Diumenge 27 de Setembre de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
AUTOPISTA C-32. PROLONGACIÓ A LLORET DE MAR
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
El Departament de Territori i Sostenibilitat i Abertis enllesteixen el projecte de construcció del tram Tordera-Lloret de la prolongació de la C-32 a la comarca de la Selva, que ha d’evitar el pas pel nucli urbà de Blanes. El cost de l’obra serà assumit íntegrament per Abertis per bé que el tram serà gratuït pels usuaris. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, rebutja que el traçat sigui d’un sol carril per sentit i el diputat d’ICV, Marc Vidal, alerta que la compensació a Abertis podria passar per l’allargament de la concessió de la C-32.
Antecedents 2009
L’autopista C-32 és una via de peatge que transcorre paral•lela al mar Mediterrani i està dividida en dues parts. El ramal sud, conegut com a autopista Pau Casals, té un recorregut de 56 quilòmetres entre el Vendrell i Barcelona i va entrar en servei el 1998. El ramal nord (Barcelona-Palafolls) de 66 quilòmetres, s’anomena autopista del Maresme; l’any 1969 es va inaugurar el tram Montgat-Mataró i el 1994 el tram Mataró-Palafolls. La concessionària de l’autopista és Abertis.
L’any 2001 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del perllongament de la C-32 des de Palafolls (el Maresme) fins a Tossa de Mar (la Selva). Es pretenia que actués com a variant per l’interior de la GI-682, una carretera molt saturada que creua els nuclis urbans de Blanes i Lloret de Mar, que es reconvertiria en via urbana. A l’alçada de Tordera la C-32 hauria d’enllaçar amb la futura AUTOVIA A-2, un cop estigués desdoblada la N-II en el tram Tordera-Maçanet de la Selva.
La proposta va aixecar el rebuig d’algunes entitats de Blanes, Lloret i Tossa per l’impacte sobre els espais naturals del massís de les Cadiretes i els paratges de les Alegries, l'Àngel i Sant Pere del Bosc. Asseguraven que la major part de la mobilitat de la carretera GI-682 era entre Blanes i Lloret i proposaven com a alternativa el desdoblament d’aquesta via seguint el traçat actual.
Sis anys després, l’any 2007, es van aprovar l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del primer tram, el menys polèmic, de Palafolls a Tordera (fins a l’enllaç amb la GI-600), de 3,6 quilòmetres. Mantenia els dos carrils per sentit de circulació del tram anterior de la C-32. Les obres, que tenien un cost estimat de 28,4 MEUR, es van iniciar a finals de 2008.
S’enuncia el tram Tordera-Lloret i es descarta l’extensió a Tossa
El mateix 2008 el DPTOP va enunciar el traçat que tindria el següent tram, des de Tordera fins a Lloret de Mar passant per Blanes, que encara estava en fase d’Estudi informatiu. Es preveia una via de 7 quilòmetres de llargada, amb un sol carril per sentit, fins al paratge de les Alegries de Lloret de Mar. Per tal de reduir l’impacte ambiental de l’obra, ja que afectava l’Espai d’Interès Natural del Massís de Cadiretes, es proposava la construcció de diversos túnels.
El darrer tram de la prolongació havia d’anar des de Lloret de Mar fins a Tossa de Mar pel coll de Sa Palomera. Tanmateix, l’impacte ambiental de l’obra va fer desestimar aquesta opció i es va optar per connectar les Alegries amb la urbanització de Canyelles (dins el terme municipal de Lloret i a mig camí entre el nucli de Lloret i el de Tossa) a través d’un túnel.
EL DPTOP confiava en presentar l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del tram Tordera-Lloret, que ja estava força avançat, i iniciar les obres el 2010. Es preveia que tingués un cost de 100 MEUR. En canvi, el tram Lloret-Canyelles estava més endarrerit.
El Departament de Territori i Sostenibilitat i Abertis enllesteixen el projecte de construcció del tram Tordera-Lloret de la prolongació de la C-32 a la comarca de la Selva, que ha d’evitar el pas pel nucli urbà de Blanes. El cost de l’obra serà assumit íntegrament per Abertis per bé que el tram serà gratuït pels usuaris. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, rebutja que el traçat sigui d’un sol carril per sentit i el diputat d’ICV, Marc Vidal, alerta que la compensació a Abertis podria passar per l’allargament de la concessió de la C-32.
Antecedents 2009
L’autopista C-32 és una via de peatge que transcorre paral•lela al mar Mediterrani i està dividida en dues parts. El ramal sud, conegut com a autopista Pau Casals, té un recorregut de 56 quilòmetres entre el Vendrell i Barcelona i va entrar en servei el 1998. El ramal nord (Barcelona-Palafolls) de 66 quilòmetres, s’anomena autopista del Maresme; l’any 1969 es va inaugurar el tram Montgat-Mataró i el 1994 el tram Mataró-Palafolls. La concessionària de l’autopista és Abertis.
L’any 2001 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del perllongament de la C-32 des de Palafolls (el Maresme) fins a Tossa de Mar (la Selva). Es pretenia que actués com a variant per l’interior de la GI-682, una carretera molt saturada que creua els nuclis urbans de Blanes i Lloret de Mar, que es reconvertiria en via urbana. A l’alçada de Tordera la C-32 hauria d’enllaçar amb la futura AUTOVIA A-2, un cop estigués desdoblada la N-II en el tram Tordera-Maçanet de la Selva.
La proposta va aixecar el rebuig d’algunes entitats de Blanes, Lloret i Tossa per l’impacte sobre els espais naturals del massís de les Cadiretes i els paratges de les Alegries, l'Àngel i Sant Pere del Bosc. Asseguraven que la major part de la mobilitat de la carretera GI-682 era entre Blanes i Lloret i proposaven com a alternativa el desdoblament d’aquesta via seguint el traçat actual.
Sis anys després, l’any 2007, es van aprovar l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del primer tram, el menys polèmic, de Palafolls a Tordera (fins a l’enllaç amb la GI-600), de 3,6 quilòmetres. Mantenia els dos carrils per sentit de circulació del tram anterior de la C-32. Les obres, que tenien un cost estimat de 28,4 MEUR, es van iniciar a finals de 2008.
S’enuncia el tram Tordera-Lloret i es descarta l’extensió a Tossa
El mateix 2008 el DPTOP va enunciar el traçat que tindria el següent tram, des de Tordera fins a Lloret de Mar passant per Blanes, que encara estava en fase d’Estudi informatiu. Es preveia una via de 7 quilòmetres de llargada, amb un sol carril per sentit, fins al paratge de les Alegries de Lloret de Mar. Per tal de reduir l’impacte ambiental de l’obra, ja que afectava l’Espai d’Interès Natural del Massís de Cadiretes, es proposava la construcció de diversos túnels.
El darrer tram de la prolongació havia d’anar des de Lloret de Mar fins a Tossa de Mar pel coll de Sa Palomera. Tanmateix, l’impacte ambiental de l’obra va fer desestimar aquesta opció i es va optar per connectar les Alegries amb la urbanització de Canyelles (dins el terme municipal de Lloret i a mig camí entre el nucli de Lloret i el de Tossa) a través d’un túnel.
EL DPTOP confiava en presentar l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del tram Tordera-Lloret, que ja estava força avançat, i iniciar les obres el 2010. Es preveia que tingués un cost de 100 MEUR. En canvi, el tram Lloret-Canyelles estava més endarrerit.
D’altra banda, l’any 2010 es va posar en funcionament el primer tram del perllongament, de Palafolls a Tordera, que enllaçava amb la GI-600, que fa el recorregut de Tordera a Blanes. D’aquesta manera ja no calia agafar la N-II per desplaçar-se des de la C-32 fins a Blanes.
La crisi frena la C-32
La crisi econòmica iniciada el 2008, que va tenir especial incidència en les obres públiques a partir de 2010, va afectar plenament l’autopista C-32. L’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental dels dos trams pendents van quedar aturats i no hi havia cap previsió d’inici de les obres. A més, l’aturada en el desdoblament de l’autovia A-2 també va afectar aquest projecte. Per tal que la Generalitat pogués posar a licitació el tram Blanes-Lloret, calia que el Govern de l’Estat subhastés abans l’enllaç de l’autopista amb l’A-2, ja que la C-32 tindria l’inici en aquest punt, i la llei obligava a no posar en licitació una obra sense que aquesta hagés estat lliurada en ús públic.
Els alcaldes de Blanes i Lloret van reclamar l’aprovació de l’Estudi informatiu almenys del tram fins a a Lloret de Mar. Subratllaven que els problemes de congestió de la Gi-682, especialment durant els mesos d’estiu, comportaven un greu perjudici pel conjunt de la població i, especialment, pel sector turístic. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, recordava que aquesta ciutat, malgrat tenir 40.000 habitants censats, arriba a puntes de 200.000 persones en ple estiu.
Territori i Sostenibilitat reprèn el projecte
A finals de setembre de 2013, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va enunciar que l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del tram Tordera-Lloret de Mar podria estar enllestit a mitjan 2014 i les obres s’iniciarien a final d’aquell mateix any. Per fer-ho possible el Departament havia arribat a un acord amb Abertis, concessionària de la C-32, que assumiria el cost de l’obra (60 MEUR, menys del previst inicialment). Els usuaris que utilitzessin aquest tram de la C-32 ho farien de manera gratuïta tal com ja passa amb la circumval•lació de Girona i Tarragona de l’AP-7. A canvi, el Govern hauria de compensar la concessionària i, tot i que no es va fer públic com es faria, alguns mitjans de comunicació asseguraven que podria ser a través del mètode de peatge a l’ombra.
El diputat d’ICV, Marc Vidal, en declaracions al Diari de Girona, va alertar que la prolongació de la C-32 a mans d’Abertis podria comportar l’allargament de la concessió d’aquesta autopista. A més Vidal alertava que la reducció del cost previst inicialment (de 100 MEUR a 60 MEUR) només s’entenia si es renunciava a la construcció dels túnels previstos i això comportaria l’increment de l’impacte ambiental i paisatgístic.
El febrer de 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat i Abertis enllestien l’Estudi informatiu i el projecte constructiu del tram Tordera-Lloret que, com ja s’havia previst, tindria un sol carril per sentit per motius ambientals i econòmics. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, va qualificar aquesta decisió d’”error” i va augurar que passaria com amb l’EIX TRANSVERSAL que, pocs anys després de ser inaugurat, es va haver de desdoblar per l’increment de la intensitat de trànsit. D’altra banda, la reducció en el cost de l’obra podria comportar una modificació del projecte respecte el que s’havia enunciat el 2008.
El Departament de Territori i Sostenibilitat havia previst enllestir els estudis informatius i el projecte constructiu del tram Tordera-Lloret al llarg del primer semestre de 2014, iniciar les obres a principis de 2015 i inaugurar-la a finals de 2016. Tanmateix, a finals de 2014 no havia sortit cap nova informació al respecte. Per la seva banda, el tram Lloret-Canyelles (un cop descartada l’opció d’arribar a Tossa de Mar) no tenia cap previsió d’aprovació d’Estudi informatiu ni d’inici d’obres.
La crisi frena la C-32
La crisi econòmica iniciada el 2008, que va tenir especial incidència en les obres públiques a partir de 2010, va afectar plenament l’autopista C-32. L’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental dels dos trams pendents van quedar aturats i no hi havia cap previsió d’inici de les obres. A més, l’aturada en el desdoblament de l’autovia A-2 també va afectar aquest projecte. Per tal que la Generalitat pogués posar a licitació el tram Blanes-Lloret, calia que el Govern de l’Estat subhastés abans l’enllaç de l’autopista amb l’A-2, ja que la C-32 tindria l’inici en aquest punt, i la llei obligava a no posar en licitació una obra sense que aquesta hagés estat lliurada en ús públic.
Els alcaldes de Blanes i Lloret van reclamar l’aprovació de l’Estudi informatiu almenys del tram fins a a Lloret de Mar. Subratllaven que els problemes de congestió de la Gi-682, especialment durant els mesos d’estiu, comportaven un greu perjudici pel conjunt de la població i, especialment, pel sector turístic. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, recordava que aquesta ciutat, malgrat tenir 40.000 habitants censats, arriba a puntes de 200.000 persones en ple estiu.
Territori i Sostenibilitat reprèn el projecte
A finals de setembre de 2013, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va enunciar que l’Estudi informatiu i l’Estudi d’impacte ambiental del tram Tordera-Lloret de Mar podria estar enllestit a mitjan 2014 i les obres s’iniciarien a final d’aquell mateix any. Per fer-ho possible el Departament havia arribat a un acord amb Abertis, concessionària de la C-32, que assumiria el cost de l’obra (60 MEUR, menys del previst inicialment). Els usuaris que utilitzessin aquest tram de la C-32 ho farien de manera gratuïta tal com ja passa amb la circumval•lació de Girona i Tarragona de l’AP-7. A canvi, el Govern hauria de compensar la concessionària i, tot i que no es va fer públic com es faria, alguns mitjans de comunicació asseguraven que podria ser a través del mètode de peatge a l’ombra.
El diputat d’ICV, Marc Vidal, en declaracions al Diari de Girona, va alertar que la prolongació de la C-32 a mans d’Abertis podria comportar l’allargament de la concessió d’aquesta autopista. A més Vidal alertava que la reducció del cost previst inicialment (de 100 MEUR a 60 MEUR) només s’entenia si es renunciava a la construcció dels túnels previstos i això comportaria l’increment de l’impacte ambiental i paisatgístic.
El febrer de 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat i Abertis enllestien l’Estudi informatiu i el projecte constructiu del tram Tordera-Lloret que, com ja s’havia previst, tindria un sol carril per sentit per motius ambientals i econòmics. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, va qualificar aquesta decisió d’”error” i va augurar que passaria com amb l’EIX TRANSVERSAL que, pocs anys després de ser inaugurat, es va haver de desdoblar per l’increment de la intensitat de trànsit. D’altra banda, la reducció en el cost de l’obra podria comportar una modificació del projecte respecte el que s’havia enunciat el 2008.
El Departament de Territori i Sostenibilitat havia previst enllestir els estudis informatius i el projecte constructiu del tram Tordera-Lloret al llarg del primer semestre de 2014, iniciar les obres a principis de 2015 i inaugurar-la a finals de 2016. Tanmateix, a finals de 2014 no havia sortit cap nova informació al respecte. Per la seva banda, el tram Lloret-Canyelles (un cop descartada l’opció d’arribar a Tossa de Mar) no tenia cap previsió d’aprovació d’Estudi informatiu ni d’inici d’obres.
Selva
