Dimecres 29 de Juny de 2022
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA URBANÍSTIC ELBULLIFOUNDATION (ROSES)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
El Govern de la Generalitat tramita una llei específica per permetre el projecte elBullifoundation, un centre de promoció de la cultura gastronòmica vinculat a l’antic restaurant El Bulli, a la cala Montjoi, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Els defensors del projecte asseguren que contribuirà a promocionar la cuina catalana i la Costa Brava i els detractors discrepen de la seva localització dins d’un espai protegit. El mes de novembre l’Avantprojecte de Llei es troba a informació pública, pas previ a l’aprovació per part del Consell Executiu i a l’inici dels tràmits parlamentaris.
La cala Montjoi de Roses (Alt Empordà) se situa al cap de Creus, a uns 7 quilòmetres a l’est del nucli urbà de Roses. Malgrat el seu aïllament, als anys 60 s’hi va construir la Ciutat de Vacances Cala Montjoi (formada per diverses casetes blanques i zones recreatives) i un restaurant anomenat El Bulli. L’any 1990 Juli Soler i Ferran Adrià van adquirir el restaurant -després de diversos anys de fer-se’n càrrec- i el van convertir en un referent internacional de la gastronomia. Així, en diverses ocasions va ser considerat com el millor restaurant del món segons la revista Restaurant Magazine a més d’obtenir nombroses estrelles Michellin.
L’any 1998 el cap de Creus fou declarat Parc Natural amb un total de 13.886 hectàrees, de les quals 3.073 corresponen a la part marina. Es volia protegir, així, la diversitat i singularitat geològica i biològica dels seus sistemes litorals terrestres i marins. La cala Montjoi va quedar inclosa dins el Parc Natural i aquesta protecció afectava tant la Ciutat de Vacances com el restaurant El Bulli. Aquest darrer, a més, formava part l’espai de protecció especial Paratge Natural d’Interès Nacional Punta Falconera-Cap de Norfeu.
Es presenta el projecte elBullifoundation
El 31 de juliol de 2011 el restaurant el Bulli va tancar tot i que els seus responsables van enunciar la reobertura amb un nou format. El febrer de 2013 es va constituir la fundació elBullifoundation amb l’objectiu de crear, al voltant de l’antic restaurant, un centre de promoció de la cultura gastronòmica que comptés amb un espai expositiu i una àrea de recerca en cuina d’avantguarda. El projecte comportava una inversió de 9 MEUR i tenia un termini d’execució de 18 mesos.
El projecte compta amb dos elements clau: ElBulli1846 i elBulliDNA. ElBulli1846 serà un espai expositiu de tipus museístic que oferirà als visitants un recorregut per la història de la cuina d’avantguarda amb l’ajuda de les noves tecnologies. Restarà obert vuit mesos l’any, de març a octubre. Per la seva banda, elBulliDNA és un grup de recerca format per prop de 30 persones, professionals de la gastronomia i d’altres disciplines, que experimentaran sobre creativitat a partir del llenguatge de la cuina i que, durant el mes de juny, obriran elBullirestaurant.
Les instal•lacions d’elBullifoundation tindran unes 2 hectàrees i el sostre projectat serà de 5.420 metres quadrats, el triple de l’actual. El projecte d’arquitectura, desenvolupat pel despatx Cloud9 d’Enric Ruiz Geli, proposava que part de les noves instal•lacions fossin soterrades i integrades a l’entorn mitjançant un sistema de murs de pedra esglaonats similars a les feixes tradicionals del cap de Creus. L’antic restaurant el Bulli formarà part del projecte museístic mentre la casa Marketta, situada a pocs metres, serà el campus-residència de l’equip d’elBulliDNA.
El Govern de la Generalitat tramita una llei específica per permetre el projecte elBullifoundation, un centre de promoció de la cultura gastronòmica vinculat a l’antic restaurant El Bulli, a la cala Montjoi, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Els defensors del projecte asseguren que contribuirà a promocionar la cuina catalana i la Costa Brava i els detractors discrepen de la seva localització dins d’un espai protegit. El mes de novembre l’Avantprojecte de Llei es troba a informació pública, pas previ a l’aprovació per part del Consell Executiu i a l’inici dels tràmits parlamentaris.
La cala Montjoi de Roses (Alt Empordà) se situa al cap de Creus, a uns 7 quilòmetres a l’est del nucli urbà de Roses. Malgrat el seu aïllament, als anys 60 s’hi va construir la Ciutat de Vacances Cala Montjoi (formada per diverses casetes blanques i zones recreatives) i un restaurant anomenat El Bulli. L’any 1990 Juli Soler i Ferran Adrià van adquirir el restaurant -després de diversos anys de fer-se’n càrrec- i el van convertir en un referent internacional de la gastronomia. Així, en diverses ocasions va ser considerat com el millor restaurant del món segons la revista Restaurant Magazine a més d’obtenir nombroses estrelles Michellin.
L’any 1998 el cap de Creus fou declarat Parc Natural amb un total de 13.886 hectàrees, de les quals 3.073 corresponen a la part marina. Es volia protegir, així, la diversitat i singularitat geològica i biològica dels seus sistemes litorals terrestres i marins. La cala Montjoi va quedar inclosa dins el Parc Natural i aquesta protecció afectava tant la Ciutat de Vacances com el restaurant El Bulli. Aquest darrer, a més, formava part l’espai de protecció especial Paratge Natural d’Interès Nacional Punta Falconera-Cap de Norfeu.
Es presenta el projecte elBullifoundation
El 31 de juliol de 2011 el restaurant el Bulli va tancar tot i que els seus responsables van enunciar la reobertura amb un nou format. El febrer de 2013 es va constituir la fundació elBullifoundation amb l’objectiu de crear, al voltant de l’antic restaurant, un centre de promoció de la cultura gastronòmica que comptés amb un espai expositiu i una àrea de recerca en cuina d’avantguarda. El projecte comportava una inversió de 9 MEUR i tenia un termini d’execució de 18 mesos.
El projecte compta amb dos elements clau: ElBulli1846 i elBulliDNA. ElBulli1846 serà un espai expositiu de tipus museístic que oferirà als visitants un recorregut per la història de la cuina d’avantguarda amb l’ajuda de les noves tecnologies. Restarà obert vuit mesos l’any, de març a octubre. Per la seva banda, elBulliDNA és un grup de recerca format per prop de 30 persones, professionals de la gastronomia i d’altres disciplines, que experimentaran sobre creativitat a partir del llenguatge de la cuina i que, durant el mes de juny, obriran elBullirestaurant.
Les instal•lacions d’elBullifoundation tindran unes 2 hectàrees i el sostre projectat serà de 5.420 metres quadrats, el triple de l’actual. El projecte d’arquitectura, desenvolupat pel despatx Cloud9 d’Enric Ruiz Geli, proposava que part de les noves instal•lacions fossin soterrades i integrades a l’entorn mitjançant un sistema de murs de pedra esglaonats similars a les feixes tradicionals del cap de Creus. L’antic restaurant el Bulli formarà part del projecte museístic mentre la casa Marketta, situada a pocs metres, serà el campus-residència de l’equip d’elBulliDNA.
L’estudi ambiental del projecte preveia un total de 956 visitants diaris de mitjana i una punta de 1.419 el mes d’agost. Així mateix, es calculava que un 79% dels desplaçaments es farien en vehicle privat, un 16% en transport públic i un 5% a peu o en bicicleta. Això feia necessari preveure 161 places d’aparcament per a turismes i 19 per a motos. Segons els promotors aquest aspecte es resoldria amb la futura creació d’un aparcament públic vinculat a la Ciutat de Vacances, amb una capacitat de 186 places.
Una llei per fer possible el projecte
El projecte elBullifoundation topava amb les determinacions legals vigents en matèria de medi ambient i urbanisme com la Llei d’espais naturals (1985), la llei de creació del Parc Natural del Cap de Creus (1998), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (2005), el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (2006), el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (2010) i el POUM DE ROSES (2010). La normativa vigent permetia ampliar les construccions preexistents dins del Parc Natural en un 20% i, en casos excepcionals, un 50% però en cap cas el 280% com proposava el projecte. En canvi, segons els promotors, elBullifoundation no contravenia la LLEI DE COSTES, ja que la servitud de protecció no afecta les instal•lacions preexistents.
El Govern de la Generalitat considerava, tanmateix, que calia fer possible l’execució del centre a causa de la seva singularitat i interès públic. L’executiu recordava que el Bulli havia contribuït a situar la cuina catalana dins de l’avantguarda mundial, a desenvolupar econòmicament el municipi de Roses i a dinamitzar el Parc Natural del Cap de Creus. Així mateix assegurava que la localització del projecte al voltant d’El Bulli contribuïa a salvaguardar el llegat del restaurant. Ara bé, el Govern exigia, com a contrapartida als canvis normatius necessaris, que les instal•lacions passessin a la Generalitat en un termini que caldria acordar i que les construccions s’integressin a l’entorn natural per tal de no perjudicar els valors de la zona.
El novembre de 2013 el Consell Executiu del Govern català va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei per declarar elBullifoundation com a actuació d’interès públic. Es tractava d’una llei específica que permetia modificar de cop tota la legislació urbanística, territorial i ambiental que impedia l’ampliació d’El Bulli. Això reduiria el temps necessari per tramitar els canvis, que en cas contrari duraria diversos anys. A més, la memòria preliminar ja incorporava el projecte arquitectònic amb la qual cosa l’aprovació del Projecte de Llei per part del Parlament equivaldria a l’inici de les obres. L’objectiu inicial era aprovar la llei el juliol de 2014, iniciar les obres el setembre del mateix any i acabar-les el març de 2016.
Arguments a favor i en contra
El projecte elBullifoundation tenia el suport del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament de Roses, de diverses associacions turístiques del cap del Creus i dels grups parlamentaris de CIU i el PSC. Consideraven que l’excepcionalitat de la proposta i el lligam d’aquesta amb l’antic restaurant feien necessari adaptar la legislació per permetre la seva execució. També defensava el projecte Jordi Sargatal, exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1984 i 1998) i cofundador de l’entitat ecologista empordanesa IAEDEN. Sargatal considerava que cala Montjoi era un territori força degradat a causa de les actuacions desenvolupades a partir dels anys 60 i que el projecte arquitectònic s’adaptava al paisatge i millorava significativament l’entorn. Tanmateix, reconeixia que l’accessibilitat seria un dels aspectes més sensibles i recomanava potenciar el transport públic per via terrestre i marítima.
Una llei per fer possible el projecte
El projecte elBullifoundation topava amb les determinacions legals vigents en matèria de medi ambient i urbanisme com la Llei d’espais naturals (1985), la llei de creació del Parc Natural del Cap de Creus (1998), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (2005), el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (2006), el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (2010) i el POUM DE ROSES (2010). La normativa vigent permetia ampliar les construccions preexistents dins del Parc Natural en un 20% i, en casos excepcionals, un 50% però en cap cas el 280% com proposava el projecte. En canvi, segons els promotors, elBullifoundation no contravenia la LLEI DE COSTES, ja que la servitud de protecció no afecta les instal•lacions preexistents.
El Govern de la Generalitat considerava, tanmateix, que calia fer possible l’execució del centre a causa de la seva singularitat i interès públic. L’executiu recordava que el Bulli havia contribuït a situar la cuina catalana dins de l’avantguarda mundial, a desenvolupar econòmicament el municipi de Roses i a dinamitzar el Parc Natural del Cap de Creus. Així mateix assegurava que la localització del projecte al voltant d’El Bulli contribuïa a salvaguardar el llegat del restaurant. Ara bé, el Govern exigia, com a contrapartida als canvis normatius necessaris, que les instal•lacions passessin a la Generalitat en un termini que caldria acordar i que les construccions s’integressin a l’entorn natural per tal de no perjudicar els valors de la zona.
El novembre de 2013 el Consell Executiu del Govern català va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei per declarar elBullifoundation com a actuació d’interès públic. Es tractava d’una llei específica que permetia modificar de cop tota la legislació urbanística, territorial i ambiental que impedia l’ampliació d’El Bulli. Això reduiria el temps necessari per tramitar els canvis, que en cas contrari duraria diversos anys. A més, la memòria preliminar ja incorporava el projecte arquitectònic amb la qual cosa l’aprovació del Projecte de Llei per part del Parlament equivaldria a l’inici de les obres. L’objectiu inicial era aprovar la llei el juliol de 2014, iniciar les obres el setembre del mateix any i acabar-les el març de 2016.
Arguments a favor i en contra
El projecte elBullifoundation tenia el suport del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament de Roses, de diverses associacions turístiques del cap del Creus i dels grups parlamentaris de CIU i el PSC. Consideraven que l’excepcionalitat de la proposta i el lligam d’aquesta amb l’antic restaurant feien necessari adaptar la legislació per permetre la seva execució. També defensava el projecte Jordi Sargatal, exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1984 i 1998) i cofundador de l’entitat ecologista empordanesa IAEDEN. Sargatal considerava que cala Montjoi era un territori força degradat a causa de les actuacions desenvolupades a partir dels anys 60 i que el projecte arquitectònic s’adaptava al paisatge i millorava significativament l’entorn. Tanmateix, reconeixia que l’accessibilitat seria un dels aspectes més sensibles i recomanava potenciar el transport públic per via terrestre i marítima.
Per contra, elBullifoundation tenia com a principals opositors la IAEDEN-Salvem l’Empordà -a la qual donaven suport el conjunt d’entitats ecologistes catalanes-, els grups parlamentaris de la CUP i ICV i tres regidors de l’oposició a l’Ajuntament de Roses (dos d’ells del grup Gent del Poble-Acord Municipal i l’altre no adscrit). Reconeixen que el projecte seria positiu per la comarca però discrepaven de la seva localització dins el Parc Natural del Cap de Creus. Consideraven que l’interès econòmic i de projecció internacional no podia passar per sobre del principi d’igualtat davant la llei i la protecció del medi ambient i alertaven que es crearia un precedent que obriria la porta a projectes similars. Les entitats consideraven que la carretera d’accés des de Roses, estreta i amb molts revolts, no podia assumir més trànsit que l’actual i es podrien generar greus problemes de mobilitat. Com a alternativa, la IAEDEN proposava construir el centre expositiu dins el nucli de Roses i localitzar a cala Montjoi únicament els espais de recerca.
Cal recordar que la IAEDEN-Salvem l’Empordà mantenia un litigi amb la Generalitat per l’exclusió del Parc Natural del Cap de Creus del nucli de la VALL DE SANTA CREU, on l’Ajuntament del Port de la Selva proposava la construcció d’una desena de cases. En aquest cas la Generalitat i l’Ajuntament argumentaven que el nucli era sòl urbà abans de la declaració de parc natural. El Govern català va modificar els límits del Parc Natural en el marc de les LLEIS ÒMNIBUS aprovades l’any 2011.
L’Avantprojecte de de Llei surt a exposició pública
El 14 de juliol de 2014 el Govern català va publicar l’Avantprojecte de Llei per declarar elBullifoundation com a actuació d’interès públic així com les memòries generals i d’avaluació d’impacte ambiental. S’obria, així, un període d’informació pública de tres mesos.
A principis de setembre diverses entitats ecologistes -entre les quals la IAEDEN, Ecologistes en Acció i Depana- van lliurar prop de 75.000 signatures contra la declaració d’interès públic d’elBullifoundation a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Les firmes s’havien recollit a través de la plataforma de peticions online Change.org. A més, unes setmanes més tard la IAEDEN va presentar les seves al•legacions en les quals sol•licitava que es replantegés la consideració d’elBullifoundation com a projecte d’interès públic i que es localitzés en sòl urbà del municipi de Roses.
D’altra banda, el 21 de setembre prop de 500 persones es van concentrar a la cala Montjoi en suport a elBullifoundation. L’acte havia estat organitzat per Roses Comerç i l’Estació Nàutica Roses-Cap de Creus i va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Roses, de la Diputació del Girona, del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i d’entitats vinculades al món de la restauració. Durant la concentració es va llegir un manifest que assenyalava que el projecte era de “vital importància” pel territori i que només es podia instal•lar a la cala Montjoi, on El Bulli “té les seves arrels”.
A finals de 2014 seguia la tramitació de l’Avantprojecte de Llei. Un cop resoltes les al•legacions el següent pas serà l’aprovació per part del Consell Executiu, que remetrà el document al Parlament pel seu vistiplau final. Aquest darrer pas requereix que, a més de CiU, algun altre grup parlamentari doni suport al projecte. El PSC s’havia mostrat a favor d’elBullifoundations si respectava l’entorn mentre que ICV i les CUP ja havien dit que hi votarien en contra amb els mateixos arguments que la IAEDEN. La resta de grups –ERC, PP i C’s- demanaven més temps per estudiar el projecte. L’endarreriment dels tràmits (inicialment es preveia l’aprovació parlamentària el juliol de 2014) dificultava la possibilitat que elBullifoundation s’inaugurés el 2016.
Cal recordar que la IAEDEN-Salvem l’Empordà mantenia un litigi amb la Generalitat per l’exclusió del Parc Natural del Cap de Creus del nucli de la VALL DE SANTA CREU, on l’Ajuntament del Port de la Selva proposava la construcció d’una desena de cases. En aquest cas la Generalitat i l’Ajuntament argumentaven que el nucli era sòl urbà abans de la declaració de parc natural. El Govern català va modificar els límits del Parc Natural en el marc de les LLEIS ÒMNIBUS aprovades l’any 2011.
L’Avantprojecte de de Llei surt a exposició pública
El 14 de juliol de 2014 el Govern català va publicar l’Avantprojecte de Llei per declarar elBullifoundation com a actuació d’interès públic així com les memòries generals i d’avaluació d’impacte ambiental. S’obria, així, un període d’informació pública de tres mesos.
A principis de setembre diverses entitats ecologistes -entre les quals la IAEDEN, Ecologistes en Acció i Depana- van lliurar prop de 75.000 signatures contra la declaració d’interès públic d’elBullifoundation a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Les firmes s’havien recollit a través de la plataforma de peticions online Change.org. A més, unes setmanes més tard la IAEDEN va presentar les seves al•legacions en les quals sol•licitava que es replantegés la consideració d’elBullifoundation com a projecte d’interès públic i que es localitzés en sòl urbà del municipi de Roses.
D’altra banda, el 21 de setembre prop de 500 persones es van concentrar a la cala Montjoi en suport a elBullifoundation. L’acte havia estat organitzat per Roses Comerç i l’Estació Nàutica Roses-Cap de Creus i va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Roses, de la Diputació del Girona, del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i d’entitats vinculades al món de la restauració. Durant la concentració es va llegir un manifest que assenyalava que el projecte era de “vital importància” pel territori i que només es podia instal•lar a la cala Montjoi, on El Bulli “té les seves arrels”.
A finals de 2014 seguia la tramitació de l’Avantprojecte de Llei. Un cop resoltes les al•legacions el següent pas serà l’aprovació per part del Consell Executiu, que remetrà el document al Parlament pel seu vistiplau final. Aquest darrer pas requereix que, a més de CiU, algun altre grup parlamentari doni suport al projecte. El PSC s’havia mostrat a favor d’elBullifoundations si respectava l’entorn mentre que ICV i les CUP ja havien dit que hi votarien en contra amb els mateixos arguments que la IAEDEN. La resta de grups –ERC, PP i C’s- demanaven més temps per estudiar el projecte. L’endarreriment dels tràmits (inicialment es preveia l’aprovació parlamentària el juliol de 2014) dificultava la possibilitat que elBullifoundation s’inaugurés el 2016.
Alt Empordà
