L’estudi ambiental del projecte preveia un total de 956 visitants diaris de mitjana i una punta de 1.419 el mes d’agost. Així mateix, es calculava que un 79% dels desplaçaments es farien en vehicle privat, un 16% en transport públic i un 5% a peu o en bicicleta. Això feia necessari preveure 161 places d’aparcament per a turismes i 19 per a motos. Segons els promotors aquest aspecte es resoldria amb la futura creació d’un aparcament públic vinculat a la Ciutat de Vacances, amb una capacitat de 186 places.
Una llei per fer possible el projecte
El projecte elBullifoundation topava amb les determinacions legals vigents en matèria de medi ambient i urbanisme com la Llei d’espais naturals (1985), la llei de creació del Parc Natural del Cap de Creus (1998), el
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (2005), el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del
PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (2006), el
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (2010) i el
POUM DE ROSES (2010). La normativa vigent permetia ampliar les construccions preexistents dins del Parc Natural en un 20% i, en casos excepcionals, un 50% però en cap cas el 280% com proposava el projecte. En canvi, segons els promotors, elBullifoundation no contravenia la
LLEI DE COSTES, ja que la servitud de protecció no afecta les instal•lacions preexistents.
El Govern de la Generalitat considerava, tanmateix, que calia fer possible l’execució del centre a causa de la seva singularitat i interès públic. L’executiu recordava que el Bulli havia contribuït a situar la cuina catalana dins de l’avantguarda mundial, a desenvolupar econòmicament el municipi de Roses i a dinamitzar el Parc Natural del Cap de Creus. Així mateix assegurava que la localització del projecte al voltant d’El Bulli contribuïa a salvaguardar el llegat del restaurant. Ara bé, el Govern exigia, com a contrapartida als canvis normatius necessaris, que les instal•lacions passessin a la Generalitat en un termini que caldria acordar i que les construccions s’integressin a l’entorn natural per tal de no perjudicar els valors de la zona.
El novembre de 2013 el Consell Executiu del Govern català va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei per declarar elBullifoundation com a actuació d’interès públic. Es tractava d’una llei específica que permetia modificar de cop tota la legislació urbanística, territorial i ambiental que impedia l’ampliació d’El Bulli. Això reduiria el temps necessari per tramitar els canvis, que en cas contrari duraria diversos anys. A més, la memòria preliminar ja incorporava el projecte arquitectònic amb la qual cosa l’aprovació del Projecte de Llei per part del Parlament equivaldria a l’inici de les obres. L’objectiu inicial era aprovar la llei el juliol de 2014, iniciar les obres el setembre del mateix any i acabar-les el març de 2016.
Arguments a favor i en contra
El projecte elBullifoundation tenia el suport del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament de Roses, de diverses associacions turístiques del cap del Creus i dels grups parlamentaris de CIU i el PSC. Consideraven que l’excepcionalitat de la proposta i el lligam d’aquesta amb l’antic restaurant feien necessari adaptar la legislació per permetre la seva execució. També defensava el projecte Jordi Sargatal, exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1984 i 1998) i cofundador de l’entitat ecologista empordanesa IAEDEN. Sargatal considerava que cala Montjoi era un territori força degradat a causa de les actuacions desenvolupades a partir dels anys 60 i que el projecte arquitectònic s’adaptava al paisatge i millorava significativament l’entorn. Tanmateix, reconeixia que l’accessibilitat seria un dels aspectes més sensibles i recomanava potenciar el transport públic per via terrestre i marítima.