Dijous 9 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA COLÒNIA CASTELLS (BARCELONA)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2013
L’any 2013 la segona etapa de la renovació urbana de l’antiga Colònia Castells, al barri de les Corts de Barcelona, avança a poc a poc. Els afectats reben la notificació amb l’import de l’expropiació dels seus habitatges, un 40% més baix que els de la primera fase. Una petita part deixa les cases de la Colònia i es trasllada als pisos que havien quedat buits de l’únic edifici de promoció pública construït on, des del 2011, ja hi viuen els veïns afectats en la primera etapa. INCASÒL i Ajuntament fixen el 2015 com a data d’acabament de l’operació urbanística.
Antecedents 2010
La Colònia Castells estava formada per unes 200 cases baixes i adossades i uns pocs carrers estrets que s’obrien entre els carrers Entença, Taquígraf Serra, Montnegre i Equador del barri de les Corts (Barcelona). Aquest conjunt d’edificacions va ser impulsat per l’empresari Manuel Castells amb l’objectiu d’oferir unes cases barates i de lloguer als immigrants que arribaven a treballar a Barcelona i que procedien d’altres províncies espanyoles. La seva construcció va durar cinc anys (1923-1928) i, en els moments de màxima ocupació, hi van arribar a viure unes 800 persones. La Colònia Castells era peculiar perquè havia estat una de les poques colònies obreres que s’havia edificat com a tal a la ciutat de Barcelona i havia aconseguit sobreviure fins el tombant de segle XXI.
En el Pla general metropolità (PGM) de 1976, la Colònia Castells es va delimitar com un sector de reforma interior (SRI) conjuntament amb una zona urbana formada pels habitatges dels carrers Morales-plaça del Carme i Montnegre. En el PGM es qualificava la Colònia Castells com a zona verda; la zona urbana propera a la travessera de les Corts amb Entença es destinava a equipaments i la zona de la plaça del Carme rebia la qualificació de remodelació física pública i a més es proposava la reordenació del sistema viari per adaptar-lo i connectar-lo amb la resta de carrers d’aquell sector del barri de les Corts. El SRI afectava una àrea de prop de 50.000 m2 i uns 360 habitatges. Com que l’Ajuntament va veure difícil desenvolupar tot l’àmbit en una sola etapa, l’any 1991 va promoure un pla especial on va concretar els equipaments previstos en el PGM en tres edificis que es destinarien a usos sanitaris assistencials amb l’interior d’illa com a zona verda. Posteriorment es va tramitar una Modificació del PGM que va excloure de la transformació urbana el sector de la plaça del Carme, va reafirmar que el conjunt d’habitatges de la Colònia havia de ser enderrocat per obtenir espai per a zona verda i va determinar els sistemes necessaris per assegurar el reallotjament dels residents afectats per la remodelació urbana que es volguessin quedar al barri.
En aquest document urbanístic es va fixar que els nous habitatges (prop de 450) se situarien a tres illes entre travessera de les Corts, carrer Morales, carrer d’Entença, carrer Gelabert i plaça del Carme, en set edificis amb alçades diferents i es va preveure que prop del 60% del nou sostre es destinés a garantir el reallotjament dels afectats.
L’adopció de l’expropiació com a sistema d’execució va ser acceptada per l’Ajuntament per tal de poder iniciar una transformació urbanística que estava paralitzada des de feia 25 anys i on concorrien un nombre elevat de privats i una forta pressió per reubicar els afectats. Aquesta Modificació del PGM es va aprovar definitivament a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 18 de desembre del 2003.
Tanmateix, l’endarreriment d’aquesta transformació urbanística havia provocat la degradació del conjunt de la Colònia: els propietaris havien deixat d’invertir, alguns dels habitatges estaven rellogats i la precarietat econòmica de la població resident explicaven part de l’abandonament del patrimoni construït.
Primera fase
Un cop aprovada la Modificació urbanística va començar la negociació entre l’Ajuntament i l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells per fixar les expropiacions. Aquesta negociació va durar uns 3 anys (2004-2007) i en el Protocol d’actuació que es va signar entre ambdues parts, només s’hi van acollir els veïns de 120 habitatges. Dos anys més tard, el 2009, l’Ajuntament va aprovar definitivament l’import de les indemnitzacions, que van quedar situades en 30 MEUR.
L’any 2013 la segona etapa de la renovació urbana de l’antiga Colònia Castells, al barri de les Corts de Barcelona, avança a poc a poc. Els afectats reben la notificació amb l’import de l’expropiació dels seus habitatges, un 40% més baix que els de la primera fase. Una petita part deixa les cases de la Colònia i es trasllada als pisos que havien quedat buits de l’únic edifici de promoció pública construït on, des del 2011, ja hi viuen els veïns afectats en la primera etapa. INCASÒL i Ajuntament fixen el 2015 com a data d’acabament de l’operació urbanística.
Antecedents 2010
La Colònia Castells estava formada per unes 200 cases baixes i adossades i uns pocs carrers estrets que s’obrien entre els carrers Entença, Taquígraf Serra, Montnegre i Equador del barri de les Corts (Barcelona). Aquest conjunt d’edificacions va ser impulsat per l’empresari Manuel Castells amb l’objectiu d’oferir unes cases barates i de lloguer als immigrants que arribaven a treballar a Barcelona i que procedien d’altres províncies espanyoles. La seva construcció va durar cinc anys (1923-1928) i, en els moments de màxima ocupació, hi van arribar a viure unes 800 persones. La Colònia Castells era peculiar perquè havia estat una de les poques colònies obreres que s’havia edificat com a tal a la ciutat de Barcelona i havia aconseguit sobreviure fins el tombant de segle XXI.
En el Pla general metropolità (PGM) de 1976, la Colònia Castells es va delimitar com un sector de reforma interior (SRI) conjuntament amb una zona urbana formada pels habitatges dels carrers Morales-plaça del Carme i Montnegre. En el PGM es qualificava la Colònia Castells com a zona verda; la zona urbana propera a la travessera de les Corts amb Entença es destinava a equipaments i la zona de la plaça del Carme rebia la qualificació de remodelació física pública i a més es proposava la reordenació del sistema viari per adaptar-lo i connectar-lo amb la resta de carrers d’aquell sector del barri de les Corts. El SRI afectava una àrea de prop de 50.000 m2 i uns 360 habitatges. Com que l’Ajuntament va veure difícil desenvolupar tot l’àmbit en una sola etapa, l’any 1991 va promoure un pla especial on va concretar els equipaments previstos en el PGM en tres edificis que es destinarien a usos sanitaris assistencials amb l’interior d’illa com a zona verda. Posteriorment es va tramitar una Modificació del PGM que va excloure de la transformació urbana el sector de la plaça del Carme, va reafirmar que el conjunt d’habitatges de la Colònia havia de ser enderrocat per obtenir espai per a zona verda i va determinar els sistemes necessaris per assegurar el reallotjament dels residents afectats per la remodelació urbana que es volguessin quedar al barri.
En aquest document urbanístic es va fixar que els nous habitatges (prop de 450) se situarien a tres illes entre travessera de les Corts, carrer Morales, carrer d’Entença, carrer Gelabert i plaça del Carme, en set edificis amb alçades diferents i es va preveure que prop del 60% del nou sostre es destinés a garantir el reallotjament dels afectats.
L’adopció de l’expropiació com a sistema d’execució va ser acceptada per l’Ajuntament per tal de poder iniciar una transformació urbanística que estava paralitzada des de feia 25 anys i on concorrien un nombre elevat de privats i una forta pressió per reubicar els afectats. Aquesta Modificació del PGM es va aprovar definitivament a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 18 de desembre del 2003.
Tanmateix, l’endarreriment d’aquesta transformació urbanística havia provocat la degradació del conjunt de la Colònia: els propietaris havien deixat d’invertir, alguns dels habitatges estaven rellogats i la precarietat econòmica de la població resident explicaven part de l’abandonament del patrimoni construït.
Primera fase
Un cop aprovada la Modificació urbanística va començar la negociació entre l’Ajuntament i l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells per fixar les expropiacions. Aquesta negociació va durar uns 3 anys (2004-2007) i en el Protocol d’actuació que es va signar entre ambdues parts, només s’hi van acollir els veïns de 120 habitatges. Dos anys més tard, el 2009, l’Ajuntament va aprovar definitivament l’import de les indemnitzacions, que van quedar situades en 30 MEUR.
Per altra banda, una part de veïns que no havia acceptat integrar-se en el Protocol de taxació conjunta i que, de fet, estaven en desacord amb la demolició del barri es va constituir l’any 2007 en el col•lectiu Salvem la Colònia Castells i van apostar per la conservació i rehabilitació del barri. A part d'aquests veïns, a la plataforma s'hi van anar integrant progressivament diversos okupes, que van arribar al barri atrets per les nombroses cases tancades i deshabitades i que, en aquells moments, van ajudar a reforçar el moviment partidari de no enderrocar cap dels edificis de la Colònia.
Un altre exemple de les dificultats per fer avançar el projecte ha estat el retard en la construcció dels edificis d’habitatge de protecció pública per als veïns del barri. Si bé l’any 2005 es va signar un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i la seva filial Remodelacions Urbanes (REURSA) que va facilitar l’inici del procés per adjudicar les obres d’edificació (2006) del primer dels edificis de pisos, les claus no es van poder donar fins el 2010. Aquest bloc de 58 habitatges de protecció oficial es va aixecar a la Travessera de les Corts amb el carrer Morales i en ell s’hi van allotjar els veïns de les cases que s’havien d’enderrocar en una primera etapa. Tanmateix, les dificultats per trobar finançament derivades de la crisi financera del moment va provocar que una part dels expropiats afectats no aconseguís hipoteca i per tant només es quedessin amb la indemnització oferta per l’administració. La renúncia als habitatges que els eren reservats va provocar que al bloc hi quedessin 14 habitatges vacants.
L’any 2010 ja estaven construïts els equipaments per a la gent gran i també s’havia reordenat l’espai públic dels carrers Montnegre (entre Nicaragua i Entença) i Equador (entre Travessera de les Corts i Marquès de Sentmenat) amb noves pavimentacions, enllumenat i arbrat.
El juliol del 2010 les excavadores van començar a destruir i tapiar algunes de les cases que acabaven de deixar els veïns de la Colònia Castells per evitar que fossin ocupades, i així dificultar una acció que des del 2007 s’havia practicat en altres cases que estaven tancades des de feia temps. Es preveia que els treballs d’enderrocament s’acabessin el març del 2011 però la data estava condicionada en funció d’un petit grup d’afectats de la primera fase, que no volien deixar els habitatges on vivien, i dels “okupes”.
Aquest grup d’afectats estava format també per un grup d’arrendataris (unes 10 famílies) que portaven vivint menys de 10 anys a la Colònia i que en principi havien quedat exclosos de la possibilitat de ser reallotjats perquè no acomplien els requisits pactats amb les administracions públiques en el sentit que tindrien dret a un habitatge aquelles persones que acreditessin la residència a la Colònia abans del juny del 2001.
Segons REURSA, a aquests veïns se’ls acabava el termini per lliurar definitivament les claus dels habitatges on vivien a finals de gener del 2011. Mentre el col•lectiu Salvem la Colònia afirmava que l’empresa pública els volia expulsar de les cases, tant l’empresa com l’Associació de Veïns de la Colònia Castells afirmaven que només una família d’aquest grup de veïns havia acceptat la proposta d’entrar en el programa d’habitatges per a casos d’emergència social i la resta havia rebutjat qualsevol oferta.
Quant a l’estat d’execució dels diferents blocs, REURSA informava que un segon i un tercer edifici (18 habitatges entre tots dos) de la plaça del Carme i un quart al carrer Entença-Morales, entre Travessera de les Corts i Montnegre (48 habitatges) estaven pendents de licitar i que aquests serien íntegrament per afectats urbanístics. Per la seva banda els edificis que es construiran al carrer Montnegre-Entença i els actuals passatge Castells i Barnola (92 i 85 habitatges respectivament), que en part també són per afectats, estan en programació.
La segona fase avança a ritme lent
El gener del 2011 s’acabava el termini que REURSA havia donat als llogaters de la Colònia Castells per tal que els lliuressin les claus. Per contra, una vintena de persones es van concentrar davant la seu de l’INCASÒL, organisme que havia absorbit els compromisos contrets de l’extingida empresa REURSA, per mostrar el rebuig al procés de desnonament que implica a sis famílies. Els afectats no van entregar les claus i d’aquesta manera forçaven iniciar noves negociacions.
El mes d’abril es va acabar l’enderrocament dels habitatges buits de la primera fase i tot i que encara quedaven cases desocupades, aquestes no es podien enderrocar perquè formalment no havien estat desallotjades.
Un altre exemple de les dificultats per fer avançar el projecte ha estat el retard en la construcció dels edificis d’habitatge de protecció pública per als veïns del barri. Si bé l’any 2005 es va signar un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i la seva filial Remodelacions Urbanes (REURSA) que va facilitar l’inici del procés per adjudicar les obres d’edificació (2006) del primer dels edificis de pisos, les claus no es van poder donar fins el 2010. Aquest bloc de 58 habitatges de protecció oficial es va aixecar a la Travessera de les Corts amb el carrer Morales i en ell s’hi van allotjar els veïns de les cases que s’havien d’enderrocar en una primera etapa. Tanmateix, les dificultats per trobar finançament derivades de la crisi financera del moment va provocar que una part dels expropiats afectats no aconseguís hipoteca i per tant només es quedessin amb la indemnització oferta per l’administració. La renúncia als habitatges que els eren reservats va provocar que al bloc hi quedessin 14 habitatges vacants.
L’any 2010 ja estaven construïts els equipaments per a la gent gran i també s’havia reordenat l’espai públic dels carrers Montnegre (entre Nicaragua i Entença) i Equador (entre Travessera de les Corts i Marquès de Sentmenat) amb noves pavimentacions, enllumenat i arbrat.
El juliol del 2010 les excavadores van començar a destruir i tapiar algunes de les cases que acabaven de deixar els veïns de la Colònia Castells per evitar que fossin ocupades, i així dificultar una acció que des del 2007 s’havia practicat en altres cases que estaven tancades des de feia temps. Es preveia que els treballs d’enderrocament s’acabessin el març del 2011 però la data estava condicionada en funció d’un petit grup d’afectats de la primera fase, que no volien deixar els habitatges on vivien, i dels “okupes”.
Aquest grup d’afectats estava format també per un grup d’arrendataris (unes 10 famílies) que portaven vivint menys de 10 anys a la Colònia i que en principi havien quedat exclosos de la possibilitat de ser reallotjats perquè no acomplien els requisits pactats amb les administracions públiques en el sentit que tindrien dret a un habitatge aquelles persones que acreditessin la residència a la Colònia abans del juny del 2001.
Segons REURSA, a aquests veïns se’ls acabava el termini per lliurar definitivament les claus dels habitatges on vivien a finals de gener del 2011. Mentre el col•lectiu Salvem la Colònia afirmava que l’empresa pública els volia expulsar de les cases, tant l’empresa com l’Associació de Veïns de la Colònia Castells afirmaven que només una família d’aquest grup de veïns havia acceptat la proposta d’entrar en el programa d’habitatges per a casos d’emergència social i la resta havia rebutjat qualsevol oferta.
Quant a l’estat d’execució dels diferents blocs, REURSA informava que un segon i un tercer edifici (18 habitatges entre tots dos) de la plaça del Carme i un quart al carrer Entença-Morales, entre Travessera de les Corts i Montnegre (48 habitatges) estaven pendents de licitar i que aquests serien íntegrament per afectats urbanístics. Per la seva banda els edificis que es construiran al carrer Montnegre-Entença i els actuals passatge Castells i Barnola (92 i 85 habitatges respectivament), que en part també són per afectats, estan en programació.
La segona fase avança a ritme lent
El gener del 2011 s’acabava el termini que REURSA havia donat als llogaters de la Colònia Castells per tal que els lliuressin les claus. Per contra, una vintena de persones es van concentrar davant la seu de l’INCASÒL, organisme que havia absorbit els compromisos contrets de l’extingida empresa REURSA, per mostrar el rebuig al procés de desnonament que implica a sis famílies. Els afectats no van entregar les claus i d’aquesta manera forçaven iniciar noves negociacions.
El mes d’abril es va acabar l’enderrocament dels habitatges buits de la primera fase i tot i que encara quedaven cases desocupades, aquestes no es podien enderrocar perquè formalment no havien estat desallotjades.
En relació a les famílies que s’havien de desallotjar en la segona fase, el 2011, REURSA preveia que se’n poguessin traslladar 14 de les afectades cap als habitatges que havien quedat buits a l’edifici de Travessera de les Corts per així poder anar buidant els habitatges. A finals del 2011 aquest trasllat encara no s’havia produït tot i que continuava formant part de les prioritats, tal com declarava el regidor de les Corts, Antoni Vives, que, a més, afegia que els nous habitatges es començarien a construir el 2012 i estarien acabats en menys de dos anys, és a dir al 2014. El 2011 també es van anar succeint alguns desallotjaments com el d’una casa ocupada o una veïna que tenia dret a indemnització però no a nou habitatge.
El febrer del 2012, després de més de quatre anys d'existència, el col•lectiu Salvem la Colònia va decidir dissoldre’s. En el blog de la plataforma explicaven que el barri que pretenien salvar, pràcticament no existia entre els solars i les runes i tampoc entre els propis veïns, amb unes relacions de convivència dissoltes per l'individualisme i molt degradades.
Aquest mateix any també es va enunciar que, en un dels solars destinats a equipaments, s’hi aixecaria una escola concertada d’educació especial per alumnes amb discapacitats intel•lectuals lleugeres que ja estava a les Corts. Aquest nou edifici s’ubicaria en una parcel•la de 1.000 mts2 entre els carrers Montnegre i Entença.
Així mateix, el regidor Vives afirmava que encara quedaven per reallotjar 99 famílies de la Colònia que haurien d’ubicar-se en un nou edifici que s’havia de construir en el solar fruit de l’enderroc dels habitatges que es van buidar en la primera fase.
Entre el març i l’abril de 2013, l’Ajuntament va notificar als veïns de les cases de la Colònia Castells les indemnitzacions que haurien de rebre. En general l’import s’havia reduït un 40% en relació a les que havia pagat per als desallotjats de la primera etapa. Segons el blog, encara actiu, de Salvem la Colònia Castells i l’Associació de Veïns de la segona fase de la Colònia, el Protocol signat el 2007 entre els veïns afectats i l’Ajuntament estipulava unes quantitats fixes d'indemnització en funció del preu del sòl i dels pisos que haurien de ser les mateixes per a tots els afectats, fet que no s’hauria respectat perquè amb l’argument de la crisi econòmica i el descens del valor dels habitatges, l’Administració ha fet unes propostes de taxació a la baixa.
A l’octubre, l’INCASÒL va treure a la venda una parcel•la residencial d’una mica més de 1.000 mts2 que permetia aixecar uns 60 habitatges en règim lliure del sector del carrer Entença. El preu de sortida era de més de 10 milions d’euros.
Al novembre, 12 de les famílies que estaven en una part de les casetes de la segona fase de la Colònia podien accedir als habitatges buits de l’edifici de la Travessera de les Corts. Immediatament, els habitatges buits van començar a ser destruïts per evitar nous ocupants.
El 2013 entre un 40 i un 50% dels habitatges de la colònia Castells ja s’havien enderrocat. L’administració pública continuava mantenint el 2015 com a data per acabar tot el procés de renovació de Colònia Castells.
Més informació
coloniacastells.blogspot.com
salvemlacolonia.blogpot.com
El febrer del 2012, després de més de quatre anys d'existència, el col•lectiu Salvem la Colònia va decidir dissoldre’s. En el blog de la plataforma explicaven que el barri que pretenien salvar, pràcticament no existia entre els solars i les runes i tampoc entre els propis veïns, amb unes relacions de convivència dissoltes per l'individualisme i molt degradades.
Aquest mateix any també es va enunciar que, en un dels solars destinats a equipaments, s’hi aixecaria una escola concertada d’educació especial per alumnes amb discapacitats intel•lectuals lleugeres que ja estava a les Corts. Aquest nou edifici s’ubicaria en una parcel•la de 1.000 mts2 entre els carrers Montnegre i Entença.
Així mateix, el regidor Vives afirmava que encara quedaven per reallotjar 99 famílies de la Colònia que haurien d’ubicar-se en un nou edifici que s’havia de construir en el solar fruit de l’enderroc dels habitatges que es van buidar en la primera fase.
Entre el març i l’abril de 2013, l’Ajuntament va notificar als veïns de les cases de la Colònia Castells les indemnitzacions que haurien de rebre. En general l’import s’havia reduït un 40% en relació a les que havia pagat per als desallotjats de la primera etapa. Segons el blog, encara actiu, de Salvem la Colònia Castells i l’Associació de Veïns de la segona fase de la Colònia, el Protocol signat el 2007 entre els veïns afectats i l’Ajuntament estipulava unes quantitats fixes d'indemnització en funció del preu del sòl i dels pisos que haurien de ser les mateixes per a tots els afectats, fet que no s’hauria respectat perquè amb l’argument de la crisi econòmica i el descens del valor dels habitatges, l’Administració ha fet unes propostes de taxació a la baixa.
A l’octubre, l’INCASÒL va treure a la venda una parcel•la residencial d’una mica més de 1.000 mts2 que permetia aixecar uns 60 habitatges en règim lliure del sector del carrer Entença. El preu de sortida era de més de 10 milions d’euros.
Al novembre, 12 de les famílies que estaven en una part de les casetes de la segona fase de la Colònia podien accedir als habitatges buits de l’edifici de la Travessera de les Corts. Immediatament, els habitatges buits van començar a ser destruïts per evitar nous ocupants.
El 2013 entre un 40 i un 50% dels habitatges de la colònia Castells ja s’havien enderrocat. L’administració pública continuava mantenint el 2015 com a data per acabar tot el procés de renovació de Colònia Castells.
Més informació
coloniacastells.blogspot.com
salvemlacolonia.blogpot.com
Barcelonès
