Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MINA (SANT ADRIÀ DE BESÒS)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
El projecte de transformació del barri de la Mina iniciat el 2002 continua pendent de la decisió que es prengui sobre l’enderroc del bloc Venus, on els veïns no estan d’acord en assumir els 35.000 euros de diferència per reallotjar-se als nous habitatges públics. Això provoca que es mantinguin prop de 300 habitatges buits a la rambla de la Mina. Tanmateix, 12 anys després de l’inici, la major part de les actuacions són ja una realitat, entre elles la rambla, el canvi d’usos de la Mina Industrial, l’arribada del tramvia o l’execució d’equipaments.
Antecedents 2005, 2007
El barri de la Mina està situat a la part sud-est de la ciutat de Sant Adrià de Besòs, limitat amb el terme municipal de Barcelona i la ronda del Litoral. El barri, de promoció pública, va néixer als anys setanta amb la intenció d’eliminar diversos nuclis de barraquisme de l’àrea metropolitana de Barcelona. La manca de planificació i l’accelerat procés de construcció van derivar en unes edificacions amb importants carències i un considerable dèficit d’equipaments.
La població total és de 9.412 persones (padró de 2012), amb un pes important de la comunitat d’ètnia gitana i un petit percentatge d’immigració procedent sobretot del Pakistan, el Marroc i la Xina. En els darrers l’any la creació de nous habitatges a l’àmbit de l’antiga Mina Industrial ha començat a diversificar la població amb nous segments de població procedent d’altres punts de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Als problemes urbanístics d’aïllament i mala qualitat dels habitatges s’hi van sumar els problemes socials. A la Mina hi ha un elevat percentatge de persones en risc d’exclusió social, el fracàs escolar i l’absentisme és elevat i prop d’un 20% de la població no sap llegir ni escriure. Per fer front a tota aquesta situació l’any 2002 l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va aprovar el Pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina. Proposava una intervenció integrada i global estructurada que combinés les actuacions socials i les actuacions urbanístiques per a trencar la marginalitat física i connectar el barri amb la resta de la ciutat. L’execució del projecte quedava a mans del Consorci de la Mina, un ens creat el 2010 i format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
L’actuació de la Mina formava part d’un projecte més ambiciós de transformació del llevant barceloní des de Barcelona fins a Badalona com a continuïtat de les operacions realitzades durant els Jocs Olímpics. Hi destaquen els projectes urbanístics al POBLENOU I 22@ (amb la conversió de 200 hectàrees industrials en una mixicitat d’usos residencials i d’activitats denses en coneixement i noves tecnologies), al FÒRUM I DIAGONAL MAR (amb l’objectiu de renovar, reformar i millorar el front litoral de Barcelona i fer arribar la Diagonal al mar arran de la celebració del Fòrum 2004), a la CATALANA (amb l’enderrocament de 140 cases baixes), a la CENTRAL TÈRMICA DEL BESÒS (amb el reforçament de la central situada a la desembocadura del riu i l’apagada progressiva de l’antiga), al CAMPUS DIAGONAL-BESÒS (que havia d’acollir diversos equipaments de la UPC), al ZOO MARÍTIM, al PARC FLUVIAL DEL BESÒS, al BARRI DEL GORG DE BADALONA o la creació del nou PORT de Badalona
El projecte de transformació de la Mina
El projecte de la Mina abastava una extensió de 14 hectàrees i plantejava dotar el barri d’una nova estructura i modificar la distribució dels equipaments i els espais lliures. En primer lloc es proposava la creació de la rambla de la Mina que havia de comportar l’enderrocament de diversos equipaments i que havia d’acollir nous equipaments, habitatges i una línia de TRAMVIA. En segon lloc es fixava la demolició de la Mina Industrial (un polígon industrial situat a la banda mar de la Mina) per a ampliar la zona residencial del barri i fomentar la barreja de diferents estrats socials aprofitant la proximitat amb Diagonal Mar (Barcelona). Finalment, es preveia la demolició d’un edifici situat al carrer Venus i talls transversals als blocs més grans dels carrers Mart, Llevant i Estrelles amb l’objectiu de trencar la continuïtat de les edificacions i obrir-hi un carrer pel mig. En conjunt els enderrocaments afectaven 260 dels 2.721 pisos del polígon original. Tanmateix, el projecte de la Mina preveia la construcció de 1.145 habitatges, dels quals 422 serien de protecció oficial (la major part destinats al reallotjament dels veïns afectats per les demolicions) i 723 per al mercat lliure.
El projecte de transformació del barri de la Mina iniciat el 2002 continua pendent de la decisió que es prengui sobre l’enderroc del bloc Venus, on els veïns no estan d’acord en assumir els 35.000 euros de diferència per reallotjar-se als nous habitatges públics. Això provoca que es mantinguin prop de 300 habitatges buits a la rambla de la Mina. Tanmateix, 12 anys després de l’inici, la major part de les actuacions són ja una realitat, entre elles la rambla, el canvi d’usos de la Mina Industrial, l’arribada del tramvia o l’execució d’equipaments.
Antecedents 2005, 2007
El barri de la Mina està situat a la part sud-est de la ciutat de Sant Adrià de Besòs, limitat amb el terme municipal de Barcelona i la ronda del Litoral. El barri, de promoció pública, va néixer als anys setanta amb la intenció d’eliminar diversos nuclis de barraquisme de l’àrea metropolitana de Barcelona. La manca de planificació i l’accelerat procés de construcció van derivar en unes edificacions amb importants carències i un considerable dèficit d’equipaments.
La població total és de 9.412 persones (padró de 2012), amb un pes important de la comunitat d’ètnia gitana i un petit percentatge d’immigració procedent sobretot del Pakistan, el Marroc i la Xina. En els darrers l’any la creació de nous habitatges a l’àmbit de l’antiga Mina Industrial ha començat a diversificar la població amb nous segments de població procedent d’altres punts de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Als problemes urbanístics d’aïllament i mala qualitat dels habitatges s’hi van sumar els problemes socials. A la Mina hi ha un elevat percentatge de persones en risc d’exclusió social, el fracàs escolar i l’absentisme és elevat i prop d’un 20% de la població no sap llegir ni escriure. Per fer front a tota aquesta situació l’any 2002 l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va aprovar el Pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina. Proposava una intervenció integrada i global estructurada que combinés les actuacions socials i les actuacions urbanístiques per a trencar la marginalitat física i connectar el barri amb la resta de la ciutat. L’execució del projecte quedava a mans del Consorci de la Mina, un ens creat el 2010 i format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
L’actuació de la Mina formava part d’un projecte més ambiciós de transformació del llevant barceloní des de Barcelona fins a Badalona com a continuïtat de les operacions realitzades durant els Jocs Olímpics. Hi destaquen els projectes urbanístics al POBLENOU I 22@ (amb la conversió de 200 hectàrees industrials en una mixicitat d’usos residencials i d’activitats denses en coneixement i noves tecnologies), al FÒRUM I DIAGONAL MAR (amb l’objectiu de renovar, reformar i millorar el front litoral de Barcelona i fer arribar la Diagonal al mar arran de la celebració del Fòrum 2004), a la CATALANA (amb l’enderrocament de 140 cases baixes), a la CENTRAL TÈRMICA DEL BESÒS (amb el reforçament de la central situada a la desembocadura del riu i l’apagada progressiva de l’antiga), al CAMPUS DIAGONAL-BESÒS (que havia d’acollir diversos equipaments de la UPC), al ZOO MARÍTIM, al PARC FLUVIAL DEL BESÒS, al BARRI DEL GORG DE BADALONA o la creació del nou PORT de Badalona
El projecte de transformació de la Mina
El projecte de la Mina abastava una extensió de 14 hectàrees i plantejava dotar el barri d’una nova estructura i modificar la distribució dels equipaments i els espais lliures. En primer lloc es proposava la creació de la rambla de la Mina que havia de comportar l’enderrocament de diversos equipaments i que havia d’acollir nous equipaments, habitatges i una línia de TRAMVIA. En segon lloc es fixava la demolició de la Mina Industrial (un polígon industrial situat a la banda mar de la Mina) per a ampliar la zona residencial del barri i fomentar la barreja de diferents estrats socials aprofitant la proximitat amb Diagonal Mar (Barcelona). Finalment, es preveia la demolició d’un edifici situat al carrer Venus i talls transversals als blocs més grans dels carrers Mart, Llevant i Estrelles amb l’objectiu de trencar la continuïtat de les edificacions i obrir-hi un carrer pel mig. En conjunt els enderrocaments afectaven 260 dels 2.721 pisos del polígon original. Tanmateix, el projecte de la Mina preveia la construcció de 1.145 habitatges, dels quals 422 serien de protecció oficial (la major part destinats al reallotjament dels veïns afectats per les demolicions) i 723 per al mercat lliure.
També es projectaven diversos equipaments socials, educatius, culturals i esportius entre els quals cal destacar una Comissaria dels Mossos d’Esquadra (que va entrar en funcionament el 2003), un nou centre d’educació infantil i un d’educació secundària (que havien de substituir els que s’enderrocaven per fer la rambla de la Mina), un complex esportiu i un centre cultural.
El projecte integral també incorporava un Pla d’actuació social en l’àmbit educatiu (programes contra l’absentisme escolar, reforç escolar...), laboral (foment de la formació i inserció) i participatiu (dinamització del teixit social, suport a les juntes d’escala...).
S’inicien les intervencions
El 2005 es va aprovar el projecte de reparcel•lació del sòl urbà afectat per la transformació i les immobiliàries Urbis i Royal van adquirir els solars de la Mina Industrial. La coincidència d’aquest fet amb els moments àlgids de la bombolla immobiliària va provocar que el preu dels pisos se situés vora els 5.300 euros el metre quadrat, només una mica per sota dels 6.000 euros de la zona de Diagonal Mar. D’aquesta manera, algun dels habitatges va ser venut per 400.000 euros malgrat que es localitzava just al costat del barri de la Mina.
Entre finals de 2005 i inicis de 2006 es van iniciar els enderrocaments a la futura rambla de la Mina i a la Mina Industrial. Durant aquest període van entrar en funcionament l’Escola Mediterrània d’Educació Infantil i Primària i l’Institut Fòrum d’Ensenyament Secundari, que substituïen els centres enderrocats en l’àmbit de la nova rambla.
El juny de 2008 es va inaugurar la rambla de la Mina i es va posar en funcionament la línia de tramvia T6, que connectava amb les línies T4 i T5. La rambla de la Mina era la principal aposta del pla de transformació i buscava la creació d’un eix de centralitat del barri a través d’un passeig ample flanquejat per equipaments i nous habitatges. Tenia una longitud de 520 metres i una amplada de 40 metres des del carrer Cristòfol de Moura fins a l’avinguda Eduard Maristany.
El mateix 2008 van finalitzar les primeres promocions d’habitatge privat, totes elles en l’àmbit de l’antiga Mina Industrial, que ja sumaven 468 dels 723 habitatges de lliure mercat previstos. El gener de 2009 es va començar a construir la primera promoció d’habitatge protegit, entre el carrer Ramon Llull i el carrer Lola Anglada. D’altra banda, entre 2004 i 2010 van entrar en funcionament una trentena d’ascensors en vuit edificis de la Mina Vella, dins el pla de rehabilitació dels edificis antics que no s’havien d’enderrocar.
Pel que fa als equipaments, entre 2008 i 2009 van entrar en funcionament el complex esportiu de la Mina, el centre d’activitats socioeducatives i l’espai cultural Font de la Mina.
Fre a la transformació de la Mina
A partir del 2009 i el 2010 la crisi econòmica va afectar el projecte de reforma del barri de la Mina. Les promocions privades que faltaven per endegar -situades als entorns de la rambla de la Mina, prop dels habitatges existents- no es van iniciar, amb la qual cosa es mantenien diversos solars buits enmig del barri.
A més, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va començar a estudiar la possibilitat de no demolir el bloc Venus, on viuen més de 200 famílies. El motiu és que la majoria d'inquilins no podien assumir el cost de 35.000 euros que costava, de promig, el trasllat (que s’havia calculat a partir de la valoració dels nous pisos en 115.000 euros i la taxació dels antics en 80.000 euros). Els veïns exigien que el trasllat no suposés cap cost per les famílies. A més, el mateix Ajuntament reconeixia que seria complicat que els bancs donessin crèdits a les famílies en cas que no disposessin dels 35.000 euros.
Cal tenir en compte que, després de més de 10 anys de l’inici del projecte, el bloc Venus s’havia anat deteriorant cada cop més al no poder ser objecte reformes i s’hi havien intensificat els problemes socials i de convivència. Segons el diari El Periódico (edició de 20 de maig de 2011) l’edifici ja no disposava de bústies, la instal•lació elèctrica estava en mal estat i patia la presència de rates a causa de la brossa acumulada. Davant d’aquesta situació l’Ajuntament valorava la possibilitat d’iniciar una restauració del bloc, per bé que era conscient que fer-ho suposava renunciar, almenys temporalment, al programa d’enderroc.
El projecte integral també incorporava un Pla d’actuació social en l’àmbit educatiu (programes contra l’absentisme escolar, reforç escolar...), laboral (foment de la formació i inserció) i participatiu (dinamització del teixit social, suport a les juntes d’escala...).
S’inicien les intervencions
El 2005 es va aprovar el projecte de reparcel•lació del sòl urbà afectat per la transformació i les immobiliàries Urbis i Royal van adquirir els solars de la Mina Industrial. La coincidència d’aquest fet amb els moments àlgids de la bombolla immobiliària va provocar que el preu dels pisos se situés vora els 5.300 euros el metre quadrat, només una mica per sota dels 6.000 euros de la zona de Diagonal Mar. D’aquesta manera, algun dels habitatges va ser venut per 400.000 euros malgrat que es localitzava just al costat del barri de la Mina.
Entre finals de 2005 i inicis de 2006 es van iniciar els enderrocaments a la futura rambla de la Mina i a la Mina Industrial. Durant aquest període van entrar en funcionament l’Escola Mediterrània d’Educació Infantil i Primària i l’Institut Fòrum d’Ensenyament Secundari, que substituïen els centres enderrocats en l’àmbit de la nova rambla.
El juny de 2008 es va inaugurar la rambla de la Mina i es va posar en funcionament la línia de tramvia T6, que connectava amb les línies T4 i T5. La rambla de la Mina era la principal aposta del pla de transformació i buscava la creació d’un eix de centralitat del barri a través d’un passeig ample flanquejat per equipaments i nous habitatges. Tenia una longitud de 520 metres i una amplada de 40 metres des del carrer Cristòfol de Moura fins a l’avinguda Eduard Maristany.
El mateix 2008 van finalitzar les primeres promocions d’habitatge privat, totes elles en l’àmbit de l’antiga Mina Industrial, que ja sumaven 468 dels 723 habitatges de lliure mercat previstos. El gener de 2009 es va començar a construir la primera promoció d’habitatge protegit, entre el carrer Ramon Llull i el carrer Lola Anglada. D’altra banda, entre 2004 i 2010 van entrar en funcionament una trentena d’ascensors en vuit edificis de la Mina Vella, dins el pla de rehabilitació dels edificis antics que no s’havien d’enderrocar.
Pel que fa als equipaments, entre 2008 i 2009 van entrar en funcionament el complex esportiu de la Mina, el centre d’activitats socioeducatives i l’espai cultural Font de la Mina.
Fre a la transformació de la Mina
A partir del 2009 i el 2010 la crisi econòmica va afectar el projecte de reforma del barri de la Mina. Les promocions privades que faltaven per endegar -situades als entorns de la rambla de la Mina, prop dels habitatges existents- no es van iniciar, amb la qual cosa es mantenien diversos solars buits enmig del barri.
A més, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va començar a estudiar la possibilitat de no demolir el bloc Venus, on viuen més de 200 famílies. El motiu és que la majoria d'inquilins no podien assumir el cost de 35.000 euros que costava, de promig, el trasllat (que s’havia calculat a partir de la valoració dels nous pisos en 115.000 euros i la taxació dels antics en 80.000 euros). Els veïns exigien que el trasllat no suposés cap cost per les famílies. A més, el mateix Ajuntament reconeixia que seria complicat que els bancs donessin crèdits a les famílies en cas que no disposessin dels 35.000 euros.
Cal tenir en compte que, després de més de 10 anys de l’inici del projecte, el bloc Venus s’havia anat deteriorant cada cop més al no poder ser objecte reformes i s’hi havien intensificat els problemes socials i de convivència. Segons el diari El Periódico (edició de 20 de maig de 2011) l’edifici ja no disposava de bústies, la instal•lació elèctrica estava en mal estat i patia la presència de rates a causa de la brossa acumulada. Davant d’aquesta situació l’Ajuntament valorava la possibilitat d’iniciar una restauració del bloc, per bé que era conscient que fer-ho suposava renunciar, almenys temporalment, al programa d’enderroc.
D’altra banda, Ajuntament i Generalitat van descartar els talls transversals previstos als blocs dels carrers Mart, Llevant i Estrelles que afectaven 94 famílies. A més de la complexitat tècnica de l’operació, s’argumentava que les actuacions tindrien un cost massa elevat ja que caldria reallotjar durant sis mesos els veïns que vivien al costat dels blocs afectats. A canvi es preveia l’obertura, al mig dels blocs, d’unes galeries de 9 metres d’alçada que només afectarien les tres primeres plantes. Malgrat això, la resta de famílies que haurien resultat afectades pels talls transversals podien seguir acollint-se al reallotjament als nous pisos. Els pisos que quedessin buits podrien ser destinats a altres persones en règim de protecció.
Davant d’aquesta situació, l’acabament del primer bloc d’habitatges públics va suposar un respir pel barri. Se situava al sector de l’antiga Mina Industrial i disposava de 34 habitatges que van ser ocupats per veïns de fora del barri. També s’havien iniciat les sis promocions restants d’habitatge social per bé que amb un futur incert si els veïns no podien assumir el cost del reallotjament.
A l’espera d’una decisió
La decisió sobre l’enderroc o no dels habitatges afectats es va anar allargant en el temps. Algunes promocions d’habitatge públic situades al llarg de la rambla de la Mina van quedar enllestides per bé que continuaven buides pendents del reallotjament dels veïns en cas que s’optés per les demolicions. A la façana principal dels habitatges van aparèixer cartells identificadors dels “grups” encarregats de vetllar per la seva seguretat i evitar ocupacions. Només una petita part dels veïns dels blocs afectats van traslladar-se, entre finals de 2012 i principis de 2013, als nous pisos. Segons desdelamina.net les famílies que s’havien desplaçat als nous habitatges denunciaven importants mancances com la manca de subministraments, la inoperativa d’alguns ascensors o la mala qualitat dels acabaments.
Enmig d’aquesta situació, l’edifici del carrer Venus va patir, durant l’estiu de 2013, dos despreniments de part del sostre. Tot i que en cap dels casos es van produir ferits, els veïns van protestar pel mal estat de la finca i van continuar reclamant el trasllat als nous habitatges a cost zero. Després d’aquests incidents, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va visitar l’immoble i va admetre que encara no s’havia pres cap decisió sobre el seu futur.
El 31 de març 2014 un grup de veïns de la Mina va interrompre el ple de l’Ajuntament per exigir la resolució del procés de reallotjament del bloc Venus. El regidor representant de l’Ajuntament al Consorci de la Mina, Gregorio Belmonte (ICV), va apostar com a fórmula per solucionar el problema que la Generalitat atorgués als veïns un crèdit tou. En aquest sentit l’alcalde, Joan Callau (PSC), va assegurar que era el Govern català qui havia de comprometre’s a tirar endavant el reallotjament aportant els 27 milions d’euros del crèdit.
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs confiava que l’entrada en funcionament del Campus Diagonal-Besòs, el setembre de 2015, reactivés el barri de la Mina. Aquestes instal•lacions se situarien entre els pisos de l’antiga Mina Industrial i la zona Fòrum i acollirien les àrees d’arquitectura, enginyeria i tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Segons el consistori la seva presència generaria nova activitat a la zona i dinamitzaria el mercat immobiliari, especialment gràcies a la presència d’estudiants.
A finals de 2014, 12 anys després de l’aprovació del Pla especial, bona part de les actuacions del projecte de transformació de la Mina –com la rambla, la majoria d’equipaments, el canvi d’usos de la Mina Industrial, l’arribada del tramvia o els programes socials- ja s’havien executat amb èxit. Tanmateix, es continuava a l’espera que Generalitat i Ajuntament prenguessin una decisió definitiva en relació a l’enderroc del bloc Venus. Si s’optava pel reallotjament caldria estudiar la millor fórmula per finançar l’operació. Si, per contra, s’optava per la restauració del bloc es mantindria la problemàtica dels habitatges buits a la rambla de la Mina (uns 300 segons desdelamina.net). Tampoc hi havia cap previsió de quan s'iniciaria la construcció de les galeries als blocs on s'havia reunciat als talls transversals. Pel que fa als equipaments, estaven pendents d’execució el centre d’atenció primària i la seu d’entitats del barri.
Més informació
http://www.barrimina.org
http://www.desdelamina.net
* Agraïments: desdelamina.net
Davant d’aquesta situació, l’acabament del primer bloc d’habitatges públics va suposar un respir pel barri. Se situava al sector de l’antiga Mina Industrial i disposava de 34 habitatges que van ser ocupats per veïns de fora del barri. També s’havien iniciat les sis promocions restants d’habitatge social per bé que amb un futur incert si els veïns no podien assumir el cost del reallotjament.
A l’espera d’una decisió
La decisió sobre l’enderroc o no dels habitatges afectats es va anar allargant en el temps. Algunes promocions d’habitatge públic situades al llarg de la rambla de la Mina van quedar enllestides per bé que continuaven buides pendents del reallotjament dels veïns en cas que s’optés per les demolicions. A la façana principal dels habitatges van aparèixer cartells identificadors dels “grups” encarregats de vetllar per la seva seguretat i evitar ocupacions. Només una petita part dels veïns dels blocs afectats van traslladar-se, entre finals de 2012 i principis de 2013, als nous pisos. Segons desdelamina.net les famílies que s’havien desplaçat als nous habitatges denunciaven importants mancances com la manca de subministraments, la inoperativa d’alguns ascensors o la mala qualitat dels acabaments.
Enmig d’aquesta situació, l’edifici del carrer Venus va patir, durant l’estiu de 2013, dos despreniments de part del sostre. Tot i que en cap dels casos es van produir ferits, els veïns van protestar pel mal estat de la finca i van continuar reclamant el trasllat als nous habitatges a cost zero. Després d’aquests incidents, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va visitar l’immoble i va admetre que encara no s’havia pres cap decisió sobre el seu futur.
El 31 de març 2014 un grup de veïns de la Mina va interrompre el ple de l’Ajuntament per exigir la resolució del procés de reallotjament del bloc Venus. El regidor representant de l’Ajuntament al Consorci de la Mina, Gregorio Belmonte (ICV), va apostar com a fórmula per solucionar el problema que la Generalitat atorgués als veïns un crèdit tou. En aquest sentit l’alcalde, Joan Callau (PSC), va assegurar que era el Govern català qui havia de comprometre’s a tirar endavant el reallotjament aportant els 27 milions d’euros del crèdit.
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs confiava que l’entrada en funcionament del Campus Diagonal-Besòs, el setembre de 2015, reactivés el barri de la Mina. Aquestes instal•lacions se situarien entre els pisos de l’antiga Mina Industrial i la zona Fòrum i acollirien les àrees d’arquitectura, enginyeria i tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Segons el consistori la seva presència generaria nova activitat a la zona i dinamitzaria el mercat immobiliari, especialment gràcies a la presència d’estudiants.
A finals de 2014, 12 anys després de l’aprovació del Pla especial, bona part de les actuacions del projecte de transformació de la Mina –com la rambla, la majoria d’equipaments, el canvi d’usos de la Mina Industrial, l’arribada del tramvia o els programes socials- ja s’havien executat amb èxit. Tanmateix, es continuava a l’espera que Generalitat i Ajuntament prenguessin una decisió definitiva en relació a l’enderroc del bloc Venus. Si s’optava pel reallotjament caldria estudiar la millor fórmula per finançar l’operació. Si, per contra, s’optava per la restauració del bloc es mantindria la problemàtica dels habitatges buits a la rambla de la Mina (uns 300 segons desdelamina.net). Tampoc hi havia cap previsió de quan s'iniciaria la construcció de les galeries als blocs on s'havia reunciat als talls transversals. Pel que fa als equipaments, estaven pendents d’execució el centre d’atenció primària i la seu d’entitats del barri.
Més informació
http://www.barrimina.org
http://www.desdelamina.net
* Agraïments: desdelamina.net
Continguts relacionats
Barcelonès
