Dilluns 18 de Juny de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
AUTOVIA A-7 ALCANAR-BARCELONA
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
Durant el 2014 el Ministeri de Foment aprova l’Estudi informatiu dels trams Jana-Perelló i Perelló-Vandellòs de l’autovia A-7. En el primer cas el traçat s’allunya de l’N-340 i l’AP-7 i incorpora algunes modificacions per reduir l’impacte sobre diversos espais naturals però manté l’afectació sobre la pedania tortosina de Campredó. En el segon cas el recorregut previst és proper a l’N-340 i inclou una variant per allunyar-lo del nucli del Perelló. El tram Vandellòs-Altafulla continua essent l’únic operatiu.
Antecedents: 2005, 2006, 2007, 2009, 2011
Articles posteriors: 2015
La carretera N-340 ―convertida en alguns trams en autovia A-7― uneix Algeciras (Andalusia) amb Barcelona pel litoral mediterrani en un traçat més o menys paral•lel a l'autopista AP-7. Bona part del seu recorregut presenta una elevada intensitat de trànsit i un alt índex de sinistralitat i, per aquest motiu, el Ministeri de Foment (MIFO), titular de la infraestructura, va apostar per desdoblar-la. A final de 2013 els trams catalans de l’N-340 estaven en diferents fases d’execució del desdoblament.
Al tram entre la Jana-Traiguera (al País Valencià, però només a uns 10 quilòmetres d’Alcanar, al Montsià) i el Perelló (Baix Ebre), de 62,9 quilòmetres, es disposava d’Estudi informatiu i d’impacte ambiental presentat el 2005 però no aprovat. El principal escull se situava a la pedania tortosina de Campredó, ja que el traçat passava pel mig del poble. L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, considerava que el traçat previst partia el poble amb un talús de 10-12 metres i limitava el creixement ja ofegat pels polígons Baix Ebre i CATALUNYA SUD. L’Ajuntament de Tortosa havia reclamat traslladar la carretera uns 300 metres cap al sud.
El següent tram, el Perelló-Vandellòs (Baix Camp), de 13,9 quilòmetres, disposava també d’Estudi informatiu presentat a informació pública el 2005 però encara no aprovat.
Per la seva banda, des de Vandellòs fins a Altafulla (54,5 quilòmetres) la via estava desdoblada des del 2009 i incorporava una ronda al pas per Tarragona entre la Part Alta i els barris de Sant Pere i Sant Pau.
Durant el 2014 el Ministeri de Foment aprova l’Estudi informatiu dels trams Jana-Perelló i Perelló-Vandellòs de l’autovia A-7. En el primer cas el traçat s’allunya de l’N-340 i l’AP-7 i incorpora algunes modificacions per reduir l’impacte sobre diversos espais naturals però manté l’afectació sobre la pedania tortosina de Campredó. En el segon cas el recorregut previst és proper a l’N-340 i inclou una variant per allunyar-lo del nucli del Perelló. El tram Vandellòs-Altafulla continua essent l’únic operatiu.
Antecedents: 2005, 2006, 2007, 2009, 2011
Articles posteriors: 2015
La carretera N-340 ―convertida en alguns trams en autovia A-7― uneix Algeciras (Andalusia) amb Barcelona pel litoral mediterrani en un traçat més o menys paral•lel a l'autopista AP-7. Bona part del seu recorregut presenta una elevada intensitat de trànsit i un alt índex de sinistralitat i, per aquest motiu, el Ministeri de Foment (MIFO), titular de la infraestructura, va apostar per desdoblar-la. A final de 2013 els trams catalans de l’N-340 estaven en diferents fases d’execució del desdoblament.
Al tram entre la Jana-Traiguera (al País Valencià, però només a uns 10 quilòmetres d’Alcanar, al Montsià) i el Perelló (Baix Ebre), de 62,9 quilòmetres, es disposava d’Estudi informatiu i d’impacte ambiental presentat el 2005 però no aprovat. El principal escull se situava a la pedania tortosina de Campredó, ja que el traçat passava pel mig del poble. L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, considerava que el traçat previst partia el poble amb un talús de 10-12 metres i limitava el creixement ja ofegat pels polígons Baix Ebre i CATALUNYA SUD. L’Ajuntament de Tortosa havia reclamat traslladar la carretera uns 300 metres cap al sud.
El següent tram, el Perelló-Vandellòs (Baix Camp), de 13,9 quilòmetres, disposava també d’Estudi informatiu presentat a informació pública el 2005 però encara no aprovat.
Per la seva banda, des de Vandellòs fins a Altafulla (54,5 quilòmetres) la via estava desdoblada des del 2009 i incorporava una ronda al pas per Tarragona entre la Part Alta i els barris de Sant Pere i Sant Pau.
El tram d’Altafulla (Tarragonès) a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), de 49 quilòmetres, tenia l’Estudi informatiu aprovat des del 2011 i estava a l’espera de la redacció dels projectes constructius dels cinc subtrams en què es dividia. El traçat partia d’Altafulla i seguia paral•lel a l’autopista AP-7 fins poc abans d’arribar al Vendrell (Baix Penedès), que superaria per l’oest (entre el nucli urbà i la urbanització Baronia del Mar) aprofitant l’N-340. A partir del Vendrell se seguia només parcialment la carretera N-340 ja que es creaven variants al pas dels diversos nuclis urbans: Bellvei (per l’est), la Gornal (per l’oest), l’Arboç (per l’oest, buscant la proximitat al projectat CENTRE INTEGRAL DE MERCADERIES DEL PENEDÈS), els Monjos (aprofitant en aquest cas la variant nord, ja existent) i Vilafranca (pel sud i per l’est). Diversos ajuntaments es van mostrar contraris al traçat per l’impacte ambiental i perquè perjudicaria el paper de proximitat que realitza l’N-340. Reclamaven l’ampliació i la gratuïtat de l’AP-7 en aquest tram.
Finalment, la connexió des de Vilafranca fins a Barcelona disposava també d’Estudi informatiu redactat però no aprovat, el qual preveia diverses opcions de traçat com un recorregut paral•lel a l’AP-7 fins a Sant Andreu de la Barca o bé seguir l’actual N-340 pel coll de l’Ordal (entre el Garraf i el Baix Llobregat) fins a Vallirana, a partir del qual la via ja estava desdoblada. D’altra banda, també es preveia una connexió des de Vilafranca fins a Abrera per connectar amb el QUART CINTURÓ, per bé que encara mancava l’Estudi informatiu.
La crisi econòmica iniciada l’any 2009 va perjudicar el desdoblament de l’A-7. A partir del 2011 no es va avançar en els projectes constructius dels subtrams entre Altafulla i Vilafranca ni en els estudis informatius de la resta de trams. Mentre no es fes efectiu el desdoblament, el Govern de la Generalitat va demanar, sense èxit, al Ministeri de Foment que prohibís el pas de camions per l’N-340 tal com es va fer al tram Jonquera-Maçanet de l’N-II el 2013.
S’aprova el tram la Jana-el Perelló
A finals d’abril de 2014 el Ministeri de Foment va aprovar l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram Jana-Perelló. Inicialment s’havien plantejat tres possibles traçats: al costat de l’actual N-340, al costat de l’AP-7 o un traçat més per l’interior, entre la serra de Godall i els Ports. Finalment es va aprovar el traçat per l’interior ja que tenia el suport de la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, permetia connectar millor amb l’EIX DE L’EBRE (C-12) i donava un millor servei a Tortosa i la seva àrea urbana. La carretera passava per l’est d’Ulldecona, la Galera i Santa Bàrbara, creuava l’àrea urbana de Tortosa pel nucli de Campredó i connectava amb el traçat actual de l’N-340 entre l’Ampolla i el Perelló. La nova carretera exerciria també la funció de variant de l’Aldea, ja que l’N-340 passa pel mig de la població.
Finalment, la connexió des de Vilafranca fins a Barcelona disposava també d’Estudi informatiu redactat però no aprovat, el qual preveia diverses opcions de traçat com un recorregut paral•lel a l’AP-7 fins a Sant Andreu de la Barca o bé seguir l’actual N-340 pel coll de l’Ordal (entre el Garraf i el Baix Llobregat) fins a Vallirana, a partir del qual la via ja estava desdoblada. D’altra banda, també es preveia una connexió des de Vilafranca fins a Abrera per connectar amb el QUART CINTURÓ, per bé que encara mancava l’Estudi informatiu.
La crisi econòmica iniciada l’any 2009 va perjudicar el desdoblament de l’A-7. A partir del 2011 no es va avançar en els projectes constructius dels subtrams entre Altafulla i Vilafranca ni en els estudis informatius de la resta de trams. Mentre no es fes efectiu el desdoblament, el Govern de la Generalitat va demanar, sense èxit, al Ministeri de Foment que prohibís el pas de camions per l’N-340 tal com es va fer al tram Jonquera-Maçanet de l’N-II el 2013.
S’aprova el tram la Jana-el Perelló
A finals d’abril de 2014 el Ministeri de Foment va aprovar l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram Jana-Perelló. Inicialment s’havien plantejat tres possibles traçats: al costat de l’actual N-340, al costat de l’AP-7 o un traçat més per l’interior, entre la serra de Godall i els Ports. Finalment es va aprovar el traçat per l’interior ja que tenia el suport de la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, permetia connectar millor amb l’EIX DE L’EBRE (C-12) i donava un millor servei a Tortosa i la seva àrea urbana. La carretera passava per l’est d’Ulldecona, la Galera i Santa Bàrbara, creuava l’àrea urbana de Tortosa pel nucli de Campredó i connectava amb el traçat actual de l’N-340 entre l’Ampolla i el Perelló. La nova carretera exerciria també la funció de variant de l’Aldea, ja que l’N-340 passa pel mig de la població.
El projecte final incorporava algunes modificacions respecte el document presentat el 2005 com a resultat de l’acceptació de part de les al•legacions presentades. Entre la Sènia i Mas de Barberans es desplaçava el traçat lleugerament cap a l’est per reduir l’afectació sobre la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Secans del Montsià. Entre Santa Bàrbara i Campredó es modificava la connexió de l’autovia amb la carretera C-12, allunyant-la de la zona inundable del barranc de la Galera. Finalment, entre Campredó i l’Ampolla es traslladava el traçat a l’est per aproximar-lo al corredor de l’autopista AP-7 i evitar l’afectació sobre la ZEPA Serres de Cardó-Boix, el jaciment de Vinaixarop (Tortosa) i el sòl apte per urbanitzar (SAU9) de Vinaixarop.
En canvi es rebutjava la modificació del traçat proposat per l’Ajuntament de Tortosa, que es basava en desplaçar la carretera uns 300 metres cap al sud per evitar l’afectació sobre la pedania tortosina de Campredó. El Ministeri de Foment assegurava que aquesta opció incrementaria l’impacte paisatgístic i el cost ja que el moviment de terres i la longitud serien més grans. Cal tenir en compte que el desplaçament vers el sud comportaria haver de creuar la petita serra de les Veles. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va enunciar que l’Ajuntament presentaria un recurs de reposició contra l`aprovació de l’Estudi informatiu.
D’altra banda, el canvi de traçat respecte l’N-340 -que a partir d’Amposta passa pel costat del litoral fins a les Cases d’Alcanar- faria que aquesta carretera canviés de nom i passés a formar part de l’eix de l’Ebre (C-12).
S’aprova el tram Perelló-Vandellòs
El setembre de 2014 es va aprovar l’Estudi informatiu del tram el Perelló-Vandellòs. Tindria un total de 21 quilòmetres pels termes municipals del Perelló, Tivissa, l’Ametlla de Mar i Vandellòs, amb un traçat paral•lel a l’N-340 per l’interior. A l’alçada del nucli del Perelló s’optava per una variant que l’allunyava cap a l’est. D’altra banda, al pas de la carretera pel Tossal de Montagut (un espai preservat com a Zona de Protecció de les Aus entre Tivissa i l’Ametlla de Mar) es preveia un túnel per minimitzar l’impacte ambiental. El cost del projecte s’estimava en 178 MEUR.
Així doncs, a finals de 2014 els trams Jana-Vandellòs i Altafulla-Vilafranca ja disposaven de l’Estudi informatiu aprovat i estaven pendents de la redacció dels projectes constructius, amb un calendari incert. En canvi la connexió des de Vilafranca fins a Barcelona i el Quart cinturó no disposava encara d’Estudi informatiu aprovat. D’aquesta manera, el tram intermig entre Vandellòs-Altafulla seguia essent l’únic operatiu.
En canvi es rebutjava la modificació del traçat proposat per l’Ajuntament de Tortosa, que es basava en desplaçar la carretera uns 300 metres cap al sud per evitar l’afectació sobre la pedania tortosina de Campredó. El Ministeri de Foment assegurava que aquesta opció incrementaria l’impacte paisatgístic i el cost ja que el moviment de terres i la longitud serien més grans. Cal tenir en compte que el desplaçament vers el sud comportaria haver de creuar la petita serra de les Veles. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va enunciar que l’Ajuntament presentaria un recurs de reposició contra l`aprovació de l’Estudi informatiu.
D’altra banda, el canvi de traçat respecte l’N-340 -que a partir d’Amposta passa pel costat del litoral fins a les Cases d’Alcanar- faria que aquesta carretera canviés de nom i passés a formar part de l’eix de l’Ebre (C-12).
S’aprova el tram Perelló-Vandellòs
El setembre de 2014 es va aprovar l’Estudi informatiu del tram el Perelló-Vandellòs. Tindria un total de 21 quilòmetres pels termes municipals del Perelló, Tivissa, l’Ametlla de Mar i Vandellòs, amb un traçat paral•lel a l’N-340 per l’interior. A l’alçada del nucli del Perelló s’optava per una variant que l’allunyava cap a l’est. D’altra banda, al pas de la carretera pel Tossal de Montagut (un espai preservat com a Zona de Protecció de les Aus entre Tivissa i l’Ametlla de Mar) es preveia un túnel per minimitzar l’impacte ambiental. El cost del projecte s’estimava en 178 MEUR.
Així doncs, a finals de 2014 els trams Jana-Vandellòs i Altafulla-Vilafranca ja disposaven de l’Estudi informatiu aprovat i estaven pendents de la redacció dels projectes constructius, amb un calendari incert. En canvi la connexió des de Vilafranca fins a Barcelona i el Quart cinturó no disposava encara d’Estudi informatiu aprovat. D’aquesta manera, el tram intermig entre Vandellòs-Altafulla seguia essent l’únic operatiu.
Montsià, Baix Ebre, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Penedès
