Divendres 28 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES
Moisès Jordi
Gasoducte Martorell-Figueres (2014)
Actualitzat a 31/12/2014

La crisi d’Ucraïna torna a posar a primera plana el projecte de gasoducte transfronterer Midcat, per la Jonquera, ja que pot contribuir a reduir la dependència energètica de la Unió Europea envers Rússia. El tram català es troba aturat des de 2012 a Hostalric a causa de la decisió de l’Estat francès de renunciar a la connexió transfronterera per Catalunya. Al maig la Unió Europea obre una convocatòria d’ajuts per projectes d’interconnexió elèctrica a la que els estats espanyol i francès es podrien acollir per reactivar el gasoducte.

Antecedents 2008, 2012

Un gasoducte és una conducció de canonades d’acer que serveix per transportar gasos combustibles, generalment gas natural, a gran escala. El gas natural és una font d’energia no renovable formada per una mescla de gasos, bàsicament metà, que es troba en jaciments de petroli. En ser cremat genera menys CO2 que el petroli o el carbó i per tant, tot i que contribueix a augmentar els gasos amb efecte hivernacle, s’acostuma a considerar una energia de transició cap a un model centrat en les energies renovables i netes.

L’Estat espanyol disposa de petits jaciments de gas natural a Andalusia i al País Basc, si bé la pràctica totalitat (més del 99%) prové de l’exterior, des de països com Algèria, Líbia, Noruega o Rússia. El gas natural entra a Espanya en forma líquida (68% del total) mitjançant vaixells que alimenten les plantes de regasificació situades a prop dels ports o bé en forma de gas (32%) a través de gasoductes. Actualment a l’Estat hi ha quatre gasoductes transfronterers (Andalusia-Marroc, Andalusia-Algèria, País Basc-França i Navarra-França) i cinc plantes de regasificació (Barcelona, Múrcia, Huelva, Biscaia i Astúries). A partir d’aquests punts d’entrada es crea una extensa xarxa de gasoductes de 9.000 quilòmetres propietat de l’empresa Enagas, que s’encarrega també de la planificació del sector. D’altra banda diverses empreses, entre elles Gas Natural-Fenosa, distribueixen i comercialitzen el gas a través d’una xarxa de canonades més petites de 45.000 quilòmetres.

A Catalunya, on no hi ha cap jaciment, el gas natural té com a vies d’entrada la planta de regasificació del port de Barcelona i dos gasoductes que arriben a Catalunya per la Terra Alta i el Montsià. Aquestes dues canonades s’uneixen a la Ribera d’Ebre en una de sola que segueix cap al nord i que dóna servei al polígon petroquímic de Tarragona i les centrals tèrmiques de VANDELLÒS, CUBELLES, el PORT DE BARCELONA i SANT ADRIÀ DE BESÒS. La resta del territori català queda cobert amb gas natural mitjançant la xarxa de distribució de Gas Natural-Fenosa.

Proposen un gasoducte transfronterer per Catalunya
Durant els primers anys del segle XXI, diferents crisis polítiques entre alguns dels països de la Unió Europea (UE) i Rússia van posar en entredit la seguretat del subministrament de gas rus. Davant d’aquesta situació geopolítica, l’increment de l’abastament pel sud apareixia com una opció estratègica en la qual l’Estat espanyol, per la seva connexió amb el subministrament del nord d’Àfrica, podia tenir un paper important. Per aquest motiu, el document Planificación de los Sectores de Electricidad y Gas 2008-2016 -elaborat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC)- va preveure la construcció d’una nova connexió amb l’Estat francès, que es faria per Catalunya (la Jonquera) i que es concebia com una prolongació del gasoducte català existent fins a Barcelona. El projecte transfronterer tenia per nom Midcat i havia d’estar llest el 2016.

Aquesta nova conducció, d’altra banda, permetria també assolir alguns dels objectius establerts a Catalunya en matèria gasística, ja que el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA i les bases del Pacte nacional per les infraestructures establien que calia garantir la disponibilitat de gas a la demarcació de Girona, tant pel subministrament a particulars i a indústries com per a la futura CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DE BESCANÓ.

A informació pública el tram Martorell-Figueres
Per tal d’avançar en el desenvolupament del projecte Midcat, el Ministeri d’Indústria havia encarregat a Enagás el projecte de construcció d’un nou gasoducte des de la xarxa actual, a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Tot i així la infraestructura fou coneguda com a gasoducte Martorell-Figueres, per la proximitat a aquestes dues ciutats. Aquest tram es concebia com la primera part de la interconnexió, que requeriria posteriorment un acord de traçat entre els estats espanyol i francès en el tram transfronterer entre Figueres i el sud de França.

El març de 2008 el Ministeri d’Indústria va sotmetre a informació pública el Projecte d’autorització d’instal•lacions del gasoducte Martorell-Figueres que havia elaborat Enagás. La nova infraestructura, de 167 quilòmetres de longitud, consistiria en una canonada soterrada de 0,9 metres de diàmetre situada a una profunditat d’un metre. Transportaria gas a 80 bar de pressió, de tal manera que el cabal oscil•laria entre 985.000 i 1.200.000 m3/h. El gasoducte tenia un pressupost de 81,5 MEUR i inicialment es preveia que entrés en funcionament l’any 2011.

El traçat s’iniciava a Castellví de Rosanes i continuava fins a Abrera (Baix Llobregat), des d’on avançava en paral•lel a la futura AUTOVIA B-40-QUART CINTURÓ fins a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). Des d’aquí fins a Riells i Viabrea (la Selva) passava a prop del Ferrocarril d'Alta Velocitat (FAV) i posteriorment discorria a l’entorn de l’autopista AP-7 fins al sud de Girona. A partir d’aquest punt –i per tal d’evitar l’entrada a la ciutat– el gasoducte es desviava cap a l’oest, per acabar tornant a connectar amb el traçat del FAV a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), des d’on seguia cap al nord fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Els ajuntaments serien compensats amb 20 euros per cada metre de longitud que afectés el seu terme municipal.

Al•legacions d’ajuntaments i canvis en el traçat
Diversos ajuntaments van al•legar en contra del gasoducte per l’impacte que tindria sobre els espais naturals i agrícoles. Tal i com admetia Enagás, l’impacte de la infraestructura se centraria sobretot en la fase de construcció a causa de la modificació dels terrenys i el moviment de maquinària i s’hauria de minimitzar posteriorment amb mesures correctores (reforestacions, protecció de marges, etc.). Un cop s’acabessin les obres es podria seguir cultivant els terrenys però es creaven una sèrie de servituds com la prohibició de plantar arbres a menys de dos metres del gasoducte, de llaurar a una profunditat superior als 50 centímetres o de realitzar obres que poguessin afectar la instal•lació. Es pretenia evitar així la perforació de la canonada i el consegüent risc d’explosió.
Obres del gasoducte prop de Sabadell Font: http://gasoducte.blogspot.com
Bona part dels municipis afectats, tant del Vallès com de les Comarques Gironines, reclamaven modificacions en el traçat per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic. Diversos ajuntaments del Vallès proposaven fer passar el gasoducte per l’AP-7 enlloc del futur Quart cinturó mentre els municipis del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà també reclamaven un traçat proper a l’AP-7 enlloc de fer-ho pel del FAV. Altres propostes que van formular alguns ajuntaments eren la creació d’un fons d’un 1% de la inversió en la infraestructura per a la construcció d’equipaments socials, el soterrament de la canonada a una profunditat mínima d’1,5 metres per evitar accidents amb la maquinària agrícola i la construcció d’una conducció paral•lela que els permetés connectar-s’hi.

Després d’estudiar les al•legacions, Enagás va realitzar petites modificacions en el traçat que, amb tot, continuava seguint l’eix del Quart cinturó al Vallès, l’AP-7 al sud de Girona i el FAV fins a Figueres. Els canvis consistien en petits desplaçaments (generalment inferiors als 50 metres) del gasoducte per evitar afectacions sobre veïnats, masies o granges i per acostar-la a infraestructures existents com el FAV, l’autovia A-2, el ferrocarril Girona-Barcelona o línies elèctriques. En el cas de Maçanet de la Selva els canvis introduïts van permetre allunyar el traçat de l’espai PEIN dels Turons de Maçanet. Aquestes modificacions, en forma d’addenda, van ser sotmeses a informació pública el novembre de 2009.

Amb el traçat definit, el Govern de la Generalitat va aprovar inicialment, el maig de 2010, el Pla especial urbanístic del gasoducte, en el qual es concretava la seva afectació sobre el territori des de Castellví de Rosanes fins a Avinyonet de Puigventós. Poc després, l’agost de 2010, la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic va formular la Declaració d’impacte ambiental del projecte amb caràcter favorable.

El Govern de l’Estat autoritza el tram sud del gasoducte
El març de 2011 la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria va aprovar el projecte, va atorgar l’autorització administrava i va declarar d’utilitat pública el tram sud del gasoducte, és a dir entre Castellví de Rosanes i Hostalric (la Selva). El mateix mes el Govern català va fer l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic. D’aquesta manera ja es podien efectuar les expropiacions, sol•licitar la llicència urbanística als ajuntaments i iniciar les obres, que se centrarien només en el tram de la província de Barcelona. El tram gironí, entre Hostalric i Avinyonet de Puigventós, es deixava per una segona fase. Per la seva banda la connexió amb la frontera francesa -que inclouria probablement un túnel al Portús- continuava pendent de l’acord amb l’Estat francès.

Les obres del tram sud del gasoducte es van iniciar el novembre de 2011. Diversos ajuntaments van intentar incloure mesures correctores i de prevenció que no havien estat acceptades en les al•legacions en els actes de conciliació previs a l’inici dels treballs. Així, per exemple, s’intentava evitar l’afectació sobre la xarxa de camins, allunyar el traçat d’algunes masies o enterrar el màxim el tub. El tram entre Sabadell i Castellar del Vallès va ser un dels més polèmics, ja que diverses entitats, encapçalades per Adenc, van iniciar una campanya en què van denunciar tales massives d’arbres, abocaments incontrolats de terra i troncs i afectacions sobre rieres i torrents.

S’atura el tram Hostalric-Figueres
Amb les obres ja iniciades, a mitjan gener de 2012 el Govern francès va anunciar que ajornava el projecte Midcat, que havia d’unir la xarxa francesa amb el gasoducte Martorell-Figueres. En concret aquesta mesura afectava al tram entre Barbairan (al departament de l’Aude, regió de Llenguadoc-Rosselló) i la frontera amb l’Estat espanyol, a la Jonquera. El director d’Energia del Ministeri d’Indústria i Energia francès, Pierre Marie Abadie, justificava la marxa enrera per la “feble demanda dels expeditors de gas natural” espanyols i francesos i per la decisió de reforçar els gasoductes existents al País Basc (Irún) i Navarra (Larrau) enlloc de crear-ne de nous. Tot i així Abadie no descartava que més endavant es reiniciés el projecte i anunciava la creació d’un grup de treball entre els governs espanyol i francès per estudiar-ne el seguiment.

Pocs mesos després el Ministeri d’Indústria va ajornar el tram Hostalric-Figueres sense data de continuïtat a causa de la decisió de l’Estat francès i va lamentar la postura presa per l’executiu gal. Tanmateix el Ministeri va seguir amb les obres del tram Castellví-Hostalric, amb l’argument que permetria reforçar el ramal que es dirigeix a la central tèrmica de Sant Adrià. Es va enllestir la primera meitat de 2013.

La crisi d’Ucraïna reactiva el Midcat
L’octubre de 2013 la Comissió Europea va elaborar un llistat de projectes d’interès comú per la Unió Europea. Entre aquests hi havia el gasoducte Midcat. Si bé aquesta inclusió no suposava la represa del projecte, aquest tindria més possibilitats de rebre ajuts europeus si tirava endavant.

Un mes després, al novembre, es va iniciar una important crisi política a Ucraïna amb l’enfrontament entre les regions nord-occidentals -properes ideològicament a la Unió Europea- i les sud-orientals –amb forts vincles amb Rússia-. Tot plegat va portar a un empitjorament de les relacions entre Rússia i la Unió Europea amb importants repercussions en l’àmbit energètic. En efecte, prop d’una tercera part del gas natural que es consumeix a la Unió Europea prové de Rússia i, d’aquest, un 40% passa per Ucraïna.

Davant d’aquesta situació, a principis de març de 2014 el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va enunciar que calia reduir la dependència energètica respecte a Rússia. En la mateixa línia el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, va assegurar que calia prestar una especial atenció al territori de la Península Ibèrica, ja que encara no estava prou “connectat” amb el model energètic europeu. Tot plegat reforçava la necessitat del gasoducte Midcat, que permetria importar gas natural del nord d’Àfrica.

El 21 de març el Consell Europeu, celebrat a Brusel•les, va aprovar una resolució en la que es recolzava el projecte Midcat amb l’objectiu de diversificar el subministrament de gas natural als països de la Unió Europea. El president de França, François Hollande, també va reconèixer públicament la necessitat de la interconnexió.

Al maig la Unió Europea va obrir la convocatòria de projectes claus d’interconnexió europea, que preveia destinar 750 milions d’euros a cofinançar, generalment al 50%, aquestes xarxes. El termini per presentar propostes acabaria el 19 d’agost i el mes de novembre se sabria la quantitat que es destinaria a cada projecte.

Al maig la Unió Europea va obrir la convocatòria de projectes claus d’interconnexió europea, que preveia destinar 750 milions d’euros a cofinançar, generalment al 50%, aquestes xarxes. Red Eléctrica Española confiava en obtenir ajut europeu i iniciar les obres el 2015. Tanmateix, el diari electrònic Vozpópuli, citant fonts de Moncloa, assegurava el 19 de juny que França continuava oposant-se al projecte per evitar que el gas procedent d’Espanya competís amb la seva energia, majoritàriament nuclear, en els mercats europeus. El Govern francès negava aquest extrem, recordava que la interconnexió elèctrica a través de la LÍNIA SENTMANAT-BAIXÀS seria una realitat el 2015 i assegurava que el principal problema era el cost econòmic del projecte.

A finals de 2014 el futur del gasoducte Midcat, aturat a Hostalric, depenia de la resolució dels ajuts europeus als projectes d'interconnexió elèctrica.

Més informació
gasoducte.blogspot.com
www.eic.cat/gfe/docs/8325.pdf
www.enagas.es
www.vozpopuli.com/economia-y-finanzas/45109-campana-del-gobierno-contra-francia-por-su-boicot-a-la-interconexion-electrica-con-espana
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental, Vallès Oriental, Selva, Gironès, Pla de l'Estany, Alt Empordà