Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL (BARCELONA)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2014
L’octubre de 2014, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signen un document anomenat Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 on es dissenya un calendari i les alternatives escollides per tancar la presó Model. La solució pactada implicarà construir un centre obert i un per a preventius a la Zona Franca. L’Ajuntament no accepta la proposta de futura transformació urbana per al solar de la Model pactada el 2009 amb els veïns, que queda oberta a un futur procés participatiu.
Antecedents 2009
Des de fa més de cent cents anys la presó Model està ocupant un solar al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, en l’espai comprès entre els carrers Nicaragua, Provença, Entença i Rosselló. Les primeres reivindicacions veïnals que demanaven el trasllat d’aquesta presó van començar l’any 1976 i ja llavors les demandes es van centrar en crear equipaments per al barri. D’ençà d’aquella data han passat més de trenta anys i les administracions han anat fixant terminis per al trasllat de la presó que s’han anat incomplint sistemàticament.
El PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS, 2004-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2004 (format pel PSC, ERC i ICV), preveia que la presó Model es substituís per dos centres separats, UN DE PREVENTIUS I UN DE RÈGIM OBERT. El centre de preventius -que acull persones en règim tancat, pendents de judici, que es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents- s’hauria de localitzar dins la ciutat de Barcelona o a la seva conurbació més immediata per garantir la proximitat a les seus judicials. Per la seva banda, el centre de règim obert podria ocupar part del solar de la presó Model.
Aquesta determinació enunciada pel conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, en relació a la ubicació d’aquests equipaments penitenciaris a la ciutat de Barcelona va requerir una intensa negociació amb l’Ajuntament ja que aquesta institució no volia cap presó en el seu terme municipal. Així ho havia pactat l’any 2001 amb Departament de Justícia, quan aquest estava governat per Convergència i Unió (CiU). Després d’un any de negociacions, el juny del 2006 es van fer públics els acords entre l’Ajuntament i el Departament de Justícia de la Generalitat, que van modificar el conveni de col•laboració per a la renovació dels equipaments penitenciaris de Barcelona. Aquests acords van fixar que tant el nou centre de preventius com el de règim obert estarien en un mateix solar de la Zona Franca de Barcelona, entre Mercabarna, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat. Aquest emplaçament deixaria el centre penitenciari prou allunyat de sectors residencials però relativament a prop de la nova CIUTAT JUDICIAL -pròxima a la plaça Cerdà- i al costat d’una de les estacions de metro previstes a la LÍNIA 10 DE METRO. L’obertura d’aquest centre havia de permetre el tancament de la presó Model amb l’alliberament del solar i l’edifici. A canvi, la ciutat guanyaria un espai de prop de 3 hectàrees per a nous usos.
El març del 2010, el Govern va aprovar la licitació de la presó de preventius de la Zona Franca, als carrers 5, 6 i D, que incloïen l’enderroc de les instal•lacions existents, unes naus industrials abandonades. El 27 de juliol del mateix any el DOGC va publicar la licitació de les obres que es van adjudicar a l’octubre. La inversió estimada per la construcció del nou edifici que havia d’ocupar una superfície d’uns 25.000 mts2 i acollir uns 1.200 reclusos era de 123 milions d’euros i el termini per tenir-lo acabat d’uns dos anys i mig. L’octubre del mateix any, els llavors president de la Generalitat, José Montilla; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, van assistir als treballs inicials d’enderrocament de la nau industrial del solar de la Zona Franca. En aquell acte institucional es van tirar a terra les marquesines de la façana principal de l’edifici, es van col•locar les tanques d’obra que havien de delimitar l’àmbit d’actuació i es van adequar els accessos al recinte on s’havien d’executar les obres. Després s’havia de procedir a l’enderrocament de la nau principal, que ocupava la major part dels terrenys, uns treballs que es preveia podrien durar un parell de mesos.
Al cap d’un any, el 2011, l’Ajuntament de Barcelona reconeixia públicament que les obres del nou centre de preventius estaven aturades. Un any després, el 2012, la nova consellera de Justícia de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal, va reafirmar que les obres continuaven igual d’aturades. Els motius al•legats van ser que no considerava raonable posar en marxa noves obres en un context de situació econòmica delicada ja que el Departament havia de pagar prop de 2.000 milions d’euros fins el 2041, import que corresponia a les presons iniciades o executades pel Govern tripartit així com el cost de posar-les en marxa.
Els nous centres de preventius i de règim obert en el Pla 2013-2020
L’any 2013, el Departament de Justícia, dirigit per Germà Gordó va aprovar un nou PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS per al període 2013-2020 amb la justificació que la població reclusa no creixia segons les previsions establertes en el pla director vigent i per tant s’havien de redimensionar tots els equipaments penitenciaris pendents d’execució en un nou pla. En el cas del centre de preventius, aquest nou pla descartava la ubicació escollida per l’anterior govern a la Zona Franca al•legant que el solar estava sobredimensionat en relació al nou edifici que s’hauria de construir. A banda de la reducció de la capacitat, que ara es calculava per uns 500 reclusos, també es proposava la construcció del centre de règim obert d’homes separat del centre de preventius. Segons el nou Pla, mentre el centre de preventius s’hauria d’ubicar prop de les seus judicials per minimitzar els desplaçaments dels presos, el centre obert, que tindria 800 places, s’hauria de localitzar al nord de la ciutat, sempre en terrenys de l’Ajuntament de Barcelona. El nou Pla fixava com a terminis per aquestes noves construccions penitenciàries el 2015-16.
L’any 2014 la població reclusa de la Model s’estava començant a reduir fins assolir nivells de feia 14 anys. El descens es podia explicar perquè els presos que havien de complir pena s’havien començat a traslladar als nous centres penitenciaris acabats com els Lledoners, al Bages, o Brians I i II. Aquell any encara quedaven més de 1.000 interns a la Model, 200 dels quals en règim obert, però tot amb tot, la saturació assolida en altres moments s’havia reduït.
L’octubre de 2014, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signen un document anomenat Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 on es dissenya un calendari i les alternatives escollides per tancar la presó Model. La solució pactada implicarà construir un centre obert i un per a preventius a la Zona Franca. L’Ajuntament no accepta la proposta de futura transformació urbana per al solar de la Model pactada el 2009 amb els veïns, que queda oberta a un futur procés participatiu.
Antecedents 2009
Des de fa més de cent cents anys la presó Model està ocupant un solar al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, en l’espai comprès entre els carrers Nicaragua, Provença, Entença i Rosselló. Les primeres reivindicacions veïnals que demanaven el trasllat d’aquesta presó van començar l’any 1976 i ja llavors les demandes es van centrar en crear equipaments per al barri. D’ençà d’aquella data han passat més de trenta anys i les administracions han anat fixant terminis per al trasllat de la presó que s’han anat incomplint sistemàticament.
El PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS, 2004-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2004 (format pel PSC, ERC i ICV), preveia que la presó Model es substituís per dos centres separats, UN DE PREVENTIUS I UN DE RÈGIM OBERT. El centre de preventius -que acull persones en règim tancat, pendents de judici, que es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents- s’hauria de localitzar dins la ciutat de Barcelona o a la seva conurbació més immediata per garantir la proximitat a les seus judicials. Per la seva banda, el centre de règim obert podria ocupar part del solar de la presó Model.
Aquesta determinació enunciada pel conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, en relació a la ubicació d’aquests equipaments penitenciaris a la ciutat de Barcelona va requerir una intensa negociació amb l’Ajuntament ja que aquesta institució no volia cap presó en el seu terme municipal. Així ho havia pactat l’any 2001 amb Departament de Justícia, quan aquest estava governat per Convergència i Unió (CiU). Després d’un any de negociacions, el juny del 2006 es van fer públics els acords entre l’Ajuntament i el Departament de Justícia de la Generalitat, que van modificar el conveni de col•laboració per a la renovació dels equipaments penitenciaris de Barcelona. Aquests acords van fixar que tant el nou centre de preventius com el de règim obert estarien en un mateix solar de la Zona Franca de Barcelona, entre Mercabarna, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat. Aquest emplaçament deixaria el centre penitenciari prou allunyat de sectors residencials però relativament a prop de la nova CIUTAT JUDICIAL -pròxima a la plaça Cerdà- i al costat d’una de les estacions de metro previstes a la LÍNIA 10 DE METRO. L’obertura d’aquest centre havia de permetre el tancament de la presó Model amb l’alliberament del solar i l’edifici. A canvi, la ciutat guanyaria un espai de prop de 3 hectàrees per a nous usos.
El març del 2010, el Govern va aprovar la licitació de la presó de preventius de la Zona Franca, als carrers 5, 6 i D, que incloïen l’enderroc de les instal•lacions existents, unes naus industrials abandonades. El 27 de juliol del mateix any el DOGC va publicar la licitació de les obres que es van adjudicar a l’octubre. La inversió estimada per la construcció del nou edifici que havia d’ocupar una superfície d’uns 25.000 mts2 i acollir uns 1.200 reclusos era de 123 milions d’euros i el termini per tenir-lo acabat d’uns dos anys i mig. L’octubre del mateix any, els llavors president de la Generalitat, José Montilla; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, van assistir als treballs inicials d’enderrocament de la nau industrial del solar de la Zona Franca. En aquell acte institucional es van tirar a terra les marquesines de la façana principal de l’edifici, es van col•locar les tanques d’obra que havien de delimitar l’àmbit d’actuació i es van adequar els accessos al recinte on s’havien d’executar les obres. Després s’havia de procedir a l’enderrocament de la nau principal, que ocupava la major part dels terrenys, uns treballs que es preveia podrien durar un parell de mesos.
Al cap d’un any, el 2011, l’Ajuntament de Barcelona reconeixia públicament que les obres del nou centre de preventius estaven aturades. Un any després, el 2012, la nova consellera de Justícia de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal, va reafirmar que les obres continuaven igual d’aturades. Els motius al•legats van ser que no considerava raonable posar en marxa noves obres en un context de situació econòmica delicada ja que el Departament havia de pagar prop de 2.000 milions d’euros fins el 2041, import que corresponia a les presons iniciades o executades pel Govern tripartit així com el cost de posar-les en marxa.
Els nous centres de preventius i de règim obert en el Pla 2013-2020
L’any 2013, el Departament de Justícia, dirigit per Germà Gordó va aprovar un nou PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS per al període 2013-2020 amb la justificació que la població reclusa no creixia segons les previsions establertes en el pla director vigent i per tant s’havien de redimensionar tots els equipaments penitenciaris pendents d’execució en un nou pla. En el cas del centre de preventius, aquest nou pla descartava la ubicació escollida per l’anterior govern a la Zona Franca al•legant que el solar estava sobredimensionat en relació al nou edifici que s’hauria de construir. A banda de la reducció de la capacitat, que ara es calculava per uns 500 reclusos, també es proposava la construcció del centre de règim obert d’homes separat del centre de preventius. Segons el nou Pla, mentre el centre de preventius s’hauria d’ubicar prop de les seus judicials per minimitzar els desplaçaments dels presos, el centre obert, que tindria 800 places, s’hauria de localitzar al nord de la ciutat, sempre en terrenys de l’Ajuntament de Barcelona. El nou Pla fixava com a terminis per aquestes noves construccions penitenciàries el 2015-16.
L’any 2014 la població reclusa de la Model s’estava començant a reduir fins assolir nivells de feia 14 anys. El descens es podia explicar perquè els presos que havien de complir pena s’havien començat a traslladar als nous centres penitenciaris acabats com els Lledoners, al Bages, o Brians I i II. Aquell any encara quedaven més de 1.000 interns a la Model, 200 dels quals en règim obert, però tot amb tot, la saturació assolida en altres moments s’havia reduït.
Nous solars a la Zona Franca pels centre de preventius i de règim obert
A l’octubre de 2014, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van signar un nou protocol per reordenar el mapa de les presons de la ciutat que, a més de la Model, incloïa Wad Ras i Trinitat Vella. El document, anomenat Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017, expressava la voluntat de les dues administracions per edificar els nous centres de preventius i en règim obert a la Zona Franca. Aquesta ubicació de les dues instal•lacions en contigüitat en un mateix solar és el que ja s’havia proposat en el Pla director d’equipaments penitenciaris del 2004-2010 i que havia estat desestimat en el Pla director vigent.
Els dos nous centres a la Zona Franca s’ubicaran en dues parcel•les contigües de superfície similar a les escollides el 2009 en els carrers D,E, 4 i 6. La Generalitat construirà el centre de preventius mentre que el de règim obert el construirà l’Ajuntament per un import d’uns 25 milions d’euros, que després el llogarà a la Generalitat. El nou centre de preventius tindrà capacitat per a 600 reclusos i el de règim obert per a 800. Amb la construcció d’aquest darrer centre es preveu tancar els actuals centres d’interns en règim obert de Trinitat Vella i Wad Ras. En el solar de Trinitat vella , la Generalitat preveu construir-hi habitatge social, equipaments i zona verda (4.000mts2) mentre que Wad Ras es mantindrà com a presó de dones.
El calendari previst en aquest protocol és el següent: a finals del 2014 la Generalitat vendrà a l’Ajuntament de Barcelona els terrenys de la Model per 15 milions d’euros, que és el valor urbanístic de la part urbanitzable del solar. Aquest import no es pagarà sinó que es descomptarà del deute que la Generalitat té reconegut amb l’Ajuntament de Barcelona, que ronda els 140 milions d’euros, i els terrenys passaran a ser de propietat municipal.
Al primer semestre 2015, l’Ajuntament demolirà el centre obert de la presó Model (Entença-Rosselló) i els presos es traslladaran a les instal•lacions de Wad Ras i de Trinitat Vella; després s’encarregarà de la reurbanització d’aquest primer espai alliberat. Mentre es construeix el nou edifici de preventius, la Model s’anirà buidant i una part de la població reclusa es podria traslladar a la presó de Mas Enric, a Tarragona, que s’ha d’inaugurar al llarg del 2015, o a les places encara lliures de la recent inaugurada Puig de les Basses, a Figueres. Al desembre de 2016, els dos centres haurien d’estar acabats i al primer semestre 2017 s’haurien de traslladar els darrers presos que encara romanguessin a la Model.
En la presentació de l’acte, el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que els anteriors projectes -també un del 2001 que va signar ell com a conseller en cap i l’alcalde Joan Clos- havien estat “projectes de bones intencions” i que el d’ara era el definitiu. Algunes forces polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, com el candidat a l’alcaldia del PSC, Jaume Collboni, o Alberto Fernández Díaz, del PP, van manifestar que l’ajuntament estava actuant com a finançador d’inversions de la Generalitat, atès que assumia el pagament de la construcció del centre obert. Per la seva banda, Ricard Gomà (ICV-EUiA) va reclamar que en els futurs terrenys no hi haguessin ni hotels ni habitatges de preu lliure.
El projecte per al solar de la Model a l’Esquerra de l’Eixample
L’avantprojecte de transformació del solar i de rehabilitació de l’edifici de la Model va ser elaborat pels arquitectes Esteve Bonell i Josep Ma Gil i presentat per l’Ajuntament de Barcelona l’abril del 2009. El projecte contemplava que el solar quedés lliure de les parets blindades que han conformat els murs exteriors de seguretat de la presó i que s’enderroquessin les edificacions perimetrals situades al carrer Nicaragua, l’edifici d’entrada a la presó pel carrer Entença i un dels sis braços de galeries de l’estructura central per aconseguir un parc de 12.000 mts2 en el costat més assolellat del solar que, alhora, esdevindria l’accés principal al conjunt d’equipaments. Les futures instal•lacions aprofitarien el panòptic central o torre de vigilància a mode de vestíbul i distribuïdor i els cinc edificis de galeries restants que, com una estrella, arrenquen d’aquest panòptic i que acollirien els diferents equipaments. Si bé els edificis de galeries podrien ésser enderrocats i tornats a construir en cas de presentar patologies estructurals greus, en el cas del panòptic se n’ha de preveure la conservació integral perquè des de l’any 2000 forma part del Catàleg del Patrimoni Històric de la ciutat.
El projecte preveia un conjunt d’equipaments: una escola, una guarderia, un poliesportiu, un casal per a joves i una residència assistencial per a persones autistes. L’edificabilitat del braç que s’enderrocaria es traslladaria a la cantonada d’Entença amb Rosselló, on s’havia de construir un centre de dia i residència per a gent gran.
També es preveia un espai reservat a mode de memorial que recullis la història centenària de l’edifici de la Model com a presó de Barcelona. A la zona del carrer Nicaragua hi hauria una reserva d’espai de 5.000 mts2 de titularitat de la Generalitat que es podria convertir en un edifici d’oficines o un hotel.
A causa del retard en el tancament de la Model, les associacions de veïns van demanra, a l’abril del 2014 ,que es reobrís el debat sobre el futur del solar però el Consell de Districte va dir que preferia esperar fins que se’n confirmés el tancament definitiu. Aquesta demanda es va formular un mes després que l’alcalde Trias assegurés que ell tenia unes idees diferents que les que es van pactar el 2009 però que les noves propostes s’haurien de negociar de nou amb els veïns.
A l’acte que va acompanyar la signatura del protocol de reordenació del mapa de presons de l’octubre de 2014, l’alcalde Trias va tornar a dir que els usos futurs dels terrenys es definirien en un procés participatiu i que l’Ajuntament no se sentia condicionat pels plans del 2009. Tanmateix no descartava que hi continuessin havent habitatges, hotels, oficines, zones verdes i equipaments, tot i que potser amb unes proporcions diferents.
Més informació
premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/10/10/14/50/8032ca31-09e9-46af-8d44-756e8418d385.pdf
www.gencat.cat/justicia
A l’octubre de 2014, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van signar un nou protocol per reordenar el mapa de les presons de la ciutat que, a més de la Model, incloïa Wad Ras i Trinitat Vella. El document, anomenat Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017, expressava la voluntat de les dues administracions per edificar els nous centres de preventius i en règim obert a la Zona Franca. Aquesta ubicació de les dues instal•lacions en contigüitat en un mateix solar és el que ja s’havia proposat en el Pla director d’equipaments penitenciaris del 2004-2010 i que havia estat desestimat en el Pla director vigent.
Els dos nous centres a la Zona Franca s’ubicaran en dues parcel•les contigües de superfície similar a les escollides el 2009 en els carrers D,E, 4 i 6. La Generalitat construirà el centre de preventius mentre que el de règim obert el construirà l’Ajuntament per un import d’uns 25 milions d’euros, que després el llogarà a la Generalitat. El nou centre de preventius tindrà capacitat per a 600 reclusos i el de règim obert per a 800. Amb la construcció d’aquest darrer centre es preveu tancar els actuals centres d’interns en règim obert de Trinitat Vella i Wad Ras. En el solar de Trinitat vella , la Generalitat preveu construir-hi habitatge social, equipaments i zona verda (4.000mts2) mentre que Wad Ras es mantindrà com a presó de dones.
El calendari previst en aquest protocol és el següent: a finals del 2014 la Generalitat vendrà a l’Ajuntament de Barcelona els terrenys de la Model per 15 milions d’euros, que és el valor urbanístic de la part urbanitzable del solar. Aquest import no es pagarà sinó que es descomptarà del deute que la Generalitat té reconegut amb l’Ajuntament de Barcelona, que ronda els 140 milions d’euros, i els terrenys passaran a ser de propietat municipal.
Al primer semestre 2015, l’Ajuntament demolirà el centre obert de la presó Model (Entença-Rosselló) i els presos es traslladaran a les instal•lacions de Wad Ras i de Trinitat Vella; després s’encarregarà de la reurbanització d’aquest primer espai alliberat. Mentre es construeix el nou edifici de preventius, la Model s’anirà buidant i una part de la població reclusa es podria traslladar a la presó de Mas Enric, a Tarragona, que s’ha d’inaugurar al llarg del 2015, o a les places encara lliures de la recent inaugurada Puig de les Basses, a Figueres. Al desembre de 2016, els dos centres haurien d’estar acabats i al primer semestre 2017 s’haurien de traslladar els darrers presos que encara romanguessin a la Model.
En la presentació de l’acte, el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que els anteriors projectes -també un del 2001 que va signar ell com a conseller en cap i l’alcalde Joan Clos- havien estat “projectes de bones intencions” i que el d’ara era el definitiu. Algunes forces polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, com el candidat a l’alcaldia del PSC, Jaume Collboni, o Alberto Fernández Díaz, del PP, van manifestar que l’ajuntament estava actuant com a finançador d’inversions de la Generalitat, atès que assumia el pagament de la construcció del centre obert. Per la seva banda, Ricard Gomà (ICV-EUiA) va reclamar que en els futurs terrenys no hi haguessin ni hotels ni habitatges de preu lliure.
El projecte per al solar de la Model a l’Esquerra de l’Eixample
L’avantprojecte de transformació del solar i de rehabilitació de l’edifici de la Model va ser elaborat pels arquitectes Esteve Bonell i Josep Ma Gil i presentat per l’Ajuntament de Barcelona l’abril del 2009. El projecte contemplava que el solar quedés lliure de les parets blindades que han conformat els murs exteriors de seguretat de la presó i que s’enderroquessin les edificacions perimetrals situades al carrer Nicaragua, l’edifici d’entrada a la presó pel carrer Entença i un dels sis braços de galeries de l’estructura central per aconseguir un parc de 12.000 mts2 en el costat més assolellat del solar que, alhora, esdevindria l’accés principal al conjunt d’equipaments. Les futures instal•lacions aprofitarien el panòptic central o torre de vigilància a mode de vestíbul i distribuïdor i els cinc edificis de galeries restants que, com una estrella, arrenquen d’aquest panòptic i que acollirien els diferents equipaments. Si bé els edificis de galeries podrien ésser enderrocats i tornats a construir en cas de presentar patologies estructurals greus, en el cas del panòptic se n’ha de preveure la conservació integral perquè des de l’any 2000 forma part del Catàleg del Patrimoni Històric de la ciutat.
El projecte preveia un conjunt d’equipaments: una escola, una guarderia, un poliesportiu, un casal per a joves i una residència assistencial per a persones autistes. L’edificabilitat del braç que s’enderrocaria es traslladaria a la cantonada d’Entença amb Rosselló, on s’havia de construir un centre de dia i residència per a gent gran.
També es preveia un espai reservat a mode de memorial que recullis la història centenària de l’edifici de la Model com a presó de Barcelona. A la zona del carrer Nicaragua hi hauria una reserva d’espai de 5.000 mts2 de titularitat de la Generalitat que es podria convertir en un edifici d’oficines o un hotel.
A causa del retard en el tancament de la Model, les associacions de veïns van demanra, a l’abril del 2014 ,que es reobrís el debat sobre el futur del solar però el Consell de Districte va dir que preferia esperar fins que se’n confirmés el tancament definitiu. Aquesta demanda es va formular un mes després que l’alcalde Trias assegurés que ell tenia unes idees diferents que les que es van pactar el 2009 però que les noves propostes s’haurien de negociar de nou amb els veïns.
A l’acte que va acompanyar la signatura del protocol de reordenació del mapa de presons de l’octubre de 2014, l’alcalde Trias va tornar a dir que els usos futurs dels terrenys es definirien en un procés participatiu i que l’Ajuntament no se sentia condicionat pels plans del 2009. Tanmateix no descartava que hi continuessin havent habitatges, hotels, oficines, zones verdes i equipaments, tot i que potser amb unes proporcions diferents.
Més informació
premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/10/10/14/50/8032ca31-09e9-46af-8d44-756e8418d385.pdf
www.gencat.cat/justicia
Barcelonès
