Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE BON PASTOR (BARCELONA)
Elisabet Sau
Transformació urbana de Bon Pastor
Actualitzat a 31/12/2014

El juliol de 2014, l’Ajuntament de Barcelona treu a concurs el projecte per a la futura construcció dels habitatges de la quarta fase de la transformació urbana del Bon Pastor, que suposarà la construcció de 200 nous habitatges per substituir les cases barates construïdes el 1929. La primera i segona fase (350 habitatges) són ja una realitat i la tercera (160) s’inicia el maig de 2014 després dels problemes de finançament que havien retardat l’operació des del 2012.

Antecedents 2004, 2007, 2010

Bon Pastor és un barri situat al districte de Sant Andreu de Barcelona, que té 10.000 habitants i ocupa una superfície de 200 ha. Està format per zones d’usos i tipologies diferenciades, que inclouen quatre àrees residencials (Estadella, Sanchís, les Carolines i les Cases Barates) i una gran zona industrial situada entre aquest barri i el del Baró de Viver.

El sector de les Cases Barates, també anomenades Grup Milans del Bosch, són un conjunt habitacional situat entre el Besòs i els carrers de Mollerussa, Sèquia Madriguera i Sant Adrià, al límit municipal de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un dels quatre conjunts de cases barates que es van construir a Barcelona durant la darreria dels anys vint del segle passat per acollir els obrers arribats a la ciutat que hi venien a treballar en les obres de l’Exposició Universal de 1929. El de Bon Pastor és el més gran dels quatre conjunts i, abans de començar la reforma del barri, disposava d’escoles, mercat, poliesportiu i un total de 784 cases adossades distribuïdes en quadrícula. La major part dels habitatges tenen una sola planta, una superfície que oscil•la entre 30 i 70 m2, i algunes disposen de petits jardins. Van ser construïdes per l’antic Instituto Municipal de la Vivienda, l’actual Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), entitat que n’ha conservat la propietat i ha gestionat els habitatges en règim de lloguer protegit fins a l’actualitat.

Una remodelació llarga i complexa
El maig de 2002 es va aprovar una modificació del Pla general metropolità (PGM) en el sector de Bon Pastor que permetia iniciar el procés de reforma urbana del barri de les Cases Barates. A principis de 2003 el PMHB va presentar el corresponent Pla especial (PE) de reforma, un projecte que descartava finalment la possibilitat de la remodelació i establia la construcció d’edificis de quatre plantes i pisos de 55 a 90 m2, amb locals comercials i aparcaments, per substituir les Cases Barates. Atès que es preveia que els nous habitatges servissin principalment per reallotjar les famílies d’aquest barri, la seva construcció es va projectar en fases complementàries a les de l’enderroc de les cases. Els treballs es van planificar inicialment amb un horitzó d’acabament fixat en el 2011.

Segons el PE, els nous habitatges es construirien amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic, i serien de compra, lloguer o règim vitalici. El seu preu se situaria per sota del preu de mercat i s’establiria amb criteris específics per a cada cas, com els ingressos dels adjudicataris, els metres quadrats de superfície o les subvencions a les quals es tingui dret. Segons Eugeni Forradelles, president del PMHB, seria una bona oportunitat perquè els veïns poguessin adquirir un habitatge nou i en propietat. També va explicar que, en cas que no pogussin comprar l’habitatge, els veïns censats el podrien llogar, i es preveien mecanismes especials per a les persones més grans de 65 anys o amb minusvalideses.

El projecte va suposar algunes tensions entre veïns, que temien perdre el seu habitatge o no poder afrontar ni una hipoteca ni un lloguer nous. En conseqüència, per avaluar el nivell d’acceptació, l’octubre de 2003 es va sotmetre la proposta de l’Ajuntament a un referèndum entre les 748 cases barates, amb el resultat de 429 vots favorables, 171 en contra i 1 vot nul.
Contrast entre les Cases Barates i els nous edificis Foto: Marc Sogues
La primera fase
La primera fase del projecte de remodelació es va iniciar la primavera de l’any 2004 i es va enllestir l’estiu del 2006. Va consistir en la urbanització dels carrers Sas, Vilamajor, Tàrrega, Claramunt i Sèquia Madriguera, amb la construcció, en aquest darrer carrer, de 152 habitatges, amb locals comercials i aparcaments repartits en quatre blocs. El projecte va ser redactat pels arquitectes Ton Salvadó i Esteve Aymerich i executat per la constructora Dragados. El lliurament de claus dels nous habitatges es va efectuar durant els últims dies del mes de desembre del 2006, i durant la segona quinzena de gener del 2007 es va fer el trasllat. En total, van signar contractes 131 persones (102 contractes de compravenda, 13 arrendaments i 16 vitalicis).

A continuació, el mes de maig de 2007, va començar l’enderrocament del primer grup de cases corresponent als primers traslladats. En total s’havien de demolir 152 habitatges, però quatre dels veïns afectats es van negar a abandonar-los i s’hi van mantenir fins que el 19 d’octubre la Guàrdia Urbana en va executar el desnonament amb càrrega policial per ordre judicial. D’aquesta manera es van realitzar totes les demolicions, llevat d’una casa situada a la cantonada entre el carrer de la Sèquia Madriguera i el de la Granadella.

La segona fase
Durant la primavera de 2008 va començar la segona fase, que suposava la construcció de tres blocs amb 190 habitatges, sobre un solar de 3.900 m2 entre els carrers Alfarràs, Ardèvol, Claramunt i Tàrrega, és a dir, a l’espai deixat per les cases derruïdes a la primer fase. Els nous habitatges tenien una superfície que oscil•lava entre 52 i 90 m2 i uns acabats iguals o similars als de la primera fase.

El setembre de 2008 el PMHB va obrir el període perquè els veïns comencessin a triar habitatge. A diferència de la primera fase, en aquesta el PMHB va informar els veïns que, a part de la modalitat de compravenda, també podien optar per renunciar al pis nou a canvi d’una indemnització. El 22 de juliol es va fer el sorteig dels habitatges entre els veïns que van optar pel reallotjament.

A finals del 2008, el PMHB va obrir una oficina d’informació i va impulsar el Pla d’acompanyament, conjuntament amb l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Sant Andreu. L’objectiu d’aquest Pla era facilitar als veïns el canvi als nous habitatges i treballar les possibles dificultats que poguessin sorgir durant el procés de reallotjament.

Un projecte participatiu però amb alternatives
En el marc de las Jornades Internacionals Zero Desallotjaments 2009, l’Aliança Internacional d’Habitants, sota el títol de Repensar Bon Pastor, va convocar un concurs internacional d’idees per a una remodelació participativa i sense desallotjaments del barri. El concurs, que no tenia cap validesa legal, es va adreçar a estudiants i professionals d’arquitectura i ciències socials de tot el món i es va tancar el febrer de 2010 amb la recollida de 45 projectes, la major part dels quals apostaven per la remodelació enlloc de la demolició. A principis de maig es van exposar els 4 projectes guanyadors a l’Antic Mercat de Bon Pastor.

L’1 de juny de 2010, l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Habitatges (ACPPSH) va concedir el premi Habitatge Social AVS Catalunya -organitzat cada dos anys, i que reconeix la millor actuació integrada a Catalunya- al projecte de transformació urbana del Bon Pastor. Aquest guardó distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global. Tanmateix, no tothom considerava que el procés havia estat prou just i participatiu.
Detall d'una casa Foto: Marc Sogues
La remodelació segueix avançant.
El 2010 el projecte va continuar avançant tot i l’ocupació d’una vintena d’habitatges el juny d’aquell any que es va resoldre amb el desallotjament gairebé immediat per part de la Guàrdia Urbana i l’enderroc dels sostres de les cases ocupades. Els veïns i la regidora del districte de Sant Andreu, Mercè Mumbrú, no es van posar massa d’acord amb si eren famílies del barri que no havien pogut accedir a un dels habitatges nous de la primera fase per qüestió de preu i per no quedar-se al carrer ocupaven aquelles cases. En tot cas, la regidora ho va negar categòricament i va dir que no eren del barri.

Al final del mes de juny de 2010, l’alcalde Jordi Hereu va presentar oficialment la tercera fase de la remodelació. Constava de 161 habitatges, repartits en tres blocs diferents situats sobre l’espai deixat per la segona fase d’enderrocs de les cases barates, i s’hi preveien locals comercials i 230 places d’aparcaments. L’edifici F1 tindria 61 habitatges i 120 places d’aparcament; l’edifici E2, 60 habitatges i 68 places d’aparcament ; i l’F2, 46 habitatges i 41 places d’aparcament. L’alcalde va manifestar la seva confiança que les obres d’aquesta fase poguessin començar durant el 2011.

A mitjan setembre l’Ajuntament, instat per l’AVBP, va fer pública la decisió de modificar parcialment el pla de remodelació per tal de conservar una filera de cases i convertir-la en equipament. El conjunt escollit, situat a l'illa delimitada pels carrers Biosca, Claramunt i Sant Adrià, donaria cabuda a una exposició sobre la història del barri i permetria incrementar la superfície d’equipaments, dels 3.458 m2 originals als 5.487 m2 finals.

Tercera fase: es comencen a construir els blocs d’habitatges
El finançament per a la tercera fase del projecte va arribar el desembre de 2012, quan l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb el Banc de Santander que li va permetre obtenir 45 MEUR en tres anys que, bàsicament, s’haurien de destinar per construir els equipaments a l’antiga Clínica Quiron del barri de la Salut de Barcelona. El Consistori va assignar una part d’aquests diners per a construir nous habitatges protegits del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) i un dels projectes escollits va ser el de Bon Pastor.

Si bé a l’abril del 2013, els veïns tornaven a reclamar l’execució definitiva d’aquesta fase de la remodelació del Bon Pastor, el fet és que gràcies al conveni amb el Santander, fou a l’estiu d’aquell mateix any que es van poder iniciar les obres de dos dels tres blocs de la tercera fase, dos anys més tard del termini estimat per Hereu l’any 2010. Un dels dos edificis és l’ F1 i està situat al carrer Biosca amb Alfarràs; l’altre és l’E2 i està ubicat al carrer Mollerussa. El seu acabament es preveia per a mitjans de 2015 i la inversió estimada era de 15 MEUR, pressupost suficient per als dos blocs però insuficient per abordar el tercer projectat.

A principis de setembre del 2013, els veïns, a través de la presidenta de l’associació de veïns de Bon Pastor, Paquita Delgado, van mostrar el seu disgust pel nou ajornament constructiu del tercer bloc, l’F2, i van exigir a l’Ajuntament l’execució de les construccions pactades. A mitjans del mateix mes, el consistori va anunciar que el tercer bloc es podria iniciar gràcies a un nou conveni amb Banc de Santander de 4 MEUR. La construcció d’aquest nou bloc, situat al carrer Biosca, es va iniciar el maig del 2014 i la previsió de finalització era per a finals de l’any 2015. Els habitatges tant seran de compra com de lloguer i tindran una superfícies d’entre 60 i 89 mts2 que es repartiran en 2, 3 o 4 habitacions.

S’avança cap a la quarta fase
El juliol del 2014, el PMHB va treure a concurs els projectes per als habitatges que formaran part de la quarta fase, que ha de completar la remodelació del barri de Cases Barates de Bon Pastor. Aquesta fase suposava la construcció de 200 habitatges nous que s’haurien d’iniciar el 2016. En la presentació d’aquest concurs, el regidor del districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, es va mostrar satisfet ja que amb aquest anunci es podia anunciar que s’iniciava la part final de la remodelació del barri.

Un cop s’acabi la tercera fase, al Bon Pastor s’hauran construït més de 500 habitatges nous, gairebé el 50% dels previstos en el projecte inicial (915). Quedaven en peu, encara, unes 400 cases barates, que s’haurien d’anar enderrocant a mesura que la tercera i quarta fase quedessin enllestides. D’altra banda quedava pendent el projecte de remodelació d’una filera de cases per convertir-les en equipament.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès