Divendres 28 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL GORG (BADALONA)
Moisès Jordi
Esquema de la transformació vinculada al port de Badalona Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014

L’Ajuntament de Badalona es mostra optimista en relació a la transformació del sector del Gorg, on es preveu construir 2.576 habitatges, una rambla i un canal en els terrenys adjacents al port de Badalona. Per fer viable l’operació l’equip de govern ha realitzat diversos canvis urbanístics per incrementar el nombre d’habitatges, reduir la superfície dels pisos i desvincular la construcció d’un hotel de la concessió portuària. A finals de 2014 s'inicia la comercialització dels primers blocs d'habitatges del futur barri del Gorg.


Antecedents 2006, 2007, 2008, 2010

El barri del Gorg es localitza al litoral de la ciutat de Badalona, a la part sud-est del municipi, al límit amb el polígon Badalona Sud. Es tracta d’una àrea on, a mitjans del segle XX, s’hi van començar a construir indústries, entre les qual cal destacar les químiques Cros i Bórax, situades a primera línia de mar. El Pla general metropolità (PGM) qualificava aquesta zona majoritàriament com a industrial (clau 22a) a excepció dels habitatges situats a l’entorn del carrer Tortosa, qualificats com a renovació urbana (clau 6).

A principis dels 80 Cros i Bórax van tancar les seves instal•lacions a Badalona. Davant d’aquesta situació, l’any 1987 es va aprovar el Pla especial de la façana marítima de Badalona que proposava, en aquest sector, la construcció d’un port en l’àrea anteriorment ocupada per les dues indústries químiques, per la qual cosa es va iniciar un procés de descontaminació dels nombrosos materials tòxics que s’hi havien abocat (especialment pirita, àcid sulfúric i arsènic). L’any 1998 es va aprovar la modificació del PGM en l’àmbit del futur port de Badalona i el 1999 el Pla especial del port de Badalona que preveia reconvertir a ús residencials els terrenys industrials situats entre el port i el pavelló olímpic de Badalona, a la falda del turó d'en Caritg. El sector tindria prop de 24 hectàrees, preveia la creació d’una rambla d’un quilòmetre de llarg i 80 metres d’amplada entre el port i el pavelló olímpic de Badalona i la construcció de prop de 2.170 habitatges a més de noves infraestructures i equipaments. Una modificació posterior del Pla especial va preveure que es crearia un canal connectat amb el port i paral•lel a la rambla de 300 metres de llargada, 40 metres d’amplada i que acolliria 75 amarradors. Per superar la via del tren, que passa a pocs metres de la façana marítima, es preveien diversos punts i passos subterranis.

S’inaugura el port i comença la segona fase
L’any 2005 es va inaugurar la primera fase del Pla especial, amb la creació del port de Badalona, que constava d’una part esportiva -amb 617 amarradors per a naus d’entre 8 i 30 metres d’eslora- i una zona pesquera -amb la llotja i la fàbrica de gel, amb capacitat per a 111 embarcacions-. A la zona nord del port, entre la via del tren i el carrer de la Indústria, es van construir 368 habitatges, alguns dels quals van servir per reallotjar diversos veïns afectats per la segona fase del projecte (els habitatges del carrer Tortosa). Paral•lelament es van iniciar les demolicions de les indústries situades en l’àmbit del nou sector.

La segona fase del projecte, que preveia prolongar el port ciutat endins, es va iniciar el juny de 2006. Tanmateix, alguns propietaris afectats van interposar un litigi contra la fixació d’un 10% d’aprofitament públic de les operacions urbanístiques. A més, quatre de les sis empreses immobiliàries que havien comprat els terrenys en transformació havien fet fallida i estaven en mans d’entitats bancàries. Aquest fet va alentir el procés i a això s’hi va sumar, a partir de 2008, la crisi econòmica. En aquest sentit, un dels aspectes que generaven més controvèrsia era el canal portuari, a causa de la seva complexitat i cost econòmic. L’endarreriment de les obres comportava el deteriorament de la zona, amb l’acumulació de runes i brutícia, i l’abandonament dels solars. Tampoc s’havia acabat de desenvolupar la totalitat de la fase 1, ja que mancava un hotel i l’àrea comercial adjacent al port.
El port de Badalona amb el sector del Gorg en segon terme Foto: Carme Sánchez
Malgrat aquesta situació, l’any 2010 es va inaugurar la rambla del Gorg, de 80 metres d’amplada i amb un disseny que combinava zones asfaltades amb espais tous, zones de jocs per a nens i prop d’un centenar d’espècies vegetals. La rambla volia potenciar els espais de passeig i de connexió de la ciutat i els barris de Badalona en el sentit mar-muntanya. A la part més propera al pavelló olímpic uns anys abans s’havia inaugurat l’estació de metro del Gorg. El mateix any es va posar en servei el pont de Sant Lluc, que uneix el port amb la ciutat salvant el tren. El nou pont, de 122 metres de llargada, se situa en el mateix espai que anys enrere havia ocupat el pont de la fàbrica Cros. La secció del pont segregava la circulació de vehicles de la de vianants i bicicletes.

Mentrestant, seguien pendents les promocions immobiliàries previstes a l’entorn de la rambla del Gorg i es mantenia la incògnita de si finalment es realitzaria el canal. L’alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), vinculava la construcció del canal al desenvolupament de les promocions immobiliàries. Per la seva banda les associacions de veïns estaven dividides: l’Associació de Veïns del Gorg rebutjava el canal pel seu cost econòmic i l’Associació de Veïns del Front Marítim el defensava com a element de revitalització de la zona.

Primer canvi: més pisos però més petits
L’any 2011 les eleccions municipals van donar lloc a un govern municipal format pel PP, que estava en minoria. El nou alcalde, Xavier Garcia Albiol, defensava la construcció del canal i considerava que les promocions immobiliàries es podrien desencallar si s’incrementava la densitat d’habitatges –per fer més viable l’operació- i aquests es feien més petits –per adequar-los a les noves necessitats de les unitats familiars-.

El març de 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment, amb els vots del PP i CiU, la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona. Proposava reduir els pisos de 130 metres quadrats a 90 metres quadrats i incrementar-ne el nombre de 2.170 a 3.293. No obstant això, CiU va enunciar que encara no tenia clar que votés també afirmativament a l’aprovació provisional. Per la seva banda el PSC s’hi va mostrar en contra i va lamentar que es pretengués afegir 1.000 pisos més sense incrementar les zones verdes i els equipaments. També mostrava el rebuig al projecte el grup d’ICV, que reclamava un estudi per saber com afectaria l’augment de pisos a la plusvàlua i, per tant, als beneficis empresarials. Un mes més tard dues de les promotores propietàries dels terrenys (Level i Corp) van enunciar la seva voluntat de començar a construir les primeres promocions d’habitatge d’immediat, per bé que això no va acabar succeint. El juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar la Modificació del Pla general metropolità provisionalment. Finalment el PP va arribar a un acord amb CiU i el PSC l’increment de pisos va ser una mica més reduït -de 2.170 a 3.000- i la superfície dels pisos s’incrementava a 95 metres quadrats. A més, les promotores haurien de repercutir un 10% de l’aprofitament públic, fet que es traduiria en 3 milions d’euros per les arques municipals.

Pocs mesos després, el setembre de 2012, es va inaugurar un tram del passeig marítim de Badalona -entre el carrer del Mar i el port- flanquejat per nous blocs de pisos que substituïen antigues indústries. D’aquesta manera s’enllaçava el centre urbà amb la nova àrea en transformació, un fet que segons tots els agents havia d’afavorir la seva dinamització. Tanmateix, la zona comercial del port seguia infrautilitzada i només s’hi preveia obrir un restaurant xinès de grans dimensions a més dels comerços i serveis existents vinculats al sector nàutic.

D’altra banda, l’11 de febrer de 2013 el diari El Punt Avui va apuntar que la construcció del canal podria dependre del cànon de 10 milions d’euros que hauria d’abonar el promotor del futur hotel situat al port. Aquesta quantitat serviria, també, per construir un viaducte a la línia de tren per tal que el canal pogués passar-hi per sota.
El futur canal amb els terrenys a punt de construir de Corp Foto: Moisès Jordi
Segon canvi: pisos més petits i més hotels
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va retornar el document en aprovació provisional a l’Ajuntament de Badalona al considerar que preveia un excessiu nombre d’habitatges. Això va obligar a l’equip de govern a modificar el projecte de nou. El desembre de 2013 es va tornar a aprovar provisionalment la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona. La nova ordenació projectava 2.576 habitatges (menys que en la primera aprovació inicial i provisional però més del previst inicialment), traslladava les zones verdes vinculades a l’increment de densitat a altres barris, reduïa la superfície mitjana dels pisos a 85 metres quadrats i permetia la construcció de fins a 4 hotels. CiU i el PP hi van votar a favor mentre ICV i el PSC s’hi van oposar. ICV reclamava més compensacions a l’empresa promotora (en forma d’equipaments o de diners) i el PSC s’oposava al trasllat de zones verdes. L’abril de 2014 la CTUB va aprovar definitivament la Modificació del PGM.

A més de la modificació del PGM, l’Ajuntament de Badalona va aprovar també un canvi en els límits del port de Badalona per tal que els solars on es projectava l’hotel quedessin desvinculats de l’àrea de concessió portuària. Això hauria de facilitar la venda directa dels terrenys o la concessió a 50 anys al promotor interessat. L’hotel tindria un sostre edificable de 12.000 metres quadrats i prop de 150 habitacions. Tal com s’havia apuntat, la compra del terreny serviria per sufragar les obres del canal i la construcció del viaducte per permetre el pas del ferrocarril. El gerent de Marina Badalona, Imanol Sanz, confiava que el canal fos una realitat l’any 2016.

Optimisme sobre el futur del Gorg
Davant d’aquesta situació, a finals de juny de 2014 l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, es mostrava optimista i assegurava que en els propers mesos tres immobiliàries iniciaren la construcció de les primeres promocions situades al voltant del canal. Mentrestant l’Ajuntament ja havia iniciat els treballs de neteja d’alguns solars degradats i la urbanització de vials al voltant del pont de Sant Lluc. Tanmateix, el finançament de totes les obres previstes dependria del ritme de construcció.

En declaracions al diari El Punt Avui –edició del 30 de juny- la presidenta de l'Associació de Veïn del Front Marítim, Enca Marés, valorava positivament l’acceleració del projecte perquè permetria millorar la connexió mar-muntanya però reclamava més passos subterranis per superar la barrera que significa la via del tren. D’altra banda, Marés va subratllar que un dels principals reptes seria, a partir d’ara, la connexió entre el port de Badalona i el litoral de Sant Adrià de Besòs, on es troba la CENTRAL TÈRMICA DE SANT ADRIÀ en desús i pendent d'un projecte de rehabilitació.

A final de 2014 ja s’havien començat a comercialitzar quatre promocions d'habitatges situades a l'entorn del canal. Dues d’elles ja estaven en construcció –les més properes al port- i les dues restants s’havien d’iniciar el 2015. A principis de 2015 també es preveia iniciar les obres del canal, que tindrien una duració de dos anys i mig. El finançament de l’obra, que incloïa el nou viaducte del tren, superava els 10 milions d’euros i s’havia d’obtenir d’Adif (pels drets d'edificació en uns terrenys que té a la zona) i de l’adjudicació del terreny al costat del port on es preveu l'hotel. Mentrestant, però, continuava evidenciant-se el contrast entre l’activitat de la zona del port –la zona comercial s’anava omplint de més restaurants- i la degradació de l’àrea situada a l’altre costat de les vies del tren.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada