Dissabte 6 de Juny de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
MILLORA URBANA DEL CENTRE HISTÒRIC DE LLEIDA
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
L’Ajuntament de Lleida confia que la reobertura del Mercat del Pla com a centre comercial outlet dinamitzi el Centre Històric després d’anys d’inversions públiques. La Plataforma del Pla de l’Aigua reconeix l’impacte positiu de l’equipament però reclama un major control a les activitats de venda de droga i de prostitució i proposa actuacions urbanístiques que afavoreixin l’atracció de famílies.
Antecedents 2006, 2007
El barri del Centre Històric de la ciutat de Lleida ocupa prop de 50 hectàrees entre el turó de la Seu Vella i el riu Segre, en un espai que antigament estava tancat per la muralla medieval i que es caracteritza per la topografia accidentada. S’hi diferencien clarament dues zones: la part baixa té un fort caràcter comercial i la zona alta ha patit en les últimes dècades un despoblament progressiu, l’envelliment de la població i la pèrdua d’activitat econòmica. A diferència d’altres centres històrics, amb presència de nombrosos elements patrimonials i edificis construïts amb pedra, el de Lleida es caracteritza per haver sofert moltes modificacions al llarg dels segles i per la mala qualitat dels materials de construcció. L’any 2012 el Centre Històric tenia 10.766 habitants, dels quals un 45% eren estrangers, majoritàriament homes joves de procedència africana atrets pel baix preu de lloguer dels habitatges.
Els projectes de rehabilitació
L’any 1986 es va aprovar el Pla especial del centre de Lleida i el 1988 es va delimitar el Centre Històric com a Àrea de Rehabilitació Integral (ARI). A partir del 1994 l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida S.L. (EMU) va constituir-se com a òrgan de transformació i gestió del sòl urbà en l’àmbit de l’ARI. L’estratègia que va seguir fou revertir les plusvàlues obtingudes de les actuacions fetes en zones de nou creixement en la rehabilitació del centre històric. Entre el 1994 i el 2004 es van rehabilitar 900 habitatges, se’n van enderrocar 240 i es van construir prop de 200 habitatges públics.
L’any 2006 el Projecte d’intervenció integral del centre històric (PIINCH) de Lleida fou escollit dins la tercera convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’INTERÈS ESPECIAL. El pla proposava la renovació de la trama urbana, la recuperació i rehabilitació d’equipaments històrics i artístics, la dotació i millora d’equipaments socials, l’enfortiment de l’estructura comercial i de l’educació cívica del barri i la millora de l’accessibilitat i adequació del vessant nord del turó de la Seu. El pressupost total era de 16.807.000 euros dels quals el 50% eren aportats pel Govern de la Generalitat.
Continuen els problemes al Centre Històric
Malgrat les intervencions, periòdicament se succeïen episodis d’ensorrament d’edificis o d’incendis d’immobles, en alguns casos amb el resultat de diverses persones ferides. El 2005, per exemple, es va esfondrar un bloc d’habitatges del carrer Cavallers on vivien sis famílies.
La Generalitat va aprovar el 2011 un decret que obligava els propietaris a sotmetre a una revisió els habitatges de més de 45 anys. A més, l’Ajuntament de Lleida realitzava periòdicament inspeccions d’ofici que, en alguns casos, comportaven la decisió d’enderrocar els edificis en mal estat. Així, entre el 2006 i el 2010 es van produir 350 inspeccions d’immobles que van generar 250 ordres d’obres de rehabilitació i 65 expedients d’enderroc. Malgrat això, el 2012 es va produir un nou esfondrament, en aquest cas al carrer Tallada, que va provocar dos ferits i va obligar a enderrocar sis habitatges adjacents més.
L’Ajuntament de Lleida confia que la reobertura del Mercat del Pla com a centre comercial outlet dinamitzi el Centre Històric després d’anys d’inversions públiques. La Plataforma del Pla de l’Aigua reconeix l’impacte positiu de l’equipament però reclama un major control a les activitats de venda de droga i de prostitució i proposa actuacions urbanístiques que afavoreixin l’atracció de famílies.
Antecedents 2006, 2007
El barri del Centre Històric de la ciutat de Lleida ocupa prop de 50 hectàrees entre el turó de la Seu Vella i el riu Segre, en un espai que antigament estava tancat per la muralla medieval i que es caracteritza per la topografia accidentada. S’hi diferencien clarament dues zones: la part baixa té un fort caràcter comercial i la zona alta ha patit en les últimes dècades un despoblament progressiu, l’envelliment de la població i la pèrdua d’activitat econòmica. A diferència d’altres centres històrics, amb presència de nombrosos elements patrimonials i edificis construïts amb pedra, el de Lleida es caracteritza per haver sofert moltes modificacions al llarg dels segles i per la mala qualitat dels materials de construcció. L’any 2012 el Centre Històric tenia 10.766 habitants, dels quals un 45% eren estrangers, majoritàriament homes joves de procedència africana atrets pel baix preu de lloguer dels habitatges.
Els projectes de rehabilitació
L’any 1986 es va aprovar el Pla especial del centre de Lleida i el 1988 es va delimitar el Centre Històric com a Àrea de Rehabilitació Integral (ARI). A partir del 1994 l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida S.L. (EMU) va constituir-se com a òrgan de transformació i gestió del sòl urbà en l’àmbit de l’ARI. L’estratègia que va seguir fou revertir les plusvàlues obtingudes de les actuacions fetes en zones de nou creixement en la rehabilitació del centre històric. Entre el 1994 i el 2004 es van rehabilitar 900 habitatges, se’n van enderrocar 240 i es van construir prop de 200 habitatges públics.
L’any 2006 el Projecte d’intervenció integral del centre històric (PIINCH) de Lleida fou escollit dins la tercera convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’INTERÈS ESPECIAL. El pla proposava la renovació de la trama urbana, la recuperació i rehabilitació d’equipaments històrics i artístics, la dotació i millora d’equipaments socials, l’enfortiment de l’estructura comercial i de l’educació cívica del barri i la millora de l’accessibilitat i adequació del vessant nord del turó de la Seu. El pressupost total era de 16.807.000 euros dels quals el 50% eren aportats pel Govern de la Generalitat.
Continuen els problemes al Centre Històric
Malgrat les intervencions, periòdicament se succeïen episodis d’ensorrament d’edificis o d’incendis d’immobles, en alguns casos amb el resultat de diverses persones ferides. El 2005, per exemple, es va esfondrar un bloc d’habitatges del carrer Cavallers on vivien sis famílies.
La Generalitat va aprovar el 2011 un decret que obligava els propietaris a sotmetre a una revisió els habitatges de més de 45 anys. A més, l’Ajuntament de Lleida realitzava periòdicament inspeccions d’ofici que, en alguns casos, comportaven la decisió d’enderrocar els edificis en mal estat. Així, entre el 2006 i el 2010 es van produir 350 inspeccions d’immobles que van generar 250 ordres d’obres de rehabilitació i 65 expedients d’enderroc. Malgrat això, el 2012 es va produir un nou esfondrament, en aquest cas al carrer Tallada, que va provocar dos ferits i va obligar a enderrocar sis habitatges adjacents més.
D’altra banda, les associacions de veïns del barri denunciaven la presència de bars il•legals i l’existència d’activitats de venda de droga i de prostitució. Una de les entitats més actives era la Plataforma del Pla de l’Aigua de Lleida, creada l’any 2009 amb l’objectiu de regenerar tot el centre històric però especialment els entorns de la plaça del Dipòsit, on es concentraven bona part dels fets denunciats. L’entitat proposava diverses actuacions com la creació d’un equip d’atenció social al carrer, la construcció d’una escola pública, el foment de la instal•lació de comerços, l’habilitació de l’antic Mercat del Pla com a mercat de productes alimentaris de qualitat, l’increment de les places d’aparcament o la creació d’un centre cultural al carrer Sant Martí.
L’Ajuntament de Lleida assegurava que estava fent un esforç per limitar els horaris dels comerços, clausurar locals on es realitzaven activitats il•legals, requerir certificats de salubritat i habitabilitat i multar els infractors.
Nous projectes per rehabilitar el barri
Més enllà d’incrementar l’activitat d’inspecció, l’Ajuntament de Lleida i altres administracions impulsaven diversos projectes amb l’objectiu de rehabilitar el barri. Entre aquests cal destacar la recuperació l’edifici del Roser del carrer Cavallers, antiga seu universitària, en Parador Nacional de Turisme; la conversió del Mercat del Pla en un mercat de productes alimentaris de proximitat; o la transformació del vell convent de Santa Clara en un centre de dia i llar de jubilats.
També es va iniciar un projecte per donar un ús als solars buits generats a causa dels enderrocaments o esfondraments, alguns dels quals eren cedits temporalment a l’Ajuntament davant la manca d’expectatives de construir nous habitatges. El pla s’anomenava Solars Vius i comptava amb la participació ciutadana a l’hora de definir el destí de la parcel•la. A finals de 2012 prop de la meitat dels 40 solars buits ja tenia algun projecte previst, com per exemple la construcció d’aparcaments, pistes de petanca o pantalles per projectar cinema.
Bona part dels projectes de rehabilitació –juntament amb accions de tipus social- formaven part del Programa de barris aprovat el 2006 que, a mitjans de 2013, estava executat en un 73%. No obstant això l’Ajuntament de Lleida lamentava que hagués d’assumir en solitari la major part d’inversions després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagués paralitzat les subvencions a causa de la situació econòmica de la Generalitat.
Districte Mercat del Pla
Un dels projectes més destacats era la remodelació de l’antic Mercat del Pla, un edifici modernista tancat al públic des de l’any 2003 situat en una de les zones més problemàtiques del Centre Històric, a la plaça dels Gramàtics, al costat dels carrers Cavallers, Tallada i Sant Carles. L’objectiu inicial, proposat per la Plataforma del Pla de l’Aigua, era convertir-lo en un espai destinat a productes alimentaris de proximitat i zones de restauració. No obstant això finalment es va optar per un format de centre comercial especialitzat en botigues de roba de primer nivell i dissenyadors emergents que vendrien majoritàriament productes outlet, és a dir fora de temporada, tot i que també es pretenia que hi hagués espai per les noves tendències. L’empresa que gestionava el projecte del Mercat del Pla era la mateixa que, des del 2009, organitza l’esdeveniment Rec.0 a Igualada que, dos cops l’any, converteix diverses ADOBERIES DEL BARRI DEL REC en botigues efímeres de diverses marques.
L’Ajuntament de Lleida assegurava que estava fent un esforç per limitar els horaris dels comerços, clausurar locals on es realitzaven activitats il•legals, requerir certificats de salubritat i habitabilitat i multar els infractors.
Nous projectes per rehabilitar el barri
Més enllà d’incrementar l’activitat d’inspecció, l’Ajuntament de Lleida i altres administracions impulsaven diversos projectes amb l’objectiu de rehabilitar el barri. Entre aquests cal destacar la recuperació l’edifici del Roser del carrer Cavallers, antiga seu universitària, en Parador Nacional de Turisme; la conversió del Mercat del Pla en un mercat de productes alimentaris de proximitat; o la transformació del vell convent de Santa Clara en un centre de dia i llar de jubilats.
També es va iniciar un projecte per donar un ús als solars buits generats a causa dels enderrocaments o esfondraments, alguns dels quals eren cedits temporalment a l’Ajuntament davant la manca d’expectatives de construir nous habitatges. El pla s’anomenava Solars Vius i comptava amb la participació ciutadana a l’hora de definir el destí de la parcel•la. A finals de 2012 prop de la meitat dels 40 solars buits ja tenia algun projecte previst, com per exemple la construcció d’aparcaments, pistes de petanca o pantalles per projectar cinema.
Bona part dels projectes de rehabilitació –juntament amb accions de tipus social- formaven part del Programa de barris aprovat el 2006 que, a mitjans de 2013, estava executat en un 73%. No obstant això l’Ajuntament de Lleida lamentava que hagués d’assumir en solitari la major part d’inversions després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagués paralitzat les subvencions a causa de la situació econòmica de la Generalitat.
Districte Mercat del Pla
Un dels projectes més destacats era la remodelació de l’antic Mercat del Pla, un edifici modernista tancat al públic des de l’any 2003 situat en una de les zones més problemàtiques del Centre Històric, a la plaça dels Gramàtics, al costat dels carrers Cavallers, Tallada i Sant Carles. L’objectiu inicial, proposat per la Plataforma del Pla de l’Aigua, era convertir-lo en un espai destinat a productes alimentaris de proximitat i zones de restauració. No obstant això finalment es va optar per un format de centre comercial especialitzat en botigues de roba de primer nivell i dissenyadors emergents que vendrien majoritàriament productes outlet, és a dir fora de temporada, tot i que també es pretenia que hi hagués espai per les noves tendències. L’empresa que gestionava el projecte del Mercat del Pla era la mateixa que, des del 2009, organitza l’esdeveniment Rec.0 a Igualada que, dos cops l’any, converteix diverses ADOBERIES DEL BARRI DEL REC en botigues efímeres de diverses marques.
Les obres del Mercat del Pla es van iniciar el 2010 i a principis de 2014 ja estaven quasi enllestides. El març de 2014, poc abans de la seva obertura, l’Ajuntament de Lleida va posar en marxa un Pla de dinamització transversal del Centre Històric que girava a l’entorn d’aquest nou equipament. Així, el Centre Històric es promocionaria sota la marca “Districte Mercat del Pla” amb l’objectiu de crear una nova àrea comercial i econòmica al voltant del nou equipament que modifiqués les dinàmiques de l’oferta turística, creés un nou flux de ciutadans i integrés les diverses realitats del barri.
Entre les actuacions que es volien portar a terme destacaven les que promovien l’emprenedoria. Així, s’ajudaria a tot aquell qui volgués desenvolupar una activitat comercial als carrers de l’entorn del Mercat del Pla (subvenció del lloguer, bonificació de la llicència d’obres, taxa reduïda d’ocupació de la via pública i assessorament) i es crearia un viver d’empreses destinat a la indústria creativa i artística. El Pla de dinamització també proposava intervencions cromàtiques en façanes, intervencions ornamentals a la via pública i la continuïtat del projecte Solars Vius.
Obre el Mercat del Pla
A principis d’abril de 2014 el Mercat del Pla va obrir les portes amb 10 botigues de roba i 3 gastrobars, alguns dels quals situats al carrer Cavallers. El Mercat va estar obert, durant la primavera, entre els dies 1 i 15 de cada mes i, en cada període, van anar canviant les marques amb l’objectiu de conformar un espai dinàmic. L’obertura del Mercat del Pla va provocar una inusual freqüentació dels carrers adjacents, que generalment només són utilitzats pels veïns. A partir de mitjans de setembre de 2014 el Mercat del Pla va començar a obrir durant tot el mes, de dilluns a dissabte. A més, periòdicament s’hi instal•lava també un mercat d’estil londinenc d’objectes de segona mà i roba vintatge, anomenat Flea Market Barcelona.
La Plataforma del Pla de l’Aigua de Lleida es va mostrar satisfeta per l’impacte positiu del nou equipament i va remarcar que la restauració del Mercat del Pla havia estat una de les primeres propostes de l’entitat. Tanmateix l’entitat advertia que mancaven actuacions per aconseguir que el Centre Històric es convertís en un barri capaç d’atraure famílies, com una nova escola, supermercats, zones verdes o una concentració parcel•lària per poder construir habitatges més grans. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assegurava que el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat promouria la recuperació del Centre Històric, amb nous vials i noves zones verdes, a través del trasllat de les plusvàlues obtingudes en zones de nou creixement. L’Ajuntament va aprovar l'Avanç del POUM l'octubre de 2014.
D’altra banda a finals de 2014 seguien les obres del futur Parador Nacional de Turisme i del centre de dia al convent de Santa Clara. Es preveia la seva inauguració el 2015.
Més informació
plataformaigua.blogspot.com
www.districtemercatdelpla.org
www.mercatdelpla.com
Entre les actuacions que es volien portar a terme destacaven les que promovien l’emprenedoria. Així, s’ajudaria a tot aquell qui volgués desenvolupar una activitat comercial als carrers de l’entorn del Mercat del Pla (subvenció del lloguer, bonificació de la llicència d’obres, taxa reduïda d’ocupació de la via pública i assessorament) i es crearia un viver d’empreses destinat a la indústria creativa i artística. El Pla de dinamització també proposava intervencions cromàtiques en façanes, intervencions ornamentals a la via pública i la continuïtat del projecte Solars Vius.
Obre el Mercat del Pla
A principis d’abril de 2014 el Mercat del Pla va obrir les portes amb 10 botigues de roba i 3 gastrobars, alguns dels quals situats al carrer Cavallers. El Mercat va estar obert, durant la primavera, entre els dies 1 i 15 de cada mes i, en cada període, van anar canviant les marques amb l’objectiu de conformar un espai dinàmic. L’obertura del Mercat del Pla va provocar una inusual freqüentació dels carrers adjacents, que generalment només són utilitzats pels veïns. A partir de mitjans de setembre de 2014 el Mercat del Pla va començar a obrir durant tot el mes, de dilluns a dissabte. A més, periòdicament s’hi instal•lava també un mercat d’estil londinenc d’objectes de segona mà i roba vintatge, anomenat Flea Market Barcelona.
La Plataforma del Pla de l’Aigua de Lleida es va mostrar satisfeta per l’impacte positiu del nou equipament i va remarcar que la restauració del Mercat del Pla havia estat una de les primeres propostes de l’entitat. Tanmateix l’entitat advertia que mancaven actuacions per aconseguir que el Centre Històric es convertís en un barri capaç d’atraure famílies, com una nova escola, supermercats, zones verdes o una concentració parcel•lària per poder construir habitatges més grans. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assegurava que el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat promouria la recuperació del Centre Històric, amb nous vials i noves zones verdes, a través del trasllat de les plusvàlues obtingudes en zones de nou creixement. L’Ajuntament va aprovar l'Avanç del POUM l'octubre de 2014.
D’altra banda a finals de 2014 seguien les obres del futur Parador Nacional de Turisme i del centre de dia al convent de Santa Clara. Es preveia la seva inauguració el 2015.
Més informació
plataformaigua.blogspot.com
www.districtemercatdelpla.org
www.mercatdelpla.com
Segrià
