Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI PUIG DE LES BASSES (FIGUERES)
Montserrat Mercadé
Imatge aèria del Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres Foto: Agència Catalana de Notícies
Actualitzat a 31/12/2014

El mes de juliol de 2014 s’inaugura oficialment el nou centre penitenciari de Figueres. A finals d’octubre ja acull 370 interns i la intenció del Govern és que el primer semestre del 2015 arribi als 800. Per la seva banda el centre penitenciari de Girona ja funciona com un centre obert mentre que a l’antiga presó de Figueres encara s’han de definir els usos.


Antecedents 2006, 2011

L’any 2004 el Govern de la Generalitat aprovava el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010. El 2005 el Departament de Justícia concretava l’emplaçament dels onze nous centres penitenciaris previstos a Catalunya, entre els quals el de Figueres, que es preveia al paratge del puig de les Basses, al terme municipal de Figueres però al límit amb el de Llers, a l’Alt Empordà i que hauria d’acollir els presoners dels centres penitenciaris de Figueres i Girona. El centre es trobaria a 500 metres de les urbanitzacions dels Hostalets de Llers i pròxim al castell de Sant Ferran de Figueres.

La presó de Figueres que estava en funcionament se situava al carrer de Sant Pau i tenia una capacitat per a 160 reclusos. El centre penitenciari de Figueres i el de Girona (situat al carrer Menorca) havien assolit els últims anys una massificació alarmant, especialment en el cas del de Girona, on sovint sis interns havien de compartir cel•les d’uns deu metres quadrats. A Figueres convivien dos o tres interns per cel•la.

L'Ajuntament de Figueres es va mostrar a favor d’acollir l’equipament, a l’igual que el grup municipal del PP, els treballadors de la presó del carrer Sant Pau i la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres. Tanmateix, ERC reclamava una moratòria per ajornar la decisió i CiU s’hi oposava perquè considerava que Figueres estava discriminada en equipaments respecte de Girona. El maig del 2005 CiU va recollir més de 700 signatures en una campanya contrària a la presó.

Per una altra banda, l’Ajuntament de Llers, governat en majoria absoluta de CiU, també s’hi oposava. Carles Fortiana, alcalde de Llers, es queixava que cap entitat ecologista o de defensa del territori no protestés per aquell potencial emplaçament.

A final de 2005 els ajuntaments de Llers i Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà reclamaven compensacions econòmiques per a Llers. Tot i això el Departament de Justícia va informar que les ajudes només eren concedides als municipis on es construïen els equipaments.

El nou centre penitenciari de Figueres
El Centre Penitenciari Puig de les Basses preveia una capacitat per a 750 interns i 60 Mossos d’Esquadra per vigilar-los. La memòria presentada pel Departament de Justícia informava que la presó ocuparia una superfície total de 496.500 m², distribuïts entre els municipis de Figueres (45,27 ha) i de Llers (4,38 ha) dels quals 61.642 m² corresponien a l’edificació, que quedaria formada per un conjunt de disset edificis. Estava prevista també una zona d’aparcament de 8.575 m². Hi havien de treballar un total de 431 persones.

A la presó s’hi projectava un edifici de control i accessos, un d’administració i direcció, un mòdul d’ingressos, deu mòduls residencials, un edifici formatiu i un per a comunicacions amb els familiars. La presó es completava amb diferents equipaments per als presos: una piscina, un poliesportiu, zones culturals i una infermeria. La resta es destinava a zones reservades per a aparcament i a parcel•les de delimitació. El centre estaria envoltat per un doble mur de 6 metres d’altura. Per construir el mur s’utilitzaria el mateix tipus de material del castell de Sant Ferran. Es buscava el mínim impacte visual possible i integrar l’equipament al paratge.

La construcció de la nova presó suposava completar la sortida de Figueres Nord de l’autopista AP-7 amb una entrada en direcció a Barcelona i la sortida dels vehicles que venien d’aquesta direcció. Des de la sortida de l’AP-7, i també a partir de l’N-II, es projectava un accés directe i fluid amb el centre penitenciari a través d’una carretera que passava pel polígon Padrosa, als Hostalets de Llers, i creuava la GIP-5107.

El pla especial per a la construcció de la presó
Al juliol de 2006 Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i Josep Maria Vallès, conseller de Justícia, van signar l’acord per a l’execució de les expropiacions dels terrenys afectats per la presó de Figueres. Al novembre del mateix any el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el pla especial per a la construcció del centre penitenciari.Al mateix mes la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Figueres va aprovar per unanimitat la concessió de la llicència d'obres per a la construcció del centre penitenciari. Amb tot, un propietari d’uns terrenys afectats per la construcció del centre va presentar el 2007 un recurs al pla especial.

Al juliol del 2011, quan l’equipament penitenciari estava quasi acabat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que declarava nul el pla especial per defectes en la forma i procediment, deixant la presó en una situació d’il•legalitat urbanística fins que no es refès el procés, amb el que no es podria concedir la llicència d’activitats. El Departament de Justícia podia presentar un recurs a la sentència o, alternativament, es podia iniciar una nova tramitació del pla.Amb tot, Justícia ja havia fet els tràmits necessaris per a modificar el pla avançant-se així a la resolució del TSJC, amb el que va presentar un recurs a la sentència. Així doncs, per Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia, la sentència no havia de suposar problemes a l’obertura del centre en les dates previstes.
Ubicació del Centre Penitenciari Puig de les Basses Elaboració: Moisès Jordi
Endarreriment en l’execució dels accessos
Ja entrat el mes agost del 2010, quan les obres del centre estaven força avançades, l’Ajuntament de Figueres alertà al Ministeri de Foment (MIFO) i al DPTOP que si no es comprometien en la construcció dels accessos, no els donaria les llicències d’activitat i primera ocupació.La construcció dels accessos era una obra necessària en una ciutat que presentava problemes de mobilitat i que estava pendent d’una nova ronda que hauria de permetre la descongestió del centre. El nou centre generaria nous fluxos de mobilitat ja que s’haurien de fer desplaçaments de reclusos constants als jutjats o a l’Audiència a més del trànsit habitual dels mateixos treballadors del centre i de càrrega i descàrrega d’aliments i altres mercaderies necessàries per al funcionament quotidià del centre.

A juliol de 2011, el vial d’accés al centre estava executat però els accessos des de l’AP-7 a l’enllaçament a Llers, dos nous ramals, seguien pendents. Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia, explicà que l’empresa Abertis estava disposada a fer les obres i que només faltava la conformitat de José Blanco, ministre de Foment.

Al maig del 2013 es va anunciar que els set propietaris afectats així com l’Ajuntament de Llers havien signat les actes d’expropiacions. El MIFO ja havia autoritzat les obres al mes de febrer, amb un temps estimat de durada de 8 mesos. Al juliol el MIFO va adjudicar les obres per valor de 2,46 MEUR i Abertis ja podria iniciar els treballs.

A principi del mes de març del 2014 les obres d’accés es trobaven al 70% d’execució i era previst que finalitzessin per setmana santa. Segons el director general d’Abertis, Josep Lluís Giménez, la previsió era un increment de trànsit d’entre un 10 i un 20%, doblant-se els actuals 1.500 - 2.000 vehicles diaris, i no es descartava que poguessin arribar als 5.000 vehicles a l’estiu.

Obertura del centre i diversos ajornaments
En un principi hi havia la previsió de que el centre podria entrar en funcionament a finals del 2010, però els endarreriments acumulats van fer revisar el calendari proposant-se el primer semestre del 2011; això no obstant a finals d’aquell mateix any s’anunciava que a causa de dificultats pressupostàries es posposava novament, ara al segon semestre de 2012 tot i que a finals d’any el 2013 era la data considerada més versemblant. Amb tot, al maig del 2013, el conseller de Justícia, Germà Gordó, va explicar que l’obertura del centre en aquell moment seguia suposant un cost inassumible en aquell moment a causa del context econòmic però que es posaria en funcionament al 2014.

A finals de març del 2014, Germà Gordó, conseller de Justícia, va anunciar al Parlament que el centre de Puig de les Basses entraria en funcionament a l’1 de juliol d’aquell mateix any tot i que en un principi havien anunciat que seria el mes d’octubre.

Costos creixents del centre penitenciari
El cost inicialment previst de l’obra havia estat de 68’2 EUR, tot i que es va adjudicar per 78’5 MEUR. Finalment, el cost havia estat de quasi 109 MEUR. Ara bé, a l’octubre de 2011 el sindicat Comissions Obreres (CCOO) havia denunciat que el cost de manteniment mensual del centre era d’1 MEUR mensuals, considerant-ho un malbaratament de recursos públics i exigint que s’inaugurés el més aviat possible.

El Departament de Justícia va aclarir que aquest cost no es corresponia al manteniment del CP sinó a un contracte de dret de superfície i que equivalia a una hipoteca que s’ha de pagar durant un període de temps entesa com una manera de finançar l’equipament. Així doncs, aquella quantitat s’hauria de pagar igualment quan l’equipament entrés en servei.

A l’octubre de 2013, el sindicat CC.OO informava en un comunicat que en els propers 30 anys la Generalitat pagaria a l’empresa que tenia l’explotació de la superfície un total de 360 MEUR, això era, una estimació d’1 MEUR mensual, dels quals havia pagat 30 MEUR des que s’havien acabat les obres.

Costos de manteniment i cànon de dret de superfície
En la sessió parlamentària en que es va presentar el nou Pla director d’equipaments penitenciaris 2013-2020, l’octubre del 2013, Salvador Milà, diputat del grup parlamentari d’ICV-EUiA, interpel•là al conseller de Justícia Germà Gordó, en relació el cost del cànon de dret de superfície del centre penitenciari i dels costos de manteniment i vigilància del centre i si aquests sumats als que suposaven mantenir oberts els centres de Figueres i Girona, no resultaven en conjunt més cars que l’obertura del centre de Puig de les Basses i el canvi d’usos dels altres dos.

En relació al dret de superfície (adquirit mitjançant un acord de govern de la Generalitat amb data 27 de novembre del 2007 el conseller va explicar va explicar que l’any 2012 havia representat un cost de 9,4 MEUR i l’any 2013 de 13,3 MEUR. Estava previst que per l’any 2014 fos de 17,3 MEUR, per al 2015 de 17,5 MEUR, i al 2016 seria de 17,8 MEUR, 75,3 MEUR en total.

En relació el manteniment de l’edifici, el conseller Gordó indicà que el dret de superfície incloïa el seu manteniment, tot i que s’havia contractat un servei de manteniment de plagues, no inclòs en el manteniment, que tenia un cost de 570 euros mensuals. En relació la vigilància de l’edifici, Germà Gordó declarà que “l’import més suau és de 23.600 euros”. Va explicar que aquest podia variar en funció dels dies exactes que tingués cada mes i també d’acord amb els dies festius que hi haguessin dintre de cada mes. El servei de seguretat es mantindria fins a la defi¬nitiva obertura del centre.

Finalment, segons el conseller, el manteniment del centre penitenciari de Girona suposava una despesa de 693.000 euros i el de Figueres de 805.000 euros. Així, suposava més despesa la posada en marxa de Puig de les Basses que no pas el mantenir l’actual situació.
Maqueta del Centre Penitenciari Puig de les Basses Font: Departament de Justícia
Tot amb tot, en la sessió parlamentaria de finals de març del 2014, el diputat Sergio Santamaria, del PP, va criticar el que considerava “el nefast plantejament dels centres penitenciaris construïts que no funcionen” i que suposaven en el cas de Figueres, que els ciutadans haguessin de pagar un milió i mig d'euros mensuals per al seu manteniment.

Obertura del centre i diversos ajornaments
En un principi s’havia previst que el centre pugés entrar en funcionament a finals del 2010, però els endarreriments acumulats van fer revisar el calendari proposant-se el primer semestre del 2011; això no obstant a finals d’aquell mateix any s’anunciava que a causa de dificultats pressupostàries es posposava novament, ara al segon semestre de 2012 tot i que a finals d’any el 2013 era la data considerada més versemblant. Amb tot, al maig del 2013, el conseller de Justícia, Germà Gordó, va explicar que l’obertura del centre seguia suposant un cost inassumible en aquell moment a causa del context econòmic però que es posaria en funcionament al 2014.

A finals de març del 2014, Germà Gordó, conseller de Justícia, va anunciar al Parlament que el centre de Puig de les Basses entraria en funcionament l’1 de juliol d’aquell mateix any tot i que en un principi havien anunciat que seria el mes d’octubre. Finalment el 26 de juliol Artur Mas, president de la Generalitat, va inaugurar oficialment el centre.

Capacitat del centre i població penitenciària
Inicialment s’havia previst que al nou centre només s’hi traslladessin els reclusos dels centres penitenciaris de Girona i Figueres, però no es va descartar que hi hagués algun trasllat d’algun altre centre. El fet era que el centre penitenciari Puig de les Basses, segons consta al web del Departament de Justícia, té una capacitat d’acollida de 1.174 interns mentre que la població reclusa dels dos antics centres era a l’entorn de 300 persones. Era a causa d’aquest diferencial entre població potencial i població real que es va preveure l’obertura inicial de tres mòduls i el de dones i anar obrint la resta de mòduls a fases, dos a l’octubre i la resta al llarg del 2015.

Obertura per fases
El 25 de març de 2014, el Govern català havia aprovat la incorporació del personal necessari per a l’obertura dels centre penitenciari de Puig de les Basses i del centre Obert de Girona. Es pretenia fer l’assignació de llocs de treball d’acord amb les necessitats de les diferents fases temporals previstes per a l’obertura: les dues fases preparatòries que es van efectuar durant els mesos d’abril i maig, la primera fase d’obertura al mes de juny i la segona fase, que s’efectuaria al mes octubre. La darrera fase es completaria al llarg del primer semestre del 2015, en la qual la nova presó estarà a ple rendiment.

El 26 de juny es va dur a terme la primera fase d’obertura amb el traslladat dels primers 150 reclusos de la presó de Figueres mentre que els de règim obert ja havien estat traslladats a Girona. Així es procedia al tancament definitiu de la presó vella, equipament que passaria a ser de l’Ajuntament. D’altra banda, per a facilitar el desplaçament de treballadors i familiars dels reclusos al nou centre a finals de juny es va posar en servei un autobús llançadora de Figueres al centre penitenciari.

El mes d’octubre el centre ja acollia 370 interns després que s’haguessin traslladat reclusos amb arrelament al territori procedents d'altres presons. A principi de desembre ja s’havia arribat als 530 reclusos.

Nous usos per les antigues presons de Figueres i Girona
En un principi es preveia que un cop es posés en funcionament el centre penitenciari del Puig de les Basses es reconvertiria l’antic centre Figueres en un CEIP, amb el trasllat de l’escola Carme Guasch que s’emplaçava en barracons. A principis del 2014, l’alcaldessa, Marta Felip, va explicar que mantenia el compromís de situar la nova escola al mateix barri, però que primer volia avaluar si seria més ràpid i econòmic rehabilitar l’antiga presó o fer una nova escola.

A principis de juny el conseller de Justícia, Germà Gordó, i l’alcaldessa de Figueres van signar un protocol de cessió de l’antiga presó al municipi un cop s’hagués acabat de buidar. En un comunicat del Departament de Justícia s’indicava que un cop desallotjat l’antic centre, l’edifici passaria a disposició de la Direcció General de Patrimoni per tal que es realitzessin els tràmits necessaris per a cedir-lo gratuïtament al consistori, el qual hauria de definir els nous usos que es donarien a l’immoble en el termini de dos anys. Amb el trasllat dels presos de l’antic centre, Marta Felip va dir que volia que la vella presó tingués un ús immediat, evitant que restés buit i pogués ser ocupat. Segons l’alcaldessa caldria debatre sobre els usos que es podrien donar a l’edifici, però subratllava que aquest no es podia allargar excessivament atesa la necessitat de rehabilitació a causa de la seva antiguitat i estat de manteniment.

D’altra banda, dins el pla especial de construcció del centre penitenciari Puig de les Basses s’havia inclòs una actuació sobre l’aqüeducte dels Arcs -format per quaranta-tres arcs i que transportava l'aigua des de Llers fins al castell de Sant Ferran, i el seu entorn, les Basses del Terrisser- pel seu valor patrimonial i ecològic. Les basses eren antigament el lloc on els terrissers anaven a buscar argila. Com a resultat de l'extracció del mineral van sorgir de manera natural les basses que donen nom a la zona.

El Departament de Justícia s’havia compromès a assumir la redacció del projecte i l’execució de les obres per a la restauració de les Basses del Terrisser, com a mesura compensatòria. El projecte havia d’incloure la retirada de residus escampats per l’àmbit, la definició d’un accés i un recorregut d’observació i la instal•lació de panells explicatius del conjunt de la zona humida i el jaciment paleontològic.

El pressupost de la Generalitat preveia diverses partides per millorar-ne l'entorn. L’Ajuntament de Figueres l’havia netejat de deixalles i vegetació i havia previst netejar l’entorn per eliminar les plantes que tapen la vista de l’aqüeducte. També es volia actuar directament al monument, perquè es va trobar que estaven naixent plantes i fins i tot arbres de la pedra.

Pel que fa a l’antic centre penitenciari de Girona a partir del 30 de juny va passar a ser un centre de règim obert amb una previsió de 173 places per a reclusos que gaudissin del tercer grau. Al moment d’entrar en funcionament el nou centre penitenciari hi havia al voltant de 130 reclusos amb aquest grau.

Incidències diverses en el nou centre
Al mes de setembre un reclús va agredir a un funcionari i també va acabar lesionant a companys que van acudir a socorre’l. Des del sindicat UGT es denunciava que en d’altres centres a aquest intern, amb un historial violent i comportament conflictiu, se li hauria aplicat el primer grau, cosa que no era possible al nou centre ja que el DERT (departament de règim tancat, on hi són enviats els reclusos més perillosos i inadaptats) encara estava tancat.

Per una altra banda, a principi del mes de desembre va morir una reclusa suposadament a causa de sobredosi. Des dels sindicats denunciaven que un centre que en aquell moment ja acollia 530 reclusos no podia tenir la infermeria encara tancada i havia de disposar de serveis mèdics presencials les 24 hores. Igualment els sindicats denunciaven que uns dies abans un altre reclús amb antecedents psiquiàtrics havia calat foc a la cel•la i s’havia cremat el 30% del cos.

Des del Departament s’assegurava que ja hi havia un metge localitzable les 24 hores i que la unitat d’infermeria s’aniria obrint de forma progressiva. Pocs dies després de la incidència, el conseller de Justícia anunciava al Parlament que el centre disposaria d’un metge les 24 hores a la presó a partir del mes de gener de l’any següent, el 2015.

La previsió era que a finals del primer semestre del 2015 el centre estigués plenament operatiu, amb uns 800 reclusos i 416 treballadors.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà