Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL CARRER PERE IV (BARCELONA)
Elisabet Sau
Esquema de localització del carrer Pere IV Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014

L'Ajuntament de Barcelona enuncia l'inici de les obres de transformació del carrer Pere IV per finals de 2015 després que, durant el 2014, el projecte restés aturat malgrat disposar de reserva pressupostària. Els veïns reclamen que el projecte de millora vagi més enllà de l’espai viari (remodelació de voreres, carrils bici i ordenació del trànsit) i cerquen alternatives, juntament amb el taller Destiempo Urbano, per dinamitzar els espais buits, el gran actiu del carrer. Aquesta revitalització hauria de completar la recuperació de l’antic patrimoni fabril de la zona que està aportant al teixit urbà local un seguit de noves empreses culturals i de creació.


El carrer Pere IV és un dels carrers més antics del barri de Poblenou de Barcelona, al districte de Sant Martí. Històricament ja està documentat al segle XVIII i tradicionalment unia la ciutat amb Mataró, fins que la Gran Via va esdevenir la sortida més directa cap al Maresme. La seva actual traça d’una mica més de 3 quilòmetres de llargada talla en diagonal diferents parts de la trama urbana oriental de l’eixample Cerdà i uneix des del carrer Pujades, prop del parc de la Ciutadella, diferents barris del districte de Sant Martí fins pràcticament arribar al riu Besòs. El recorregut travessa una part del NOU DISTRICTE 22@ -a la zona de la Llacuna del Poblenou-, creua la Rambla del Poblenou, queda interromput quan creua la Diagonal pel tancament al trànsit de vehicles que ha suposat la construcció del parc del Centre del Poblenou, inaugurat l’any 2008, i continua cap a la Rambla Prim, gairebé al límit amb Sant Adrià del Besòs.

Al llarg d’aquesta via i als seus voltants s’hi troben 42 edificis industrials catalogats, 30 dels quals són de titularitat privada. Tots aquests edificis fabrils evoquen una de les àrees industrials que, històricament, havia ocupat un lloc rellevant en el mapa productiu de Catalunya. El seu estat actual és molt divers i contrasta amb els nous i moderns edificis d’oficines i de serveis concentrats especialment a la zona del 22@, com el modern hotel ME de Dominique Perrault, a la confluència de la Diagonal amb Pere IV. Alguns d’aquests espais industrials (17) ja han estat recuperats tant per la iniciativa privada com per la pública, per exemple l’Hangar al sector est de CAN RICART a la zona del 22@ o la nova seu del Museu d’Història Urbana de Barcelona a la nau Oliva Artés. D’altres tenen projectes en estudi o ja tenen projectes assignats, com el que acollirà les unitats de desenvolupament tecnològic sobre smart cities de les multinacionals Cisco i Schneider Electric a Ca l’Alier, al carrer Fluvià amb Pere IV. Un parell més d’edificis d’aquest sector estan integrats al grup “Fàbriques de creació” que impulsa l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquest projecte suposa la rehabilitació d’antics espais fabrils de titularitat municipal que es recuperen per a nous usos dels col•lectius artístics. L’Escocesa, al mateix carrer Pere IV, és un edifici de titularitat municipal cedit com a centre de producció artística enfocat cap a les arts visuals, autogestionat i amb vocació pública mentre que la Sala Beckett, molt a prop d’aquesta via, ocuparà l’espai de l’antiga cooperativa Pau i Justícia, al carrer Batista.

Històricament Pere IV va ser un dels primers carrers habitats del barri del Poblenou, Algunes fonts apunten aquest carrer, juntament amb el carrer Marià Aguiló i el carrer Major de Taulat, com els que van donar origen al barri. L’arribada i instal•lació de la població va ser propiciada per la proximitat de les empreses fabrils i per la creixent activitat comercial tant al mateix carrer com a la resta del barri del Poblenou. La decadència es va iniciar amb la desindustrialització d’aquest sector urbà, a partir dels anys seixanta del segle passat i amb la potenciació i obertura d’ altres vies d’entrada i sortida de la ciutat, com la Gran Via i les rondes.
Un imatge del carrer Pere IV Foto: Ajuntament de Barcelona
Alguns autors distingeixen tres trams diferenciats al carrer Pere IV: des del parc de la Ciutadella fins a la Rambla del Poblenou, una àmplia zona al voltant del parc del Centre i el tram fins a la Rambla Prim. La part del parc del Centre forma part d’un dels principals sectors de desenvolupament del pla 22@, un dels objectius del qual és afavorir els usos mixtos a la ciutat. L’ús residencial es dilueix conforme s’arriba al límit municipal, on abunden habitatges molt senzills i precaris, d’una sola planta. De fet, a partir de la zona de Bac de Roda fins la Rambla Prim, l’aspecte recorda més una carretera amb alguna benzinera, solars buits, naus abandonades o centres de venda a l’engròs.

Algunes fonts apunten que l’última reforma del carrer es va fer l’any 1966, amb el mandat de l’alcalde Porcioles, quan es van col•locar les llambordes al carrer.

La integració de Pere IV a la remodelació urbana de Sant Martí
Des de fa uns anys, el districte barceloní de Sant Martí i els seus barris, en els quals s’hi ubica el carrer Pere IV, està immers en profundes transformacions que tant afecten al teixit urbà com el viari. Un dels projectes més importants és el Pla 22@Barcelona que s’està desenvolupant per fases en un espai discontinu que va des de la Gran Via fins la Ronda Litoral i des de la Meridiana fins la Rambla Prim i que afecta diferents zones dels barris del Parc i la Llacuna, el Poblenou, Provençals del Poblenou o Diagonal Mar. Aquest pla reconeix com a artèria tradicional d’articulació d’aquests barris la Rambla del Poblenou i identifica com a eixos complementaris els carrers Pere IV, Cristobal de Moura, Llacuna i Pujades. En el projecte no sembla definit un tractament unitari per al carrer Pere IV però en canvi sí que es delimita un pla especial de reforma interior (PERI) al voltant dels carrers Perú-Pere IV prop del parc del Centre.

El novembre de 2011, el grup municipal del PSC va presentar una moció a la comissió d’Hàbitat Urbà per tal que el govern elaborés un projecte de reforma pel carrer Pere IV i que s’hi contemplés la revitalització del patrimoni industrial. Aquesta moció va comptar amb el suport d’ICV-EUiA, Unitat per Barcelona (UpB) i CiU mentre que el PP es va abstenir per entendre que hi havia altres prioritats urbanes. En aquest cas Jordi Martí, promotor de la proposta, i Antoni Vives, tinent d’alcalde de l’Ajuntament, coincidien que la reforma hauria de tenir un fil conductor similar a la idea del 22@, de manera que les rehabilitacions dels espais industrials tinguessin un denominador comú. Martí apostava per usos associats a les indústries culturals. La proposta s’havia de tenir enllestida en sis mesos, això vol dir al maig del 2012.

El setembre del 2012 la comissió d’Hàbitat Urbà va presentar una proposta on s’establien, entre altres, els següents criteris genèrics d’intervenció: reforçar el caràcter cívic de l’eix a partir d’articular els espais públics, els equipaments i els elements patrimonials amb una urbanització actualitzada; revitalitzar econòmicament l’eix; i iniciar un procés d’implicació ciutadana. En el cas de la urbanització, es donava prioritat a la reordenació del trànsit, una nova il•luminació i plantació d’arbrat. En el cas de la participació ciutadana, es preveia l’organització d’uns tallers per tal que els veïns participessin en la definició del projecte. També es fixava un primer calendari per redactar el projecte d’urbanització per poder començar la reforma de les illes situades entre els carrers Badajoz, Tànger, Bac de Roda i Pallars el 2014 i organitzar els tallers al llarg del 2013.

El juny del 2013 es va organitzar la jornada per a debatre el projecte de transformació urbana elaborat per Hàbitat Urbà i el Departament de Planificació i Estudis de Mobilitat. A l’acte hi van assistir membres del grup impulsor del projecte format per l’Arxiu Històric del Poblenou, les associacions de veïns de Ca l’Aranyó, del Parc, del Poblenou, del Maresme, de Paraguay-Perú, Vila Olímpica; la Coordinadora d’Entitats del Poblenou i l’Eix Comercial del Poblenou a més, de persones i institucions amb coneixements sobre el tema; en total unes 62 persones a títol individual i 49 representants de les entitats. La jornada es va estructurar en dues taules de treball, uns qüestionaris a omplir pels assistents i unes votacions a les propostes debatudes. Els temes de debat van ser: mobilitat o de carretera a carrer, actuacions i canvis en l’espai públic, revitalització del patrimoni industrial, dinamització de l’activitat econòmica, xarxa de serveis i infraestructures urbanes, execució de la reforma i participació ciutadana. Les propostes més votades van ser estar relacionades amb la revalorització del patrimoni industrial, la pacificació del trànsit i continuar amb la participació ciutadana.
El carrer Pere IV amb l'avinguda Diagonal al fons Foto: Ajuntament de Barcelona
Un mes després es va publicar el document de bases per a la reforma del carrer que sistematitza la jornada de participació ciutadana.

A finals del 2013, l’Ajuntament va presentar el projecte de transformació amb una execució per trams, el primer dels quals seria a la zona de Roc Boronat amb Bilbao, amb una previsió d’inici a l’octubre del 2014 i una finalització estimada el 2015. La proposta afectava només la part viària de manera que el carrer passaria dels 3 carrils de circulació en direcció Ciutadella i 2 en direcció Besòs a tres carrils en direcció Ciutadella, un de servei de càrrega i descàrrega, un carril bici de doble sentit i voreres més amples. Un cop acabat aquest primer tram, s’executarien altres trams fins a completar tota la reforma l’any 2017. Segons el tinent alcalde, Antoni Vives, també s’aprofitaria per reformar el clavegueram, instal•lar fibra òptica i altres millores en comunicació.

Aquesta proposta no va ser ben rebuda per les associacions de veïns del Poblenou perquè, al seu parer, quedava molt lluny dels objectius que es van plantejar durant el procés de participació ciutadana i a més no els quedava massa clar si l’Ajuntament havia completat el projecte de reforma per a tot l’eix viari. Per contrarestar aquestes opinions, Vives va defensar el projecte al•legant que la reforma incrementaria el 50% de l’espai públic i permetria el retorn del comerç a la planta baixa dels edificis, d’on a hores d’ara ha desaparegut.

Malgrat aquesta visió, els veïns van optar per treballar en un pla de dinamització social, cultural i econòmic que, al menys des del punt de vista teòric, pogués donar vida al carrer Pere IV.

L’any 2014, nou retard en l’inici de les obres previstes
A principis del 2014 el grup veïnal Pere IV, format per veïns i entitats del Poblenou, va presentar com a propostes de treball pel carrer la regeneració del teixit comercial, la potenciació, producció i consum ecològic i sostenible, la dinamització cultural i de les empreses d’economia solidària i el foment de barris cooperatius. Així mateix, va identificar un dels principals actius del carrer: l’espai buit disponible. A partir d’aquí va posar en marxa un primer projecte sobre dos eixos d’acció: la recuperació dels espais buits i obsolets i l’impuls de l’economia solidària. La tasca la realitzava el grup Destiempo Urbano, una plataforma de treball i investigació de processos urbans que lluita per la reprogramació temporal d’espais vacants o obsolets a la ciutat consolidada, que va començar a censar els espais buits de Pere IV i pensar alternatives d’ús. Al novembre, l’arquitecta Elia Hernando d’aquest grup de recerca, va recollir el premi “Innovació i desenvolupament de les ciutats” de l’Institut Cerdà 2014 pel projecte de dinamització de l’Eix Pere IV. A partir del cens dels espais buits, entesos com espais d’oportunitat, s’han estudiat diverses possibilitats d’ús i es voldrien construir acords entre promotors socials, propietaris públics o privats per poder activar els espais buits per a projectes d’interès social, cultural o comercial ni que sigui amb la cessió temporal de l’espai.

En l’àmbit de govern municipal, al novembre, el president del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (PPC) de l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va preguntar a l’alcalde Trias perquè no s’havien iniciat les obres del primer tram viari. Fernández Díaz recurda que a l’abril de 2013 en els acords d’inversions de l’Ajuntament s’hi havia previst una partida pressupostària i s’havia inclòs en el conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

A mitjans de desembre, després de la Comissió d'Hàbitat Urbà, el govern municipal va enunciar que les obres s’iniciarien l’últim trimestre de 2015 i que, en aquells moment, s’estava ultimant el projecte definitiu per afegir-hi les al•legacions dels veïns. El cost total de la transformació seria d'uns vuit milions d'euros.

Més informació
eixpereiv.wordpress.com
fabriquesdecreacio.bcn.cat/ca/node/9

w110.bcn.cat/portal/site/Urbanisme/menuitem.38ead442d60e56329fc59fc5a2ef8a0c/?vgnextoid=d1468c8f00476210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=d1468c8f00476210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès