Dimarts 30 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRES PENITENCIARIS A CATALUNYA
Moisès Jordi
Un detall de la presó Model Foto: Agència Catalana de Notícies
Actualitzat a 31/12/2013

El Departament de Justícia presenta, l’octubre de 2013, el Pla director d’equipaments penitenciaris 2013-2020 per adaptar-se a l’estancament en el creixement de la població reclusa. El Pla aposta pel tancament de la presó Model l’any 2015, preveu la posada en marxa dels centres penitenciaris de Figueres (2014) i el Catllar (2015), descarta el projecte de centre penitenciari de preventius a la Zona Franca i no estableix cap data per a les presons projectades a Tàrrega i a Sant Joan Samora.


El mapa penitenciari de Catalunya està format, a finals de 2013, per 11 centres de compliment de penes, dels quals un és exclusiu per a dones (Wad Ras, a Barcelona) i un altre per a joves (Quatre Camins, a la Roca del Vallès). També es disposa de tres centres de règim obert per a interns que només hi van a dormir i un pavelló hospitalari penitenciari, a Terrassa, on s’hi ingressa temporalment la població penitenciària per raons clíniques. En total hi ha 10.062 interns i una capacitat d’11.031 persones.

La localització dels centres penitenciaris ha estat font habitual de polèmica a causa de les reticències locals d’acollir aquests tipus d’equipaments. A partir de l’any 2000 es va començar a fer evident que el creixement de la població reclusa no s’havia traduït en un increment de les instal•lacions penitenciàries que, a més, s’havien anat degradant. Als anys 2003 i 2004 dos projectes impulsats pel Departament de Justícia –el centre penitenciari del Camp de Lledoner (Sant Joan de Vilatorrada) i el centre penitenciari de Sant Joan Samora, a Sant Llorenç d’Hortons- van comportar un important rebuig per part dels veïns que denunciaven l’opacitat del procediment d’instal•lació i reivindicaven el valor paisatgístic dels terrenys.

Pla director 2004-2010
Els dos projectes van acabar prosperant però van impulsar al Govern català a elaborar el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010 per concretar la localització dels nous centres, que es va aprovar el 2005. L’execució del conjunt de les actuacions es va estimar en 450 MEUR. Afegint els nous centres als ja consolidats, a Catalunya hi hauria un total d’11.000 places per a interns, més de la meitat de les quals serien de nova creació.

Pel que fa als centres de compliment de penes, a causa de les condicions estrictes de seguretat, es proposava situar-los allunyats de les àrees urbanes, per bé que ben comunicats amb transport públic i carretera. A partir de l’anàlisi de l’estat de les instal•lacions penitenciàries i de la població reclusa, es va proposar la construcció de quatre centres per a homes a FIGUERES, EL CATLLAR, SANT JOAN DE VILATORRADA i TÀRREGA i el de dones a SANT JOAN SAMORA (Sant Llorenç d’Hortons). Aquest mapa es completava amb els centres ja existents o en ampliació a Quatre Camins (la Roca del Vallès), Brians (Sant Esteve de Sesrovires) i Lleida. En canvi les presons de Wad Ras, Trinitat i MODEL (Barcelona) [2009:144] i les de Tarragona, Girona i Figueres tancarien a causa de la seva obsolescència i es podrien recuperar pels municipis respectius com a equipaments, zones verdes o habitatge.
Mapa penitenciari de Catalunya Font: Projecte del Pla director d'equipaments penitenciaris (Generalitat de Catalunya)
Els centres oberts, per la seva banda, s’havien de situar en nuclis urbans amb transport públic accessible per tal d’afavorir els processos de reinserció dels interns que compleixen l’etapa final de la seva condemna i que només hi van a dormir. Es proposava, en aquest sentit, aprofitar el tancament de cinc dels sis centres de compliment de penes (els tres de Barcelona i els de Tarragona i Girona) per adequar un espai pel règim obert.

Finalment, els CENTRES DE PREVENTIUS acullen persones en règim tancat, pendents de judici, que es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents i, per tant, necessiten localitzar-se preferentment en zones urbanes o periurbanes per garantir la proximitat a les seus judicials. Finalment es va decidir ubicar-lo a la Zona Franca de Barcelona, entre Mercabarna, la zona d’activitats logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat. Aquest emplaçament deixaria el centre penitenciari prou allunyat dels sectors residencials del barri però relativament a prop de la nova CIUTAT JUDICIAL -pròxima a la plaça Cerdà- i al costat d’una de les estacions de metro previstes a la LÍNIA 10 DE METRO. L’obertura d’aquest centre havia de permetre el tancament de la presó Model, situada a l’Eixample Esquerre de Barcelona.

Tot i que alguns dels ajuntaments afectats van protestar, les compensacions previstes pels municipis que acollirien les instal•lacions –segons el Decret 335 de 20 de juliol de 2004- van suavitzar l’oposició. En el cas de Figueres, els terrenys on s’havia d’instal•lar el centre penitenciari se situaven molt a prop del terme municipal de Llers. Inicialment aquest Ajuntament va rebutjar l’equipament però, finalment, el va acceptar perquè el Departament de Justícia va permetre que s’acollís a les compensacions com si fos un municipi afectat.

El desenvolupament del Pla va seguir un bon ritme a partir de llavors i el 2008 ja es va inaugurar el primer centre, el de Sant Joan de Vilatorrada, mentre estaven en obres els del Catllar i el de Figueres i seguien els tràmits dels de Sant Joan Samora, Tàrrega i la Zona Franca.

Tanmateix la crisi econòmica va acabar afectant els projectes penitenciaris. La construcció de les presons de Figueres i del Catllar va finalitzar el 2010 i el 2012 respectivament però no van entrar en funcionament a causa de l’elevat cost de posar-les en marxa i la necessitat de contractar més personal. Per la seva banda les presons de Sant Joan Samora, Tàrrega i la Zona Franca no tenien calendari d’inici d’obres per bé que aquest darrer ja havia estat licitat i s’havien enderrocat les naus del solar on s’havia projectaat. Només la presó de joves de la Trinitat Vella s’havia clausurat després que els reclusos fossin traslladats a la Roca del Vallès per bé que un dels mòduls encara acollia reclusos en règim obert. Les cinc presons restants es mantenien en funcionament sense una data clara de tancament.
Imatge aèria del Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres Foto: Agència Catalana de Notícies
Pla director 2013-2020
L’octubre de 2013 el conseller de Justícia del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, va presentar el nou Pla director d’equipaments penitenciaris 2013-2020. Pretenia adaptar-se a l’evolució real de la població reclusa ja que no s’havien complert les estimacions fetes per l’anterior Pla, el qual havia previst 11.000 reclusos el 2010. En realitat aquell any la xifra s’havia aproximat força a les estimacions (10.520) però des de llavors havia disminuït fins els 10.062 de l’any 2012. El nou Pla fixava una capacitat de 12.067 places per a interns el 2020, un increment que no feia necessari a curt termini la construcció de les presons de Sant Joan Samora i Tàrrega. Així, no seria fins el 2018 que s’estudiaria la seva construcció en funció de l’evolució de la població reclusa.

En canvi es preveia la posada en marxa de dos dels centres inclosos a l’anterior Pla director i ja construïts. Així el 2014 entraria en funcionament Puig de les Basses (Figueres, 1.018 places) i el 2015 Mas Enric (el Catllar, 1.020 places), fet que permetria reconvertir en centres oberts els actuals centres penitenciaris de Girona i Tarragona i tancar definitivament la presó de Figueres.

D’altra banda el Pla descartava el centre de preventius de la Zona Franca ja que la capacitat prevista (1.200 reclusos) es considerava excessiva atenent a l’evolució de la població penitenciària. A canvi, es construiria un centre més petit (500 places) en un altre emplaçament. Això permetria el tancament de la presó Model, que s’iniciaria a partir del 2015.

Una altra novetat era la construcció d’un nou centre obert a la ciutat de Barcelona que substituís els actuals centres oberts d’homes (a la Model) i de dones (Wad Ras) de la capital catalana l’any 2016.

La inversió prevista en el Pla director era de 170 MEUR en concepte de remodelacions i nous equipaments i de 249 MEUR en concepte de drets de superfície dels nous centre de Figueres i el Catllar.

El 17 d’octubre, pocs dies després de la presentació del Pla director, el diari La Vanguardia va anunciar que l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia estaven estudiant ubicar els nous centres penitenciaris previstos a la capital catalana a Trinitat Vella (el centre de règim obert) i en uns nous terrenys de la Zona Franca (el centre de preventius). El mateix dia l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va negar la possibilitat de construir el nou centre a Trinitat Vella però va reconèixer que estaven estudiant fusionar els dos centres projectats a la Zona Franca, per bé que no va especificar la zona exacta.

Calendari
Pel 2014 es preveia la inauguració del Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres), el tancament de l’antic Centre Penitenciari de Figueres i la conversió en centre obert del de Girona. Un any després, el 2015, l’obertura del Centre Penitenciari Mas Enric (el Catllar) permetria l’adaptació en centre obert del de Tarragona. Finalment entre el 2015 i el 2016 es desenvoluparien les actuacions a Barcelona per permetre el tancament de la presó Model, l’obertura del nou centre de preventius i la substitució dels dos centres de règim obert per un de nou.

Més informació
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/Departament/plans_estrategics/pla_equipaments_penitenciaris.pdf


Taula 1 Centres penitenciaris a Catalunya, 2013
 
CENTRE MUNICIPI OCUPACIÓ INAUGURAT
CP d'Homes de Barcelona Barcelona 1.599 1904
CP de Figueres Figueres 200 1917
CP de Tarragona Tarragona 399 1958
CP de Girona Girona 151 1964
CP de Dones (Wad Ras) Barcelona 470 1983
CP Quatre Camins La Roca del Vallès 1.732 1989
CP Ponent Lleida 914 1984
CP Brians I Sant Esteve Sesrovires 1.454 1991
CP Brians II Sant Esteve SesroVires 1.473 2007
CP Joves La Roca del Vallès 363 2008
CP Lledoners Sant Joan de Vilatorrada 791 2008
CP Obert de Lleida Lleida 140 1984
CP Obert Barcelona I Barcelona 199 1991
CP Obert Barcelona II (Trinitat)* Barcelona 177 1984
Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa Terrassa ** 1982
POBLACIÓ TOTAL 10.062 interns (capacitat 11.031)

Font: Departament de Justícia

* Inaugurat com a centre obert el 2008, en els antics equipaments del Centre de Joves

** El Pavelló no té població 'pròpia': les persones ingressades per raons clíniques s'inclouen als recomptes dels centres als qual són ingressats normalment

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati