Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
COMPLEX D’OCI I JOC BCN WORLD (VILA-SECA I SALOU)
Moisès Jordi
Esquema de BCN World Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014

La Generalitat aprova la Llei dels centres recreatius i turístics que ha de facilitar la implantació de BCN World, un complex recreatiu i de joc que s’ha de construir al costat de Port Aventura (Vila-seca i Salou). L’aprovació és fruit d’un acord entre CiU i PSC que manté la rebaixa impositiva del 55% al 10% als casinos però fixa mesures pel desenvolupament econòmic i social del Camp de Tarragona. A final d’any Veremonte, l’empresa promotora del complex, decideix no comprar els terrenys, propietat de La Caixa, per la qual cosa la Generalitat es compromet a gestionar-los. El Govern català confia en aprovar el Pla director urbanístic del complex i iniciar les obres el 2015

Antecedents 2013

Port Aventura és un complex turístic inaugurat el 1995 i situat prop del cap de de Salou (als municipis de Vila-ceca i Salou del Tarragonès) format per un parc temàtic, un parc aquàtic, quatre hotels tematitzats i un centre de convencions. És el resultat directe de la Llei 2/1989 sobre centres recreatius i turístics que va regular l’ordenació d’aquest tipus de centres i va fixar les condicions mínimes d’instal•lacions, inversions i serveis. Tres anys més tard, el 1992, els ajuntaments de Vila-seca i Salou van constituir el Consorci del centre recreatiu i turístic (CRT), al qual posteriorment s’hi va incorporar la Generalitat. Una de les característiques del CRT era que, tot i que el 57% de la superfície de l’àmbit es corresponia amb el terme municipal de Salou i el 43% amb el de Vila-seca, es configurava com un àmbit únic de planejament i d’actuació i el rendiment dels tributs es distribuïa a parts iguals entre els dos municipis.

El CRT constava de 825 hectàrees classificades com a sòl urbanitzable delimitat (312 ha, 38% de la superfície) i sòl no urbanitzable (514 ha, 62% de la superfície). El parc temàtic Port Aventura, inaugurat el 1995, ocupava 192 hectàrees del sòl no urbanitzable. Dos anys després es va aprovar el Pla parcial urbanístic Rambla del Parc, que va permetre el desenvolupament del sector 1 del sòl urbanitzable delimitat, de 64 hectàrees. L’any 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar el PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SUBSECTOR 2 que havia de permetre el desenvolupament de la resta del sòl urbanitzable delimitat del CRT, unes 247 hectàrees. S’hi preveien 2.500 habitatges i, tot i que els terrenys es van urbanitzar, no s’hi va arribar a construir. El mateix 2006 es va aprovar el Pla especial en sòl no urbanitzable per als camps de golf (196 hectàrees) i el beach club a la Platja Llarga. Al llarg dels següents anys ja s’havien executat els tres camps de golf i havia entrat en funcionament el beach club.

BCN World, al costat de Port Aventura
El dia 7 de setembre de 2012 el Govern de la Generalitat va presentar públicament un nou projecte d’inversió ubicat al costat del parc temàtic de Port Aventura, dins els terrenys del CRT, anomenat BCN World o Barcelona World. Aquesta presentació es va fer de forma solemne un dia abans que el grup inversor nord-americà las Vegas Sands anunciés la tria de la ciutat de l’Estat espanyol que acolliria el complex de casinos, lleure i centres comercials conegut com a EUROVEGAS. Com que ja s’intuïa que Madrid s’estava perfilant com a ubicació preferent en relació a Barcelona i que, per tant, la multimilionària inversió no arribaria a Catalunya, el Govern de la Generalitat va presentar aquest projecte com una alternativa pròpia.

En la presentació es va dir que BCN World estaria format per sis grans complexos turístics que recrearien diferents àrees geogràfiques del món: Europa, Estats Units, Xina, Brasil, Rússia i Índia. Cadascuna de les àrees havia de disposar d’un hotel, un casino i oferta lúdica i de restauració. Els complexos comptarien en conjunt amb 12.000 habitacions als hotels, diferents centres comercials, teatres, centres de convencions i àrees amb serveis i oficines. El projecte ocuparia 445 hectàrees dins del CRT, entre les quals les 247 hectàrees de sòl urbanitzable ja executat mitjançant el Pla parcial del subsector 2 però no edificat. L’objectiu era que es convertís en un dels principals complexos de lleure d’Europa.

BCN Word estaria gestionat pel Grup Veremonte, al capdavant del qual hi ha l’empresari valencià Enrique Bañuelos. El projecte estava valorat inicialment en uns 4.800 milions d’euros (MEUR) que incloïen la compra dels terrenys amb els serveis bàsics instal•lats -propietat de La Caixa- i part de les inversions per als complexos turístics, que s’haurien de completar amb aportacions d’altres inversors privats. El Govern català preveia que el complex estaria inaugurat el 2016, que assoliria els 10 milions de visitants i que generaria 20.000 llocs de treball directes i els mateixos d’indirectes.

Els alcaldes de Vila-seca, Josep Poblet, (CiU) i Salou, Pere Granados (Ferran Units per Salou, FUPS) van celebrar el projecte pel benefici que comportaria pel territori. L’Associació d’Hotels de Salou-Cambrils-la Pineda també es va mostrar satisfeta amb l’anunci de la instal•lació del complex ja que, per a ells, això suposaria millorar la posició internacional de la marca turística Costa Daurada. El suport a BCN World també va ser expressat per la Cambra de Comerç de Barcelona, la Confederació Empresarial de la província de Tarragona i la Confederació de Comerç de Catalunya, entre altres.

D’altra banda es va constituir la plataforma Aturem BCN World, amb l’objectiu de bloquejar el projecte. La plataforma, a més de situar l’empresari Bañuelos en el context de la crisi immobiliària de l’Estat espanyol, posava de relleu l’increment de demanda d’aigua que generaria la població resident en el complex i que podria afectar la disponibilitat hídrica de la zona. També denunciaven l’artificialització del cap de Salou o la privatització de la Platja Llarga de Salou amb la construcció del Beach Club, fet que en la seva opinió vulnerava la LLEI DE COSTES.
Vista aèria dels terrenys de BCN World Font: www.bcnworld.com
Canvis i concreció del projecte
A final de 2012, Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte, va anunciar els primers canvis en relació al projecte presentatel setembre. Ara s’estava treballant en el disseny de tres espais temàtics, BCN Dream, BCN Smart City i el BCN Park.

El primer espai que s’hauria de desenvolupar seria el BCN Dream, on hi hauria els sia casinos i els hotels, amb el mateix nombre d’habitacions, i on s’haurien d’invertir els primers 4.500 MEUR. Aquest espai estaria ubicat al costat de Port Aventura i de l’autovia que uneix Salou i Tarragona. En una primera fase es construiria un dels sis complexos previstos que constaria d’un hotel, un resort amb botigues de luxe, un casino i un teatre. Les obres durarien uns dos anys i la inversió inicialment prevista per aquest primer complex era de prop de 780 MEUR. Els socis inversors de la primera fase serien el grup espanyol Melià, vinculat a l’hostaleria, el grup xinès Melco, que gestionava resorts de luxe i casinos a Macao i el grup anglosaxó Value Retail, especialitzat en outlets i marques de luxe com la de la Roca Village. La inversió prevista es repartiria al 50% entre els tres socis captats i Veremonte mentre que la resta vindria de bancs o entitats financeres asiàtiques.

Per la seva banda BCN Smart City, situada en l’àrea propera a la costa, s’inspiraria en cinc àrees geogràfiques (Xina, Rússia, Orient Mitjà, Brasil i índia) i oferiria l’oferta cultural, gastronòmica i comercial pròpia de cada zona. Entre BCN Dream i BCN Smart City hi hauria una gran zona verda, BCN Park, de 220 hectàrees, de les quals 15 serien de l’espai d’interès natural de la Sèquia Major i 90 per a un nou camp de golf. D’altra banda els visitants del complex tindrien accés al Beach Club, al costat de la Platja Llarga de Salou per bé que es va descartar la possibilitat que fos d’ús exclusiu.

Des del punt de vista urbanístic, el sòl que Veremonte va comprar a La Caixa estava qualificat com a residencial unifamiliar, amb una edificabilitat màxima de 500.000 mts2. Per a poder executar el projecte es feia necessari augmentar l’edificabilitat del sector per la qual cosa caldria tramitar una modificació del planejament vigent, a través d’un pla director urbanístic.

Després de la presentació del projecte la plataforma Aturem BCN World va fer diverses crítiques. Una d’elles estava relacionada amb els canvis urbanístics que, al seu criteri, només beneficiarien el promotor del projecte i no tenien en compte l’interès general. Una altra va ser sobre la zona verda ja que, de les 220 hectàrees previstes en el projecte, una part corresponia a camps de golf existents o previstos i una altra a la Sèquia Major, un espai que ja estava protegit.

L’administració catalana facilita la implantació
El maig del 2013 el Govern català va aprovar la reforma del reglament de la Llei de jocs i apostes de Catalunya de l’any 2001 que permetia la liberalització d’aspectes de gestió i funcionament intern, com per exemple els horaris d’obertura dels casinos.

Dos mesos després el Govern català va aprovar el Projecte de llei sobre centres recreatius i turístics que havia de substituir el primer marc jurídic del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou aprovat el 1989. El Projecte de llei fixava una rebaixa impositiva sobre els guanys dels casinos, del 55% al 10%, una condició innegociable per Veremonte i que havia estat criticada per Aturem BCN World i la majoria de partits polítics. Aquesta regulació també s’aplicarà a la resta de casinos que operen a Catalunya quan es posin en marxa els casinos de BCN World. El Projecte de llei autoritzava activitats de jocs i apostes a l’interior del CRT així com apostes a crèdit, una pràctica que fins ara no estava autoritzada a Catalunya. Tanmateix, a proposta del Departament de Benestar Social i Família, no es permetria l’entrada ni a menors d’edat ni a persones incapacitades legalment als espais de joc.

A nivell parlamentari el Projecte de llei sobre centres recreatius i turístics tenia el suport de CiU, el rebuig frontal d’ICV-EUiA, C’s i la CUP mentre ERC, PSC i el PP tenien una posició més matisada. D’aquesta manera a CiU li mancava com a mínim un soci parlamentari per poder aprovar la llei.

Un nou front de discussió: el consorci del CRT
El CRT es va idear amb una vigència de 20 anys, els quals havien vençut a l’abril del 2012. Mig any abans l’Ajuntament de Salou havia comunicat la seva voluntat de donar continuïtat al Consorci però assegurava que caldria buscar un nou model de distribució fiscal en funció de la proporcionalitat territorial de cada municipi. Tot amb tot, la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 5/2012 de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, mantenia la vigència del Consorci en les mateixes condicions amb les quals s’havia regit fins aleshores.

Les negociacions entre els diferents actors van ser llargues fins que es va arribar a un acord. Els ingressos fiscals derivats del parc temàtic, de les àrees esportives i dels aprofitaments urbanístics dels usos comercials, hotelers i residencials derivats de la Llei 2/89, serien distribuïts en la mateixa proporció territorial que cada municipi té dins l’àmbit del CRT, del 57% per Salou i el 43% per Vila-seca. Per la seva banda els ingressos fiscals provinents de l’increment d’aprofitament comercial, residencial o hoteler que suposés qualsevol altre projecte en relació a l’autoritzat per la Llei 2/89, s’assignarien íntegrament a l’Ajuntament del territori municipal on es materialitzés la implantació. En relació l’article 6, de vigència i durada del consorci, aquest es va mantenir novament en 20 anys.
Camp de golf situat dins el CRT Foto: www.bcnworld.com
S’aprova la Llei
El març de 2014 CiU i PSC van arribar a un acord sobre el Projecte de llei sobre centres recreatius i turístics. El president de la Generalitat, Artur Mas, i el llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro, van rubricar l’entesa amb un acte solemne a la Torre del Pretori de Tarragona. Van ser presents a l’acte l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-Seca, Josep Poblet; i l’alcalde de Salou, Pere Granados. També hi van assistir els consellers Santi Vila, Andreu Mas-Colell i Felip Puig, entre d’altres autoritats.

El pacte establia que, malgrat que la pressió fiscal als casinos es reduiria del 55% al 10%, es contemplarien mesures per tal d’evitar que disminuís la recaptació de la Generalitat a través d’aquest impost, que en aquells moments generava 17 MEUR anuals. També es fixava que l’1% total del projecte es destinaria a inversions al territori i a un “fons social per garantir les condicions laborals dels treballadors” i que es contractarien de manera preferent persones de la zona que estiguessin en situació d'atur. L’acord també preveia altres mesures com l’adequació del pla director urbanístic als límits marcats pel planejament territorial, l’aplicació del tipus màxim de la taxa turística als hotels del macrocomplex, un pla de prevenció de malalties relacionades amb el joc, mesures de protecció dels menors i regulació del joc a crèdit i un document amb 25 accions en política industrial per aplicar a tot el país.

Finalment, el 30 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i jocs. El document va tenir els vots a favor de CiU i el PSC mentre ERC i el PP van donar suport a algun dels articles. La resta de grups hi van votar en contra.

Pocs dies després de l’aprovació de la Llei la Direcció General de Tributs i Jocs de la Generalitat va treure a concurs públic sis autoritzacions per a la instal•lació i l’explotació de casinos de joc al CRT. En total es van rebre cinc sol•licituds per participar en la primera fase del concurs públic i, d’aquestes, se’n van admetre quatre: Grup Peralada, Melco i les agrupacions d'empreses Veremonte-Hard Rock i Melco-Veremonte. La cinquena proposta, participada íntegrament per Veremonte, va quedar descartada en no haver acreditat solvència tècnica i experiència de cinc anys en l'explotació de casinos de joc. Posteriorment s’adjudicarien quatre autoritzacions, el màxim previst per aquesta primera fase.

Es comença a concretar el Pla director urbanístic
L’octubre de 2014 el Govern català va començar a explicar les característiques urbanístic del complex BCN World i el calendari de construcció. Cada un dels sis complexos tindria un màxim de 450.000 metres quadrats de sòl i l’ocupació total del sòl no podia superar el 30% de les 825 hectàrees de l’àmbit del CRT.

La Generalitat preveia presentar l’Avanç del Pla director urbanístic a finals d’any i fer l’aprovació definitiva a mitjan 2015 per començar les obres l’octubre del mateix any. El desenvolupament seria progressiu i d’entrada només s’autoritzarien dos o tres dels sis complexos previstos. Amb tot la Generalitat va voler donar un avís als quatre operadors autoritzats perquè comencessin a treballar en els seus projectes i que aquests fossin singulars i atractius per garantir l’èxit del complex.

Veremonte no compra els terrenys
A principis de desembre de 2014 Veremonte va enunciar que havia decidit no exercir el dret de compra dels terrenys on es projecta BCN World. La companyia al•legava que volia conèixer les condicions del Pla director urbanístic abans de comprar-los per bé que alguns mitjans apuntaven que la firma no havia pogut convèncer els inversors i aplegar els 380 MEUR que costen els terrenys. Tanmateix l’empresa assegurava que seguia interessada en desenvolupar el macrocomplex turístic i que estava rebent l’interès de nous grups.

Davant d’aquesta situació el Govern de la Generalitat va moure fitxa i va firmar un conveni amb La Caixa segons el qual gestionaria durant 18 mesos l’adquisició de les 150 hectàrees de sòl on havien d’operar els casinos. Passat aquest temps la Generalitat podria comprar els terrenys per 110 MEUR. El director general de l’Incasòl, Damià Calvet, va assegurar que la Generalitat no acabaria abonant aquesta quantitat sinó que rebria aquest fons de les empreses operadores dels casinos, que estarien obligades a comprar els terrenys. Calvet va justificar la decisió del Govern català per l”’interès públic” del projecte.

El fet que la Generalitat passés a ser la promotora del projecte va fer aflorar la polèmica del nom del complex. Així, el Govern no podia usar el nom de BCN World perquè el tenia registrat Veremonte i havia d’usar el terme “Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou”. Cal tenir en compte que el nom de BCN World tenia el rebuig de la major part dels agents polítics i econòmics del territori (que defensaven la marca Costa Daurada) i de l’Ajuntament de Barcelona (que no volia que es relacionés la marca Barcelona amb el joc i els casinos).

El Govern preveia aprovar inicialment el Pla director urbanístic el mes de gener de 2015 i de manera definitiva el juliol. D’aquesta manera es mantenia la intenció d’iniciar les obres el mateix 2015.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès