCELONA WORLD, gestionat pel grup Veremonte, que ha de comportar la creació de sis grans complexos turístics al costat de Port Aventura, al Camp de Tarragona, amb hotels, centres comercials, casinos i centres de convencions.
Els alcaldes dels quatre municipis que haurien pogut acollir Eurovegas (Cornellà, Sant Boi, Gavà i Viladecans) havien donat suport al projecte tot i que havien criticat la manca de transparència del Govern català a l’hora de negociar amb Las Vegas Sands. Davant la nova situació van demanar a l’executiu mesures que servissin per atraure inversions i generar llocs de treball ja que la crisi econòmica i l’atur afectaven especialment el Baix Llobregat. Reconeixien, però, que les noves activitats podrien situar-se en sòl urbà o urbanitzable i, d’aquesta manera, no caldria afectar els espais d’interès agrari i natural del delta del Llobregat.
-Protocol per promoure el desenvolupament econòmic del Delta
El maig de 2013 el Govern de la Generalitat i els ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans van signar un protocol de col•laboració amb l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic, reduir els índexs d'atur i treballar per la cohesió social. El document subratllava el potencial d’aquesta àrea per liderar la recuperació econòmica de Catalunya gràcies a la proximitat a Barcelona, els bons nexes de comunicació i l’existència d’infraestructures com el port, l'aeroport i la zona d'activitats logístiques (ZAL).
El Protocol per promoure el desenvolupament econòmic del Delta proposava una trentena d’actuacions en quatre àmbits: la promoció econòmica per atraure inversions, la formació de les persones, l’atenció social a situacions d’emergència i la col•laboració institucional. Entre els aspectes en els quals es volia incidir destacava la mobilitat interna del Delta, la viabilitat de nous eixos comercials i de serveis a la C-245 entre Castelldefels i Cornellà i a l’eix viari que uneix l’aeroport del Prat i la Gran Via, la millora dels serveis dels polígons d’activitat econòmica, la creació d’equipaments singulars per atraure noves activitats econòmiques o la posada en valor del turisme vinculat als espais agrícoles i naturals del delta del Llobregat.
-Pla director per impulsar l’activitat al Delta
El març de 2014 el Govern de la Generalitat va enunciar l’inici dels treballs de redacció del Pla director urbanístic (PDU) d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat. El mes d’octubre es va presentar el Document d’objectius i propòsits generals i l’Avanç del PDU. El Pla director era una conseqüència directa al Protocol aprovat el 2013 i el seu objectiu era ordenar diversos sectors d’interès supramunicipal que poguessin acollir actuacions de rellevància econòmica en els termes municipals de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
D’acord amb la LLEI ÒMNIBUS, DE SIMPLIFICACIÓ, D’AGILITAT, REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA I DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, aprovada el 2012, els PDU poden delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal en l’execució d’actuacions d’especial interès social i econòmic. Aquests poden contenir totes les determinacions en quant a la classificació i qualificació del sòl i la seva adaptació al planejament (en aquest cas el PGM) no requereix la seva modificació.
EL PDU pretenia identificar les peces de sòl situades a l’entorn del parc agrari classificades com a sòl urbà o urbanitzable, però pendents de desenvolupar, amb un doble objectiu. En primer lloc desclassificar el màxim nombre possible d’hectàrees per tal d’incorporar-les al Parc Agrari, en base a les determinacions del Pla territorial metropolità de Barcelona. I en segon lloc determinar quines serien les peces susceptibles de rebre implantació de nova activitat econòmica en base a criteris d’ubicació, accessibilitat i connectivitat amb la xarxa viària existent o prevista i de continuïtat ambels teixits urbans existents.
En concret el PDU se centrava en cinc àmbits situats a l’entorn dels dos grans eixos de comunicació de l’àrea: la franja situada entre l’autopista C-32 i la carretera C-245 i l’entorn de l’autovia C-31.
-Cinc àmbits i sis sectors
Els cinc àmbits afectats sumaven un total de 696 hectàrees en diferents règims de sòl i, d’aquests, es delimitaven sis sectors de 230 hectàrees, urbans o urbanitzables, per desenvolupar activitat econòmica i, en menor mesura, habitatges. Les 466 hectàrees restants quedaven a l’espera d’una futura ordenació per bé que la major part s’havien de mantenir com a sòl no urbanitzable. Els sis sectors afectats eren els següents:
1 El sector dels Joncs (Gavà, 80,33 ha) se situa dins un àmbit de 207,5 hectàrees inclòs en diferents règims de sòl (majoritàriament no urbanitzable però també urbà i urbanitzable) entre la C-32 i la C-245 al límit amb el terme municipal de Castelldefels. El Pla director hi proposa implantar activitat econòmica i equipaments i concentra els espais lliures al voltant de la riera de Canyars. La resta de l’àmbit, al sud de la C-32, serà objecte d’una futura reordenació però prenent com a criteri genèric la no classificació de nous sòls
El maig de 2013 el Govern de la Generalitat i els ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans van signar un protocol de col•laboració amb l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic, reduir els índexs d'atur i treballar per la cohesió social. El document subratllava el potencial d’aquesta àrea per liderar la recuperació econòmica de Catalunya gràcies a la proximitat a Barcelona, els bons nexes de comunicació i l’existència d’infraestructures com el port, l'aeroport i la zona d'activitats logístiques (ZAL).
El Protocol per promoure el desenvolupament econòmic del Delta proposava una trentena d’actuacions en quatre àmbits: la promoció econòmica per atraure inversions, la formació de les persones, l’atenció social a situacions d’emergència i la col•laboració institucional. Entre els aspectes en els quals es volia incidir destacava la mobilitat interna del Delta, la viabilitat de nous eixos comercials i de serveis a la C-245 entre Castelldefels i Cornellà i a l’eix viari que uneix l’aeroport del Prat i la Gran Via, la millora dels serveis dels polígons d’activitat econòmica, la creació d’equipaments singulars per atraure noves activitats econòmiques o la posada en valor del turisme vinculat als espais agrícoles i naturals del delta del Llobregat.
-Pla director per impulsar l’activitat al Delta
El març de 2014 el Govern de la Generalitat va enunciar l’inici dels treballs de redacció del Pla director urbanístic (PDU) d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat. El mes d’octubre es va presentar el Document d’objectius i propòsits generals i l’Avanç del PDU. El Pla director era una conseqüència directa al Protocol aprovat el 2013 i el seu objectiu era ordenar diversos sectors d’interès supramunicipal que poguessin acollir actuacions de rellevància econòmica en els termes municipals de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
D’acord amb la LLEI ÒMNIBUS, DE SIMPLIFICACIÓ, D’AGILITAT, REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA I DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, aprovada el 2012, els PDU poden delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal en l’execució d’actuacions d’especial interès social i econòmic. Aquests poden contenir totes les determinacions en quant a la classificació i qualificació del sòl i la seva adaptació al planejament (en aquest cas el PGM) no requereix la seva modificació.
EL PDU pretenia identificar les peces de sòl situades a l’entorn del parc agrari classificades com a sòl urbà o urbanitzable, però pendents de desenvolupar, amb un doble objectiu. En primer lloc desclassificar el màxim nombre possible d’hectàrees per tal d’incorporar-les al Parc Agrari, en base a les determinacions del Pla territorial metropolità de Barcelona. I en segon lloc determinar quines serien les peces susceptibles de rebre implantació de nova activitat econòmica en base a criteris d’ubicació, accessibilitat i connectivitat amb la xarxa viària existent o prevista i de continuïtat ambels teixits urbans existents.
En concret el PDU se centrava en cinc àmbits situats a l’entorn dels dos grans eixos de comunicació de l’àrea: la franja situada entre l’autopista C-32 i la carretera C-245 i l’entorn de l’autovia C-31.
-Cinc àmbits i sis sectors
Els cinc àmbits afectats sumaven un total de 696 hectàrees en diferents règims de sòl i, d’aquests, es delimitaven sis sectors de 230 hectàrees, urbans o urbanitzables, per desenvolupar activitat econòmica i, en menor mesura, habitatges. Les 466 hectàrees restants quedaven a l’espera d’una futura ordenació per bé que la major part s’havien de mantenir com a sòl no urbanitzable. Els sis sectors afectats eren els següents:
1 El sector dels Joncs (Gavà, 80,33 ha) se situa dins un àmbit de 207,5 hectàrees inclòs en diferents règims de sòl (majoritàriament no urbanitzable però també urbà i urbanitzable) entre la C-32 i la C-245 al límit amb el terme municipal de Castelldefels. El Pla director hi proposa implantar activitat econòmica i equipaments i concentra els espais lliures al voltant de la riera de Canyars. La resta de l’àmbit, al sud de la C-32, serà objecte d’una futura reordenació però prenent com a criteri genèric la no classificació de nous sòls
2 El sector de la Marinada (Gavà, 50,23 ha) es localitza dins un àmbit de 59,90 ha prop de Gavà Mar, entre l’autopista C-31 i el camí de la Pineda, ja en contacte directe amb el Parc Agrari. Es tracta de terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat pel PGM de 1976 i qualificats de zona de desenvolupament urbà opcional d'intensitat 3. El Pla director hi estableix un sector de 50,23 hectàrees per a ús turístic i hoteler deixant l’entorn de la riera de Canyars com a espai lliure. Les 9,7 hectàrees restants, al límit amb el terme municipal de Castelldefels, mantenen la classificació existent.
3 El sector de Can Sabadell (Viladecans, 46,80 ha) forma part de l’àmbit de Remolar-Filipines, de prop de 400 hectàrees, proper a l’aeroport de Barcelona. Per la seva proximitat a la capçalera de la pista principal de l’aeroport es destina a usos terciaris i industrials vinculats al sistema aeroportuari.
4 El sector del Sarral Llarg (Viladecans, 16,22 ha) també s’inclou dins l’àmbit de Remolar-Filipines i destaca pel fet que, en els darrers anys, s’hi han promogut diversos projectes com un camp de golf o el BARÇA PARK. S’hi planteja la integració d’un nucli turístic-hoteler vinculat als terrenys d'equipaments esportius situats a l'altra banda de l'autovia C-31 i a l'àrea de serveis de caravàning. En canvi, les 312 hectàrees de l’àmbit de Remolar-Filipines no inclosos als sectors de Can Sabadell i Serral Llarg es mantindran com a sòl no urbanitzable per garantir i ampliar el connector ecològic entre el Parc Agrari i la franja litoral.
5 El sector de Llevant (Sant Boi de Llobregat, 19,54 ha) forma part d’un àmbit de 35,9 ha situat entre el nucli antic de la població i la C-32 destinat a equipaments comunitaris i dotacions. S’hi proposa un mix residencial i d’activitat econòmica. Els terrenys de la resta de l’àmbit s’hauran d’adequar a la implantació d’una nova infraestructura viària de connexió entre les autopistes A-2 i C-32 i al nou nus d’enllaç amb la carretera C-245.
6 El sector Antic Hiper (Sant Boi de Llobregat, 17,42 ha) es localitza a l’extrem sud del terme municipal de Sant Boi, prop de l’àmbit del sistema general aeroportuari de Barcelona. En bona part està ocupat per una activitat que originàriament tenia ús comercial (hipermercat) però que actualment té un ús logístic. Va ser fruit d'una autorització provisional dins de sòl no urbanitzable -inclòs al Parc Agrari- l'any 1991. El Pla director hi preveu un sector d'activitat econòmica d'usos terciaris i industrials de suport al sistema aeroportuari.
-Reaccions a l’Avanç del PDU
L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), es va mostrar favorable al document al considerar que concentrava l’edificabilitat en zones molt concretes i preservava la major part del territori. Ruiz destacava que una part important del sòl d’interès natural, agrícola i d’equipaments passaria a ser públic i que això garantiria la seva protecció. L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez (PSC), també va manifestar la satisfacció per l’aprovació inicial ja que, en la seva opinió, donava resposta al potencial econòmic i estratègic de la zona.
En canvi les entitats ecologistes Depana i Ecologistes en Acció s’hi van mostrar en contra i van presentar, a finals d’any, observacions i suggeriments al document d’Avanç. Consideraven que el pla era “un premi de consolació d’Eurovegas” reclamat pels alcaldes i alertaven que afectava zones d’elevat valor agrícola, ecològic i paisatgístic. Per exemple, subratllaven l’impacte sobre l’entorn de la riera de Canyars, els aiguamolls i la pineda de la Marinada i l’espai agrícola situat a l’àmbit dels Joncs. ERC de Viladecans també va presentar suggeriments a l’Avanç i es va mostrar especialment preocupat pel sector de Can Sabadell, a causa del risc d’inundació i els efectes sobre l’aqüífer del Delta.
El Govern confiava en aprovar el Pla director urbanístic al llarg del 2015.
3 El sector de Can Sabadell (Viladecans, 46,80 ha) forma part de l’àmbit de Remolar-Filipines, de prop de 400 hectàrees, proper a l’aeroport de Barcelona. Per la seva proximitat a la capçalera de la pista principal de l’aeroport es destina a usos terciaris i industrials vinculats al sistema aeroportuari.
4 El sector del Sarral Llarg (Viladecans, 16,22 ha) també s’inclou dins l’àmbit de Remolar-Filipines i destaca pel fet que, en els darrers anys, s’hi han promogut diversos projectes com un camp de golf o el BARÇA PARK. S’hi planteja la integració d’un nucli turístic-hoteler vinculat als terrenys d'equipaments esportius situats a l'altra banda de l'autovia C-31 i a l'àrea de serveis de caravàning. En canvi, les 312 hectàrees de l’àmbit de Remolar-Filipines no inclosos als sectors de Can Sabadell i Serral Llarg es mantindran com a sòl no urbanitzable per garantir i ampliar el connector ecològic entre el Parc Agrari i la franja litoral.
5 El sector de Llevant (Sant Boi de Llobregat, 19,54 ha) forma part d’un àmbit de 35,9 ha situat entre el nucli antic de la població i la C-32 destinat a equipaments comunitaris i dotacions. S’hi proposa un mix residencial i d’activitat econòmica. Els terrenys de la resta de l’àmbit s’hauran d’adequar a la implantació d’una nova infraestructura viària de connexió entre les autopistes A-2 i C-32 i al nou nus d’enllaç amb la carretera C-245.
6 El sector Antic Hiper (Sant Boi de Llobregat, 17,42 ha) es localitza a l’extrem sud del terme municipal de Sant Boi, prop de l’àmbit del sistema general aeroportuari de Barcelona. En bona part està ocupat per una activitat que originàriament tenia ús comercial (hipermercat) però que actualment té un ús logístic. Va ser fruit d'una autorització provisional dins de sòl no urbanitzable -inclòs al Parc Agrari- l'any 1991. El Pla director hi preveu un sector d'activitat econòmica d'usos terciaris i industrials de suport al sistema aeroportuari.
-Reaccions a l’Avanç del PDU
L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), es va mostrar favorable al document al considerar que concentrava l’edificabilitat en zones molt concretes i preservava la major part del territori. Ruiz destacava que una part important del sòl d’interès natural, agrícola i d’equipaments passaria a ser públic i que això garantiria la seva protecció. L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez (PSC), també va manifestar la satisfacció per l’aprovació inicial ja que, en la seva opinió, donava resposta al potencial econòmic i estratègic de la zona.
En canvi les entitats ecologistes Depana i Ecologistes en Acció s’hi van mostrar en contra i van presentar, a finals d’any, observacions i suggeriments al document d’Avanç. Consideraven que el pla era “un premi de consolació d’Eurovegas” reclamat pels alcaldes i alertaven que afectava zones d’elevat valor agrícola, ecològic i paisatgístic. Per exemple, subratllaven l’impacte sobre l’entorn de la riera de Canyars, els aiguamolls i la pineda de la Marinada i l’espai agrícola situat a l’àmbit dels Joncs. ERC de Viladecans també va presentar suggeriments a l’Avanç i es va mostrar especialment preocupat pel sector de Can Sabadell, a causa del risc d’inundació i els efectes sobre l’aqüífer del Delta.
El Govern confiava en aprovar el Pla director urbanístic al llarg del 2015.
Baix Llobregat
