Bona part dels municipis afectats, tant del Vallès com de les Comarques Gironines, reclamaven modificacions en el traçat per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic. Diversos ajuntaments del Vallès proposaven fer passar el gasoducte per l’AP-7 enlloc del futur Quart cinturó mentre els municipis del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà també reclamaven un traçat proper a l’AP-7 enlloc de fer-ho pel del FAV. Altres propostes que van formular alguns ajuntaments eren la creació d’un fons d’un 1% de la inversió en la infraestructura per a la construcció d’equipaments socials, el soterrament de la canonada a una profunditat mínima d’1,5 metres per evitar accidents amb la maquinària agrícola i la construcció d’una conducció paral•lela que els permetés connectar-s’hi.
Després d’estudiar les al•legacions, Enagás va realitzar petites modificacions en el traçat que, amb tot, continuava seguint l’eix del Quart cinturó al Vallès, l’AP-7 al sud de Girona i el FAV fins a Figueres. Els canvis consistien en petits desplaçaments (generalment inferiors als 50 metres) del gasoducte per evitar afectacions sobre veïnats, masies o granges i per acostar-la a infraestructures existents com el FAV, l’autovia A-2, el ferrocarril Girona-Barcelona o línies elèctriques. En el cas de Maçanet de la Selva els canvis introduïts van permetre allunyar el traçat de l’espai PEIN dels Turons de Maçanet. Aquestes modificacions, en forma d’addenda, van ser sotmeses a informació pública el novembre de 2009.
Amb el traçat definit, el Govern de la Generalitat va aprovar inicialment, el maig de 2010, el Pla especial urbanístic del gasoducte, en el qual es concretava la seva afectació sobre el territori des de Castellví de Rosanes fins a Avinyonet de Puigventós. Poc després, l’agost de 2010, la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic va formular la Declaració d’impacte ambiental del projecte amb caràcter favorable.
El Govern de l’Estat autoritza el tram sud del gasoducte
El març de 2011 la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria va aprovar el projecte, va atorgar l’autorització administrava i va declarar d’utilitat pública el tram sud del gasoducte, és a dir entre Castellví de Rosanes i Hostalric (la Selva). El mateix mes el Govern català va fer l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic. D’aquesta manera ja es podien efectuar les expropiacions, sol•licitar la llicència urbanística als ajuntaments i iniciar les obres, que se centrarien només en el tram de la província de Barcelona. El tram gironí, entre Hostalric i Avinyonet de Puigventós, es deixava per una segona fase. Per la seva banda la connexió amb la frontera francesa -que inclouria probablement un túnel al Portús- continuava pendent de l’acord amb l’Estat francès.
Les obres del tram sud del gasoducte es van iniciar el novembre de 2011. Diversos ajuntaments van intentar incloure mesures correctores i de prevenció que no havien estat acceptades en les al•legacions en els actes de conciliació previs a l’inici dels treballs. Així, per exemple, s’intentava evitar l’afectació sobre la xarxa de camins, allunyar el traçat d’algunes masies o enterrar el màxim el tub. El tram entre Sabadell i Castellar del Vallès va ser un dels més polèmics, ja que diverses entitats, encapçalades per Adenc, van iniciar una campanya en què van denunciar tales massives d’arbres, abocaments incontrolats de terra i troncs i afectacions sobre rieres i torrents.
S’atura el tram Hostalric-Figueres
Amb les obres ja iniciades, a mitjan gener de 2012 el Govern francès va anunciar que ajornava el projecte Midcat, que havia d’unir la xarxa francesa amb el gasoducte Martorell-Figueres. En concret aquesta mesura afectava al tram entre Barbairan (al departament de l’Aude, regió de Llenguadoc-Rosselló) i la frontera amb l’Estat espanyol, a la Jonquera. El director d’Energia del Ministeri d’Indústria i Energia francès, Pierre Marie Abadie, justificava la marxa enrera per la “feble demanda dels expeditors de gas natural” espanyols i francesos i per la decisió de reforçar els gasoductes existents al País Basc (Irún) i Navarra (Larrau) enlloc de crear-ne de nous. Tot i així Abadie no descartava que més endavant es reiniciés el projecte i anunciava la creació d’un grup de treball entre els governs espanyol i francès per estudiar-ne el seguiment.
Pocs mesos després el Ministeri d’Indústria va ajornar el tram Hostalric-Figueres sense data de continuïtat a causa de la decisió de l’Estat francès i va lamentar la postura presa per l’executiu gal. Tanmateix el Ministeri va seguir amb les obres del tram Castellví-Hostalric, amb l’argument que permetria reforçar el ramal que es dirigeix a la central tèrmica de Sant Adrià. Es va enllestir la primera meitat de 2013.
La crisi d’Ucraïna reactiva el Midcat
L’octubre de 2013 la Comissió Europea va elaborar un llistat de projectes d’interès comú per la Unió Europea. Entre aquests hi havia el gasoducte Midcat. Si bé aquesta inclusió no suposava la represa del projecte, aquest tindria més possibilitats de rebre ajuts europeus si tirava endavant.
Un mes després, al novembre, es va iniciar una important crisi política a Ucraïna amb l’enfrontament entre les regions nord-occidentals -properes ideològicament a la Unió Europea- i les sud-orientals –amb forts vincles amb Rússia-. Tot plegat va portar a un empitjorament de les relacions entre Rússia i la Unió Europea amb importants repercussions en l’àmbit energètic. En efecte, prop d’una tercera part del gas natural que es consumeix a la Unió Europea prové de Rússia i, d’aquest, un 40% passa per Ucraïna.
Davant d’aquesta situació, a principis de març de 2014 el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va enunciar que calia reduir la dependència energètica respecte a Rússia. En la mateixa línia el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, va assegurar que calia prestar una especial atenció al territori de la Península Ibèrica, ja que encara no estava prou “connectat” amb el model energètic europeu. Tot plegat reforçava la necessitat del gasoducte Midcat, que permetria importar gas natural del nord d’Àfrica.
El 21 de març el Consell Europeu, celebrat a Brusel•les, va aprovar una resolució en la que es recolzava el projecte Midcat amb l’objectiu de diversificar el subministrament de gas natural als països de la Unió Europea. El president de França, François Hollande, també va reconèixer públicament la necessitat de la interconnexió.
Al maig la Unió Europea va obrir la convocatòria de projectes claus d’interconnexió europea, que preveia destinar 750 milions d’euros a cofinançar, generalment al 50%, aquestes xarxes. El termini per presentar propostes acabaria el 19 d’agost i el mes de novembre se sabria la quantitat que es destinaria a cada projecte.
Al maig la Unió Europea va obrir la convocatòria de projectes claus d’interconnexió europea, que preveia destinar 750 milions d’euros a cofinançar, generalment al 50%, aquestes xarxes. Red Eléctrica Española confiava en obtenir ajut europeu i iniciar les obres el 2015. Tanmateix, el diari electrònic Vozpópuli, citant fonts de Moncloa, assegurava el 19 de juny que França continuava oposant-se al projecte per evitar que el gas procedent d’Espanya competís amb la seva energia, majoritàriament nuclear, en els mercats europeus. El Govern francès negava aquest extrem, recordava que la interconnexió elèctrica a través de la
LÍNIA SENTMANAT-BAIXÀS seria una realitat el 2015 i assegurava que el principal problema era el cost econòmic del projecte.
A finals de 2014 el futur del gasoducte Midcat, aturat a Hostalric, depenia de la resolució dels ajuts europeus als projectes d'interconnexió elèctrica.
Més informació
gasoducte.blogspot.com
www.eic.cat/gfe/docs/8325.pdf
www.enagas.es
www.vozpopuli.com/economia-y-finanzas/45109-campana-del-gobierno-contra-francia-por-su-boicot-a-la-interconexion-electrica-con-espana